La filla del mar
_(page_5_crop).jpg) Portada de La filla del mar  | |
| Tipus | obra literària |
|---|---|
| Autor | Àngel Guimerà i Jorge |
| Llengua | català |
| Data de publicació | 1899 |
| País d'origen | Espanya |
| Estrena | |
| Estrena | 12 desembre 1899 |
| Teatre | Teatro Odeón |
La filla del mar (1900) és la tercera peça de la trilogia mestra d'Àngel Guimerà: després de presentar el proletariat urbà a Maria Rosa i el rural a Terra baixa, el dramaturg retrata el món mariner, amb la barreja de minuciós realisme i xardorós romanticisme que el caracteritza.[1] A La filla de la mar s'inverteixen els rols típics de la majoria d'obres d'Àngel Guimerà: els personatges protagonistes enfrontats són dues dones i l'objecte del desig és un home.[2]
Aquesta obra és una de les obres majors de Guimerà i una de les més rellevants del teatre català i això és a causa, sobretot, de la gran força dramàtica del seu personatge principal (l'Àgata), un ésser endut per la passió i que té tota la vitalitat necessària per sobreviure a les taules d'un escenari, per la seva dimensió tràgica i per la condició de mite poètic. Per les seves característiques d'un drama realista, pertany al segon període de Guimerà. L'etapa de més plenitud, en la qual es va comprometre amb el catalanisme i centra el seu interès en la història contemporània.
El juliol del 2021 la companyia La Barni Teatre va presentar dins el Festival Grec de Barcelona una adaptació musical de l'obra.[3] Posteriorment, va ser representada al Teatre Condal fins a l'abril del 2022.
Repartiment de l'estrena
[modifica]- Àgata: Adelina Sala
- Mariona: Adela Clemente.
- Caterina: Maria Morera.
- Lluïseta: Antònia Baró.
- Filomena: Emília Baró.
- Pere Màrtir: Enric Borràs.
- Baltasanet: Iscle Soler.
- Cinquenes: Jaume Virgili.
- Gregori: Joan Domènech.
- Rufet: Antoni Manso.
- Móllera: Casimir Ros.
- Homes i dones
La peça s'estrenà el 6 d'abril de 1900, al Teatre Romea de Barcelona, després d'haver-se estrenat prèviament el 12 de setembre de 1899 al Teatro Odeón de Buenos Aires, en versió castellana, amb la companyia de María Guerrero i Díaz de Mendoza.[1][4]
Referències
[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «La filla del mar». Diccionari de la literatura catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Vilaró, Jordi. «La passió en els drames d'Àngel Guimerà dels noranta i el mite de la dona-serp». A: El Segle romàntic: actes del Col·loqui sobre Àngel Guimerà i el teatre català al segle xix: El Vendrell, 28, 29 i 30 de setembre de 1995. Tarragona: Diputació de Tarragona, 2000. ISBN 84-88618-87-5.
- ↑ Llumà, Núria Juanico. «La filla del mar, un musical d'aquí "sense copiar coses de fora"» (En línia). Diari Ara, 02-07-2021. [Consulta: 12 febrer 2022].
- ↑ Ordóñez, Marcos «La segunda víctima» (en castellà). El País [Madrid], 24-05-2002. ISSN: 1134-6582.
Bibliografia
[modifica]- Soler (Trier), Maridès «La dinàmica dramàtica de «La filla del mar» d'Àngel Guimerà i de «Liebesketten» de Rudolph Lothar i Eugen d'Albert: Una comparació». Zeitschrift für Katalanistik, 18, 2005, pàg. 197–214.
Enllaços externs
[modifica]- «Acte I, escena VII (fragment)». AELC. Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. Àngel Guimerà 1845-1924. [Consulta: abril 2020].
