Vés al contingut

Cromomicosi

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Cromoblastomicosi)
Plantilla:Infotaula malaltiaCromomicosi
Tipusmicosi subcutània, micosi, malaltia tropical desatesa i malaltia Modifica el valor a Wikidata
Especialitatinfectologia i dermatologia Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
 Medicació
Flucitosina Modifica el valor a Wikidata
Patogènesi
Causat pertraumatisme físic i Chaetothyriales Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-111F24 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10B43
CIM-9117.2
Recursos externs
DiseasesDB29799 Modifica el valor a Wikidata
eMedicine1092695 Modifica el valor a Wikidata
MeSHD002862 Modifica el valor a Wikidata
Orphanet182 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0008582 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:1562 Modifica el valor a Wikidata

La cromomicosi o cromoblastomicosi és una infecció crònica de la pell i del teixit subcutani,[1] que afecta predominantment els membres inferiors,[2] els braços[3] i sobretot els peus.[4] En la majoria dels casos és causada per fongs dematiacis (de pigmentació fosca)[5] i parasitaris dels gèneres Fonsecaea, Phialophora i Cladosporium, endèmics de regions tropicals i subtropicals.[6] La diagnosi de la cromoblastomicosi es basa en l'examen físic, l'estudi anatomopatològic de les lesions, la histopatologia dels teixits afectats[7] i els resultats dels cultius microbiològics.[8]

Història

[modifica]

La primera descripció pública de la malaltia es remunta al 1914 i va fer-la el metge alemany resident al Brasil Max Rudolph.[9] Un any després es van descriure els clàssics aspectes histològics d'aquesta micosi.[10] Tanmateix, el 1911, Alexandre Pedroso, a Sao Paulo, ja havia observat alguns casos de lesions ulceroses i nodulars a la pell i en el peu i va anomenar aquella afecció «blastomicosi negra», però fins al 1920 no ho va publicar, amb Jose Maria Gomes.[10][11][12] El 1915 es descriu, a Boston, un altre cas d'infecció semblant i l'agent causal és una nova espècie de fong del gènere Phialophora. El 1921, es descriu una malaltia similar a Rodèsia (avui dia Zimbàbue) que els nadius anomenaven sundo i que uns anys després l'alemany E. Nauck determina que és una micosi.[11] El terme cromoblastomicosi el van emprar per primer cop Terra et al. el 1922.[10] Es prefereix l'ús del terme cromomicosi sobre cromoblastomicosi perquè els organismes causals no produeixen espores (blastoespores) en la seva fase infectiva.[11]

Epidemiologia

[modifica]
Bosc xerofili, hàbitat del fong responsable de la cromomicosi.

La cromomicosi es troba predominantment en zones tropicals i subtropicals de sòl sec, entre els 30° de latitud Nord i els 30° de latitud Sud,[13] amb temperatures anuals d'entre 25 i 28 °C, poca elevació del terreny (per sota dels 500 metres sobre el nivell del mar) i precipitacions atmosfèriques inferiors als 800 mil·límetres cúbics a l'any. Per això són llocs àrids amb vegetació cactàcia i ecotò espinós (xerofítica), on els habitants, jardiners[14] i treballadors del camp solen caminar sense sabates cobertes.[15] S'ha descrit, excepcionalment, la manipulació professional de fusta exòtica contaminada per Fonsecaea pedrosoi com origen de la malaltia.[16] Es considera una infecció poc freqüent, comuna en adults més grans de vint anys i en menor proporció en dones i nens. Tot i que es detecta a molts països del món, entre ells la República Popular de la Xina,[17] Taiwan,[18] l'Índia,[19] Madagascar,[20] Tunísia,[21] Indonèsia,[22] Tailàndia[23] i els Estats Units,[24] la seva prevalença és considerable a Amèrica del Sud, on existeixen zones altament endèmiques.[25] A Xile, però, aquesta malaltia és força inhabitual.[26] L'OMS la inclou a la llista de malalties tropicals desateses.[27] A Espanya, la incidència d'aquesta malaltia infecciosa és, ara per ara, molt baixa i quasi sempre es diagnostica en persones immunodeprimides.[28] El primer cas autòcton espanyol de cromomicosi va ser publicat l'any 1975.[29]

Classificació

[modifica]

La cromomicosi té cinc formes clíniques principals:[30] cromomicosi nodular o tumoral, que és la més prevalent[31] i algunes vegades la seva singular aparença pot fer sospitar l'existència d'una neoplàsia cutània;[32] cromomicosi berrugosa, vegetant o papil·lomatosa;[33] cromomicosi elefantiàsica genital per estasi limfàtica;[34] cromomicosi psoriasiforme o en placa,[35] i cromomicosi cicatricial.[36]

Etiologia

[modifica]

La malaltia s'obté per inoculació (sòl o vegetació)[37] traumàtica del fong a la pell o en capes més profundes. Per això és més freqüent veure les ferides eritematoses inicials a les cames, als genolls,[38] als peus i als braços.[39] Rarament s'observen infeccions en altres àrees del cos, com ara les aixelles[40] el nas,[41] el llavi, la galta[42] o el pavelló auricular.[43] La lesió es desenvolupa localment estenent-se per contigüitat i molt poques vegades per via limfàtica o hematògena causant lesions metastàsiques a distància del lloc d'inoculació.[44]

Les espècies de fongs que més freqüentment causen aquestes infeccions són Fonsecaea pedrosoi,[45] Phialophora verrucosa[46] i Cladosporium carrionii.[47] De vegades altres espècies també poden provocar cromomicosi, com Fonsecaea compacta, Fonsecaea monophora,[48] Fonsecaea nubica,[49] Fonsecaea pugnacius,[50] Rhinocladiella cerphilum, Phialophora richardsiae,[51] Rhinocladiella phaeophora,[52] Rhinocladiella aquaspersa,[53] Rhinocladiella similis,[54] Phoma insulana,[55] Cladosporium langeronii,[56] Exophiala jeanselmei,[57] Exophiala dermatitidis[58] o Exophiala psychrophila.[59] L'espècie Fonsecaea pugnacius té un patró infecciós únic, ja que el seu marcat neurotropisme li permet disseminar-se i arribar al cervell d'individus no immunodeficients a partir d'una cromomicosi cutània crònica.[60] Rhinocladiella tropicalis i Cyphellophora ludoviensis són també uns fongs identificats al Brasil causants de casos de cromoblastomicosi.[61] Ha estat publicat algun cas de cromomicosi per Kirschsteiniothelia spp. (un gènere de fongs de la classe Dothideomycetes)[62] i de cromomicosi per Alternaria infectoria juntament amb miasi, en receptors de trasplantament de ronyó.[63]

Se sap que certes famílies tenen una predisposició genètica a desenvolupar la infecció si són exposades al microorganisme,[64] mentre que d'altres que no tenen aquest factor hereditari s'infecten amb menys freqüència, fins i tot en ser exposats a un igual o major nombre d'inoculacions.

