Vés al contingut

Cotxe elèctric

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Cotxe elèctric
Cotxe agafant energia de la xarxa

Un cotxe elèctric, o bé vehicle elèctric, és —en termes comercials populars— un cotxe que es mou propulsat únicament amb un motor elèctric i que utilitza energia elèctrica emmagatzemada en piles de combustible o en bateries. Els cotxes que poden funcionar tant amb motor elèctric com de combustió es consideren cotxes híbrids. Des d'un punt de vista tècnic o rigorós, també es consideren cotxes elèctrics aquells propulsats per motors elèctrics de combustió: de pistó, wankel, stirling, etc. Tot i que pot semblar una tecnologia molt moderna, els cotxes elèctrics es fabriquen des de mitjans del segle xix.

Malgrat que es solen considerar cotxes nets, els cotxes elèctrics utilitzen combustible. Els que funcionen amb piles de combustible utilitzen metà, que és un hidrocarbur com el petroli (gasolina, gasoil, etc...), o bé hidrogen, que actualment utilitza grans quantitats d'aigua i energia. Aquesta s'obté d'hidrocarburs, dels quals es pot consumir una quantitat més gran que si el motor del cotxe funcionés amb derivats del petroli. Els cotxes elèctrics purs poden arribar a contaminar més que els de gasolina o gasoil, ja que utilitzen electricitat obtinguda majoritàriament a partir d'energia nuclear i d'hidrocarburs (petroli, gas natural i carbó). Per tant, poden arribar a consumir més energies brutes que els cotxes amb motors de combustió. Això és així, perquè —cada vegada que es fa una transformació d'energia, en aquest cas d'energia de combustió en una central tèrmica o nuclear a elèctrica per a carregar el cotxe— es perd energia útil, i se’n pot aprofitar només una part i consumint —i per tant contaminant— molt més.[1][2]

Els cotxes no contaminants, o nets, serien els que funcionen amb energies renovables, com per exemple els cotxes solars, que utilitzen panells de captació d'energia solar, o bé es podrien anomenar d'aquesta manera els que funcionen amb energia elèctrica, si aquesta provingués únicament d'energies renovables. Els cotxes elèctrics contaminen, doncs, més que els propulsats amb hidrocarburs. Tanmateix, si aquesta tecnologia es pot desenvolupar, es pot crear una alternativa perquè puguin ser més ecològics o nets. Per assolir aquest objectiu, s'haurien de canviar les polítiques de generació d'electricitat fent que aquesta es produeixi a partir, únicament, d'energies renovables. El cotxe elèctric té diversos avantatges, entre els quals el fet de ser més silenciós (menys contaminació acústica); d'altra banda, per a la gent de la ciutat, té l'avantatge que el diòxid de carboni s'emet en una central tèrmica, lluny dels llocs densament habitats, de manera que la contaminació de l'aire, tot i que és més elevada, es produeix en un lloc apartat.

Història

[modifica]

Evolucions primerenques

[modifica]
El vehicle elèctric personal de Gustave Trouvé (1881), el primer cotxe elèctric a gran escala presentat públicament del món
Els primers cotxes elèctrics construïts per Thomas Parker - foto de 1895[3]
"La Jamais Contente", 1899
Els Lunar Roving Vehicles de la NASA funcionaven amb bateries
El General Motors EV1, un dels cotxes introduïts a causa d'un mandat de la California Air Resources Board (CARB), tenia una gamma de 260 km amb bateria NiMH el 1999
El Tesla Roadster va ajudar a inspirar la generació moderna de vehicles elèctrics

Sovint se li atribueix a Robert Anderson haver inventat el primer cotxe elèctric entre 1832 i 1839.[4]

Els següents cotxes elèctrics experimentals van aparèixer durant la dècada de 1880:

L'electricitat era un dels mètodes preferits per a la propulsió d'automòbils a finals del segle xix i principis del XX, proporcionant un nivell de confort i una facilitat d'operació que no podien aconseguir els cotxes de gasolina de l'època.[12] La flota de vehicles elèctrics va assolir un màxim d'aproximadament 30.000 vehicles a principis del segle xx.[13]

