Vés al contingut

Daihatsu Bee

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'automòbilDaihatsu Bee
Tipusmodel d'automòbil Modifica el valor a Wikidata
FabricantDaihatsu Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Batalla1.990 Modifica el valor a Wikidata
Dimensions1.350 (alçària) × 1.290 (amplada) × 2.990 (longitud) mm
Pes515 kg Modifica el valor a Wikidata

El Daihatsu Bee (ダイハツ・ビー, Daihatsu Bī) fou un microcotxe de tres rodes produït pel fabricant d'automòbils japonés Daihatsu entre els anys 1951 i 1952.

Tot i que Daihatsu ja produïa tricicles motoritzats per a càrrega comercial des de 1930 a més d'haver fet un xicotet automòbil per a ús militar l'any 1937, el Bee fou el primer automòbil per a passatgers produït per la marca i comercialitzat per al públic general. El model començà la seua comercialització a l'octubre de 1951, poc abans que la companyia Hatsudoki Seizō canviara el seu nom a Daihatsu. El nom en codi del model era PCA.[1]

El cotxe tenia una carrosseria de tres volums i dues portes feta en fibra de vidre i fou emprat com a taxi a la regió de Kansai, ja que aleshores al Japó la fiscalitat beneficiava als vehicles de tres rodes front als de quatre.[2] La motorització del model consistia en un motor de quatre temps posterior, bicilindric de 540 centímetres cúbics. Fou el primer automòbil del Japó amb un motor horitzontal.[3] El Bee fou desenvolupat a partir d'un tricicle comercial que la marca ja produïa. Finalment, la comercialització del model fou molt minsa, en part degut a les despeses de producció, que demanaven molta mà d'obra. Quan la producció del Bee finalitzà, només s'havien produït vora 300 unitats.[4]

Referències

[modifica]
  1. «ダイハツ ≪小型、普通・商用車 その他≫». Car Recycling Fees. Daihatsu Motor Co., 01-04-2012. [Consulta: 18 gener 2015].
  2. Nick Georgano. The Beaulieu Encyclopedia of the Automobile. 1. Londres: The Stationery office, 2000, p. 367. ISBN 0117023191. 
  3. G.N. Georgano, G.N. (Editor). Complete Encyclopedia of Motorcars. Londres: Ebury Press, 1982. ISBN 0-85223-234-9. 
  4. Davis, Tony. Extra Lemon!. Sydney: Bantam, 2005, p. 99. ISBN 1-86325-550-8.