Així com passa amb altres malalties micòtiques, no s'han reportat casos de transmissió d'un humà a un altre. Alguns arbusts, com el cactus al desert, tenen el fong a les seves espines, d'on és més fàcil ser contagiat. S'ha identificat la presència de Fonsecaea pedrosoi en l'escorça dels cocos de la palmera del Brasil amazònic Orbignya phalerata.[65] Ha estat registrada la concurrència en un mateix individu de la malaltia de Jorge Lobo (o lobomicosi: una afecció crònica de la pell endèmica a àmplies zones rurals d'Amèrica Central i del Sud, causada pel fong Lacazia loboi)[66] i cromomicosi.[67]

Patogènesi

[modifica]
Cossos escleròtics de color fosc, amb hifes al fons, d'un pacient amb cromomicosi per Fonsecaea pedrosoi.

Les lesions es caracteritzen per mostrar nòduls, berrugositats i atròfia cutània d'evolució crònica.[68] Un cop inoculat el fong en el seu estat sapròfit, triga diverses setmanes o alguns mesos a aparèixer en la pell una lesió inicial en forma de placa eritematosa d'expansió centrífuga, asimptomàtica, eventualment molt extensa,[69] i amb presència de cèl·lules muriformes i canvis d'hiperplàsia pseudoepiteliomatosa en la biòpsia,[70] que després es torna berrugosa.[71] Als teixits, el fong parasitari desenvolupa una estructura característica, diagnòstica i patognomònica, que reb diversos noms: cossos de Medlar, cèl·lules muriformes o cossos escleròtics de color fosc[72] i que és una forma d'adaptació per preservar una viabilitat molt prolongada.[73]

La lesió progressa formant un abscés amb teixit granulomatós, de superfície irregular amb hemorràgies diminutes (visibles com punts negres), a vegades ulcerat[74] i no contagiós, molt semblant en alguns casos a les ferides del micetoma,[75] de la tuberculosi cutània berrugosa,[76] de la leishmaniosi[77] o de l'esporotricosi cutània (micosi crònica produïda pel fong Sporothix schenckii).[78] Inusualment, l'aspecte d'una cromomicosi en un trasplantat renal es pot confondre amb el d'un melanoma[79] o el d'una infecció cutània crònica pel micobacteri Mycobacterium marinum en una persona immunocompetent amb una cromomicosi.[80] A mesura que passen els anys, les lesions tenen tendència a la cicatrització, deixant àrees de la pell atrofiades, hipopigmentades i que poden causar deformacions irreversibles i discapacitat.[81] Escasses vegades, una cromomicosi facial greu per Phialophora verrucosa és la causa d'una sinusitis infantil.[82] Infeccions secundàries per bacteris acompanyen sovint la malaltia i s'han descrit casos de coexistència de lepra i cromomicosi.[83] Les cromoblastomicosis de la còrnia,[84] de la cavitat oral[85] o desenvolupades sobre un empeltament de pell[86] són molt infreqüents. En algunes ocasions, les particulars característiques de les lesions cutànies d'una infecció per l'espècie Fonsecaea monophora sòn similars de visu a les del liquen pla.[87]

La pruïja i la intensa sensibilitat a la pressió són els símptomes característics de la cromomicosi. L'autoinoculació dels fongs induïda pel rascat afavoreix que la malaltia tingui una distribució cutània atípica.[88] Ocasionalment, quan el curs d'aquesta infecció micòtica és de llarga durada (entre 20 i 35 anys), pot sorgir un carcinoma de cèl·lules escatoses invasiu[89] o un carcinoma de cèl·lules escatoses sarcomatós[90] sobre alguna de les seves lesions.

Tractament

[modifica]

