Vés al contingut

Mengücekoğulları

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
La gran mesquita de Divriği

Els mengücekoğulları o mengüceqoğulları (de vegades mengücèquides, mengudjèkides, mangudjàkides, mengudjèquides, mandudjàquides, mengujèquides o mangujàquides) foren una dinastia de turcmans d'Anatòlia a la part oriental entorn d'Erzincan i de Divriği (1118-1252).[1]

Història

[modifica]

La història de la dinastia és poc coneguda. Estava entre els danishmèndides a l'oest (Sivas) i els saltúquides a l'est (Erzurum). Grups turcmans es va establir a la zona després de la batalla de Mantziciert el 1071, dirigits per Mengücek Ahmet Gazi. La seva capital fou Kemah (Kemakh i després Erzincan).[1] El nom de l'epònim de la dinastia, Mengücek, derivaria de Mengücük, del mongol Mengü (etern) i el diminitiu cük.[2] No se sap exactament quan Mengücek Ahmet Gazi va agafar un control efectiu del territori. El seu fill Mengücekli Ishaq Beg el va succeir a Kemah el 1118. El mausoleu de Mengücük Ahmet Gazi és a Kemah.

İshak va començar el seu regnat saquejant Malatya el 1118, causant un conflicte amb el ´Soldanat de Rum.[3] Des de llavors la dinastia va estar en guerra amb els soldans de Rum, i va acabar demanant suport a l'imperi de Trebisonda fundat després del 1205.[4]

En una batalla el 1120 prop d'Erzincan, İshak fou vençut per Tuğrul, fill de Kilidj Arslan I i les forces del governador de Malatya. Després d'això va quedar sota protecció del seu sogre el danishmèndida Amir Ghazi Gümüştekin.[5]

Segons la tradició entre les tribus turcomongoles el territori es va repartir entre els dos fills de Mengücek: el gran, Mengücekli Davud Shah, va regnar a Erzincan i Kemah; el segon Mengücekli Süleyman Shah, va regnar a Divriği.

Branca d'Erzincan

[modifica]

Davud va succeir al seu pare el 1142. El seu fill Fahreddin Behram Şah[6] va succeir a Davaud el 1165. En el seu llarg regnat va fer d'Erzincan un centre cultural protegint a diversos poetes perses com Nizami i Khakani i al savi àrab Abd al-Latif al-Baghdadi; la ciutat era el centre armeni més gran d'Anatòlia, que encara en temps de Marco Polo era reputat per les seves fàbriques de tapissos.

El seu net Alaeddin Davud[7] va succeir a Behram el 1220 i va ser derrotat pel soldà de Rum Kaykubad I el 1228.[8]

No van deixar cap monument que es conservi a Erzincan. El 1243, el soldà de Rum Kaykhusraw II fou greument derrotat pel general mongol Baidju a la batalla de Köse Dağ. La vila d'Erzincan fou saquejada.

Branca de Divriği

[modifica]

El fill petit d'İshak, Süleyman, el va succeir a Divriği el 1142 fins al 1175. La seva branca va conservar el poder fins al 1252 quan va caure sota sobirania dels seljúcides, i el seu territori fou conquerit pels mongols il-kànides el 1277.

Aquesta branca ha deixar alguns monuments dels quals dos estan a la llista de Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO: la gran mesquita de Divriği (Ulucami) i l'hospital de Divriği (Darüşşifası, casa de curar-se) des de 1985. La gran mesquita fou construïda sota Hüsameddin Ahmet Şah (1228).[9] L'hospital fou obra de Turan Melik, filla de Behram Şah i esposa de Hüsameddin Ahmed entre 1228 i 1229,.[3][9] La mesquita de la fortalesa (Kale Camii) fou construïda per İshak el 1180/1181, el que la converteix en un dels monuments islàmics més antics d'Anatòlia.[10] El darrer monument a esmentar és el mausoleu de Sitte Melik (Sitte Melik Kümbeti)

Els sobirans

[modifica]
Dates[4] Nom Fill de Nom àrab[11]
????-1118 Mengücük Ahmed   ar Fundador i epònim de la dinastia a Kemah.
1118-1142 İshak Mengücük ar Després d'ell el domini es va dividir entre els seus fills.
A Erzincan i à Kemah
1142-1165 Davud I İshak داوود  
1165-1225 Fahreddin Behram Şah Davud I فخر الدين بهرام شاه La seva filla, Turan Melik, es va casar amb el bey de Divriği Hüsameddin Ahmed.
1225-1228 Alaeddin Davud II Behram Şah علاء الدين داوود  
1228 Annexió al Soldanat de Rum.
A Divriği
1142-1175 Süleyman I İshak سليمان  
1175-1197 Seyfeddin Şehinşah Süleyman I سيف الدين شاهنشاه  
1197-1229 Süleyman II Şehinşah سليمان  
1229-1242 Hüsameddin Ahmed Süleyman II حسام الدولة أحمد  
1242-1252 Melikşah Ahmed ملكشاه  
1252 sota sobirania del Soldanat de Rum,[4] desapareix el 1277 a causa de la conquesta pels mongols il-kànides.[3]

Notes

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 Janine & Dominique Sourdel, Dictionnaire historique de l'islam, PUF, col. « Quadrige », 2004, 1056 p. (ISBN 978-2-13-054536-1), « Mengüjekides o Mengütchekides », pàg. 566
  2. ↑ (anglès) Mengucukler Bey Principality (1118-1250)[Enllaç no actiu]
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 (anglès) Musée Sans Frontières (MWNF)
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Clifford Edmund Bosworth, The New Islamic Dynasties, A Chronological and Genealogical Manual, Edinburgh University Press, 2004, 400 p. (ISBN 0-7486-2137-7) en línia a Google Llibres
  5. ↑ (anglès) Mengucukler Bey Principality (1118-1250)[Enllaç no actiu]
  6. ↑ Fahreddin en àrab: faḫr al-dīn, فخر الدين, glòria de la religió.
  7. ↑ Alaeddin en àrab: ʿalʾa al-dīn, علاء الدنيا, noblesa de la religió.
  8. ↑ Pancaroglu, Oya. «The House of Mengujek in Divrigi: Constructions of Dynastic Identity in the last Twelfth Century». A: Peacock, A.C.S.; Yildiz, Sara Nur. The Seljuks of Anatolia (en anglès). I.B. Tauris, 2015. ISBN 978-1784531652. 
  9. ↑ 9,0 9,1 Ministeri turc de Cultura i Turisme
  10. ↑ (turc) T.C. Kültür ve Turizm Bakanlığı.
  11. ↑ آل منكوجك/آل منجوجكEls mengücèquides.

Bibliografia

[modifica]
  • Dictionnaire historique de l'islam, per Janine & Dominique Sourdel, 2004 ISBN 978-2-13-054536-1, cap. Mengüjekides o Mengütchekides.
  • (anglès) The New Islamic Dynasties, A Chronological and Genealogical Manual per Clifford Edmund Bosworth, 2004, Edinburgh University Press, ISBN 0-7486-2137-7, en línia a Google Llibres

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mengücekoğulları
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Mengücekoğulları&oldid=33518357»