El 1897, els cotxes elèctrics van trobar per primera vegada un ús comercial com a taxis a Gran Bretanya i als Estats Units. A Londres, les taxis elèctrics de Walter Bersey van ser els primers vehicles autopropulsats de lloguer en una època en què els taxis eren tirats per cavalls.[14] A la ciutat de Nova York, una flota de dotze hansom cabs i un brougham, basat en el disseny de l'Electrobat II, va formar part de un projecte finançat en part per la Electric Storage Battery Company de Filadèlfia.[15] Durant el segle xx, els principals fabricants de vehicles elèctrics als Estats Units van ser Anthony Electric, Baker, Columbia, Anderson, Edison, Riker, Milburn, Bailey Electric i Detroit Electric. Els seus vehicles elèctrics eren més silenciosos que els de gasolina i no requerien canvis de marxa.[16][17]

Sis cotxes elèctrics van tenir el rècord de velocitat terrestre al segle xix.[18] L'últim d'ells va ser el La Jamais Contente en forma de coet, conduït per Camille Jenatzy, que va trencar la barrera de velocitat dels 100 km/h en assolir una velocitat màxima de 105,88 km/h el 1899.

Els cotxes elèctrics es van mantenir populars fins que els avenços en els cotxes de motor de combustió interna (ICE) i la producció massiva de vehicles més barats amb gasolina i dièsel van provocar un declivi. Els temps de recàrrega molt més ràpids dels cotxes ICE i els costos de producció més barats els van fer més populars. No obstant això, un moment decisiu va arribar amb la introducció el 1912 del motor d'arrencada elèctric.[19] que va substituir altres mètodes, sovint laboriosos, d'engegar l'ICE, com ara la manovella manual.

Cotxes elèctrics moderns

[modifica]

A principis de la dècada de 1990, la Califòrnia Air Resources Board (CARB) va començar a impulsar vehicles més eficients en combustible i amb menys emissions, amb l'objectiu final de passar a vehicles de zero emissions com els elèctrics. vehicles.[20][21] Com a resposta, els fabricants d'automòbils van desenvolupar models elèctrics. Aquests primers cotxes van ser finalment retirats del mercat nord-americà.[22]

El fabricant d'automòbils elèctrics de Califòrnia Tesla Motors va començar el desenvolupament el 2004 del que seria el Tesla Roadster, lliurat per primera vegada als clients el 2008. El Roadster va ser el primera cotxe totalment elèctric legal per utilitzar cèl·lules de bateria d'ions de liti i el primer cotxe totalment elèctric de producció que viatja més de 320 km per càrrega.[23] El Mitsubishi i-MiEV, llançat el 2009 al Japó, va ser el primer cotxe elèctric de producció en sèrie legal per a les carreteres,[24] i també el primer cotxe totalment elèctric que va vendre més de 10.000 unitats. Uns mesos més tard, el Nissan Leaf, llançat el 2010, va superar l'i MiEV com el cotxe totalment elèctric més venut en aquell moment.[25]

A partir del 2008, es va produir un renaixement en la fabricació de vehicles elèctrics a causa dels avenços en les bateries, i la voluntat de reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle i millorar la qualitat de l'aire urbà.[26] Durant la dècada de 2010, la indústria de vehicles elèctrics a la Xina es va expandir molt amb el suport del govern.[27] No obstant això, les subvencions introduïdes pel govern xinès es reduiran entre un 20 i un 30% i s'eliminaran completament abans del 2023. Diversos fabricants d'automòbils van augmentar els preus dels seus vehicles elèctrics en previsió de l'ajust de les subvencions, com ara Tesla, Volkswagen i GAC Group, amb seu a Guangzhou, que compta amb Fiat, Honda, Isuzu, Mitsubishi i Toyota com a socis estrangers.[28]

El juliol de 2019, la revista nord-americana Motor Trend va atorgar al Tesla Model S totalment elèctric el títol de "cotxe definitiu de l'any".[29] El març de 2020, el Tesla Model 3 va superar el Nissan Leaf per convertir-se en el cotxe elèctric més venut de tots els temps del món, amb més de 500.000 unitats lliurades;[30] va assolir la fita d'1 milió de vendes globals el juny del 2021.[31]

