Daniel-Henry Kahnweiler

Daniel-Henry Kahnweiler

Daniel-Henry Kahnweiler retratat per Juan Gris el 1921
Nom original	(de) Daniel Heinrich Kahnweiler
Biografia
Naixement	25 juny 1884 Mannheim (Alemanya)
Mort	11 gener 1979 (94 anys) 6è districte de París (França)
Causa de mort	causes naturals
Activitat
Ocupació	col·leccionista d'art, escriptor, marxant d'art, historiador de l'art, corredor de borsa, coreògraf, editor
Company professional	André Simon (en)
Família
Cònjuge	Lucie Kahnweiler
Parents	Louise Leiris, nora Xavier Vilató, besnebot
Premis
(1974)  doctor honoris causa per la Universitat de Kaiserslautern  Ring of Honour of the city of Mannheim (en)

Daniel-Henry Kahnweiler (Mannheim, 25 de juny de 1884 - París, 11 de gener de 1979) va ser un escriptor, col·leccionista i marxant d'art alemany nacionalitzat francès el 1937, promotor del moviment cubista als anys 1910 i 1920.

Biografia

Fill de burgesos rics, es va criar a Stuttgart, on, en contacte amb el seu besoncle, Joseph Goldscheider, es va iniciar durant llargs passeigs a la pintura i la música. Durant l'adolescència va visitar els principals museus europeus, descobrint Boucher, Chardin, Rembrandt i, sobretot, Cranach. Als 18 anys vivia a París, on va descobrir l'impressionisme. Es va fixar especialment en Cézanne, albirant el començament d'una nova pintura. Aviat es va convèncer que volia ser un marxant d'art: «no un creador, sinó més aviat (...), un intermediari en un sentit relativament noble». Ambroise Vollard i Paul Durand-Ruel serien els seus guies, els seus mestres.

Es va convertir en el marxant i promotor dels quatre principals artistes del cubisme: Pablo Picasso, Georges Braque, Juan Gris i André Derain. Va ser el primer, al costat de Wilhelm Uhde, a percebre la ruptura i la força de Les senyoretes del carrer d'Avinyó, obra fundadora del cubisme que va veure al juliol de 1907 al taller de Bateau-Lavoir. Més endavant inauguraria la Galerie Simon, que posteriorment seria coneguda com a Galeria Louise Leiris.

Obres de Kahnweiler

• Huit entretiens avec Picasso (1933-1952), revista Le Point, n° 42, octubre de 1952.
• Entretiens avec Picasso au sujet des «Femmes d'Alger» (1955), revista Aujourd'hui, art et architecture, n° 4, setembre de 1955.
• Six entretiens avec Picasso (1933-1948), revista Quadrum, n° 2, novembre de 1956.
• Entretiens avec Francis Crémieux, colección Mes galeries et mes peintres, Gallimard, París, 1961.
• My Galleries and Painters, Thames & Hudson, 1971.

Bibliografia

• Pierre Assouline: L'Homme de l'Art. D. H. Kahnweiler, 1884-1979, Balland, 1988.
• Pierre Assouline: En el nombre del arte, Galeria Miquel Alzqueta, 506 pàgines