Vilobí d'Onyar

Vilobí d'Onyar
	Escut d'armes
Tipus	municipi de Catalunya
Localització
	41° 53′ 20″ N, 2° 44′ 33″ E / 41.888888888889°N,2.7425°E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Àmbit funcional territorial	Comarques gironines
Comarca	Selva
Capital	Vilobí d'Onyar
Població humana
Població	3.278 (2023) (100,55 hab./km²)
Llars	111 (1553)
Idioma oficial	català
Geografia
Superfície	32,6 km²
Banyat per	Onyar
Altitud	122 m
Limita amb	Aiguaviva ; Santa Coloma de Farners ; Brunyola i Sant Martí Sapresa ; Sils ; Riudellots de la Selva ; Caldes de Malavella ; Bescanó
Identificador descriptiu
Codi postal	17185
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	17233
Codi IDESCAT	172333
Lloc web	vilobidonyar.cat

Vilobí d'Onyar és un municipi de la comarca de la Selva que forma part de l'àrea urbana de Girona. El seu terme municipal comprèn 3 pobles: Salitja, Sant Dalmai i Vilobí. Aquest últim és el centre administratiu del terme.

Salitja va ser incorporat a Vilobí el 1846, mentre que el poble de Sant Dalmai hi va ser agregat (transferit des de Brunyola) el 1910.^[1]^[2]

Fins a la publicació del Reial Decret de 27 de juny de 1916 el municipi es deia simplement Vilobí.^[3]

Geografia

La població de Vilobí s'emplaça en un terreny planer a la dreta del riu Onyar. Ha anat creixent a l'entorn de la seva església parroquial de Sant Esteve i l'antic castell on hi ha el centre històric. La resta de la població ha seguit la carretera de Santa Coloma.

Llista de topònims de Vilobí d'Onyar (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

Abans de l'abolició de l'antic Règim Senyorial el primer terç del segle XIX, el territori actual d'aquest municipi corresponia als termes dels ens locals històrics de Salitja, Sant Dalmai i Vilobí d'Onyar.

Les entitats de població (regions de caire estadístic però també històric) d'aquest municipi són les següents:

Entitat de població	Habitants (2023)
Salitja	329
Sant Dalmai	601
Vilobí d'Onyar	2.348

Entitat de població	Habitants (2023)
Vilobí d'Onyar	2.348
Sant Dalmai	601
Salitja	329
Font: Idescat

Història

Els seus orígens són del temps de la romanització del territori. Ben a prop, hi passava una important comunicació romana, la Via Augusta. Les restes arqueològiques trobades a la zona són de l'època del Paleolític Mitjà. També s'hi han descobert sis sitges ibèriques, així com un ampli conjunt de sitges dels segles XI-XIII, a la zona de Can Serra.^[4] La primera documentació escrita apareix l'any 882 amb el nom de Villa Albini.

A l'edat mitjana, el nucli urbà va créixer a l'entorn del castell i la seva capella, convertida en església parroquial, amb la seva sagrera a l'entorn, que va organitzar una petita trama urbana. Gràcies al capbreu del senyor del castell, Ramon Malarç, elaborat entre 1337 i 1338, es disposa de moltes dades sobre Vilobí d'Onyar al segle xiv.^[5] Més endavant, un dels seus personatges més destacats va ser el remença Pere Antoni que va participar en la crisi de la pagesia catalana al segle xv.^[6] Durant l'edat moderna, el poble va créixer poc.^[7] Al segle xix es va ampliar la trama urbana, amb un petit eixample que va donar lloc a l'actual plaça Nova.^[8]

El creixement de la població s'ha mantingut constant des de mitjan segle xix fins als anys vuitanta del segle xx, des d'aleshores el desenvolupament urbà ha esdevingut molt important.^[9]

Joan Pagès Aregay fou l'alcalde d'aquest municipi entre juny i setembre de 2023, quan va morir poc després de patir un ictus.^[10]

Situació geogràfica

Està situat al nord-est de la depressió prelitoral, a la conca mitjana del riu Onyar que travessa el terme de nord-est a sud-est. Els boscos de Vilobí són d'alzines, pins i sureres.

El punt més alt del municipi es troba al cràter de la Crossa de Sant Dalmai, a l'ermita de Sant Llop situada al cràter del volcà de la Crosa. El volcà de considerables dimensions, compartit amb el municipi de Bescanó, actualment és un espai protegit dins el Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN). Està emplaçat a la falla que separa les Guilleries de la plana de la Selva.