Al tercer trimestre del 2021, l'Alliance for Automotive Innovation va informar que les vendes de vehicles elèctrics havien arribat al sis per cent de totes les vendes d'automòbils lleugers als Estats Units, el volum més alt de vendes de vehicles elèctrics mai registrat amb 187.000 vehicles. Es tracta d'un augment de les vendes de l'11%, enfront d'un augment de l'1,3% en les unitats de gasolina i dièsel. L'informe indicava que Califòrnia era el líder nord-americà en vehicles elèctrics amb gairebé el 40% de les compres nord-americanes, seguida de Florida, un 6%, Texas, un 5% i Nova York, un 4,4%.[32]

Economia

[modifica]

Cost de fabricació

[modifica]

La part més cara d'un cotxe elèctric és la seva bateria. El preu va baixar de 605€ per kWh en 2010, a 170€ en 2017, a 100€ en 2019.[33][34] Quan es dissenya un vehicle elèctric, els fabricants poden trobar que, per a una producció baixa, convertir les plataformes existents pot ser més barat, ja que el cost de desenvolupament és més baix; tanmateix, per a una producció més alta, es pot preferir una plataforma dedicada per optimitzar el disseny i el cost.[35]

Cost total de propietat

[modifica]

A la UE i als EUA, però encara no a la Xina, el cost total de propietat dels cotxes elèctrics recents és més barat que el dels cotxes de gasolina equivalents, a causa dels menors costos de combustible i manteniment.[36][37][38]

Com més gran sigui la distància recorreguda per any, més probable és que el cost total de propietat d'un cotxe elèctric sigui inferior al d'un cotxe ICE equivalent.[39] La distància d'equilibri varia segons el país en funció dels impostos, les subvencions i els diferents costos de l'energia. En alguns països la comparació pot variar segons la ciutat, ja que un tipus de cotxe pot tenir diferents càrrecs per entrar a diferents ciutats; per exemple, a Anglaterra, Londres cobra als cotxes ICE més que Birmingham.[40]

Cost de compra

[modifica]

Diversos governs nacionals i locals han establert incentius VE per reduir el preu de compra de cotxes elèctrics i altres connectors.[41][42][43][44]

En 2020, la bateria del vehicle elèctric és més d'una quarta part del cost total del cotxe.[45] S'espera que els preus de compra baixin per sota dels dels cotxes ICE nous quan els costos de la bateria baixin a $100 per kWh, que es preveu que sigui a mitjans de la dècada del 2020.[46][47]

El lloguer o les subscripcions són populars en alguns països,[48][49] depenent una mica dels impostos i subvencions nacionals,[50] i els cotxes al final del lloguer estan ampliant el mercat de segona mà.[51]

Costos de funcionament

[modifica]

L'electricitat gairebé sempre costa menys que la gasolina per quilòmetre recorregut, però el preu de l'electricitat sovint varia segons on i a quina hora del dia es carrega el cotxe.[52][53] L'estalvi de costos també es veu afectat pel preu de la gasolina, que pot variar segons la ubicació.[54]

Aspectes ambientals

[modifica]
El Salar de Uyuni a Bolívia hi ha una de les reserves de liti més grans conegudes del món.[55][56]

Els cotxes elèctrics tenen diversos avantatges en substituir els cotxes ICE, inclosa una reducció significativa de la contaminació atmosfèrica local, ja que no emeten contaminants en l'escapament com ara compostos orgànics volàtils, hidrocarburss, monòxid de carboni, ozó, plom i diversos òxids de nitrogen.[57] De manera similar als vehicles ICE, els cotxes elèctrics emeten partícules del desgast dels pneumàtics i dels frens[58] que poden danyar la salut,[59] tot i que la frenada regenerativa dels cotxes elèctrics significa menys pols de frens.[60] Calen més investigacions sobre les partícules que no són d'escapament.[61] L'aprovisionament de combustibles fòssils (pou de petroli a dipòsit de gasolina) causa més danys així com l'ús dels recursos durant els processos d'extracció i refinament.