El tractament farmacològic de la cromomicosi és difícil degut a la diversa resposta als antifúngics dels fongs causals.[91] Malgrat el tractament, la millora pot trigar setmanes o mesos en fer-se evident i les recurrències de la malaltia no són rares.[92] Unes bones opcions terapèutiques poden ser l'ús combinat de crioteràpia i terbinafina per via oral,[93] de terbinafina oral sola,[94] d'amfotericina B i terbinafina[95] o de itraconazole i terbinafina juntament amb resecció quirúrgica parcial de la lesió cutània i posterior empeltament dèrmic.[96] En determinats casos, és útil l'aplicació tòpica d'imiquimod (un medicament immunomodulador),[97] associar 5-flucitosina (un antimicòtic sintètic derivat de la pirimidina) amb itraconazole[98] o afegir al tractament acitretina oral (un antipsoriàsic) com a fàrmac coadjuvant.[99] Algunes cromomicosis de molt llarga evolució, refractàries a la monoteràpia amb itraconazole (un derivat triazòlic),[100] responen bé al posaconazole i l'imiquimod emprats conjuntament.[101]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Belda Junior, W; Heleno Chagas de Carvalho, C; Domingues Passero, LF «Chromoblastomycosis with 18 years of evolution» (en anglès). Int J Res Med Sci, 2023 Jul; 11 (8), pp: 3034-3038. ISSN 2320-6012. DOI: 10.18203/2320-6012.ijrms20232442 [Consulta: 6 octubre 2024].
  2. ↑ Sali, AP; Sahay, A «Chromoblastomycosis of the leg» (en anglès). Pol J Pathol, 2017 Set; 68 (2), pp: 182-184. ISSN 1233-9687. DOI: 10.5114/pjp.2017.69695. PMID: 29025254 [Consulta: 8 agost 2022].
  3. ↑ Mandal, RK; Banerjee, S; Kumar, P; Chakrabarti, I «Non-healing verrucous plaque over upper limb for 1 year in a tea garden worker» (en anglès). Dermatol Online J, 2013 Mar 15; 19 (3), pp: 12. ISSN 1087-2108. DOI: 10.5070/D346449059. PMID: 23552009 [Consulta: 10 juny 2022].
  4. ↑ Troncoso, A; Bava, J «Images in clinical medicine. Chromoblastomycosis» (en anglès). N Engl J Med, 2009 Nov 26; 361 (22), pp: 2165. ISSN 0028-4793. DOI: 10.1056/NEJMicm0807060. PMID: 19940301 [Consulta: 10 juny 2022].
  5. ↑ de Camargo Hoffmann, C; Pereira Danucalov, I; Malta Purim, KS; Queiroz-Telles, F «Infections caused by dematiaceous fungi and their anatomoclinical correlations» (en anglès). An Bras Dermatol, 2011 Gen-Feb; 86 (1), pp: 138-141. DOI: 10.1590/s0365-05962011000100021. ISSN: 1806-4841. PMID: 21437537 [Consulta: 8 setembre 2022].
  6. ↑ Kurien, G; Sugumar, K; Sathe, NC; Chandran, V «Chromoblastomycosis» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2023 Mar 1; NBK470253 (rev), pàgs: 15. PMID: 29261968 [Consulta: 12 juliol 2024].
  7. ↑ Cardoso do Amaral, M; dos Santos Carvalho, A; Pereira Alves, EH; Silva Nascimento, HM; Araújo Rodrigues, A; et al «Histopathological evaluation of chromoblastomycosis: A literature review» (en anglès). Res Soc Dev, 2021; 10 (6), pp: e47410616027. DOI: 10.33448/rsd-v10i6.16027. ISSN: 2525-3409 [Consulta: 14 octubre 2024].
  8. ↑ García Gómez, D; Durán Morera, N; Rodríguez Rodríguez, JA; Mesa Coello, L; Artiles Martínez, D «Diagnóstico etiológico y epidemiología de la cromoblastomicosis» (en castellà). Acta Méd Centro, 2022 Abr-Jun; 16 (2), pp: 272-279. ISSN: 2709-7927 [Consulta: 25 agost 2024].
  9. ↑ Rimet Borges, J; Medeiros Eda, YV; Ianhez, M; Garcia-Zapata, MTA «Diagnosis of chromoblastomycosis: an historical review» (en anglès). J Trop Pathol, 2022 Abr-Jun; 51 (2), pp: 97-115. DOI: 10.5216/rpt.v51i2.71026. ISSN: 1980-8178 [Consulta: 4 setembre 2022].
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 Krzyściak, PM; Pindycka-Piaszczyńska, M; Piaszczyński, M «Chromoblastomycosis» (en anglès). Postepy Dermatol Alergol, 2014 Oct; 31 (5), pp: 310-321. PMID: 25395928. DOI: 10.5114/pdia.2014.40949. PMC: 4221348 [Consulta: 9 juny 2024].
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 Burstein Alva, Z «Cromomicosis: clínica y tratamiento; situación epidemiológica en Latinoamerica» (en castellà). Rev Peru Med Exp Salud Púbica, 2004 Jul-Set; 21 (3), pp: 167-175. ISSN: 1726-4634 [Consulta: 7 agost 2024].
  12. ↑ Criado, PR; Sakai Valente, NY; Clivati Brandt, HR; Belda Junior, W; Halpern, I «Dermatite verrucosa de Pedroso e Gomes (Cromomicose): 90 anos depois, ainda entre nós» (en portuguès). An Bras Dermatol, 2010 Feb; 85 (1), pp: 104-105. ISSN 1806-4841. DOI: 10.1590/S0365-05962010000100018. PMID: 20464098 [Consulta: 8 agost 2024].
  13. ↑ Cardoso de Brito, A; Semblano Bittencourt, MJ «Chromoblastomycosis: an etiological, epidemiological, clinical, diagnostic, and treatment update» (en anglès). An Bras Dermatol, 2018 Jul-Ag; 93 (4), pp: 495-506. PMID: 30066754. DOI: 10.1590/abd1806-4841.20187321. PMC: 6063100 [Consulta: 5 octubre 2024].
  14. ↑ Canela, VA; Legan, C «An Urban Case of Chromoblastomycosis in the United States» (en anglès). Cureus, 2021 Feb 4; 13 (2), pp: e13136. PMID: 33564561. DOI: 10.7759/cureus.13136. PMC: 7863019 [Consulta: 20 juny 2024].
  15. ↑ Bin Yap, FB «Chromoblastomycosis» (en anglès). Int J Infect Dis, 2010 Jun; 14 (6), pp: e543-e544. ISSN 1878-3511. DOI: 10.1016/j.ijid.2009.07.005. PMID: 19889559 [Consulta: 20 juny 2024].
