Dauradella
|
"Herba daurada" redirigeix aquí. No s'ha de confondre amb Syngonanthus nitens. |
Asplenium ceterach  | |
|---|---|
.jpg) | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Classe | Polypodiopsida |
| Ordre | Polypodiales |
| Família | Aspleniaceae |
| Gènere | Asplenium |
| Espècie | Asplenium ceterach Willd. |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Ceterach officinarum L.
|
.svg){kind=icon}
La dauradella o herba daurada (Asplenium ceterach)[1] és una espècie de falguera del gènere Asplenium dins la família de les aspleniàcies (Aspleniaceae),[2] freqüent als Països Catalans.[3]
Addicionalment pot rebre els noms de cèterac, corbelleta, dauradeta, falguera, falguerina, falzia de mur, herba dauradella, herba dauradeta, herba de la febre, herba de la plata, herba de la sang, herba de les set sagnies, herba de paret, herba de sang, herba la plata, herba melsera, herba pigotera, herba pigotosa, herba platereta, herba rovellada, herba sanguinària, herbeta daurada, herbeta de la sang, melsera, morella, paredades, peixets, pigotosa, platereta, sardineta i serpeta. També s'han recollit les variants lingüístiques auladella, auradella, aurellina, ceterac, dorada, doradella, doradilla, doraella, endauradella, falsija de mur, herba auradella, herba dorà, herba dorada, herba doradilla, herba doraeta, herbeta dorà, herbeta dorada, herbeta doraeta, melfera, neuradella, nurella, oradilla, oredella, oredilla, orellina, patetes de Nostre Senyor, uradella, uradilla i uredella.[1]
Característiques
[modifica]És perenne de rizoma curt i de frondes d'entre 5 i 20 cm de longitud. Les frondes són verd fosc per l'anvers i daurades i esquamoses pel revers, presenta divisions profundes a cada banda del limbe formant segments ovals i alterns.
Hàbitat i distribució
[modifica]Habita escletxes, cavitats, penyals i murs, normalment de litologia calcària. És present a Europa i Àsia occidental.
Usos
[modifica]Té propietats astringents i diürètiques, i tradicionalment s'ha utilitzat per curar malalties pulmonars.
Referències
[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Asplenium ceterach». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 24 febrer 2024].
- ↑ «Asplenium ceterach» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 24 febrer 2024].
- ↑ «Ceterach officinarum Willd.». [Consulta: 1r octubre 2022].
- Vicens, Gabriel i Bonet, Bartomeu, 2001. La flora de la serra de Tramuntana. Alcoy edicions. ISBN 84-920365-1-6