Días de viejo color
Aparença
![]() | |
Fitxa | |
---|---|
Direcció | Pedro Olea Retolaza |
Protagonistes | |
Guió | Antonio Giménez-Rico |
Música | Carmelo Bernaola |
Fotografia | Manuel Rojas |
Muntatge | José Antonio Rojo ![]() |
Productora | Mota Films |
Dades i xifres | |
País d'origen | ![]() |
Estrena | 1967 |
Durada | 77 minuts |
Idioma original | (castellà) |
Rodatge | Aranjuez, Benalmádena, Madrid, Marbella i Torremolinos ![]() |
Color | en color ![]() |
Descripció | |
Gènere | comèdia dramàtica i cinema romàntic ![]() |
Lloc de la narració | Torremolinos ![]() |
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
Días de viejo color és una pel·lícula espanyola de 1967, ópera prima de Pedro Olea Retolaza amb guió d'Antonio Giménez-Rico i música de Carmelo Bernaola. Com totes les pel·lícules de l'època, va patir els efectes de la censura.[1][2]
Sinopsi
[modifica]Durant la setmana santa de 1967 tres joves estudiants de Madrid, Luis, Juan i Miguel, marxen de vacances a Torremolinos a la recerca de sol, platja i noies. El contacte amb un ambient nou els dona l'oportunitat d'experimentar noves sensacions, i també de conèixer l'amor.
Repartiment
[modifica]Premis
[modifica]Any | Categoria | Pel·lícula | Resultat |
---|---|---|---|
1967 | Millor música | Carmelo Bernaola | Guanyador |
1967 | Premi Antonio Barbero | Pedro Olea | Guanyador |
Referències
[modifica]- ↑ Días de viejo color a fotogramas.es
- ↑ Días de viejo color a El País, 4 de novembre de 2015
- ↑ «Premios del CEC a la producción española de 1967». CEC. Arxivat de l'original el 2021-05-06. [Consulta: 21 octubre 2018].
Enllaços externs
[modifica]- Días de Viejo Color (Pedro Olea, 1967), a cineprogre.blogspot