  16. ↑ Menezes, N; Varela, P; Furtado, A; Couceiro, A; Calheiros, I; et al «Chromoblastomycosis associated with Fonsecaea pedrosoi in a carpenter handling exotic woods» (en anglès). Dermatol Online J, 2008 Feb 28; 14 (2), pp: 9. DOI: 10.5070/D34tb1r39j. ISSN: 1087-2108. PMID: 18700112 [Consulta: 4 setembre 2022].
  17. ↑ Yang, YP; Li, W; Huang, WM; Zhou, Y; Fan, YM «Chromoblastomycosis caused by Fonsecaea: clinicopathology, susceptibility and molecular identification of seven consecutive cases in Southern China» (en anglès). Clin Microbiol Infect, 2013 Nov; 19 (11), pp: 1023-1028. ISSN 1469-0691. DOI: 10.1111/1469-0691.12067. PMID: 23153454 [Consulta: 28 juny 2024].
  18. ↑ Yang, CS; Chen, CB; Lee, YY; Yang, CH; Chang, YC; Chung, WH; et al «Chromoblastomycosis in Taiwan: A report of 30 cases and a review of the literature» (en anglès). Med Mycol, 2018 Jun 1; 56 (4), pp: 395-405. ISSN 1460-2709. DOI: 10.1093/mmy/myx075. PMID: 29087525 [Consulta: 21 setembre 2024].
  19. ↑ Agarwal, R; Singh, G; Ghosh, A; Verma, KK; et al «Chromoblastomycosis in India: Review of 169 cases» (en anglès). PLoS Negl Trop Dis, 2017 Ag 3; 11 (8), pp: e0005534. PMID: 28771470. DOI: 10.1371/journal.pntd.0005534. PMC: 5542425 [Consulta: 22 juliol 2024].
  20. ↑ Rasamoelina, T; Maubon, D; Andrianarison, M; Ranaivo, I; Sendrasoa, F; Rakotozandrindrainy, N; et al «Endemic Chromoblastomycosis Caused Predominantly by Fonsecaea nubica, Madagascar» (en anglès). Emerg Infect Dis, 2020 Jun; 26 (6), pp: 1201-1211. PMID: 32441639. DOI: 10.3201/eid2606.191498. PMC: 7258462 [Consulta: 21 setembre 2024].
  21. ↑ Fenniche, S; Zaraa, I; Benmously, R; Marrak, H; Debbiche, A; et al «Chromomycosis: a new Tunisian case report» (en anglès). Int J Infect Dis, 2005 Set; 9 (5), pp: 288-289. ISSN 1878-3511. DOI: 10.1016/j.ijid.2004.10.005. PMID: 16098783 [Consulta: 21 setembre 2024].
  22. ↑ Khairani, FA; Pamela, RD «A Rare Case of Chromoblastomycosis Resembling Keloid in an Indonesian Child» (en anglès). Cureus, 2021 Oct 5; 13 (10), pp: e18490. PMID: 34754651. DOI: 10.7759/cureus.18490. PMC: 8567206 [Consulta: 21 setembre 2024].
  23. ↑ McDaniel, P; Walsh, DS «Chromoblastomycosis in Western Thailand» (en anglès). Am J Trop Med Hyg, 2010 Set; 83 (3), pp: 448. PMID: 20810801. DOI: 10.4269/ajtmh.2010.10-0210. PMC: 2929032 [Consulta: 21 setembre 2024].
  24. ↑ Dokic, Y; Verstovsek, G; Rosen, T «Chromoblastomycosis Presenting as a Solitary Lesion in a Non-endemic Region» (en anglès). Cureus, 2023 Des 1; 15 (12), pp: e49791. PMID: 38164315. DOI: 10.7759/cureus.49791. PMC: 10758271 [Consulta: 16 juny 2024].
  25. ↑ de Castro Lima Santos, DW; Pedrozo e Silva de Azevedo, CDM; Aparecida Vicente, V; Queiroz-Telles, F; Messias Rodrigues, A; Sybren de Hoog, G; et al «The global burden of chromoblastomycosis» (en anglès). PLoS Negl Trop Dis, 2021 Ag 12; 15 (8), pp: e0009611. PMID: 34383752. DOI: 10.1371/journal.pntd.0009611. PMC: 8360387 [Consulta: 8 agost 2022].
  26. ↑ Jahr, C; Peruilh, L; Jiménez, M; Bobadilla, F; Segovia, L «Cromoblastomicosis. Primer caso alóctono tratado en Chile» (en castellà). Rev Chilena Infectol, 2022 Jun; 39 (3), pp: 349-353. ISSN 0717-6341. DOI: 10.4067/s0716-10182022000200349. PMID: 36156698 [Consulta: 22 octubre 2022].
  27. ↑ Queiroz-Telles, F «Chromoblastomycosis: a neglected tropical disease» (en anglès). Rev Inst Med Trop Sao Paulo, 2015 Set; 57 (Supl 19), pp: 46-50. PMID: 26465369. DOI: 10.1590/S0036-46652015000700009. PMC: 4711190 [Consulta: 8 agost 2022].
  28. ↑ Abadías-Granado, I; Gómez-Mateo, MC; Stchigel, AM; López, C «Chromoblastomycosis due to Cladophialophora immunda: An emerging pathogen in immunocompromised patients?» (en anglès). Enferm Infecc Microbiol Clin (Engl Ed), 2023 Gen; 41 (1), pp: 51-53. PMID: 36443189. DOI: 10.1016/j.eimce.2022.11.006. ISSN: 2529-993X [Consulta: 10 juny 2024].
  29. ↑ Pereiro Miguens, M «¿Existe la cromomicosis en España?» (en castellà). Med Cutan Ibero Lat Am, 1975; 3 (6), pp: 443-446. ISSN 0210-5187. PMID: 1241702 [Consulta: 10 juny 2024].
  30. ↑ Ventura-Flores, R; Failoc-Rojas, V; Silva-Díaz, H «Cromoblastomicosis: características clínicas y microbiológicas de una enfermedad desatendida» (en castellà). Rev Chilena Infectol, 2017 Ag; 34 (4), pp: 404-407. ISSN 0716-1018. DOI: 10.4067/s0716-10182017000400404 [Consulta: 7 agost 2024].
  31. ↑ Jayasree, P; Malakar, S; Raja, H; Nair, NG «Dermoscopic features in nodular chromoblastomycosis» (en anglès). Int J Dermatol, 2018 Des 18; 58 (5), pp: e107-e109. ISSN 1365-4632. DOI: 10.1111/ijd.14344. PMID: 30565211 [Consulta: 8 agost 2022].
  32. ↑ Jakopp, B; Stamm, B; Eyer, D; Conen, A «Hidden under a Cauliflower-Like Skin Tumor: Chromoblastomycosis» (en anglès). Case Rep Infect Dis, 2013 Jun 30; 2013, pp: 450153. DOI: 10.1155/2013/450153. PMC: 3705846. PMID: 23864969 [Consulta: 4 setembre 2022].
  33. ↑ Carcamo, PM; Schwalb, A; Seas, C «Chromoblastomycosis: A Case of a Verrucous Plaque from the Tropics» (en anglès). Am J Trop Med Hyg, 2020 Ag; 103 (2), pp: 547-548. DOI: 10.4269/ajtmh.20-0243. PMC: 7410413. PMID: 32758344 [Consulta: 24 juny 2024].
  34. ↑ Sharma, N; Marfatia, YS «Genital elephantiasis as a complication of chromoblastomycosis: A diagnosis overlooked» (en anglès). Indian J Sex Transm Dis AIDS, 2009 Gen; 30 (1), pp: 43-45. PMID: 21938115. DOI: 10.4103/0253-7184.55486. PMC: 3168040 [Consulta: 8 agost 2022].
