Cultura de Songze
| Tipus | cultura arqueològica  |
|---|---|
| Període | neolític |
| Inici | 3800 aC |
| Fi | 3300 aC |
| Mapa de distribució | |
 | |
| Precedit per | cultura de Majiabang |
| Seguit per | cultura Liangzhu |
La cultura de Songze (xinès tradicional: 崧澤文化, xinès simplificat: 崧泽文化, pinyin: Sōngzé wénhuà) (3800-3300 aC) va ser una cultura arqueològica que va existir en el neolític a la zona del llac Tai, prop de Xangai.[1][2]
Datacions
[modifica]Es van prendre tres datacions de radiocarboni de les capes de la cultura de Songze a Jiangli, a prop del llac Tai. Dues de les datacions es van obtenir a partir de grans d'arròs carbonitzat, que van retornar les dates de 3360-3090 aC i 3540-3370 aC. La tercera data es va treure de passacamins i va produir una cronologia entre el 3660 i el 3620 aC.[3] Encara que s'accepta que és el successor de la cultura de Majiabang, altres han suggerit que Songze va ser una fase successora de la cultura d'Hemudu.[4]
_-_DSCN8233BB.jpg)
Jaciments
[modifica]Songze
[modifica]El 1957, els arqueòlegs van descobrir un assentament al nord del poble de Songze, a prop de la ciutat xinesa de Zhaoxiang (赵 巷镇), al districte de Qingpu de Xangai.[5] Les excavacions s'han dut a terme al llarg de 1961, 1974–1976, 1987, 1994–1995 i 2004. Aquestes van revelar tres capes culturals: la més recent tenia ceràmica del període de Primaveres i Tardors; la capa mitjana era un cementiri amb 148 sepultures i nombrosos artefactes; i la capa més antiga pertanyia a un poble de la cultura de Majiabang.[5]
Nanhebang
[modifica]
S'han excavat 92 sepultures d'un cementiri de Songze a Nanhebang.[6]
Pishan
[modifica]El cementiri Pishan contenia 61 enterraments.[6]
Dongshan
[modifica]El poble de Dongshan es troba a prop de la ciutat de Jingang, a 18 km a l'oest de Zhangjiagang. Va ser descobert al 1989 i ha estat sotmès a excavacions del museu Suzhou (1989-1990), seguides de dues grans excavacions de rescat dirigides pel Museu de Nanjing als anys 2008-2009.[7] L'assentament es divideix en tres zones: l'àrea 1 era un petit cementiri de 27 enterraments, tots ells amb diferents quantitats de béns funeraris i que s'ha utilitzat per suggerir l'existència d'una societat estratificada; l'àrea 2 era un habitatge que comprenia cinc edificis al centre del poblat; i l'àrea 3 era un altre cementiri a l'oest del jaciment, amb 10 tombes.[7]
Notes
[modifica]- ↑ Wang, 2001, p. 220.
- ↑ Qin, 2013, p. 578.
- ↑ Qiu et al., 2014.
- ↑ Goodenough, 1993, p. 45.
- ↑ 5,0 5,1 Shanghai Qingpu Museum, 2014.
- ↑ 6,0 6,1 Li, 2012, p. 134.
- ↑ 7,0 7,1 Li, 2012, p. 135.
Referències
[modifica]- Goodenough, Ward Hunt. Prehistoric Settlement of the Pacific, Volume 86, Part 5. American Philosophical Society, 1996.
- Li, Boqian «Implications of Large Burial Sites of Songze Culture». Social Sciences in China, 33, 2012, pàg. 133–141. DOI: 10.1080/02529203.2012.677283.
- «The Liangzhu culture». A: A Companion to Chinese Archaeology. John Wiley & Sons, 2013, p. 574–596. ISBN 978-1-118-32572-8.
- Qiu, Zhenwei; Jiang, Hongen; Ding, Jinlong; Hu, Yaowu «Pollen and Phytolith Evidence for Rice Cultivation and Vegetation Change during the Mid-Late Holocene at the Jiangli Site, Suzhou, East China». PLOS ONE, 9, 2014, p. e86816. DOI: 10.1371/journal.pone.0086816.
- «Majiabang». A: Encyclopedia of Prehistory, Volume 3: East Asia and Oceania. Springer, 2001, p. 206–221. ISBN 978-0-306-46257-3.
- «The Songze Culture Site». Shanghai Qingpu Museum. Arxivat de l'original el 29 de novembre 2014. [Consulta: 21 novembre 2014].
Cultures neolítiques de la Xina (períodes neolític i calcolític) | |
|---|---|
| Tram mitjà del riu Groc | |
| Tram superior del riu Groc | |
| Tram inferior del riu Groc | |
| Tram mitjà i superior del riu Iang-Tsé | |
| Tram inferior del riu Iang-Tsé i trams del riu Huai | |
| Nord-est de la Xina | |
| Sud de la Xina | |
| Tibet | |
| Taiwan | |
