Vés al contingut

Ala al-Din Beg

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Damad I Alâeddin Ali Bey)
Plantilla:Infotaula personaAla al-Din Beg
Biografia

Ala al-Din Beg o Alâeddin Bey fou emir o beg de la dinastia dels karamànides. Era fill d'Alâeddin Halil Mirza Bey i germà de Seyfeddin Süleyman Bey.

El seu germà Seyfeddin Süleyman Bey fou assassinat el 1361 en una conspiració dels begs de la seva pròpia família, per causes desconegudes. El cap dels conspiradors Khalil Beg, la relació familiar del qual no es coneix, va agafar el poder però fou mort junt als seus còmplices per Ala al-Din Beg, el germà de Sulayman que no se sap segur si era la mateixa persona que apareix esmentada com Ala al-Din Ali; a les monedes i inscripcions apareix esmentat només com Ala al-Din Beg. Aviat es va distanciar dels mamelucs egipcis que havien estat els tradicionals aliats de la dinastia.

Fou un sobirà intel·ligent i culte. Va fer escriure la Shahnama sobre la dinastia karamànida, obra que s'ha perdut però que fou la font principal de l'historiador Shikari. Fins al seu regnat els emirs karamànides eren coneguts com els «sobirans de les muntanyes de Rum» (sahib djibal al-Rüm) i sota el seu govern va fer el salt cap a un estat important regionalment.

El regne d'Armènia Menor havia entrat en la seva fase final en lluita contra els mamelucs i aprofitant el moment Ala al-Din es va apoderar (vers 1363-1365) de diverses fortaleses armènies. Per la seva banda l'estat de Sivas (Eretna-oghlu) havia entrat en descomposició sota l'emir Ala al-Din Ali i Tahartan es va fer virtualment independent a Erzindjan; això va permetre als karamànides ocupar la part sud del beylik (mentre els aq qoyunlu s'apoderaven de territoris orientals) i el visir i atabeg Kadi Burhan al-Din, de la família de cadis de Kayseri, va començar a assolir funcions de govern; així Ala al-Din es va apoderar de Konya el 1366/1367 i després d'Aksaray, Nigde, Karahisar, Ak Shehir, Ilghin, Ishaklu i (temporalment) Kayseri (que no va poder conservar i fou recuperada pels eretna-oghlu). Alguns caps tribals mongols com Babuk Oghallari, Ata Beg i Devlet Shah entre d'altres, es van poder al servei d'Ala al-Din Beg.

Se suposa que després de la mort d'Ismail Agha, beg mongol de Beyshehri, el 1379, es va apoderar també d'aquesta ciutat i regió, i potser també de la ciutat de Seydi Shehri. El 1380 formaven l'estat de Karaman les ciutats de Gülnar, Anamur, Silifke, Mut, Ermenek, Hadim, Bozkir, Laranda (capital), Ereğli, Ulukishla, Nigde, Kara Hisar, Ak Saray, Ak Shehir, Ilghin, Said Ili (Kadin Khani) i Konya. No se sap segur si dominaven Beyshehri i Seydi Sheri; Ala al-Din es feia anomenar Sultani i Abu l-Fath. Shikari diu que va conquerir Coricos (Korghoz) que estava en mans de Xipre, cosa que sembla errònia. Es va casar amb una filla del sultà otomà Murat I però les relacions amb els otomans es van tensar quan Murat va comprar (vers 1381 o 1382) una part dels territoris dels Hamitoğullari, que Ala al-Din havia planejat conquerir.[note 1]

Ala al-Din Ali Beg de Sivas va morir en campanya contra els begs rebels el 1380 i el seu fill menor d'edat que el va succeir, Muhammad II Celebi va quedar sota tutela de Burhan al-Din de Kayseri que el 1381 el va deposar i es va proclamar sultà; Ala al-Din Beg de Laranda va seguir contra ell una política d'hostilitat tot i que li convenia tenir-lo per aliat contra els otomans. Després de la conquesta d'Armènia Menor pels Ramadan-oghlu al servei dels mamelucs, el 1375, Ala al-Din Beg els va donar suport quan es van revoltar contra el sultà Barquq (primer regnat 1382-1389).

Vers el 1386 va ocupar Kara Aghaç i Yalvadj, aprofitant una campanya que feia Murat I, i això va portar a la guerra amb els otomans, però Murat I el va derrotar fàcilment el 1387, i finalment amb la mediació de l'esposa d'Ala al-Din Beg i filla de Murat I es va ajustar la pau, però Ala al-Din Beg va haver d'entregar Beyshehri als otomans; Ala al-Din va decidir esperar el moment oportú per tornar a la guerra, moment que va arribar quan Murat va morir a la batalla de Kosovo Polje el 1389; llavors va recuperar Beyshehri i va revoltar als begs de l'Anatòlia occidental contra el nou sultà Baiazet I (el seu cunyat); però per diverses causes al cap d'un temps va enviar un ambaixador demanant la pau i es va establir la frontera a la via de Köshk Bükü a la regió de Beyshehri (1391). El mateix 1391 els otomans van annexionar el beylik de Hamit-oğhlu.

Aprofitant el moment de la batalla de Nicòpolis (25 de setembre de 1396) va atacar Ankara i va fer presoner a Sari Demir Tash Pasha, el governador de la ciutat. El 1397 el sultà Baiazet I va anar a Anatòlia i va derrotar a l'emir karamànida a Akčay;[1] Ala al-Din va fugir a Konya on els habitants de la ciutat el van entregar al sultà otomà que el va fer matar i va annexionar el seu territori (tardor de 1397); els seus fills Mehmed Beg i Ali Beg foren empresonats a Bursa; el seu popi fill Mustafà fou nomenat governador de Konya, excepte el territori d'Iç-Il que va donar en feu a Shaykh Hasan, fill de Seyfeddin Süleyman Bey, que estava refugiat a la cort de Burhan al-Din[2] que va morir el 1403.

Notes

[modifica]
  1. L'emir d'Hamit-oğhlu va vendre els territoris quan va endevinar les intencions d'Ala al-Din Beg

Referències

[modifica]
  1. Jefferson, John. The Holy Wars of King Wladislas and Sultan Murad: The Ottoman-Christian Conflict from 1438-1444 (en anglès). Brill, 2012, p.6. ISBN 9004219048. 
  2. com que el territori de Burhan al-Din fou annexionat al estiu del 1398 després de la mort del sobirà, és possible que la cessió d'Iç-Il s'hagi de datar el 1398

Bibliografia

[modifica]
  • Claude Cahen, Pre-Ottoman Turkey: a general survey of the material and spiritual culture and history c. 1071-1330, traducció de J. Jones-Williams (Nova York: Taplinger, 1968), 281-2