  35. ↑ Narayan, RV; Kamat, D; Kumaran, MS «Long-Standing Psoriasiform Plaque over the Leg» (en anglès). Indian Dermatol Online J, 2022 Gen 24; 13 (1), pp: 161-162. PMID: 35198497. DOI: 10.4103/idoj.IDOJ_74_21. PMC: 8809150 [Consulta: 10 agost 2022].
  36. ↑ Simarro Rios, JE; Bonfim de Paiva, C; Moura de Paula, G; Ribeiro Borges Figueiredo, W; et al «Chromomycosis, an unusual cause of cicatricial ectropion: a case report» (en anglès). Arq Bras Oftalmol, 2017 Gen-Feb; 80 (1), pp: 46-48. ISSN 1678-2925. DOI: 10.5935/0004-2749.20170012. PMID: 28380102 [Consulta: 18 agost 2022].
  37. ↑ Ferreira Voidaleski, M; Rodrigues Gomes, R; Pedrozo e Silva de Azevedo, CDM; Jacomel Favoreto de Souza Lima, B; Costa, FDM; Bombassaro, A; Fornari, G; et al «Environmental Screening of Fonsecaea Agents of Chromoblastomycosis Using Rolling Circle Amplification» (en anglès). J Fungi (Basel), 2020 Nov 17; 6 (4), pp: 290. PMID: 33212756. DOI: 10.3390/jof6040290. PMC: 7712894 [Consulta: 8 agost 2022].
  38. ↑ Lana Conceição e Silva Baka, J; Giraldelli, G; Reis Bernardes-Engemann, A; Barcaui, CP; Orofino-Costa, R «Urban chromoblastomycosis: a diagnosis that should not be neglected» (en anglès). An Bras Dermatol, 2023 Maig-Jun; 98 (3), pp: 422-425. PMID: 36746731. DOI: 10.1016/j.abd.2022.01.013. PMC: 10173060 [Consulta: 30 juliol 2024].
  39. ↑ Queiroz-Telles, F; Castro Lima Santos, DW; Guedes Salgado, C; Vicente, VA; Bonifaz, A; Roilides, E; Xi, L; Pedrozo e Silva de Azevedo, CM; Batista da Silva, M; et al «Chromoblastomycosis» (en anglès). Clin Microbiol Rev, 2017 Gen; 30 (1), pp: 233-276. PMID: 27856522. DOI: 10.1128/CMR.00032-16. PMC: 5217794 [Consulta: 8 juny 2024].
  40. ↑ Krishna, S; Shenoy, MM; Pinto, M; Saxena, V «Two cases of axillary chromoblastomycosis» (en anglès). Indian J Dermatol Venereol Leprol, 2016 Jul-Ag; 82 (4), pp: 455-456. ISSN 0973-3922. DOI: 10.4103/0378-6323.174415. PMID: 27279319 [Consulta: 23 agost 2022].
  41. ↑ Penjor, D; Khizuan, AK; Chong, AW; Wong, KT «A case of nasal chromoblastomycosis causing epistaxis» (en anglès). J Laryngol Otol, 2014 Des; 128 (12), pp: 1117-1119. DOI: 10.1017/S0022215114002655. ISSN: 0022-2151. PMID: 25382114 [Consulta: 9 octubre 2022].
  42. ↑ Panicker, NK; Chandanwale, SS; Sharma, YK; Chaudhari, US; Mehta, GV «Chromoblastomycosis: Report of two cases on face from urban industrial area» (en anglès). Indian Dermatol Online J, 2013 Oct; 4 (4), pp: 371-373. DOI: 10.4103/2229-5178.120652. PMC: 3853916. PMID: 24350031 [Consulta: 6 agost 2024].
  43. ↑ Martínez-Méndez, D; Humbría-García, L; Semprún-Hernández, N; Hernández-Valles, R «Auricular Chromoblastomycosis: an atypical presentation case and review of literature» (en anglès). Rev Soc Ven Microbiol, 2017 Jun; 37 (1), pp: 34-36. ISSN: 1315-2556 [Consulta: 9 octubre 2022].
  44. ↑ Srinivas, SM; Gowda, VK; Mahantesh, S; Mannapur, R; Shivappa, SK «Chromoblastomycosis Associated with Bone and Central Nervous Involvement System in an Immunocompetent Child Caused by Exophiala Spinifera» (en anglès). Indian J Dermatol, 2016 Maig-Jun; 61 (3), pp: 324-328. PMID: 27293256. DOI: 10.4103/0019-5154.182425. PMC: 4885188 [Consulta: 14 agost 2022].
  45. ↑ Khan, S; Kumar, A; Vinod, V; Prabhakar, V; Eapen, M; Thomas, J; et al «Chromoblastomycosis due to Fonsecaea pedrosoi: an old wine in a rare bottle» (en anglès). J Infect Dev Ctries, 2015 Mar 15; 9 (3), pp: 325-329. ISSN 1972-2680. DOI: 10.3855/jidc.5312. PMID: 25771474 [Consulta: 8 agost 2022].
  46. ↑ Brenes, H; Herrera, ML; Ávila-Aguero, ML «Chromoblastomycosis Caused by Phialophora verrucosa in a Costa Rican Child with Skin Sequelae due to Snake Bite» (en anglès). Cureus, 2018 Nov 12; 10 (11), pp: e3574. PMID: 30656078. DOI: 10.7759/cureus.3574. PMC: 6333267 [Consulta: 17 juny 2024].
  47. ↑ Namratha, N; Nadgir, S; Kale, M; Rathod, R «Chromoblastomycosis due to Cladosporium carrionii» (en anglès). J Lab Physicians, 2010 Gen; 2 (1), pp: 47-48. PMID: 21814409. DOI: 10.4103/0974-2727.66704. PMC: 3147088 [Consulta: 18 agost 2022].
  48. ↑ Shen, Y; Jiang, B; Zhang, H; Feng, J; Hua, H «Combination therapy for an elderly patient with chromoblastomycosis caused by Fonsecaea monophora: a case report» (en anglès). Ann Transl Med, 2022 Gen; 10 (2), pp: 114. PMID: 35282094. DOI: 10.21037/atm-21-6119. PMC: 8848360 [Consulta: 22 juliol 2024].
  49. ↑ Najafzadeh, MJ; Sun, J; Aprecida Vicente, V; Xi, L; et al «Fonsecaea nubica sp. nov, a new agent of human chromoblastomycosis revealed using molecular data» (en anglès). Med Mycol, 2010 Set; 48 (6), pp: 800-806. ISSN 1460-2709. DOI: 10.3109/13693780903503081. PMID: 20302550 [Consulta: 17 agost 2022].
  50. ↑ Pedrozo e Silva de Azevedo; CDM; Gomes, RR; Aparecida Vicente, V; de Castro Lima Santos, DW; Marques, SG; et al «Fonsecaea pugnacius, a Novel Agent of Disseminated Chromoblastomycosis» (en anglès). J Clin Microbiol, 2015 Ag; 53 (8), pp: 2674-2685. PMID: 26085610. DOI: 10.1128/JCM.00637-15. PMC: 4508443 [Consulta: 10 agost 2022].
  51. ↑ Son, YM; Kang, HK; Na, SY; Lee, HY; Baek, JO; et al «Chromoblastomycosis Caused by Phialophora richardsiae» (en anglès). Ann Dermatol, 2010 Ag; 22 (3), pp: 362-366. PMID: 20711281. DOI: 10.5021/ad.2010.22.3.362. PMC: 2917698 [Consulta: 16 juny 2024].
