Mannheim
Tipus | gran ciutat, residència, ciutat universitària, Ciutat de Baden-Württemberg, centre regional major i municipi urbà | ||||
---|---|---|---|---|---|
Localització | |||||
| |||||
Estat | Alemanya | ||||
Estat federat | Baden-Württemberg | ||||
Regió administrativa | Karlsruhe | ||||
Capital de | |||||
Conté la subdivisió | Feudenheim (en) Friedrichsfeld (en) Innenstadt/Jungbusch (en) Käfertal (en) Lindenhof (en) Neckarau (en) Neckarstadt-Ost (en) Neckarstadt-West (en) Neuostheim/Neuhermsheim (en) Rheinau Sandhofen Schwetzingerstadt/Oststadt (en) Schönau (en) Seckenheim (en) Vogelstang (en) Waldhof (en) Wallstadt (en) | ||||
Població humana | |||||
Població | 316.877 (2023) (2.185,81 hab./km²) | ||||
Geografia | |||||
Part de | |||||
Superfície | 144,97 km² | ||||
Banyat per | Rin i Neckar | ||||
Altitud | 97 m-104 m | ||||
Limita amb | |||||
Dades històriques | |||||
Esdeveniment clau
| |||||
Organització política | |||||
• Lord mayor of Mannheim (en) | Christian Specht (2023–) | ||||
Membre de | Associació Internacional per a Instal·lacions Esportives i d'Oci Kommunalverband für Jugend und Soziales Baden-Württemberg (en) Alcaldes per la Pau (1990–) Aliança per el medi ambient (2011–) Xarxa de ciutats creatives (2014–) Kommunale Informationsverarbeitung Baden-Franken (en) (–2018) Zweckverband 4IT (en) (2018–) | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 68159, 68161, 68163, 68165, 68167, 68169, 68199, 68219, 68229, 68239, 68259, 68305, 68307 i 68309 | ||||
Fus horari | |||||
Prefix telefònic | 0621 | ||||
Codi NUTS | DE126 | ||||
Clau de regió d'Alemanya | 082220000000 | ||||
Clau de municipalitat alemanya | 08222000 | ||||
Altres | |||||
Agermanament amb | |||||
Lloc web | mannheim.de | ||||
Mannheim és una ciutat d'Alemanya que pertany a l'estat de Baden-Württemberg. És una ciutat industrial que amb més de 320.000 habitants és la segona ciutat del land després de Stuttgart. Amb la ciutat de Ludwigshafen, situada a l'altra banda del Rin, formen una aglomeració urbana que supera els 480.000 habitants. La universitat de Mannheim ocupa el castell barroc. És un important nus ferroviari i un gran port fluvial a la confluència dels rius Rin i Neckar. Durant el segle xviii va sorgir a aquesta ciutat l'anomenada Escola de Mannheim, una important orquestra, reconeguda a tot Europa i promoguda per Karl Teodor, Príncep Elector del Palatinat. D'aquesta escola en va ser alumne el pianista i compositor Jacob Rosenhain, el qual era fill d'aquesta ciutat.
Història
[modifica]La vila de Mannheim (casa de Mann, sent Mann probablement l'abreviació de Hartmann o Hermann) fou anomenada per primera vegada el 766 al monestir de Lorsch. Durant llargs anys va ser un poble de pescadors sense gaire importància. El 1284 es va adjudicar als comtes del Palatinat de la casa dels Wittelsbach. D'importància local era el castell duaner construït el 1349 a la zona avui denominada "Lindenhof" que gravava impostos sobre la navegació del Rin.
Geografia
[modifica]Mannheim es troba a la part nord de l'alt Rin a la desembocadura del riu Neckar.
El centre de la ciutat, en forma de ferradura, és a prop de la confluència dels rius Rin i Neckar. Al sud-oest es troba el palau. Des d'allà la "Breite Strasse" ("Carrer Ample") que travessa la ciutat per portar al "Paradeplatz" (La plaça de les desfilades). Paral·lelament a aquest carrer principal hi ha altres carrers que separen la ciutat en illes comunament denominades "Quadrats" ("Quadrate"). La major part dels carrers del centre de la ciutat no s'identifica per noms sinó aquests "Quadrats" es reconeixen per una combinació de lletres i xifres. (Tots els carrers tenen noms però solen ser desconeguts fins i tot pels seus propis habitants. Es poden esbrinar a l'administració de l'ajuntament)
La denominació dels 144 quadrats segueix el següent esquema:
- Partint del palau al carrer a l'esquerra de la "Breite Strasse" s'atribueixen les lletres A - K, a la dreta les lletres L - U.
