Cynoscion jamaicensis
Aparença
Estat de conservació | |
---|---|
Risc mínim | |
UICN | 47147457 |
Taxonomia | |
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Actinopteri |
Ordre | Perciformes |
Família | Sciaenidae |
Gènere | Cynoscion |
Espècie | Cynoscion jamaicensis (Vaillant & Bocourt, 1883)[1][2] |
Nomenclatura | |
Sinònims |
Cynoscion jamaicensis és una espècie de peix de la família dels esciènids i de l'ordre dels perciformes. És un peix de clima tropical i demersal que viu fins als 70 m de fondària.[4][5] Es troba a l'Atlàntic occidental: des de Nicaragua,[6] Panamà i les Grans Antilles fins a l'Argentina, incloent-hi les Petites Antilles.[7][4]
És important com a aliment per als humans.[8] És inofensiu per als humans.[4] És un peix ovípar amb una gran fertilitat.[9] Menja peixos i crustacis (crancs i gambes)[10] Els mascles poden assolir 50 cm de longitud total[8] i 1.000 g de pes.[11][4]
Referències
[modifica]- ↑ Gill T. N., 1861. Revision of the genera of North American Sciaeninae. Proc. Acad. Nat. Sci. Phila. v. 13. 79-89.
- ↑ BioLib (anglès)
- ↑ «Cynoscion jamaicensis». Catalogue of Life. (anglès) (anglès)
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 FishBase (anglès)
- ↑ Cervigón, F., 1993. Los peces marinos de Venezuela. Volum 2. Fundación Científica Los Roques, Caracas, Veneçuela. 497 p.
- ↑ Sánchez, A.C., 1997. Listado taxonómico de las especies marinas identificadas en los océanos Pacífico y Atlántico (Caribe) de Nicaragua. Ministerio de Economía y Desarrollo. MEDE PESCA. Managua. 28 p.
- ↑ Smith, C.L., 1997. National Audubon Society field guide to tropical marine fishes of the Caribbean, the Gulf of Mexico, Florida, the Bahamas, and Bermuda. Alfred A. Knopf, Inc., Nova York, Estats Units. 720 p.
- ↑ 8,0 8,1 Chao, L.N., 1978. Sciaenidae. A: W. Fischer (ed.) FAO species identification sheets for fishery purposes. West Atlantic (Fishing Area 31). Volum 4. FAO, Roma.
- ↑ Márcano, L. i J. Alió, 2001. Reproductive aspects of the Jamaica weakfish, Cynoscion jamaicensis, in the northern coast of Paria Peninsula, Sucre state, Venezuela. Zoo. Trop. 19(3):371-392.
- ↑ Keith, P., P.-Y. Le Bail i P. Planquette, 2000. Atlas des poissons d'eau douce de Guyane (tom 2, fascicle I). Publications scientifiques du Muséum national d'Histoire naturelle, París, França: 286 p.
- ↑ Cervigón, F., R. Cipriani, W. Fischer, L. Garibaldi, M. Hendrickx, A.J. Lemus, R. Márquez, J.M. Poutiers, G. Robaina i B. Rodríguez, 1992. Fichas FAO de identificación de especies para los fines de la pesca. Guía de campo de las especies comerciales marinas y de aquas salobres de la costa septentrional de Sur América. FAO, Roma. 513 p. Preparado con el financiamiento de la Comisión de Comunidades Europeas y de NORAD.
Bibliografia
[modifica]- Divisió de Peixos de la Smithsonian Institution. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu Nacional d'Història Natural (en anglès). Smithsonian Institution, 2001.
- Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, Estats Units.
- Breder, C. M.; Rosen, D. E. Modes of Reproduction in Fishes (en anglès). Museu Americà d'Història Natural, 1966.
- Crespo, J., J. Gajate i R. Ponce, 2001. Clasificación científica e identificación de nombres vernáculos existentes en la base de datos de seguimiento informático de recursos naturales oceánicos. Instituto Español de Oceanografía, Madrid, Espanya.
- Hodgkinson-Clarke, F., 1994. The construction and operation of artisanal gillnets in Trinidad. Fish. Occas. Pap. Ser. (3):49 p.
- Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1991. World fishes important to North Americans. Exclusive of species from the continental waters of the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Publ. (21):243 p.
- Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.