  52. ↑ Kampirapap, K; Reangchainam, S; Ornpaew, P; Tresukosol, P «Chromoblastomycosis masquerading as dermatophytosis, with the description of a new opportunistic species» (en anglès). Southeast Asian J Trop Med Public Health, 2015 Gen; 46 (1), pp: 105-109. ISSN 2697-5718. PMID: 26513911 [Consulta: 27 setembre 2024].
  53. ↑ Badali, H; Bonifaz, A; Barrón-Tapia, T; Vázquez-González, D; Estrada-Aguilar, L; Cavalcante Oliveira, NM; et al «Rhinocladiella aquaspersa, proven agent of verrucous skin infection and a novel type of chromoblastomycosis» (en anglès). Med Mycol, 2010 Ag; 48 (5), pp: 696-703. ISSN 1460-2709. DOI: 10.3109/13693780903471073. PMID: 20055741 [Consulta: 8 agost 2022].
  54. ↑ Heidrich, D; González, GM; Pagani, DM; Ramírez-Castrillón, M; Scroferneker, ML «Chromoblastomycosis caused by Rhinocladiella similis: Case report» (en anglès). Med Mycol Case Rep, 2017 Abr 7; 16, pp: 25-27. PMID: 28458993. DOI: 10.1016/j.mmcr.2017.04.002. PMC: 5397130 [Consulta: 14 agost 2022].
  55. ↑ Hernández-Hernández, F; Vargas-Arzola, J; Ríos-Cruz, OP; Córdova-Martínez, E; Manzano-Gayosso, P; Segura-Salvador, A «Primer caso de cromoblastomicosis causado por Phoma insulana» (en castellà). Enferm Infecc Microbiol Clin, 2018 Feb; 36 (2), pp: 95-99. ISSN 2529-993X. DOI: 10.1016/j.eimc.2016.08.005. PMID: 27726899 [Consulta: 8 agost 2022].
  56. ↑ Torres-Guerrero, E; Arenas, R; Hernández Castro, R «Chromoblastomycosis due to Cladosporium langeronii. Molecular diagnosis of an agent previously diagnosed as Fonsecaea pedrosoi» (en anglès). An Bras Dermatol, 2018 Jun; 93 (3), pp: 475-476. PMID: 29924243. DOI: 10.1590/abd1806-4841.20187644. PMC: 6001112 [Consulta: 8 agost 2022].
  57. ↑ Prasad, AK; Gandhi, S; Thakur, BK; Lyngdoh, WV «Exophiala jeanselmei as a Rare Cause of Chromoblastomycosis in India: A Case Report» (en anglès). Int J Med Public Health, 2021 Jul-Set; 11 (3), pp: 164-167. DOI: 10.5530/ijmedph.2021.3.30. ISSN: 2230-8598 [Consulta: 4 setembre 2022].
  58. ↑ Kirchhoff, L; Olsowski, M; Rath, PM; Steinmann, J «Exophiala dermatitidis: Key issues of an opportunistic fungal pathogen» (en anglès). Virulence, 2019 Des; 10 (1), pp: 984-998. PMID: 30887863. DOI: 10.1080/21505594.2019.1596504. PMC: 8647849 [Consulta: 15 juny 2024].
  59. ↑ Garzon, LM; Rueda, LJ; Celis, AM; Cardenas, M; Guevara-Suarez, M «Exophiala psychrophila: A new agent of chromoblastomycosis» (en anglès). Med Mycol Case Rep, 2018 Oct 25; 23, pp: 31-33. PMID: 30533349. DOI: 10.1016/j.mmcr.2018.10.001. PMC: 6263014 [Consulta: 8 agost 2022].
  60. ↑ Bombassaro, A; Schneider, GX; Costa, FF; Leão, ACR; Soley, BS; Medeiros, F; da Silva, NM; Lima, BJFS; Castro, RJA; Bocca, AL; Baura, VA; Balsanelli, E; et al «Genomics and Virulence of Fonsecaea pugnacius, Agent of Disseminated Chromoblastomycosis» (en anglès). Front Genet, 2020 Ag 4; 11, pp: 822. PMID: 32849816. DOI: 10.3389/fgene.2020.00822. PMC: 7417343 [Consulta: 10 juny 2024].
  61. ↑ Rodrigues Gomes, R; Vicente, VA; Pedrozo e Silva de Azevedo, CM; Guedes Salgado, C; Queiroz-Telles, F; Garcia Marques, S; et al «Molecular Epidemiology of Agents of Human Chromoblastomycosis in Brazil with the Description of Two Novel Species» (en anglès). J Fungi (Basel), 2016 Nov 28; 10 (11), pp: e0005102. PMID: 27893750. DOI: 10.1371/journal.pntd.0005102. PMC: 5125572 [Consulta: 23 setembre 2024].
  62. ↑ Guegan, H; Cailleaux, M; Le Gall, F; Robert-Gangneux, F; Gangneux, JP «Chromoblastomycosis Due to a Never-before-Seen Dematiaceous Fungus in a Kidney Transplant Patient» (en anglès). Microorganisms, 2021 Oct 13; 9 (10), pp: 2139. PMID: 34683460. DOI: 10.3390/microorganisms9102139. PMC: 8536985 [Consulta: 18 juliol 2024].
  63. ↑ Mahmoudi, H; Ramezanalipour, Z; Khansari, M; Meijer, EFJ; Mahmoudi, S; Spruijtenburg, B; et al «Chromoblastomycosis caused by Alternaria infectoria, concurrent with myiasis, in a recipient of a kidney transplant: a compelling case report» (en anglès). Front Med (Lausanne), 2024 Jul 16; 11, pp: 1-7. ISSN 2296-858X. DOI: 10.3389/fmed.2024.1396224 [Consulta: 18 juliol 2024].
  64. ↑ Huang, C; Deng, W; Zhang, Y; Zhang, K; Ma, Y; Song, Y; Wan, Z; et al «CARD9 deficiency predisposing chromoblastomycosis: A case report and comparative transcriptome study» (en anglès). Front Immunol, 2022 Set 9; 13, pp: 984093. PMID: 36159827. DOI: 10.3389/fimmu.2022.984093. PMC: 9500462 [Consulta: 8 juny 2024].
  65. ↑ Garcia Marques, S; Pedroso Silva, CM; Saldanha, PC; Rezende, MA; et al «Isolation of Fonsecaea pedrosoi from the shell of the babassu coconut (Orbignya phalerata Martius) in the Amazon region of Maranhão Brazil» (en anglès). Nihon Ishinkin Gakkai Zasshi, 2006; 47 (4), pp: 305-311. ISSN 1882-0476. DOI: 10.3314/jjmm.47.305. PMID: 17086164 [Consulta: 8 agost 2024].
  66. ↑ Albuquerque Francesconi, V; Klein, AP; Botelho Gualda Santos, AP; Ramasawmy, R; Francesconi, F «Lobomycosis: epidemiology, clinical presentation, and management options» (en anglès). Ther Clin Risk Manag, 2014 Oct 9; 10, pp: 851-860. DOI: 10.2147/TCRM.S46251. PMC: 4199563. PMID: 25328400 [Consulta: 28 setembre 2022].