- Els números es refereixen a la distància cap a la "Breite Strasse". Per tant el quadrat G1 (la plaça del mercat) es troba a la setena fila al costat de la "Breite Strasse".
- La numeració de les cases comença a la cantonada més propera al palau en les lletres A - K en el sentit de les agulles del rellotge i en les lletres LU en sentit contrari.
Aparentment en dissenyar el sistema els arquitectes es van basar en la imatge d'una font amb el palau com a font de l'aigua pujant per la "Breite Strasse" i baixant en cercles per ambdós costats.
La ciutat està dividida en 17 barris, 6 centrals i 11 perifèrics.
Economia
[modifica]La ciutat pertany a la regió Rin-Neckar-Odenwald i limita amb la comarca de "Bergstrasse" (pertanyent a Hessen) a més de ciutats a Ludwigshafen del Rin i Frankenthal (ambdues pertanyents a Renània-Palatinat), de les que està separada només pel riu Rin. Conjuntament amb les comunitats veïnes forma l'espai econòmic conegut com el triangle Rin-Neckar.
Mannheim és una seu important per a la indústria i compta amb una universitat. És encreuament important del trànsit amb una de les estacions ferroviàries i un gran port interior, un dels més grans d'Europa (el segon el 1980).
Evobus, la divisió d'autobusos i autocars de Daimler, té la seva planta de producció principal de vehicles de la marca Mercedes-Benz en aquesta ciutat.
Fills il·lustres
[modifica]- Franz Eck (1774-1804) violinista.
- Johann Friedrich Eck (1866-1808 o 1810) violinista
- Ernst Eichner (1740-1777) compositor i intèrpret de baixó.
- Marie-Louise Antoinette Weber de Lange ([...?]-1830) cantant d'òpera.
- Jean Becker (violinista) (1833-1884), violinista i creador d'una nissaga de músics.
- Moritz Cantor (1829-1920), matemàtic i historiador de la ciència.
- Carl Cannabich (1764-1806), compositor musical.
- Ernst Schröder (1841-1902), lògic i matemàtic.
- Giselher Klebe (1925-2009), compositor i pedagog.
- Joseph Lenoble (1753-1829), músic compositor.
- Berta Morena (1879-1952), soprano.
- Karl Ripfel (1799-1876), violoncel·lista i compositor.
- Adolf Hammerstein (1888-1941), matemàtic.
- Christine Lambrecht (1965), política alemanya.
Galeria d'imatges i d'invents fets a Mannheim
[modifica]-
Torre de l'aigua
-
Friedrichsplatz
-
Planetarium
-
La primera bicicleta del món, construïda pel baró Karl Freiherr von Drais el 1817.
-
El primer automòbil del món, construït a Mannheim per Carl Benz el 1885.
-
Tallers de Carl Benz a Mannheim (T6, 11).
-
Rètol oficial de la ruta de Bertha Benz en commemoració del primer trajecte de llarg recorregut en automòbil des de Mannheim fins a Pforzheim el 1888 (104 km).
Bibliografia
[modifica]- "Bevölkerung und Erwerbstätigkeit Arxivat 2013-05-01 a Wayback Machine.". Statistisches Landesamt Baden-Württemberg. 20 juliol 2011 (alemany).
- Sonja Steiner-Welz, 400 Jahre Stadt Mannheim (Dokumente zur Stadtgeschichte). Band 1: bis zur Kaiserzeit, p. 41, vol. 1, 2004, ISBN 978-3-936041-96-5
- Germany and the Second World War. Books.google.com. 2001-11-15. ISBN 978-0-19-822888-2.. Consultat 2011-04-07.
- Stanton, Shelby, World War II Order of Battle: An Encyclopedic Reference to U.S. Army Ground Forces from Battalion through Division, 1939-1946 (Revised Edition, 2006), Stackpole Books.
Enllaços externs
[modifica]- Web oficial de la ciutat de Mannheim (alemany)
- Bertha Benz Memorial Route (Mannheim-Pforzheim) (alemany)