Vés al contingut

Cube

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaCube
Fitxa
DireccióVincenzo Natali Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Director artísticJasna Stefanovic
ProduccióColin Brunton i Mehra Meh (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GuióVincenzo Natali, Graeme Manson i André Bijelic Modifica el valor a Wikidata
MúsicaMark Korven Modifica el valor a Wikidata
FotografiaDerek Rogers (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeJohn Sanders Modifica el valor a Wikidata
ProductoraCineplex Odeon Films (en) Tradueix, Viacom i Telefilm Canada Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorTrimark Pictures i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenCanadà Modifica el valor a Wikidata
Estrena1997 Modifica el valor a Wikidata
Durada90 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
RodatgeToronto Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Pressupost365.000 $ Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema de terror, cinema de ciència-ficció i terror psicològic Modifica el valor a Wikidata
TemaDesxiframent, escapada i resolució de problemes Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Època d'ambientacióvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Premis

Lloc webcubethemovie.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0123755 FilmAffinity: 741341 Allocine: 9348 Rottentomatoes: m/cube Letterboxd: cube Mojo: cube Allmovie: v158816 TCM: 442946 Metacritic: movie/cube TV.com: movies/cube TMDB.org: 431 Modifica el valor a Wikidata

Sèrie: Cube (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
← cap valor Modifica el valor a Wikidata

Cube és una pel·lícula de ciència-ficció canadenca dirigida per Vincenzo Natali, estrenada el 1997. Ha estat doblada al català.[1]

Argument

[modifica]

Un grup de persones, sense saber per què, es troba tancat en una presó surrealista, un laberint sense fi constituït de peces cúbiques comunicades i equipades amb trampes mortals. El policia, l'arquitecte, l'estudiant de matemàtiques, la psiquiatra, l'expert en evasió i l'autista captius no saben més que una sola cosa: cadascun posseeix un do particular que, combinat als altres, els pot ajudar a evadir-se. A mesura que la por creix, els conflictes personals i les lluites de poder s'amplien. Els caldria tanmateix aconseguir associar-se per escapar d'una mort segura.[2]

A còpia de provar descobreixen que les trampes s'activen segons sensors (so, moviment), que els cubs roten i que estan numerats. La seqüència per sortir del laberint es basa en la combinació de diverses potències de nombres primers que indiquen quines habitacions són segures i quin recorregut cal seguir per trobar el pont o peça final. Però en aquest procés se succeeixen les morts. Primer mor l'antic convicte i la seva desgràcia revela que la mort pot ser per àcids químics. El policia, que resulta ser una persona molt violenta, assassina la psiquiatra quan ella el qüestiona i posteriorment intenta agredir sexualment la jove després que ella rebutgi abandonar el grup amb ell. L'arquitecte intenta llavors matar el policia i corren els tres que queden. Però just abans de l'habitació final, el policia reapareix, ataca l'arquitecte i apunyala la noia. En el moment que es dirigeix cap al darrer integrant, l'arquitecte moribund l'agafa i fa que quedi esquarterat quan les habitacions giren. De manera que només el noi autista se salva, sortint cap a la llum exterior.

Repartiment

[modifica]

Al voltant de la pel·lícula

[modifica]

Metàfores

[modifica]

Es pot considerar la pel·lícula Cube com un gènere de metàfora del condicionament dels éssers humans a la societat. Cadascun dels personatges té una funció definida considerada ajuda per resoldre l'enigma, però els presoners del cub no s'adonen i es divideixen en lloc d'unir-se amb l'objectiu de trobar la sortida. De les sis víctimes, només dues són mortes pel Cub, les altres es maten o es deixen morir. Alguns diàlegs de la pel·lícula giren igualment en aquest sentit:

  • Si se separen bé els sectors d'activitat, la mà esquerra ignora el que fa la mà dreta, i ningú no troba mai el cervell.
  • És una mica difícil d'admetre, però no hi ha conspiració, tampoc cervell demoníac. Es tracta d'un error.
  • Ha de tenir present el que té davant seu. El verdader desafiament és aconseguir salvar-vos de vosaltres mateixos.
  • Penso que ens hem de formular les verdaderes preguntes: Què vol i què pensa ?
  • -No hi ha res pel que em deleixi d'anar fora. \ - Que hi ha fora ? \ - Una bestiesa humana il·limitada.

Premis i nominacions

[modifica]

Possibilitats didàctiques

[modifica]

La part matemàtica d'aquesta pel·lícula va ser desenvolupada pel professor David Pravica Arxivat 2016-10-26 a Wayback Machine.. Tots els raonaments són consistents pel que poden ser usats amb finalitats didàctiques.

Un bon exemple d'ús d'aquesta pel·lícula en l'ensenyament com a objecte d'aprenentatge es pot consultar en els articles (Proyecto cube: una introducción a la geometría tridimensional Arxivat 2016-10-26 a Wayback Machine. y La estructura de cube para 2º de la ESO) de la professora Elena Thibaut.

Referències

[modifica]
  1. «El cub». esadir.cat.
  2. «Cube» (en anglès). The New York Times.

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]