Depenent del procés de producció i de la font d'electricitat per carregar el vehicle, les emissions es poden traslladar parcialment de les ciutats a les plantes que generen electricitat i produeixen el cotxe, així com al transport de material.[20] La quantitat de diòxid de carboni emesa depèn de les emissions de la font d'electricitat i de l'eficiència del vehicle. Per a l'electricitat de la xarxa, les emissions del cicle de vida varien en funció de la proporció de centrals de carbó, però sempre són inferiors a les dels cotxes ICE.[62]

S'ha estimat que el cost d'instal·lar la infraestructura de recàrrega es compensarà amb l'estalvi de costos sanitaris en menys de 3 anys.[63] Segons un estudi del 2020, equilibrar l'oferta i la demanda de liti durant la resta del segle requerirà bons sistemes de reciclatge, integració del vehicle a la xarxa i una menor intensitat de transport de liti.[64]

Alguns activistes i periodistes han expressat la seva preocupació per la falta d'impacte percebuda dels cotxes elèctrics per resoldre la crisi del canvi climàtic.[65] en comparació amb altres mètodes menys populars.[66] Aquestes preocupacions s'han centrat en gran manera al voltant de l'existència de formes de transport menys intensives en carboni i més eficients, com ara la mobilitat activa,[67] el trànsit massiu, els e-scooters i la continuació d'un sistema dissenyat primer per als cotxes.[68]

Opinió pública

[modifica]

Una enquesta de 2022 va trobar que el 33% dels compradors d'automòbils a Europa optaran per un cotxe de gasolina o dièsel quan compren un vehicle nou. El 67% dels enquestats va esmentar optar per la versió híbrida o elèctrica.[69][70] Més concretament, es va descobrir que els cotxes elèctrics només són preferits pel 28% dels europeus, cosa que els converteix en el tipus de vehicle menys preferit. El 39% dels europeus tendeixen a preferir els vehicles híbrids, mentre que el 33% prefereix els vehicles de gasolina o vehicles dièsel.[71][72]

El 44% dels compradors de cotxes xinesos, en canvi, són els més propensos a comprar un cotxe elèctric, mentre que el 38% dels nord-americans optaria per un cotxe híbrid, el 33% preferiria gasolina o dièsel, mentre que només el 29% optaria per un elèctric.[71][73]

Concretament a la UE, el 47% dels compradors de cotxes majors de 65 anys és probable que adquireixin un vehicle híbrid, mentre que el 31% dels enquestats més joves no consideren que els vehicles híbrids siguin una bona opció. El 35% preferiria optar per un vehicle de gasolina o dièsel, i el 24% per un cotxe elèctric en comptes d'un híbrid.[71][74]

A la UE, només el 13% de la població total no té previst tenir cap vehicle.[71]

