Vés al contingut

Daniel Cornellà i Detrell

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaDaniel Cornellà i Detrell
Imatge
Dani Cornellà (2021) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1978 Modifica el valor a Wikidata (45/46 anys)
Celrà (Gironès) Modifica el valor a Wikidata
Diputat al Parlament de Catalunya
12 març 2021 – 13 juny 2022 – Nogay Ndiaye i Mir →

Circumscripció electoral: Girona

Alcalde de Celrà
13 juny 2015 – 9 març 2021
← Gerard Fernández Tatjé – David Planas Lladó →
Alcalde de Celrà
11 juny 2011 – 2013
← Francesc Camps i Sagué – Gerard Fernández Tatjé →
Regidor de l'Ajuntament de Celrà
16 juny 2007 – 9 març 2021 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Girona - Grau en Educació Social
Universitat Oberta de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, educador social, psicopedagog Modifica el valor a Wikidata
PartitCandidatura d'Unitat Popular Modifica el valor a Wikidata
Veu: Daniel Cornellà i Detrell (català) Modifica el valor a Wikidata
Facebook: dani.cornella.1 X: danicornella Modifica el valor a Wikidata

Daniel Cornellà i Detrell (Girona, 1978)[1] és un polític català, diputat al Parlament de Catalunya per la CUP.[2] Va ser alcalde de Celrà en dues ocasions, del 2011 al 2013, i del 2015 al 2021, quan va renunciar al càrrec per accedir a la seva acta de diputat.[3] És diplomat en educació social per la Universitat de Girona i en psicopedagogia per la Universitat Oberta de Catalunya i va ser vocal de l'Associació Catalana de Municipis.[4]

A nivell associatiu és un dels fundadors del Casal Independentista el Forn de Girona. A més ha participat en molts moviments socials, ecologistes i culturals (JIR, Maulets, Mesa Cívica pels Drets Socials, ANC, Colla Gegantera de Celrà...).[cal citació]

A nivell professional treballa com a director d'un centre de menors tutelats per l'Administració.[5] En l'àmbit polític entrà com a regidor de Celrà per la CUP el 2007 i fou alcalde del municipi en dues ocasions: del juny de 2011 al de 2013, quan traspassà l'alcaldia a Gerard Fernández Tatjé, d'acord amb el pacte de govern subscrit amb el seu partit, I Celrà-AM, a inicis de legislatura; i del 2015 al 2021, quan va renunciar al càrrec en ser escollit diputat al Parlament de Catalunya. Entre 2013 i 2015 fou tinent d'alcalde de Fernández Tatjé.

Durant el seu mandat, Celrà fou un dels municipis investigats per l'Audiència Nacional espanyola per haver aprovat una moció de suport a la declaració de ruptura del Parlament de Catalunya del 9 de novembre de 2014. El consistori va decidir no contestar les notificacions de l'Audiència Nacional.[6] També fou notícia quan l'exèrcit va decidir fer unes maniobres al municipi el 2017.[7]

A les eleccions catalanes del 21 de desembre de 2017 va anar com a número 2 a la llista de la CUP per la circumscripció de Girona però no va sortir elegit.[8]

El 16 de gener de 2019 fou detingut per la Policia Nacional Espanyola, sense ordre judicial, en el marc d'un procés d'identificació de possibles responsables dels talls a la línia de l'AVE a Girona l'1 d'octubre de 2018.[9]

La CUP va anunciar el desembre de 2020 que Cornellà concorreria a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2021 com a número u del partit a la circumscripció de Girona.[2] La candidatura que encapçalava va aconseguir 24.837 vots a Girona i Cornellà va ser elegit diputat, juntament amb l'advocada Montserrat Vinyets. Arran de la seva elecció com a parlamentari, va anunciar que renunciaria a l'alcaldia el 9 de març, tot sent substituït per l'actor David Planas.[3]

El 19 de febrer de 2021, mentre participava a Girona en una protesta contra l'empresonament del raper Pablo Hasél va resultar ferit per dos cops de porra per part d'un agent dels Mossos d'Esquadra.[10]

El mes d'abril, la CUP va escollir a Cornellà perquè repetís com a candidat per la CUP-Defensem la Terra a Girona a les eleccions autonòmiques. Cornellà va ser elegit diputat el 12 de maig, obtenint un total de 14.714 vots.[cal citació]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «El SN de la CUP proposa les llistes electorals perquè la militància les ratifiqui». Candidatura d'Unitat Popular. [Consulta: 16 gener 2019].
  2. ↑ 2,0 2,1 «Sabater, Riera i Reguant encapçalaran la llista de la CUP el 14-F». VilaWeb, 15-12-2020. [Consulta: 1r gener 2021].
  3. ↑ 3,0 3,1 Bosch, Imma «Cornellà deixa l'alcaldia de Celrà per dedicar-se plenament al Parlament». El Punt Avui [Celrà], 19-02-2021 [Consulta: 21 febrer 2021].
  4. ↑ «Comitè executiu de l'ACM». [Consulta: 2019].
  5. ↑ «Daniel Cornellà,Alcalde de Celrà “Sóc partidari del divorci: No hi ha encaix possible de Catalunya dins d'Espanya”». alcaldes.eu. [Consulta: 16 gener 2019].[Enllaç no actiu]
  6. ↑ «Daniel Cornellà: 'Nosaltres no passem per l'adreçador de l'Audiència espanyola'». VilaWeb. [Consulta: 16 gener 2019].
  7. ↑ «El alcalde de Celrà (CUP): "No es casualidad que el Ejército venga a hacer maniobras"» (en castellà). 20Minutos, 16-02-2017. [Consulta: 16 gener 2019].
  8. ↑ «La lista de la CUP para las elecciones catalanas del 21-D». La Vanguardia, 20-12-2017 [Consulta: 16 gener 2019].
  9. ↑ 324cat. «La Policia Nacional deté els alcaldes de Verges i Celrà, de la CUP, i 9 CDR», 16-01-2019. [Consulta: 31 març 2021].
  10. ↑ Camps i Linnell, Jordi «Dani Cornellà denunciarà els cops dels Mossos». El Punt Avui [Celrà], 21-02-2021 [Consulta: 21 febrer 2021].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Daniel_Cornellà_i_Detrell&oldid=33777262»