Daniya, jardí de l'harem

Daniya, jardí de l'harem
Daniya, jardín del harén
Fitxa
Direcció	Carles Mira
Protagonistes	Laura del Sol; Ramon Madaula; Marie Christine Barrault
Ajudant de direcció	Francisco G. Siurana; Dinia Abdessamad
Director artístic	Montse Amenos; Isidre Prunes
Producció	Pere Roca
Guió	Carles Mira
Música	Enric Murillo
Fotografia	Tomàs Pladevall
Muntatge	Emilio Rodríguez
Productora	IMATCO; Canal Paradís
Dades i xifres
País d'origen	Catalunya
Estrena	18 de febrer de 1988
Durada	100 minuts
Idioma original	castellà
Versió en català	Sí
Descripció
Gènere	Drama, històrica

Daniya, el jardí de l'harem (títol original en castellà Daniya, jardín del harén) és una pel·lícula catalana dirigida per Carles Mira, estrenada l'any 1988. Es tracta d'una coproducció televisiva rodada en castellà, que inicialment es va concebre com una sèrie de sis capítols d'una hora de durada però que finalment es va convertir en un llargmetratge. Emmarcada en el context històric del segle xi, recrea una aventura en l'època en què la cultura islàmica estava present a tots els països de la mediterrània i convivia de forma beneficiosa amb altres cultures i religions.^[1]

Argument

El film narra la història del viatge d'en Bernat, el germà jove i culte de la comtessa de Barcelona Almodis de la Marca. El noi abandona la cort catalana i és enviat al regne de Dènia (Daniya) per aconseguir l'autoritat eclesiàstica i la concessió de l'arquebisbat per part del rei musulmà sobre els cristians mossàrabs d'aquest territori. Aquest queda seduït per l'Àndalus i, a través de les cartes adreçades a la comtessa, descriu el viatge per la costa mediterrània i els diferents encontres que es produeixen entre ambdues cultures. L'emir, per altra banda, envia a la seva esclava preferida a Tortosa per a facilitar el viatge del protagonista, i aquest s'acaba enamorant d'ella.^[2]^[3]

Al llarg de la pel·lícula, Carles Mira contraposa el món cristià —escenificat en una Barcelona fosca i eclesiàstica— amb el món musulmà, que presenta com un fals verger i oasi de felicitat i en què exalta el contrast entre la cultura musulmana anterior i actual mentre realitza una apologia de l'esclavisme.^[3]

Producció

La producció del llargmetratge va ser subvencionada pel Ministeri de Cultura d'Espanya i pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Va anar a càrrec de l'empresa IMATCO (del productor Carles Jover i Ricart) i Canal Paradís, amb la col·laboració de TV3 i diverses entitats audiovisuals marroquines com RTV Marocine i el Centre de la Cinematographie Marocaine (CCM).^[4]

Llocs de rodatge

El rodatge del film es va realitzar en 4 països diferents: Catalunya (Sant Sadurní d'Anoia, Cardona, Santa Margarida de Montbui, Besalú, Cala Castell de Palamós i la Serra del Corredor), País Valencià (L'Albufera), França (Santa Maria de Serrabona i Abadia de Fontfroide) i Marroc (Marrakech).^[4]

Música

La banda sonora de la pel·lícula, Daniya, va ser composta per Enric Murillo amb lletra de Xavier Bru de Sala i coreografia d'Agustí Ros. La interpretació musical va ser encarregada a Maria del Mar Bonet, a qui acompanyava un cor de cantants marroquins.^[4]

Repartiment

Actor / actriu original	Personatge fictici
Marie-Christine Barrault	Almodis de la Marca
Laura del Sol	Laila
Ramon Madaula	Bernat
Joan Monleon	Abd Al Malik
Fermí Reixach	El capità
Fernando Bilbao	Ramon Berenguer I

Premis i nominacions

Premis

1988: VI Premis de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya^[5]

Referències

↑ Balló, J; Espelt, R; Lorente, Joan. «Vint-i-un directors i les seves pel·lícules». A: Cinema Català 1975-1986. Primera edició. Barcelona: Columna Edicions, 1990, p. 407-417. ISBN 8478090207.
↑ «Daniya, el jardí de l'harem» (en català, castellà i anglès). Catalan Fims & TV. [Consulta: 31 gener 2016].
↑ ^3,0 ^3,1 «Daniya, jardín del harem, un pedazo de historia olvidado» (en castellà). Diario de cine clásico. [Consulta: 31 gener 2016].
↑ ^4,0 ^4,1 ^4,2 «Daniya, el jardí de l'harem» (Web). Fons audiovisuals CULTURARTS-IVAC. Arxivat de l'original el 2 de febrer 2016. [Consulta: 30 gener 2016].
↑ Crusells, M «Directores de cine en Cataluña. De la A a la Z» (Web). Publicacions on-line de la Universitat de Barcelona, 2008 [Consulta: 30 gener 2016].

[balló-1] Balló, J; Espelt, R; Lorente, Joan. «Vint-i-un directors i les seves pel·lícules». A: Cinema Català 1975-1986. Primera edició. Barcelona: Columna Edicions, 1990, p. 407-417. ISBN 8478090207.

[2] «Daniya, el jardí de l'harem» (en català, castellà i anglès). Catalan Fims & TV. [Consulta: 31 gener 2016].

[diario-3] 3,0 ^3,1 «Daniya, jardín del harem, un pedazo de historia olvidado» (en castellà). Diario de cine clásico. [Consulta: 31 gener 2016].

[arxiu-4] 4,0 ^4,1 ^4,2 «Daniya, el jardí de l'harem» (Web). Fons audiovisuals CULTURARTS-IVAC. Arxivat de l'original el 2 de febrer 2016. [Consulta: 30 gener 2016].

[5] Crusells, M «Directores de cine en Cataluña. De la A a la Z» (Web). Publicacions on-line de la Universitat de Barcelona, 2008 [Consulta: 30 gener 2016].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

Guanyadors del premi a la millor pel·lícula catalana
Premi de Cinematografia de la Generalitat 1982-1994	La plaça del Diamant (1982) Crits sords (1985) Karnabal (1986) Angoixa (1987) Daniya, el jardí de l'harem (1988) Sinatra (1989) La punyalada (1990) Boom boom (1991) El llarg hivern (1992) La febre d'or (1993) Els de davant (1994)
Premi Barcelona de Cinema 2002-2008	Darkness (2002) My Life Without Me (2004) Inconscients (2005) La vida secreta de les paraules (2006) Salvador (Puig Antich) (2007) L'orfenat (2008)
Gaudí a la millor pel·lícula 2009-ençà	El cant dels ocells (2009) Tres dies amb la família (2010) Pa negre (2011) Eva (2012) Blancaneu (2013) La plaga (2014) Rastres de sàndal (2015) El camí més llarg per tornar a casa (2016) La propera pell (2017) Estiu 1993 (2018) Les distàncies (2019) Els dies que vindran (2020) La vampira de Barcelona (2021) Sis dies corrents (2022) Alcarràs (2023) Creatura (2024)