Comunicacions

El municipi comunica amb Girona per la carretera N-II i per la xarxa secundària de carreteres espanyoles, la GI-533 que passa per Sant Dalmai i comunica amb Santa Coloma de Farners
L'Aeroport Internacional Girona Costa Brava és dins aquest terme municipal.

Economia

Les fonts més destacades d'ingressos de la població eren la ramaderia i l'agricultura, que evolucionà de la tradicional en iniciar-se la mecanització de les feines del camp. Per a potenciar el turisme es duen a terme diverses iniciatives, com la Fira de la Botifarra dolça^[11] o la Fira de la Llet.^[12] La construcció de l'Aeroport de Girona - Costa Brava, l'any 1967, ha transformat l'economia, ja que ha estat triat per les companyies de baix cost i és el punt d'arribada de milions de turistes.

Llocs d'interès

Església parroquial de Sant Esteve de Vilobí. Va substituir la vella església medieval del segle xi. L'actual és una obra de l'any 1773 amb campanar barroc.^[13]
Castell de Vilobí d'Onyar. Segles XII i xiii. Obres de remodelació al segle xix.
Ermita de Santa Margarida (Vilobí d'Onyar). Segle XIII. Va acollir el retaule gòtic de Santa Margarida, que provenia originàriament de la catedral de Girona,^[14] i que va ser cremat durant la Guerra Civil.
Església parroquial de Sant Dalmai. Segles XVI-XVII.
L'Església de Santa Maria de Salitja, d'estil barroc-neoclàssic. Segle XVIII.
La Capella de la Mare de Déu de les Fonts. Segle XVII, a Salitja.
Les Escoles Velles (1919), projectades per Jeroni Martorell.^[15]
Ermita de Sant Llop.

Demografia

Evolució demogràfica

1497 f	1515 f	1553 f	1717	1787	1857	1877	1887	1900	1910
103	108	111	543	958	1.335	1.143	1.105	1.103	1.597

1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1990	1992	1994
1.680	1.765	1.665	1.707	1.562	1.564	1.808	2.066	2.094	2.094

1996	1998	2000	2002	2004	2006	2008	2010	2012	2014
2.141	2.153	2.223	2.328	2.504	2.718	2862	3032	3.053	3.136

2016	2018	2020	2022	2024	2026	2028	2030	2032	2034
3.163	3.196	3.333	3.304	-	-	-	-	-	-

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Bibliografia

Puigvert, Joaquim M; Pujol i Coll, Josep [eds.]: Vilobí d'Onyar, art i societat: els articles que han fet història. Ajuntament de Vilobí d'Onyar, 2006. ISBN 84-611-3829-5.
Santamaria i Colomer, Dora: Vilobí d'Onyar. Diputació de Girona, 1996 (Quaderns de la Revista de Girona, 1996).
Volum 14. Catalunya poble a poble. Barcelona, Edicions 62, 2005. ISBN 84-297-5802-X.

Referències

↑ Botet i Sisó, Joaquim. Geografia General de Catalunya. Província de Gerona., 1915-1918.
↑ Burgueño, Jesús; Gras, M. Mercè. Atles de la Catalunya Senyorial. Els ens locals en el canvi de règim (1800-1860). Barcelona: ICGC, 2014. ISBN 978-84-393-9138-8.
↑ «Provincia de Gerona». Gaceta de Madrid, 184, 02-07-1916, pàg. 13 [Consulta: 18 agost 2020].
↑ Rojas Rabaneda, Antoni «El camp de sitges de Can Serra». Vilobí d'Onyar, art i societat: els articles que han fet història, 2006, pàg. 11-20.
↑ Marquès Planagumà, Josep M. «Vilobí d'Onyar a través del capbreu d'en Ramon Malars». Vilobí d'Onyar, art i societat: els articles que han fet història, pàg. 33-67.
↑ Marquès Planagumà, Josep M. «Pere Antoni de Vilobí, síndic dels remences». Vilobí d'Onyar, art i societat: els articles que han fet història, 2006, pàg. 81-111.
↑ Marquès Planagumà, Josep M. «Gent, terra i bestiar a Vilobí». Vilobí d'Onyar, art i societat: els articles que han fet història, 2006, pàg. 157-172.
↑ Puigvert Solà, Joaquim M. «L'emfiteusi com a instrument urbanitzador. L'exemple de Vilobí d'Onyar, 1833-1861». Vilobí d'Onyar, art i societat: els articles que han fet història, 2006, pàg. 185-218.
↑ Santamaria i Colomer, Dora. Vilobí d'Onyar. Diputació de Girona, 1996 (Quaderns de la Revista de Girona, 66).
↑ Simon, Lluís. «Preocupació a Vilobí pel delicat estat de salut de l'alcalde, Joan Pagès», 12-09-2023. [Consulta: 12 setembre 2023].
↑ Quintà, L «Salitja acull la 16a edició de la Fira de la Botifarra Dolça». Diari de Girona, 04-02-2013 [Consulta: 15 agost 2013].
↑ «Més de 8.000 persones visiten la Fira de la Llet de Vilobí d'Onyar». Diari de Girona, 23-10-2012 [Consulta: 15 agost 2013].
↑ Pujol i Coll, Josep «La construcció del temple parroquial de Vilobí d'Onyar». Vilobí d'Onyar, art i societat: els articles que han fet història, 2006, pàg. 173-185.
↑ Español i Bertran, Francesca «El retaule gòtic de Vilobí d'Onyar, originari de la Catedral de Girona». Vilobí d'Onyar, art i societat: els articles que han fet història, 2006, pàg. 21-32.
↑ Puigvert Solà, Joaquim M. «Les escoles de Jeroni Martorell de Vilobí d'Onyar: Un exemple d'arquitectura escolar noucentista». Vilobí d'Onyar, art i societat: els articles que han fet història, 2006, pàg. 219-230.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vilobí d'Onyar

