Crisi financera letona de 2008-2009
| Tipus | crisi financera  | ||
|---|---|---|---|
| Interval de temps | 2008 - 2009 | ||
| Data | 2008 | ||
| Estat | Letònia | ||
 |
| Forma part d'una sèrie sobre: |
| Crisi financera global del 2007-2012 |
|---|
|
Empreses rescatades |
|
Empreses en bancarrota
|
|
Conceptes relacionats |
La crisi financera letona de 2008-2009, part de la recessió global 2008-2012, és una important crisi econòmica i política que va succeir a Letònia, principalment entre els anys 2008 i 2009. Des del 2010, l'activitat econòmica s'ha recuperat i la taxa de creixement econòmic de Letònia va ser la més ràpida entre els estats membres de la Unió Europea en els tres primers trimestres del 2012.[1]
Desenvolupament
[modifica]L'any 2008, després d'anys d'expansió econòmica, l'economia letona va prendre un dels declivis més aguts del món, decreixent en l'últim trimestre de 2008 en un 10,5%.[2] El 8 de setembre de 2008 Letònia es va declarar en recessió, ja que el PIB va caure del 0,2% en el segon trimestre després d'una caiguda del 0,3% en el primer trimestre.
El 13 de gener de 2009, es van veure els pitjors disturbis des del col·lapse de la Unió Soviètica després que més de 10.000 persones sortissin a protestar a la capital, Riga, pel mal manejament de la crisi per part del govern.[3] El febrer de 2009, el Govern letó va demanar al Fons Monetari Internacional i a la Unió Europea un préstec d'emergència per valor de 7.500 milions d'euros, mentre que al mateix temps el govern nacionalitzava el segon banc més gran del país.[4]
Posteriorment, a causa de les preocupacions per la fallida, Standard & Poor's va rebaixar la qualificació creditícia de Letònia al grau de «no-inversió» BB+, o "escombraries". A més a més, la seva qualificació es va posar en perspectiva negativa, el que va indicar una possible nova reducció d'aquesta.[5] El 20 de febrer, el govern de coalició letó encapçalat pel Primer ministre Ivars Godmanis va col·lapsar.[6]
De desembre a gener, la taxa de desocupació va augmentar en un 1,3%, assolint el 8,3%.[7] Cap a març la desocupació es va elevar fins a 16,1%.[8] Al juny va augmentar a 17,2% el segon més alt després d'Espanya.[7] S'esperava que l'economia letona es contregui prop d'un 12% el 2009.[9]
Tanmateix el 2010 els comentaristes van observar signes d'estabilització a l'economia letona. L'agència de qualificació Standard & Poors va elevar la seva perspectiva sobre el deute de Letònia de negativa a estable. El compte corrent de Letònia, que havia estat en dèficit d'un 27% a la fi de 2006 estava en superàvit al febrer de 2010.[10]
El juny de 2012 el Fons Monetari Internacional i el seu director gerent, Christine Lagarde va elogiar els assoliments de Letònia en posar ordre en l'economia del país, i va recalcar que Letònia havia de completar tres tasques més: l'esforç per entrar a la zona euro, la promoció de la competitivitat econòmica i reduir la desigualtat social. Lagarde va arribar a la conclusió que mitjançant l'aplicació del seu programa de préstecs internacionals, Letònia ha demostrat que pot ésser poderosa i disciplinada.[11]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «Bank of Latvia's Forecasts». Arxivat de l'original el 2012-03-14. [Consulta: 3 gener 2015].
- ↑ «Latvia's economy shrinks rapidly» (en anglès). Arxivat de l'original el 2019-02-28. [Consulta: 3 gener 2015].
- ↑ «Latvia Is Shaken by Riots Over Its Weak Economy» (en anglès). [Consulta: 3 gener 2015].
- ↑ [1] Latvian Financial Crisis - the multi-billion-euro Parex/EBRD/Ernst&Young fraud
- ↑ «Latvia’s Credit Risk Rises to Record on Bankruptcy Concern» (en anglès). [Consulta: 3 gener 2015].
- ↑ «Latvia's government resigns amid economic crisis» (en anglès). Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 3 desembre 2015].
- ↑ 7,0 7,1 «Unemployment rate in Latvia reached 9,5% in February». The Baltic Course. Arxivat de l'original el 2015-01-03. [Consulta: 3 gener 2015].
- ↑ «Público.es - España continúa a la cabeza del desempleo en Europa» (en castellà). Arxivat de l'original el 2009-05-03. [Consulta: 3 desembre 2015].
- ↑ «Europe's sickest country» (en anglès). CBC News. Arxivat de l'original el 2010-05-07. [Consulta: 3 desembre 2015].
- ↑ «Baltic Thaw, Aegean freeze» (en anglès). The Economist, 27-02-2010, pàg. 59.
- ↑ «Those who change will endure - IMF managing director» (en anglès). LETA, 06-05-2015. Arxivat de l'original el 2019-08-10. [Consulta: 3 gener 2015].