Christine Lagarde

Christine Lagarde
	(2023)
Biografia
Naixement	(fr) Christine Madeleine Odette Lallouette ; 1r gener 1956 (68 anys); 9è districte de París (França)
Presidenta del Banc Central Europeu
	1r novembre 2019 – ; ← Mario Draghi
Directora-gerent del Fons Monetari Internacional Fons Monetari Internacional
	5 juliol 2011 – 12 setembre 2019
Ministra d'Economia, Finances i Indústria de França
	14 novembre 2010 – 29 juny 2011 ; ← Christine Lagarde – François Baroin →
Membre de la junta Institut d'Estudis Polítics de Ais de Provença
	2010 –
Ministra d'Economia, Finances i Indústria de França
	19 juny 2007 – 14 novembre 2010 ; ← Jean-Louis Borloo – Christine Lagarde → ; Membre del gabinet: segon govern de François Fillon
Ministra d'Agricultura i Pesca
	18 maig 2007 – 18 juny 2007 ; ← Dominique Bussereau – Michel Barnier → ; Membre del gabinet: primer govern de François Fillon
Presidenta Baker McKenzie
	octubre 1999 –
Aprenenta Capitoli dels Estats Units
Dades personals
Residència	Le Havre ; Bethesda
Formació	Lycée François-Ier (en) ; Universitat de París X Nanterre - anglès, dret ; Institut d'Estudis Polítics de Ais de Provença - màster ; Holton-Arms School ; lycée Claude Monet de Le Havre (fr) ; École des beaux-arts d'Avignon (en)
Activitat
Ocupació	economista, política, banquera, diplomàtica, advocada, esportista
Ocupador	Baker McKenzie, advocada (1981–2005)
Partit	Unió per a un Moviment Popular
Esport	natació sincronitzada
Participà en
16 gener 2023	Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2023
20 gener 2020	Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2020
22 gener 2019	Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2019
23 gener 2018	Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2018
17 gener 2017	Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2017
20 gener 2016	Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2016
21 gener 2015	Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2015
22 gener 2014	Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2014
23 gener 2013	Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2013
21 gener 2004	Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2004
	IMF 2021 Annual Meetings (en)
	Trobada Anual del Fons Monetari Internacional i del Grup del Banc Mundial de 2018
	Global Conference 2019
Família
Cònjuge	Xavier Giocanti (2020–); Wilfried Lagarde (1982–dècada del 1990), divorci
Premis
	(2023) doctor honoris causa per la Universitat de Lieja; (2022) Time 100; (21 maig 2021) Comandant de l'Orde Nacional del Mèrit; (2014) doctor honoris causa per la Universitat de Mont-real Conferit per Universitat de Montreal; (2013) gran oficial de l'orde nacional de Costa d'Ivori; (2012) Oficial de la Legió d'Honor; (2011) Global Citizen Awards; (2010) Orde de l'Amistat; (2007) prix de la Carpette anglaise (fr) ; (13 juliol 2000) Dama de la Legió d'Honor; comanador de l'orde del Mèrit marítim; orde del Mèrit agrícola; Orde Nacional del Mèrit; Comandant de l'Odre del Mèrit Agrícola; orde del Mèrit marítim; orde nacional de Costa d'Ivori ;
	Signatura

Christine Madeleine Odette Lagarde, coneguda simplement com a Christine Lagarde (9è districte de París, 1 de gener de 1956), és una política i advocada francesa, que ha estat directora gerent del Fons Monetari Internacional (FMI) des del 5 de juliol de 2011 fins a 2019, i presidenta del Banc Central Europeu des de 2019.^[1] Anteriorment havia estat ministra d'Afers Econòmics, Finances i Indústria, ministra d'Agricultura i Pesca i ministra de Comerç en el governs de Dominique de Villepin i Nicolas Sarkozy. Lagarde és la primera dona a convertir-se en ministra d'Afers Econòmics d'una economia del G-8.

Després dels estudis secundaris, estudià a la Universitat de Bethesda (Maryland), on obtingué un diploma en dret social. En tornar a França, es diplomà en anglès i en dret social a la Universitat de París X-Nanterre. L'any 1981 s'integrà a la delegació francesa del bufet internacional Baker & McKenzie. La seva activitat política s'inicià el 1995.^[1]

Destacada advocada, Lagarde va fer història com la primera dona presidenta de la firma internacional d'advocats Baker & McKenzie que assessora grans empreses. El 16 de novembre de 2009, el «Financial Times» la va classificar com la millor ministra de finances de la zona euro per la seva actuació d'acord amb les polítiques econòmiques que defensa aquest diari.^[2] I, al 2009, Lagarde va ser classificada com la 17a dona més poderosa del món per la revista Forbes.^[3]

El 25 de maig de 2011, Christine Lagarde va anunciar oficialment la seva candidatura com a cap del Fons Monetari Internacional (FMI) per a reemplaçar Dominique Strauss-Kahn, que hi va renunciar després de ser acusat d'agressió sexual. Ella seria la primera dona a dirigir l'FMI.^[4]

Lagarde, directora de l'FMI

El 28 de juny, Lagarde va ser elegida com a nova directora gerenta del Fons Monetari Internacional,^[5] des d'on propugnà polítiques d'austeritat i retallades per a superar la crisi financera iniciada el 2008.^[1] Durant el seu mandat l'FMI destacà per la seva gestió política del deute, dictant, conjuntament amb el Banc Central Europeu dures mesures d'austeritat, retallades socials, privatitzacions, desmantellament de serveis públics i de pensions a països com Grècia, al mateix temps que sorgien informacions de les seves irregularitats fiscals.^[6]