[1] Botet i Sisó, Joaquim. Geografia General de Catalunya. Província de Gerona., 1915-1918.

[2] Burgueño, Jesús; Gras, M. Mercè. Atles de la Catalunya Senyorial. Els ens locals en el canvi de règim (1800-1860). Barcelona: ICGC, 2014. ISBN 978-84-393-9138-8.

[3] «Provincia de Gerona». Gaceta de Madrid, 184, 02-07-1916, pàg. 13 [Consulta: 18 agost 2020].

[4] Rojas Rabaneda, Antoni «El camp de sitges de Can Serra». Vilobí d'Onyar, art i societat: els articles que han fet història, 2006, pàg. 11-20.

[5] Marquès Planagumà, Josep M. «Vilobí d'Onyar a través del capbreu d'en Ramon Malars». Vilobí d'Onyar, art i societat: els articles que han fet història, pàg. 33-67.

[6] Marquès Planagumà, Josep M. «Pere Antoni de Vilobí, síndic dels remences». Vilobí d'Onyar, art i societat: els articles que han fet història, 2006, pàg. 81-111.

[7] Marquès Planagumà, Josep M. «Gent, terra i bestiar a Vilobí». Vilobí d'Onyar, art i societat: els articles que han fet història, 2006, pàg. 157-172.

[8] Puigvert Solà, Joaquim M. «L'emfiteusi com a instrument urbanitzador. L'exemple de Vilobí d'Onyar, 1833-1861». Vilobí d'Onyar, art i societat: els articles que han fet història, 2006, pàg. 185-218.

[9] Santamaria i Colomer, Dora. Vilobí d'Onyar. Diputació de Girona, 1996 (Quaderns de la Revista de Girona, 66).

[10] Simon, Lluís. «Preocupació a Vilobí pel delicat estat de salut de l'alcalde, Joan Pagès», 12-09-2023. [Consulta: 12 setembre 2023].

[11] Quintà, L «Salitja acull la 16a edició de la Fira de la Botifarra Dolça». Diari de Girona, 04-02-2013 [Consulta: 15 agost 2013].

[12] «Més de 8.000 persones visiten la Fira de la Llet de Vilobí d'Onyar». Diari de Girona, 23-10-2012 [Consulta: 15 agost 2013].

[13] Pujol i Coll, Josep «La construcció del temple parroquial de Vilobí d'Onyar». Vilobí d'Onyar, art i societat: els articles que han fet història, 2006, pàg. 173-185.

[14] Español i Bertran, Francesca «El retaule gòtic de Vilobí d'Onyar, originari de la Catedral de Girona». Vilobí d'Onyar, art i societat: els articles que han fet història, 2006, pàg. 21-32.

[15] Puigvert Solà, Joaquim M. «Les escoles de Jeroni Martorell de Vilobí d'Onyar: Un exemple d'arquitectura escolar noucentista». Vilobí d'Onyar, art i societat: els articles que han fet història, 2006, pàg. 219-230.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

[15]

Registres d'autoritat	WorldCat LCCN (1) VIAF (1)
Bases d'informació	GEC (1) OSM (1)