Vés al contingut

Crònica universal alexandrina

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'obra artísticaCrònica universal alexandrina

Modifica el valor a Wikidata
Tipusobra literària Modifica el valor a Wikidata
Part deGoleniscev Papyrus (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Gènereworld chronicle (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Llenguagrec antic Modifica el valor a Wikidata
pl. 6, vers - Crònica de 389–392. A dalt a l'esquerra: l'emperador Teodosi amb un petit Honori al costat. Centre esquerra: Teòfil amb un Evangeli a la mà i una aurèola. A dalt a la dreta: fragments inferiors d'una figura que representa l'emperador Valentinià II. Mig a la dreta: l'usurpador Eugeni. A baix: dos fragments del Serapeu amb monjos llançant-se pedres

La Crònica universal alexandrina o Chronographia Golenischevensis és una crònica grega anònima que fou escrita a Alexandria (Egipte). Narra la història des de la Creació fins a l'any 392. La crònica es conserva en els fragments d'un papir del segle vi titulat Golenischev, molt conegut per les mostres de primitives il·luminacions.[1]

Papir

[modifica]

El Papir Golenischev (o Goleniščev) és un fragment de manuscrit il·luminat que serveix de font principal per a les reproduccions de la Crònica mundial alexandrina. S'ha datat d'entre els segles V i VII, tot i que el consens actual el situa en el segle VI.[2] S'ha especulat que el papir degué pertànyer a un propietari molt ric, per les luxoses il·lustracions. El papir duu el nom de l'egiptòleg rus Vladímir Golenísxev, que el va obtenir abans del 1901 d'un "xeic Alí" de Guiza.[3]

El papir es conserva en 80 fragments en lletra majúscula alexandrina, ara traslladat al Museu Puixkin.[4] Conté il·lustracions marginals que representen, entre altres figures, reis romans, un mapa de la Mediterrània, profetes i personatges de l'Antic Testament; i personificacions dels mesos romans. El fragment més ben conservat (vers de la làmina VI) representa el papa Teòfil d'Alexandria sobre el Serapeu qualificat d'"imatge representativa [...] en la història d'Alexandria de l'Antiguitat tardana"; l'historiador Johannes Hahn ha utilitzat aquest fragment per a datar la destrucció del Serapeu d'Alexandria el 392,[5] tot i que aquesta data ha estat qüestionada per altres investigadors.

Al 1905, el text grec de la Crònica es publicà com a Eine Alexandrinische Weltchronik, editada amb altres fragments del Papir Golenischev per Josef Strzygowski i Adolf Bauer, amb plaques de vidre que tenien facsímils en color dels fragments il·luminats. Els fragments es van reconstruir per a formar imatges de com podria haver estat el text. Els fragments del Papir de Golenischev s'han deteriorat des de llavors i la seua qualitat és molt inferior a la que tenien quan Strzygowski i Bauer els van reproduir.[6]

Text

[modifica]

L'Excerpta llatina barbari, una crònica llatina de la fi del segle viii, sembla basar-se en part en aquest document. Alguns investigadors han conjecturat que tots dos textos es basarien en la Chronographiae de Sext Juli Africà (c. 221) i el Liber generationis (c. 205).[7]

Galeria

[modifica]

Aquestes làmines i peus de foto segueixen l'adaptació de Bauer i Strzygowski:

Referències

[modifica]