David Pintó Codinasaltas
 |
Aquest article podria incomplir els criteris generals d'admissibilitat. |
 |
Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum. |
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 14 de juliol de 1977 Manresa |
| Formació | Institut del Teatre - llicenciatura (1997–2001) Institut Lluís de Peguera (1991–1995) |
| Activitat | |
| Ocupació | director de teatre, traductor, lletrista |
| Ocupador | Dagoll Dagom. Mar i cel (2013–) La Cubana (2002–2006) Mag Lari Gran Teatre del Liceu |
| Premis | |
| |
   
| |
David Pintó Codinasaltas (Manresa, Bages, 14 de juliol de 1977) és un director de teatre[1] i adaptador[2] i lletrista de cançons català[3] llicenciat en interpretació de teatre musical per l'Institut del teatre l'any 2001. Va ser el cofundador el 1995, amb només divuit anys, de l'Associació cultural El Galliner, impulsors de la renovació del Teatre Kursaal de Manresa.[4]
Com actor ha treballat amb la companyia Roseland Musical: El país sense nom al TNC[5] (2001) i La Cubana amb l'espectacle Mamá, quiero ser famoso (2003-2006).[6] Des de 2006 es dedica a la direcció d'escena debutant amb el musical John i Jen d'Andrew Lippa que va rebre dues nominacions als Premis Butaca de l'any 2007.[7]
És autor entre d'altres de la traducció del musical El despertar de la primavera (2016)[2]i Adéu a Berlin (2001) conjuntament amb Daniel Anglès.[8] Ha estat ajudant de direcció dels espectacles Magical History Club (2014),[9] Mar i Cel (2014),[10] Scaramouche (2016),[10] 73 raons per deixar-te (2015), Cabaret (2017),[11] El Llibertí (2018),[12] Pel davant i pel darrere (2018).[13] És l'autor del manual d'interpretació L'Artesania del Teatre Musical editat per l'Institut del Teatre (2020).[14]
Treballs
[modifica]- Direcció
- 2006 - John i Jen d'Andrew Lippa[15]
- 2009 - Danny i Roberta de John Patrick Shanley amb Anna Moliner i Xavi Álvarez[16]
- 2011 - Flor de Nit (en versió concert) d'Albert Guinovart, Manuel Vázquez Montalbán i Dagoll Dagom[17]
- 2012 - Over the Moon
- 2013 - Bandalismes amb Lloll Bertran i la Banda Municipal de Barcelona al teatre Grec [18]
- 2014 - Mares i filles amb Nina i Mariona Castillo [19] escrit amb Clara Peya
- 2015 - A la burgesa, basat en una història d'Arthur Schnitzler[20] escrit amb Dani Campos
- 2015 - Ozom (2015),[21]
- 2016 - Dolce Vita [22]
- 2016 - Les dones de Guido Contini, a partir del musical Nine amb Mariona Castillo[23]
- 2018 - 25 il·lusions del mag Lari.[24]
- 2018 - Mort a les cunetes amb Joan Valentí[25]
- 2020 - Molotov, vida y muerte de Cipriano Martos amb Joan Valentí[26]
- 2021 - La sombra de Audrey de Dan Rebellato[27]
Premis
[modifica]- 2019: Premi a millor espectacle, a la 24a Mostra de Teatre de Barcelona, per Mort a les Cunetes.[19]
Referències
[modifica]- ↑ «Hemeroteca CDMAE - David Pintó, director teatral».
- ↑ 2,0 2,1 «‘El Despertar de la Primavera’ y su contenido transgresor, en el escenario por segunda vez en Barcelona» (en castellà), 02-07-2019. [Consulta: 12 juliol 2020].
- ↑ Ràdio, Catalunya. «Protagonistes: David Pintó, multitasking musical». [Consulta: 12 juliol 2020].
- ↑ NacióManresa. «Vint anys d'El Galliner o com fer que els somnis es facin realitat | NacióManresa». [Consulta: 12 juliol 2020].
- ↑ País, Ediciones El «Roseland Musical celebra 20 años con el espectáculo 'El país sense nom'» (en castellà). El País [Madrid], 02-05-2002. ISSN: 1134-6582.
- ↑ «ELS CUBANOS | La Cubana». [Consulta: 12 juliol 2020].
- ↑ «La XIII edició dels Premis Butaca se celebrarà a Mataró». [Consulta: 12 juliol 2020].
- ↑ «Adéu a Berlin». [Consulta: 12 juliol 2020].
- ↑ «Escena Digital». [Consulta: 24 juliol 2020].
- ↑ 10,0 10,1 «Regió 7: Un manresà a la cort de Dagoll Dagom».
- ↑ «A l'octubre obre el 'Cabaret' d'Elena Gadel, Ivan Labanda i David Pintó» (en anglès americà), 24-05-2017. Arxivat de l'original el 2020-07-11. [Consulta: 24 juliol 2020].
- ↑ «Taquilla_Inversa - Clip Taquilla Inversa 4 d'abril - Entrevista David Pinto per El Llibertí». [Consulta: 24 juliol 2020].
- ↑ «Torna 'Pel davant... i pel darrera', un vodevil sòlid amb el que ja "hem fet marca"» (en anglès americà), 12-11-2018. Arxivat de l'original el 2020-07-24. [Consulta: 24 juliol 2020].
- ↑ PINTÓ CODINASALTAS. L'Artesania del teatre Musical. 2020. Barcelona: Institut del teatre, p. 280. ISBN 978-84-9803-934-4.
- ↑ «John i Jen». [Consulta: 12 juliol 2020].
- ↑ «El Versus explora les emocions extremes de dos personatges solitaris», 09-12-2009. [Consulta: 22 juliol 2020].
- ↑ Redacció. «‘Flor de nit' torna a sonar al Paral·lel - 07 febrer 2011». [Consulta: 22 juliol 2020].
- ↑ 324cat. «La Banda Municipal de Barcelona i Lloll Bertran volen trencar "la barrera entre músics i públic" a 'Bandalismes'», 10-07-2013. [Consulta: 22 juliol 2020].
- ↑ 19,0 19,1 TV3. «"Mares i filles". Círcol Maldà. Barcelona». [Consulta: 12 juliol 2020].
- ↑ «A la burgesa» (en castellà). [Consulta: 12 juliol 2020].
- ↑ «El Mag Lari es desdobla en cinc personalitats a ‘Ozom’», 02-12-2015. [Consulta: 22 juliol 2020].
- ↑ «Regió7: El Diari de la Catalunya Central». [Consulta: 27 agost 2020].
- ↑ «Les dones de Guido Contini | EL MALDÀ», 19-07-2016. Arxivat de l'original el 2021-07-24. [Consulta: 24 juliol 2021].
- ↑ «El Mag Lari celebra les bodes de plata sobre els escenaris amb el muntatge '25 il·lusions' al Condal» (en castellà), 23-11-2017. [Consulta: 22 juliol 2020].
- ↑ Barcelona, ACN |. ««Mort a les cunetes», millor espectacle de la 24a Mostra de Teatre de Barcelona», 10-12-2019. [Consulta: 24 juliol 2021].
- ↑ Riu, Toni Mata i. «David Pintó i Joan Valentí porten el cas de Cipriano Martos al teatre amb «Molotov»», 21-10-2020. [Consulta: 24 juliol 2021].
- ↑ Telemadrid. «‘La sombra de Audrey’ o cómo la Hepburn se marcó un Milli Vanilli en ‘My fair lady’» (en castellà), 06-05-2021. [Consulta: 24 juliol 2021].