  67. ↑ da Costa, MM; Marques da Silva, SH; Almeida, HJR; Oliveira, C; et al «An Unusual Association between Chromoblastomycosis and Jorge Lobo's Disease in the Same Patient from the Amazon Region» (en anglès). Am J Agri & Biol Sci, 2008 Set 30; 3 (3), pp: 575-578. DOI: 10.3844/ajabssp.2008.575.578. ISSN: 1557-4997 [Consulta: 28 setembre 2022].
  68. ↑ Chauhan, P; Jindal, R; Shirazi, N «Dermoscopy of Chromoblastomycosis» (en anglès). Indian Dermatol Online J, 2019 Nov 1; 10 (6), pp: 759-760. DOI: 10.4103/idoj.IDOJ_213_18. PMC: 6859775. PMID: 31807473 [Consulta: 8 juny 2024].
  69. ↑ Matos Gomes, N; Costa Bastos, T; Santana Cruz, K; Francesconi, F «Chromoblastomycosis: an exuberant case» (en anglès). An Bras Dermatol, 2014 Mar-Abr; 89 (2), pp: 351-352. DOI: 10.1590/abd1806-4841.20142621. PMC: 4008075. PMID: 24770521 [Consulta: 4 setembre 2022].
  70. ↑ Arguello-Guerra, L; Gatica-Torres, M; Dominguez-Cherit, J «Chromomycosis» (en anglès). BMJ Case Rep, 2016 Maig 20; 2016, pp: bcr2016215391. DOI: 10.1136/bcr-2016-215391. PMC: 4885457. PMID: 27207987 [Consulta: 12 novembre 2022].
  71. ↑ Bhattacharjee, R; Narang, T; Chatterjee, D «Cutaneous Chromoblastomycosis: A Prototypal Case» (en anglès). J Cutan Med Surg, 2019 Gen-Feb; 23 (1), pp: 98. DOI: 10.1177/1203475418789029. ISSN: 1203-4754. PMID: 30789034 [Consulta: 21 setembre 2024].
  72. ↑ Lokuhetty, MDS; Alahakoon, VS; Kularatne, BDMU; De Silva, MVC «Ziehl-Neelsen and Wade-Fite stains to demonstrate Medlar bodies of chromoblastomycosis» (en anglès). J Cutan Pathol, 2007 Gen; 34 (1), pp: 71-72. DOI: 10.1111/j.1600-0560.2006.00572.x. ISSN: 0303-6987. PMID: 17214859 [Consulta: 8 setembre 2022].
  73. ↑ Rosen, T; Overholt, M «Persistent viability of the Medlar body» (en anglès). Int J Dermatol, 1996 Feb; 35 (2), pp: 96-98. DOI: 10.1111/j.1365-4362.1996.tb03269.x. ISSN: 0011-9059. PMID: 8850035 [Consulta: 4 setembre 2022].
  74. ↑ Dhar, S; Gupta, D; Malakar, R; Dhar, S «A Rare Case of Chromoblastomycosis Presenting as a Primary Ulcer» (en anglès). Indian J Dermatol, 2022 Set-Oct; 67 (5), pp: 560-562. PMID: 36865880. DOI: 10.4103/ijd.ijd_1083_21. PMC: 9971780 [Consulta: 6 agost 2024].
  75. ↑ Bienvenu, AL; Picot, S «Mycetoma and Chromoblastomycosis: Perspective for Diagnosis Improvement Using Biomarkers» (en anglès). Molecules, 2020 Jun 2; 25 (11), pp: 2594. PMID: 32498471. DOI: 10.3390/molecules25112594. PMC: 7321093 [Consulta: 7 juny 2024].
  76. ↑ Septiafni, K; Pamudji, R; Rusmawardiana, R; Argentina, F «Tuberculosis verrucous cutis mimicking chromoblastomycosis: A case report and diagnostic challenges» (en anglès). Int J Mycobacteriol, 2022 Abr-Jun; 11 (2), pp: 208-210. ISSN 2212-5531. DOI: 10.4103/ijmy.ijmy_57_22. PMID: 5775556 [Consulta: 8 juny 2024].
  77. ↑ Verma, S; Verma, GK; Singh, G; Kanga, A; et al «Facial chromoblastomycosis in sub-Himalayan region misdiagnosed as cutaneous leishmaniasis: brief report and review of Indian literature» (en anglès). Dermatol Online J, 2012 Oct 15; 18 (10), pp: 3. ISSN 1087-2108. DOI: 10.5070/D39s79447x. PMID: 23122010 [Consulta: 21 juny 2024].
  78. ↑ Orofino-Costa, R; Marques de Macedo, P; Messias Rodrigues, A; Bernardes-Engemann, AR «Sporotrichosis: an update on epidemiology, etiopathogenesis, laboratory and clinical therapeutics» (en anglès). An Bras Dermatol, 2017 Set-Oct; 92 (5), pp: 606-620. PMID: 29166494. DOI: 10.1590/abd1806-4841.2017279. PMC: 5674690 [Consulta: 8 agost 2022].
  79. ↑ Kim, JSTW; Santos, FGD, Enokihara, MMSES, Hirata, SH; et al «Cutaneous chromoblastomycosis mimicking melanoma in a renal transplant recipient» (en anglès). Med Mycol Case Rep, 2022 Nov 2; 38, pp: 41-43. PMID: 36393996. DOI: 10.1016/j.mmcr.2022.10.003. PMC: 9647092 [Consulta: 10 juny 2024].
  80. ↑ Bezerra, GH; Padilha Honório, ML; Lira da Camara Costa, V; Teixeira Vechi, H; et al «Mycobacterium marinum infection simulating chromomycosis: a case report» (en anglès). Rev Inst Med Trop Sao Paulo, 2020 Nov 27; 62, pp: e95. PMID: 33263701. DOI: 10.1590/S1678-9946202062095. PMC: 7694539 [Consulta: 15 juny 2024].
  81. ↑ Solórzano, S; García, R; Hernández-Córdova, G «Cromomicosis: reporte de un caso incapacitante» (en castellà). Rev Peru Med Exp Salud Publica, 2011 Jul-Set; 28 (3), pp: 552-555. ISSN 1726-4642. DOI: 10.1590/s1726-46342011000300023. PMID: 22086640 [Consulta: 9 juny 2024].
  82. ↑ Hofmann, H; Choi, SM; Wilsmann-Theis, D; Horré, R; et al «Invasive chromoblastomycosis and sinusitis due to Phialophora verrucosa in a child from northern Africa» (en anglès). Mycoses, 2005 Nov; 48 (6), pp: 456-461. ISSN 0933-7407. DOI: 10.1111/j.1439-0507.2005.01150.x. PMID: 16262887 [Consulta: 21 setembre 2024].
  83. ↑ Guevara, A; Aparecida Vicente, V; Jacomel Favoreto de Souza Lima, B; Ferreira Nery, A; Hagen, F; Hahn, RC «Chromoblastomycosis-Leprosy Co-Infection in Central West Brazil. Presentation of Three Cases and Literature Review» (en anglès). Mycopathologia, 2022 Ag; 187 (4), pp: 363-374. PMID: 35764905. DOI: 10.1007/s11046-022-00646-5. PMC: 9325793 [Consulta: 8 agost 2022].
  84. ↑ Chaidaroon, W; Tananuvat, N; Chavengsaksongkram, P; Vanittanakom, N «Corneal Chromoblastomycosis Caused by Fonsecaea pedrosoi» (en anglès). Case Rep Ophthalmol, 2015 Feb 27; 6 (1), pp: 82-87. PMID: 25873892. DOI: 10.1159/000380759. PMC: 4376933 [Consulta: 24 juny 2024].