El 25 de maig de 2012, va declarar durant una entrevista al diari britànic The Guardian que "els grecs haurien de començar a ajudar-se mútuament i col·lectiva pagant tots els seus impostos" establint a més una comparança amb la situació dels infants a Níger. Es desfermà aleshores una polèmica considerable als mitjans de comunicació a Grècia i en altres països europeus. Alhora rebé més de 18.000 missatges irats a la seva pàgina de Facebook.^[7] Més endavant es feu públic que Lagarde, com a directora general de l'FMI, es beneficiava d'un estatus fiscal de funcionària internacional que li permetia de no haver de pagar impostos sobre el seu salari de 380.989 euros anuals.^[8]^[9]^[10] L'octubre del 2019 fou rellevada al capdavant de l'FMI per Kristalina Gueorguieva.^[1]

El desembre del 2016, el Tribunal de Justícia de la República declarà Lagarde culpable de negligència i d'ús inapropiat de fons públics amb motiu d'una compensació de més de 400 milions d'euros que el govern francès concedí el 2008 a l'empresari Bernard Tapie, amic de Sarkozy, per danys i prejudicis en la venda d'una de les seves empreses quan Lagarde era ministra d'Economia, però aquesta sentència no anava acompanyada de cap sanció ni condemna penal.^[1]^[11]^[12]

L'1 de novembre de 2019 assumí la presidència del Banc Central Europeu.^[1]

Reconeixements

L'any 2004 se li concedí la Legió d'Honor en el grau de cavaller.^[1]

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 ^1,4 ^1,5 ^1,6 «Christine Lagarde | enciclopèdia.cat». [Consulta: 12 novembre 2020].
↑ «Lagarde confirma la seva candidatura a l'FMI». emporda.info. [Consulta: 27 maig 2011].
↑ « The 100 Most Powerful Women », forbes.com. (anglès)
↑ «Christine Lagarde confirma que opta a dirigir l'FMI». eldebat.cat, 25-05-2011. [Consulta: 27 maig 2011].
↑ «Christine Lagarde, nova cap del Fons Monetari Internacional». VilaWeb, 29-06-2011. [Consulta: 29 juny 2011].
↑ «Lagarde, culpable de desviament de fons públics, però sense pena ni sanció». Canal 324, 19-12-2016. [Consulta: 20 novembre 2017].
↑ Article a Vilaweb del 25 de maig de 2012
↑ (anglès) It's payback time: don't expect sympathy – Lagarde to Greeks Al web guardian.co.uk
↑ Christine Lagarde, elle non plus, ne paie pas d'impôts ! Sur le site letelegramme.com
↑ Exoneració d'impostos sobre el salari anual de 380.989 euros de Christine Lagarde ak FMI Arxivat 2012-05-29 a Wayback Machine. al web francès toutsurlesimpots.com
↑ «Christine Lagarde, directora de l'FMI, a judici pel cas Tapie». El Punt-Avui, 23-07-2016. [Consulta: 12 novembre 2020].
↑ Cañas, Gabriela «El FMI respalda a Lagarde tras ser declarada culpable por el ‘caso Tapie’» (en castellà). El País [Madrid], 19-12-2016. ISSN: 1134-6582.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Christine Lagarde

Christine Lagarde, candidata a la direcció de l'FMI

[:0-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 ^1,4 ^1,5 ^1,6 «Christine Lagarde | enciclopèdia.cat». [Consulta: 12 novembre 2020].

[2] «Lagarde confirma la seva candidatura a l'FMI». emporda.info. [Consulta: 27 maig 2011].

[3] « The 100 Most Powerful Women », forbes.com. (anglès)

[4] «Christine Lagarde confirma que opta a dirigir l'FMI». eldebat.cat, 25-05-2011. [Consulta: 27 maig 2011].

[5] «Christine Lagarde, nova cap del Fons Monetari Internacional». VilaWeb, 29-06-2011. [Consulta: 29 juny 2011].

[6] «Lagarde, culpable de desviament de fons públics, però sense pena ni sanció». Canal 324, 19-12-2016. [Consulta: 20 novembre 2017].

[7] Article a Vilaweb del 25 de maig de 2012

[8] (anglès) It's payback time: don't expect sympathy – Lagarde to Greeks Al web guardian.co.uk

[9] Christine Lagarde, elle non plus, ne paie pas d'impôts ! Sur le site letelegramme.com

[10] Exoneració d'impostos sobre el salari anual de 380.989 euros de Christine Lagarde ak FMI Arxivat 2012-05-29 a Wayback Machine. al web francès toutsurlesimpots.com

[11] «Christine Lagarde, directora de l'FMI, a judici pel cas Tapie». El Punt-Avui, 23-07-2016. [Consulta: 12 novembre 2020].

[12] Cañas, Gabriela «El FMI respalda a Lagarde tras ser declarada culpable por el ‘caso Tapie’» (en castellà). El País [Madrid], 19-12-2016. ISSN: 1134-6582.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

Registres d'autoritat	WorldCat BNF (1) GND (1) LCCN (1) VIAF (1) ISNI (1) SUDOC (1) BIBSYS (1) NKC (1) ICCU (1)
Bases d'informació	GEC (1)