Crònica universal alexandrina

Crònica universal alexandrina
	;
Tipus	obra literària
Part de	Goleniscev Papyrus (en)
Gènere	world chronicle (en)
Llengua	grec antic

La Crònica universal alexandrina o Chronographia Golenischevensis és una crònica grega anònima que fou escrita a Alexandria (Egipte). Narra la història des de la Creació fins a l'any 392. La crònica es conserva en els fragments d'un papir del segle vi titulat Golenischev, molt conegut per les mostres de primitives il·luminacions.^[1]

Papir

El Papir Golenischev (o Goleniščev) és un fragment de manuscrit il·luminat que serveix de font principal per a les reproduccions de la Crònica mundial alexandrina. S'ha datat d'entre els segles V i VII, tot i que el consens actual el situa en el segle VI.^[2] S'ha especulat que el papir degué pertànyer a un propietari molt ric, per les luxoses il·lustracions. El papir duu el nom de l'egiptòleg rus Vladímir Golenísxev, que el va obtenir abans del 1901 d'un "xeic Alí" de Guiza.^[3]

El papir es conserva en 80 fragments en lletra majúscula alexandrina, ara traslladat al Museu Puixkin.^[4] Conté il·lustracions marginals que representen, entre altres figures, reis romans, un mapa de la Mediterrània, profetes i personatges de l'Antic Testament; i personificacions dels mesos romans. El fragment més ben conservat (vers de la làmina VI) representa el papa Teòfil d'Alexandria sobre el Serapeu qualificat d'"imatge representativa [...] en la història d'Alexandria de l'Antiguitat tardana"; l'historiador Johannes Hahn ha utilitzat aquest fragment per a datar la destrucció del Serapeu d'Alexandria el 392,^[5] tot i que aquesta data ha estat qüestionada per altres investigadors.

Al 1905, el text grec de la Crònica es publicà com a Eine Alexandrinische Weltchronik, editada amb altres fragments del Papir Golenischev per Josef Strzygowski i Adolf Bauer, amb plaques de vidre que tenien facsímils en color dels fragments il·luminats. Els fragments es van reconstruir per a formar imatges de com podria haver estat el text. Els fragments del Papir de Golenischev s'han deteriorat des de llavors i la seua qualitat és molt inferior a la que tenien quan Strzygowski i Bauer els van reproduir.^[6]

Text

L'Excerpta llatina barbari, una crònica llatina de la fi del segle viii, sembla basar-se en part en aquest document. Alguns investigadors han conjecturat que tots dos textos es basarien en la Chronographiae de Sext Juli Africà (c. 221) i el Liber generationis (c. 205).^[7]

Galeria

Aquestes làmines i peus de foto segueixen l'adaptació de Bauer i Strzygowski:

Pl. 1, Recte - Bust personificant els mesos romans
Pl. 1, Vers - Llista incompleta dels mesos hebreus, egipcis i atenesos
Pl. 2, Recte - Mapa de la Mediterrània amb les seus illes
Pl. 2, Vers - Imatge de les províncies d'Àsia Menor
Pl. 3, Recte - Representació dels profetes Abdies i Jonàs
Pl. 3, Vers - Imatge del profeta Nahum
Pl. 4, Recte - Representació dels reis romans
Pl. 4, Vers - Representació de reis espartans
Pl. 5, Recte - Representació de reis de Macedònia
Pl. 5, Vers - Representació de reis de Lídia
Pl. 6, Recte - Crònica de 383-389. De dalt a baix, l'emperador nadó Honori amb Magne Màxim, la mòmia del patriarca Timoteu d'Alexandria, imatge de Teòfil d'Alexandria
Pl. 7, Recte - A: Eli (jutge) i Anna (profeta). C: Zacaries (profeta). D+E: Un àngel beneeix un jove (Joan Baptista) al braç de Zacaries.
Pl. 7, Vers - A: Samuel (profeta) entronitzat amb David. C: Anna (profeta). D+E: Isabel (mare de Joan Baptista) amb Maria (mare de Jesús) amb el xiquet Jesús
Pl. 8, Recte - A, C, H-M: Indefinit. D: Governant desconegut. E: Roba de figura masculina. F+G: Palmera o columnes
Pl. 8, Vers - A: Fragment. B: Dos hòmens desconeguts C: Maria amb Jesús a la falda D: Sant desconegut E: Martiri de Joan Baptista. F-M: Indefinit