Crist Rei
Crist Rei (en llatí: Christus Rex) és una denominació i títol per a Jesucrist en referència a la idea de Regne de Déu on Jesucrist és descrit assegut al costat dret de Déu (en oposició al títol secular de Rei dels Jueus, on Jesús apareix a la creu).[1] Aquest títol és principalment utilitzat pels fidels de l'Església Catòlica Romana, però també per altres confessions cristianes com ara l'anglicanisme, l'episcopalisme, el presbiterianisme, el luteranisme o el metodisme, les quals reconeixen aquest títol a Jesucrist.[2]
L'any 1925, Pius XI va instaurar la Solemnitat de Crist Rei per tal d'honorar-lo i la qual té lloc el darrer diumenge de l'any litúrgic del ritu romà. El nom de Crist Rei és també sovint emprat per a anomenar diverses institucions i llocs com ara esglésies, col·legis, seminaris i hospitals. També existeixen municipis o monuments amb aquesta denominació.
Els termes de "Crist" i "Rei" no apareixen junts o relacionats als evangelis, no obstant això, el nom de "Crist" ja és de per se un títol reial ("el [Rei] ungit"). Al text grec, Crist és presentat explícitament com a Rei (βασιλεύς, Basileús) en diverses ocasions, com ara a Mt 2:2 ("On és el rei dels jueus que acaba de néixer?"). A Jn 18:32, Ponci Pilat fa referència al fet que "Crist" és un títol reial en preguntar-li "Eres tú el Rei dels Jueus?" (βασιλεὺς τῶν Ἰουδαίων, Basileùs ton Ioudaíon). De manera semblant, a Jn 1:49, un seguidor anomenat Nathanael s'adreçà a Jesucrist com a "Rei d'Israel" (ὁ βασιλεὺς τοῦ Ἰσραήλ, Ho Basileùs ton Hisraél).
A l'Evangeli de Sant Lluc, l'arcàngel Gabriel anuncià a Maria, mare de Déu: "Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús. Serà gran i l'anomenaran Fill de l'Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare. Regnarà per sempre sobre el poble de Jacob, i el seu regnat no tindrà fi.".[3]
Més enllà dels evangelis, la Primera carta a Timoteu, 6:14-15, utilitza explícitament l'expressió "Rei dels reis i Senyor dels senyors" (Βασιλεὺς βασιλέων καὶ κύριος κυρίων, Basileùs Basiléon kai kúrios kuríon), adaptant així a Jesucrist la cita present al Pentateuc que diu "El Senyor, el vostre Déu, és el Déu dels déus, i el Senyor dels senyors.".[4] A l'Apocalipsi s'afirma que l'Agnus Dei és el "Rei de reis i Senyor de senyors".[3]
Referències
[modifica]- ↑ Philip Edgecumbe Hughes, A Commentary on the Epistle to the Hebrews, p. 401, 1988: "The theme of Christ's heavenly session, announced here by the statement he sat down at the right hand of God, .. Hebrews 8:1 "we have such a high priest, one who is seated at the right hand of the throne of the Majesty in heaven")"
- ↑ The Cyclopedia of Biblical, Theological, and Ecclesiastical Literature. James Strong and John McClintock; Harper and Brothers; NY; 1880 Aquest article incorpora text d'aquesta font, la qual és de domini públic.
- ↑ 3,0 3,1 Hodge, Archibald Alexander, "The Kingly Office of Christ", Popular Lectures of Theological Themes, Presbyterian Board of Publication and Sabbath-School Work, 1887, p. 260 Aquest article incorpora text d'aquesta font, la qual és de domini públic.
- ↑ Deuteronomi 10:17