Referències

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cotxe elèctric
  1. ↑ Cotxe elèctric: els fabricants de cotxes confessen que els cotxes elèctrics contaminen Observatori nuclear, 2013 (francès)
  2. ↑ Constructors de cotxes (francès)
  3. ↑ «Elwell-Parker, Limited». Arxivat de l'original el 4 març 2016. [Consulta: 17 febrer 2016].
  4. ↑ Roth, Hans. Das erste vierrädrige Elektroauto der Welt (en alemany), març 2011, p. 2–3. 
  5. ↑ Wakefield, Ernest H. History of the Electric Automobile. Society of Automotive Engineers, 1994, p. 2–3. ISBN 1-5609-1299-5. 
  6. ↑ Guarnieri, M. (2012). "Looking back to electric cars". : 1–6. DOI:10.1109/HISTELCON.2012.6487583 
  7. ↑ «Electric Car History». Arxivat de l'original el 2014-01-05. [Consulta: 17 desembre 2012].
  8. ↑ «World's first electric car built by Victorian inventor in 1884». The Daily Telegraph [Londres], 24-04-2009 [Consulta: 14 juliol 2009].
  9. ↑ Boyle, David. 30-Second Great Inventions. Ivy Press, 2018, p. 62. ISBN 9781782406846. 
  10. ↑ Denton, Tom. Electric and Hybrid Vehicles. Routledge, 2016, p. 6. ISBN 9781317552512. 
  11. ↑ «Elektroauto in Coburg erfunden» (en alemany). Neue Presse Coburg, 12-01-2011. Arxivat de l'original el 9 març 2016. [Consulta: 30 setembre 2019].
  12. ↑ «Electric automobile». Encyclopædia Britannica (online). Arxivat de l'original el 20 febrer 2014. [Consulta: 2 maig 2014].
  13. ↑ Gerdes, Justin «The Global Electric Vehicle Movement: Best Practices From 16 Cities». , 11-05-2012 [Consulta: 20 octubre 2014].
  14. ↑ Says, Alan Brown. «The Surprisingly Old Story of London's First Ever Electric Taxi» (en anglès britànic). Arxivat de l'original el 23 octubre 2019. [Consulta: 23 octubre 2019].
  15. ↑ Handy, Galen. «History of Electric Cars». The Edison Tech Center, 2014. Arxivat de l'original el 18 setembre 2017. [Consulta: 7 setembre 2017].
  16. ↑ «Some Facts about Electric Vehicles», 25-02-2012. Arxivat de l'original el 11 agost 2017. [Consulta: 6 octubre 2017].
  17. ↑ ; Grenier, Melinda «171 Years Before Tesla: The Evolution of Electric Vehicles». Bloomberg, 05-01-2019 [Consulta: 30 setembre 2019].
  18. ↑ «Cub Scout Car Show», 01-01-2008. Arxivat de l'original el 4 març 2016. [Consulta: 12 abril 2009].
  19. ↑ Laukkonen, J.D. «History of the Starter Motor». Crank Shift, 01-10-2013. Arxivat de l'original el 21 setembre 2019. [Consulta: 30 setembre 2019]. «This starter motor first showed up on the 1912 Cadillac, which also had the first complete electrical system, since the starter doubled as a generator once the engine was running. Other automakers were slow to adopt the new technology, but electric starter motors would be ubiquitous within the next decade.»
  20. ↑ 20,0 20,1 Sperling, Daniel; Gordon, Deborah. Two billion cars: driving toward sustainability. Oxford University Press, 2009, p. 22–26. ISBN 978-0-19-537664-7. 
  21. ↑ Boschert, Sherry. Plug-in Hybrids: The Cars that will Recharge America. New Society Publishers, 2006, p. 15–28. ISBN 978-0-86571-571-4. 
  22. ↑ Vegeu Who Killed the Electric Car? (2006)
  23. ↑ Shahan, Zachary. «Electric Car Evolution». Clean Technica, 26-04-2015. Arxivat de l'original el 18 setembre 2016. [Consulta: 8 setembre 2016]. 2008: The Tesla Roadster becomes the first production electric vehicle to use lithium-ion battery cells as well as the first production electric vehicle to have a range of over 200 miles on a single charge.
  24. ↑ Kim, Chang-Ran «Mitsubishi Motors lowers price of electric i-MiEV». Reuters, 30-03-2010 [Consulta: 22 maig 2020].
  25. ↑ «Best-selling electric car». Guinness World Records [Consulta: 22 maig 2020].
  26. ↑ David B. Sandalow. Plug-In Electric Vehicles: What Role for Washington?. 1st.. The Brookings Institution, 2009, p. 1–6. ISBN 978-0-8157-0305-1 [Consulta: 6 febrer 2011]. Vegeu Introducció
  27. ↑ «DRIVING A GREEN FUTURE: A RETROSPECTIVE REVIEW OF CHINA'S ELECTRIC VEHICLE DEVELOPMENT AND OUTLOOK FOR THE FUTURE». Arxivat de l'original el 17 gener 2021.
