Vés al contingut

Eugen d'Albert

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: D'Albert)
Plantilla:Infotaula personaEugen d'Albert
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement10 abril 1864 Modifica el valor a Wikidata
Glasgow (Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda) Modifica el valor a Wikidata
Mort3 març 1932 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
Riga (Letònia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaMonument Cemetery (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FormacióRoyal College of Music Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópianista, compositor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de les Arts de Berlín Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsFranz Liszt Modifica el valor a Wikidata
AlumnesWilhelm Backhaus Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeMaria Teresa Carreño (1892–1895)
Hermine d'Albert Modifica el valor a Wikidata
FillsEugenia Harris-D'Albert
 () Maria Teresa Carreño
Hertha Weber-D'Albert
 () Maria Teresa Carreño Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0194929 Allmovie: p86487 TMDB.org: 53875
Spotify: 47c9A6KfCVEBcylWs5GJYA Musicbrainz: 8ffe6384-503b-42c3-bd1e-88aba0918fe2 Lieder.net: 3150 Discogs: 1292078 IMSLP: Category:Albert,_Eugen_d' Find a Grave: 101295293 Modifica el valor a Wikidata

Eugen Francis Charles d'Albert (10 d'abril 1864 - 3 de març 1932) fou pianista i compositor originari d'Escòcia que va desenvolupar la seua carrera a Alemanya.[1]

D'Albert va nàixer a Glasgow de pare franco-italià, Charles d'Albert, un compositor de música per a ballet, i de mare anglesa. Mai va parlar l'anglès amb fluïdesa i es considerava a si mateix alemany.

Músic autodidacta, ben jove guanyà una beca del Royal College of Music de Londres on va estudiar amb Sir Arthur Sullivan[2] i va marxar a Viena on va ser alumne de Hans Richter. A Weimar va ser alumne de Franz Liszt, del qual va deixar obra enregistrada en alguna gravació fonogràfica antiga, d'entre les quals destaca la Sonata en si menor. Va adquirir una gran reputació com a pianista, instrument del qual se'l considerava un virtuós, i hagué de lluitar per tal que hom li reconeguera la seua tasca com a creador. La seua producció inclou una simfonia, dos quartets de corda, dos concerts per a piano i orquestra, un concert per a violoncel i orquestra, i algunes òperes, lieder i obres per a piano.Com a professor va tenir entre d'altres alumnes el grec Minos Dounias, l'austríac Carl Prohaska.[3] Va casar-se sis vegades. Una de les seues esposes va ser la pianista/cantant/compositora veneçolana Maria Teresa Carreño.

El 1895 accedí al lloc de director de l'òpera de Weimar en substitució de Richard Strauss.

La seua òpera Tiefland basada en el drama Terra baixa de l'escriptor català Àngel Guimerà, s'ha mantingut en el repertori internacional, principalment als països de parla alemanya. El seu estil és una barreja original de verisme i wagnerisme. El tema li va ser suggerit pel director artístic de l'òpera de Dresden, Ernst von Such.

Liebesketten (1912) es basa a La filla del mar, també de Guimerà.

Obres

[modifica]

Òperes

[modifica]
  • Der Rubin (1893)
  • Ghismonda (1895)
  • Gernot (1897)
  • Die Abreise (La partida) (1898)
  • Kain (1900)
  • Der Improvisator (1902)
  • Tiefland (1903)
  • Flauto solo (1905)
  • Tragaldabas (1907)
  • Izëyl (1909)
  • Die verschenkte Frau (1912)
  • Liebesketten (1912)
  • Die toten Augen (Els ulls morts) (1916)
  • Der Stier von Olivera (1918)
  • Revolutionshochzeit (1919)
  • Scirocco (1921)
  • Mareike von Nymwegen (1923)
  • Der Golem (1926)
  • Die schwarze Orchidee (L'orquídia negra) (1928)
  • Die Witwe von Ephesos (1930)
  • Mister Wu (1932)

Obres orquestrals

[modifica]
  • Concert per a piano i orquestra No. 1 en si menor Op. 2 (1884)
  • Simfonia en fa major Op. 4 (1886)
  • Esther Op. 8 (1888)
  • Concert per a piano i orquestra No. 2 en mi major Op. 12 (1893)
  • Concert per a Violoncel i orquestra en do major Op. 20 (1899)
  • Aschenputtel. Suite Op. 33 (1924)
  • Preludi Simfònic a Tiefland Op. 34 (1924)

Música de Cambra

[modifica]
  • Suite en re menor per a piano Op. 1 (1883)
  • Vuit peces per a piano Op. 5
  • Quartet de corda No. 1 en la menor Op. 7 (1887)
  • Sonata per a piano en fa sostingut menor Op. 10 (1893)
  • Quartet de corda No. 2 en mi bemoll major Op. 11 (1893)

Música Vocal

[modifica]
  • Der Mensch und das Leben Op. 14 (1893)
  • Seejungfräulein Op. 15 (1897)
  • Wie wir die Natur erleben Op. 24 (1903)
  • Mittelalterliche Venushymne Op. 26 (1904)
  • An den Genius von Deutschland Op. 30 (1904)
  • d'Albert també escrigué un total de 58 lieder per a veu i piano, publicades en 10 volums.

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Eugen d'Albert». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ Alier Aixalà, Roger, 1941-. Guía universal de la ópera. Barcelona: Robinbook, 2007. ISBN 978-84-96924-03-1. 
  3. ↑ Enciclopèdia Espasa Volum núm. 47, pàg. 819 (ISBN 84-239-4547-2)

Bibliografia

[modifica]
  • Raupp, Wilhelm. Eugen d'Albert. Ein Künstler- und Menschenschicksal. Leipzig: Koehler und Amelang. 1930.
  • Pangels, Charlotte. Eugen d'Albert : Wunderpianist und Komponist : eine Biographie. Zürich; Freiburg i Br. : Atlantis Musikbuch-Verlag. 1981. ISBN 3-7611-0595-9.
  • András Batta. Ópera: Compositores. Obras. Intérpretes. Barcelona: Equipo de Edición, S.L. 2000. ISBN 3-8290-2830-X
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eugen d'Albert
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Eugen_d%27Albert&oldid=31378840»