Cyr Amanrich
| Biografia | |
|---|---|
| Mort | 1728  |
| Activitat | |
| Ocupació | catedràtic, metge |
Cyr Amanrich (Pià (Rosselló), segle xvii - Perpinyà, 1728) va ser un metge rossellonès.[1]
Biografia
[modifica]Estudià filosofia i medicina. L'11 de desembre del 1675 obtingué el títol de Batxiller en filosofia i el 13 de febrer del 1676 es doctorà en medicina a la universitat perpinyanenca. Exercí la medicina a Perpinyà amb gran distinció. Vora el 1700 s'incorporà al claustre de professors de la universitat, encara que el 1708 traspassà la càtedra de medicina al seu fill Jacques; tot i això, va ser degà de la facultat [2] el 1710. Es jubilà el 1720 però, reclamat pels habitants de Perpinyà, tornà a la capital del Rosselló per a exercir-hi fins a la mort (1728). D'ell s'esmenta l'anècdota que, en emmalaltir el bisbe de Perpinyà (1680-1695) Louis Habert de Montmort, hom cridà a atendre'l el canceller de la universitat de Montpeller, Michel Chicoyneau; i que, després de consultar amb Amanrich s'acomiadà del pacient tot dient:
| « | Vous n'avez plus besoin de moi; j'ai trouvé mon maître | » |
| — Capeille Dictionnaire... [nt 1] | ||
Amanrich va ser autor de diversos textos mèdics. Tingué quatre fills: en Jacques -professor a la universitat, mort el 1723-, en Cyr [nt 2] i en Thomas [nt 3] -dominic-; i una filla, Victoire Amanrich, que esposà [1] el també metge Josep Carrera, professor i futur rector de la universitat de Perpinyà, mort el 1737, i amb qui tingué cinc fills.
A Perpinyà hi ha un carrer dedicat a Cyr Amanrich.
Obres
[modifica]- Medicus in conspectu magnatum extollendus. Perpiniani: s.n., 1702. Discurs d'obertura del curs de 1701
- Programma de insania circulationis et circulatorum. Perpiniani: s.n., 1705.
- Amanrich, Cyr (president); Amanrich, Jacques; Carrère, Joseph. Disquisitiones de universa medicina. Perpiniani: s.n., 1706. Dissertació acadèmica [nt 4]
Notes
[modifica]- ↑ Vos no em necessiteu ja; he trobat mon mestre [3]
- ↑ Cyr Amanrich (Perpinyà, segle XVII-Perpinyà, 17 d'octubre del 1768) va ser fill de Cyr Amanrich. Mestre en Arts per la universitat de Montpeller el 26 d'abril del 1706, el 8 de juliol del 1709 es doctorà a la universitat de Tolosa en medicina. A l'any següent esdevingué professor agregat de la Facultat de Medecina de Perpinyà, càrrec que encara retenia[2] el 1765. Fou conegut al Rosselló [4] pels seus atacs contra la teoria circulatòria de la sang.
- ↑ Thomas Amanrich (segle XVII-1747) entrà a l'Orde dels Predicadors i va ser professor de teologia (des del 1710 i durant 27 anys), d'arts (des del 1715), degà de teologia (1723) i rector (els anys 1728 i 1733), de la universitat de Perpinyà. Adquirí fama com a teòleg tant a la Catalunya del Nord com a la del Sud. El general de l'Orde li oferí una càtedra a Roma, que rebutjà [3]
- ↑ Totes les referències a obres de Cyr Amanrich es basen en una única font [5] contemporània; modernament, no consta que s'hagi localitzat cap exemplar de les obres que li són atribuïdes
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Carrère, Joseph-François. Bibliotheque littéraire historique et critique de la médicine ancienne et moderne. vol. II. París: Ruault, librairie, 1776, p. 361-362.
- ↑ 2,0 2,1 Izarn, Pierre «La Faculté de Médecine de Perpignan au XVIIIe siècle». Histoire des sciences médicales, tome XXVI, nº 1, 1992, pàg. 46 i 52.
- ↑ 3,0 3,1 Capeille, Jean. Dictionnaire de biographies roussillonnaises. Perpignan: Imp. Lib. Cat. J. Comet, 1914, p. 13. (facsímil Marseille: Laffitte Reprints, 1978)
- ↑ Leclerc, Daniel (autor del text); Thillaye, Auguste-J.; Bayle, Antoine-Laurent-Jessé (editors científics). Biographie médicale par ordre chronologique. París: A. Delahays, 1855, p. 197.
- ↑ Eloy, Nicolas-François-Joseph. Dictionnaire historique de la médecine ancienne et moderne, ou Mémoires disposés en ordre alphabétique pour servir a l'histoire de cette science et a celle des medecins, anatomistes, botanistes, chirurgiens et chymistes de toutes nations. Mons: H. Hoyois, imprimeur-librairie, 1778, p. 106.