  28. ↑ «Automakers raise prices for NEVs in China ahead of subsidy cuts» (en anglès), 03-01-2022. [Consulta: 13 gener 2022].
  29. ↑ Evans, Scott «2013 Tesla Model S Beats Chevy, Toyota, and Cadillac for Ultimate Car of the Year Honors». MotorTrend, 10-07-2019 [Consulta: 17 juliol 2019]. «We are confident that, were we to summon all the judges and staff of the past 70 years, we would come to a rapid consensus: No vehicle we've awarded, be it Car of the Year, Import Car of the Year, SUV of the Year, or Truck of the Year, can equal the impact, performance, and engineering excellence that is our Ultimate Car of the Year winner, the 2013 Tesla Model S.»
  30. ↑ Holland, Maximilian «Tesla Passes 1 Million EV Milestone & Model 3 Becomes All Time Best Seller». , 10-02-2020 [Consulta: 15 maig 2020].
  31. ↑ Shahan, Zachary. «Tesla Model 3 Has Passed 1 Million Sales». CleanTechnica, 26-08-2021. [Consulta: 26 agost 2021].
  32. ↑ «More Americans are buying electric vehicles, as gas car sales fall, report says». The Hill, 23-03-2022.
  33. ↑ «Trotz fallender Batteriekosten bleiben E-Mobile teuer» (en alemany). Umwelt Dialog [Germany], 31-07-2018 [Consulta: 12 març 2019].
  34. ↑ Hauri, Stephan «Wir arbeiten mit Hochdruck an der Brennstoffzelle» (en alemany). Neue Zürcher Zeitung [Switzerland], 08-03-2019 [Consulta: 12 març 2019].
  35. ↑ Ward, Jonathan. «EV supply chains: Shifting currents». Automotive Logistics, 28-04-2017. Arxivat de l'original el 2017-08-03. [Consulta: 13 maig 2017].
  36. ↑ Preston, Benjamin. «EVs Offer Big Savings Over Traditional Gas-Powered Cars» (en anglès americà). [Consulta: 22 novembre 2020].
  37. ↑ «Electric Cars: Calculating the Total Cost of Ownership for Consumers», 25-04-2021. Arxivat de l'original el 16 maig 2021.
  38. ↑ Ouyang, Danhua; Zhou, Shen; Ou, Xunmin «The total cost of electric vehicle ownership: A consumer-oriented study of China's post-subsidy era» (en anglès). Energy Policy, 149, 01-02-2021, pàg. 112023. DOI: 10.1016/j.enpol.2020.112023. ISSN: 0301-4215.
  39. ↑ «Large Auto Leasing Company: Electric Cars Have Mostly Lower Total Cost in Europe», 09-05-2020. Arxivat de l'original el 21 maig 2020.
  40. ↑ «Birmingham clean air charge: What you need to know». BBC, 13-03-2019 [Consulta: 22 març 2019].
  41. ↑ «Fact Sheet – Japanese Government Incentives for the Purchase of Environmentally Friendly Vehicles». Japan Automobile Manufacturers Association. Arxivat de l'original el 2010-12-26. [Consulta: 24 desembre 2010].
  42. ↑ Motavalli, Jim «China to Start Pilot Program, Providing Subsidies for Electric Cars and Hybrids». The New York Times, 02-06-2010 [Consulta: 2 juny 2010].
  43. ↑ «Growing Number of EU Countries Levying CO2 Taxes on Cars and Incentivizing Plug-ins». Green Car Congress, 21-04-2010. Arxivat de l'original el 31 desembre 2010. [Consulta: 23 abril 2010].
  44. ↑ «Notice 2009–89: New Qualified Plug-in Electric Drive Motor Vehicle Credit». Internal Revenue Service, 30-11-2009. Arxivat de l'original el 28 març 2010. [Consulta: 1r abril 2010].
  45. ↑ «Batteries For Electric Cars Speed Toward a Tipping Point» (en anglès). Bloomberg.com, 16-12-2020 [Consulta: 4 març 2021].
  46. ↑ «EV-internal combustion price parity forecast for 2023 – report» (en anglès americà), 13-03-2020. [Consulta: 30 octubre 2020].
  47. ↑ «Why are electric cars expensive? The cost of making and buying an EV explained» (en anglès), 23-10-2020. [Consulta: 30 octubre 2020].
  48. ↑ Stock, Kyle «Why early EV adopters prefer leasing – by far». Automotive News, 03-01-2018 [Consulta: 5 febrer 2018].
  49. ↑ Ben. «Should I Lease An Electric Car? What To Know Before You Do» (en anglès americà), 14-12-2019. Arxivat de l'original el 2021-08-12. [Consulta: 30 octubre 2020].
  50. ↑ «Subsidies slash EV lease costs in Germany, France» (en anglès), 15-07-2020. [Consulta: 30 octubre 2020].
