Crítiques a l'evolució

Part d'una sèrie sobre
Biologia evolutiva
Pinsans de Darwin (il·lustració de John Gould)
Temes clau Introducció a l'evolució Proves de l'evolució Descendència comuna Proves de la descendència comuna
Processos i resultats Genètica de poblacions Variació Diversitat Mutació Selecció natural Adaptació Polimorfisme Deriva genètica Flux gènic Especiació Radiació adaptativa Cooperació Coevolució Coextinció Divergència Convergència Evolució paral·lela Extinció
Història natural Origen de la vida Història de la vida Cronologia de l'evolució Evolució dels éssers humans Filogènesi Biodiversitat Biogeografia Classificació Sistemàtica evolutiva Cladística Fòssil de transició Extinció massiva
Història de la teoria de l'evolució Vista general Renaixement Abans de Darwin Darwin L'origen de les espècies Abans de la síntesi Síntesi moderna Evolució molecular Evo-devo Recerca actual Història de l'especiació Història de la paleontologia (cronologia)
Branques i aplicacions Antropologia evolutiva Aplicacions de l'evolució Computació evolutiva Criminologia biosocial Darwinisme universal Ecologia evolutiva Economia evolutiva Epistemologia evolucionista Estètica evolutiva Ètica evolucionista Evolució del llenguatge Evolució experimental Experiments sobre l'especiació Filogènia Fisiologia evolutiva Genètica ecològica Medicina evolucionista Neurociència evolucionista Paleontologia Psicologia evolucionista Selecció artificial Sistemàtica Sociobiologia Teoria evolutiva de jocs
Aspectes socials Evolució com a fet i com a teoria Aspectes socials Controvèrsia entre el creacionisme i l'evolucionisme Crítiques a l'evolució Suport científic
Categoria

Les crítiques a l'evolució han estat fetes des que les primeres idees evolutives adquiriren prominència a voltants del principi del segle xix. Les crítiques es guanyaren immensos públics populars, i quan Charles Darwin publicà la seva obra del 1859 L'origen de les espècies, gradualment convencé la majoria de la comunitat científica que l'evolució era una hipòtesi vàlida i provada empíricament. A les dècades del 1930 i del 1940, els científics crearen la síntesi evolutiva moderna, que combina la teoria darwiniana de la selecció natural amb la genètica de poblacions. Des d'aquest període, l'existència dels processos evolutius i la capacitat de la síntesi evolutiva moderna d'explicar com i per què tenen lloc aquests processos, ha estat indiscutible entre els biolegs.

Després de la creació de la síntesi moderna, gairebé totes les crítiques a l'evolució han vingut de grups religiosos, i no de la comunitat científica. Tanmateix, la majoria de cristians creuen en Déu com a Creador, acceptant l'evolució científica com un procés natural. Una minoria de cristians rebutjaren l'evolució des del principi com a "heretgia", però la majoria intentaren reconciliar l'evolució científica amb les descripcions bíbliques de la Creació. L'islam accepta l'evolució natural de les plantes i els animals, però l'origen de l'home és discutit i no hi ha cap consens.

En contrast amb objeccions anteriors a l'evolució, que eren o bé estrictament científiques o bé explícitament religiose, algunes objeccions recents a l'evolució han intentat difuminar aquesta distinció. En particular, moviments com ara el creacionisme científic i el disseny intel·ligent ataquen la base empírica de la ciència, i argumenten que existeixen proves més contundents del disseny de la vida per part d'un ésser intel·ligent no especificat, o la descripció bíblica de la Creació. Molts dels arguments contra l'evolució inclouen crítiques fetes a les proves de l'evolució, així com la metodologia, plausibilitat, moralitat i acceptació científica de la biologia evolutiva. Tanmateix, la comunitat científica no dona cap mena de validesa a aquestes objeccions, citant malentesos en el concepte d'una teoria científica, l'aclaparador consens científic quant a les bases de l'evolució, i el poc coneixement dels detractors de lleis bàsiques de la física.