  85. ↑ Fatemi MJ; Bateni, H «Oral chromoblastomycosis: a case report» (en anglès). Iran J Microbiol, 2012 Mar; 4 (1), pp: 40-43. ISSN 2008-3289. PMC: 3391560. PMID: 22783460 [Consulta: 10 agost 2022].
  86. ↑ Roy, P; Prasanna,S; Laxmikant, DV; Chaudhari, CN «Chromoblastomycosis caused by Cladophialophora carrionii in a skin graft recipient» (en anglès). Med J Armed Forces India, 2016 Oct; 72 (4), pp: 389-392. PMID: 27843190. DOI: 10.1016/j.mjafi.2015.08.003. PMC: 5099432 [Consulta: 24 juny 2024].
  87. ↑ Oprea, Y; Stringer, T; Mattis, D; Amin, B; Mann, R «Chromoblastomycosis Caused by Fonsecaea monophora Mimicking Lichen Planus» (en anglès). Cureus, 2024 Feb 8; 16 (2), pp: e53863. PMID: 38465023. DOI: 10.7759/cureus.53863. PMC: 10924668 [Consulta: 12 juliol 2024].
  88. ↑ Rout, AN; Sahu, K; Sirka, CS «Chromoblastomycosis with a sporotrichoid distribution» (en anglès). Indian J Dermatol Venereol Leprol, 2019 Set-Oct; 85 (5), pp: 506-508. ISSN 0973-3922. DOI: 10.4103/ijdvl.IJDVL_16_19. PMID: 31368452 [Consulta: 7 juliol 2024].
  89. ↑ Jamil, A; Lee, YY; Thevarajah, S «Invasive squamous cell carcinoma arising from chromoblastomycosis» (en anglès). Med Mycol, 2012 Gen; 50 (1), pp: 99-102. ISSN 1460-2709. DOI: 10.3109/13693786.2011.571295. PMID: 21449695 [Consulta: 10 agost 2022].
  90. ↑ Belda Junior, W; Criado, PR; Casteleti, P; Domingues Passero, LF «Chromoblastomycosis evolving to sarcomatoid squamous cell carcinoma: A case report» (en anglès). Dermatol Reports, 2021 Ag 5; 13 (2), pp: 9009. PMID: 34497696. DOI: 10.4081/dr.2021.9009. PMC: 8404429 [Consulta: 30 juliol 2024].
  91. ↑ Domingues Passero, LF; Novais Cavallone, I; Belda Junior, W «Reviewing the Etiologic Agents, Microbe-Host Relationship, Immune Response, Diagnosis, and Treatment in Chromoblastomycosis» (en anglès). J Immunol Res, 2021 Nov 1; 2021, pp: 9742832. PMID: 34761009. DOI: 10.1155/2021/9742832. PMC: 8575639 [Consulta: 4 agost 2024].
  92. ↑ Queiroz-Telles, F; de Castro Lima Santos, DW «Challenges in the therapy of chromoblastomycosis» (en anglès). Mycopathologia, 2013 Jun; 175 (5-6), pp: 477-488. ISSN 0301-486X. DOI: 10.1007/s11046-013-9648-x. PMID: 23636730 [Consulta: 6 agost 2024].
  93. ↑ Bassas-Vila, J; Fuente, MJ; Guinovart, R; Ferrándiz, C «Cromomicosis. Respuesta al tratamiento combinado con crioterapia y terbinafina» (en castellà). Actas Dermosifiliogr, 2014 Mar; 105 (2), pp: 196-198. ISSN 1578-2190. DOI: 10.1016/j.ad.2013.02.008. PMID: 23622933 [Consulta: 4 agost 2024].
  94. ↑ Abraham, TS; Manjunatha, P «Case Report - A Case of Chromoblastomycosis Effectively Treated with Oral Terbinafine» (en anglès). Int J Health Sci Res, 2022 Jun; 12 (6), pp: 270-273. ISSN 2249-9571. DOI: 10.52403/ijhsr.20220635 [Consulta: 27 setembre 2024].
  95. ↑ Deng, S; Lei, W; de Hoog, GS; Yang, L; Vitale, RG; Rafati, H; Seyedmousavi, M; Tolooe, A; van der Lee, H; et al «Combination of Amphotericin B and Terbinafine against Melanized Fungi Associated with Chromoblastomycosis» (en anglès). Antimicrob Agents Chemother, 2018 Maig 25; 62 (6), pp: e00270-18. PMID: 29581111. DOI: 10.1128/AAC.00270-18. PMC: 5971613 [Consulta: 5 agost 2024].
  96. ↑ Leiro, V; Fernández Pardal, P; Piñero, O; Coringrato, M; et al «Cromoblastomicosis: abordaje con terapia combinada» (en castellà). Actual Sida Infectol, 2023 Ag-Nov; 31 (112), pp: 91-97. ISSN 2718-7845. DOI: 10.52226/revista.v31i112.164 [Consulta: 14 setembre 2024].
  97. ↑ Huang, XW; Xu, MN; Dai, SQ; Zeng, K; Li, L «Case Report: Short-Term Application of Topical Imiquimod Is Practical for Chromoblastomycosis» (en anglès). Am J Trop Med Hyg, 2021 Set 27; 105 (6), pp: 1696-1697. PMID: 34583329. DOI: 10.4269/ajtmh.21-0735. PMC: 8641331 [Consulta: 5 agost 2024].
  98. ↑ Sperb Antonello, V; Campos Appel da Silva, M; Cambruzzi, E; Kliemann, DA; et al «Treatment of severe chromoblastomycosis with itraconazole and 5-flucytosine association» (en anglès). Rev Inst Med Trop Sao Paulo, 2010 Nov-Des; 52 (6), pp: 329-331. ISSN 1678-9946. DOI: 10.1590/s0036-46652010000600008. PMID: 21225217 [Consulta: 2 novembre 2024].
  99. ↑ Belda Junior, W; Domingues Passero, LF; Heleno Chagas de Carvalho, C; Rubiano Mojica, PC; Andrade Vale, P «Chromoblastomycosis: New Perspective on Adjuvant Treatment with Acitretin» (en anglès). Diseases, 2023 Nov 8; 11 (4), pp: 162. ISSN 2079-9721. DOI: 10.3390/diseases11040162 [Consulta: 5 octubre 2024].
  100. ↑ Solalinde, L; Di Martino, B; Rodriguez Masi, M; Knopfelmacher, O; Bolla de Lezcano, L «Tratamiento de la cromomicosis bilateral con pulsos de itraconazol» (en castellà). Act Terap Dermatol, 2008 Gen, 31, pp: 44-47. ISSN 0326-8578 [Consulta: 6 novembre 2024].
  101. ↑ Logan, C; Singh, M; Fox, N; Brown, G; Krishna, S; Gordon, K; et al «Chromoblastomycosis Treated With Posaconazole and Adjunctive Imiquimod: Lending Innate Immunity a Helping Hand» (en anglès). Open Forum Infect Dis, 2023 Mar 14; 10 (4), pp: ofad124. PMID: 37035498. DOI: 10.1093/ofid/ofad124. PMC: 10077821 [Consulta: 6 agost 2024].

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Cromomicosi&oldid=34272719»