  51. ↑ «To Save the Planet, Get More EVs Into Used Car Lots» (en anglès americà). Wired [Consulta: 30 octubre 2020].
  52. ↑ McMahon, Jeff «Electric Vehicles Cost Less Than Half As Much To Drive» (en anglès). [Consulta: 18 maig 2018].
  53. ↑ «How much does it cost to charge an electric car?» (en anglès). [Consulta: 1r agost 2021].
  54. ↑ «The U.S. States Where You’ll Save the Most Switching from Gas to Electric Vehicles». MRO Electric. [Consulta: 3 setembre 2021].
  55. ↑ Romero, Simon «In Bolivia, Untapped Bounty Meets Nationalism». The New York Times, 02-02-2009 [Consulta: 28 febrer 2010].
  56. ↑ «Página sobre el Salar (Spanish)». Evaporiticosbolivia.org. Arxivat de l'original el 2011-03-23. [Consulta: 27 novembre 2010].
  57. ↑ «Vehicle exhaust emissions | What comes out of a car exhaust? | RAC Drive» (en anglès). [Consulta: 6 agost 2021].
  58. ↑ «Tyre pollution 1000 times worse than tailpipe emissions» (en anglès). Arxivat de l'original el 2021-08-12. [Consulta: 30 octubre 2020].
  59. ↑ Baensch-Baltruschat, Beate; Kocher, Birgit; Stock, Friederike; Reifferscheid, Georg «Tyre and road wear particles (TRWP) - A review of generation, properties, emissions, human health risk, ecotoxicity, and fate in the environment» (en anglès). Science of the Total Environment, 733, 01-09-2020, pàg. 137823. Bibcode: 2020ScTEn.733m7823B. DOI: 10.1016/j.scitotenv.2020.137823. ISSN: 0048-9697. PMID: 32422457.
  60. ↑ «EVs: Clean Air and Dirty Brakes» (en anglès americà), 02-07-2019. [Consulta: 13 novembre 2020].
  61. ↑ «Statement on the evidence for health effects associated with exposure to non-exhaust particulate matter from road transport». Arxivat de l'original el 22 octubre 2020.
  62. ↑ «A global comparison of the life-cycle greenhouse gas emissions of combustion engine and electric passenger cars | International Council on Clean Transportation». [Consulta: 6 agost 2021].
  63. ↑ «Electric car switch on for health benefits». Inderscience Publishers [UK], 16-05-2019 [Consulta: 1r juny 2019].
  64. ↑ Greim, Peter; Solomon, A. A.; Breyer, Christian «Assessment of lithium criticality in the global energy transition and addressing policy gaps in transportation» (en anglès). Nature Communications, 11, 1, 11-09-2020, pàg. 4570. Bibcode: 2020NatCo..11.4570G. DOI: 10.1038/s41467-020-18402-y. ISSN: 2041-1723. PMC: 7486911. PMID: 32917866.
  65. ↑ «We don't just need electric cars, we need fewer cars». Greenpeace. [Consulta: 13 juny 2021].
  66. ↑ «Let's Count the Ways E-Scooters Could Save the City». Wired, 07-12-2018 [Consulta: 13 juny 2021].
  67. ↑ Brand, Christian. «Cycling is ten times more important than electric cars for reaching net-zero cities» (en anglès). [Consulta: 10 agost 2021].
  68. ↑ «Why is Philly Stuck in Traffic?». The Philadelphia Inquirer, 29-01-2018 [Consulta: 13 juny 2021].
  69. ↑ «2021-2022 EIB Climate Survey, part 2 of 3: Shopping for a new car? Most Europeans say they will opt for hybrid or electric» (en anglès). [Consulta: 4 abril 2022].
  70. ↑ fm. «Cypriots prefer hybrid or electric cars» (en anglès britànic), 02-02-2022. [Consulta: 5 abril 2022].
  71. ↑ 71,0 71,1 71,2 71,3 «2021-2022 EIB Climate Survey, part 2 of 3: Shopping for a new car? Most Europeans say they will opt for hybrid or electric» (en anglès). [Consulta: 4 abril 2022].
  72. ↑ «Germans less enthusiastic about electric cars than other Europeans - survey» (en anglès), 01-02-2022. [Consulta: 5 abril 2022].
  73. ↑ Rahmani, Djamel; Loureiro, Maria L. «Why is the market for hybrid electric vehicles (HEVs) moving slowly?» (en anglès). PLOS ONE, 13, 3, 21-03-2018, pàg. e0193777. DOI: 10.1371/journal.pone.0193777. ISSN: 1932-6203. PMC: 5862411. PMID: 29561860.
  74. ↑ «67% of Europeans will opt for a hybrid or electric vehicle as their next purchase, says EIB survey» (en anglès americà), 02-02-2022. [Consulta: 5 abril 2022].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Cotxe_elèctric&oldid=33954420»