David amb el cap de Goliat (Caravaggio)
| italià: Davide con la testa di Golia | |
|---|---|
.jpg) | |
| Tipus | pintura  |
| Part de | Col·lecció Borghese |
| Creador | Caravaggio |
| Creació | 1605-1610 |
| Comitent | Scipione Caffarelli Borghese |
| Mètode de fabricació | Pintura a l'oli sobre llenç |
| Gènere | art sacre i autoretrat |
| Moviment | Barroc |
| Basat en | primer llibre de Samuel |
| Mida | 125 cm ( ) × 101 cm ( ) cm |
| Col·lecció | Galeria Borghese, Roma |
| Catalogació | |
| Número d'inventari | 455 |
David amb el cap de Goliat és una pintura acabada entre 1605 i 1610[1] pel pintor barroc italià Caravaggio. L'obra es troba a la Galeria Borghese, Roma.[2] Una altra versió de la mateixa obra, també realitzada per Caravaggio, es troba al Museu d'Història de l'Art de Viena.
La pintura, que formava part de la col·lecció del cardenal Scipione Caffarelli Borghese,[3][4] ha estat datada dins el període que va entre 1605 i 1610, i està inclosa en la llista de candidates a última obra de Caravaggio. De fet, la malenconia que emana de l'obra s'adequa als pensaments foscos de l'artista en els seus últims anys.[5] La temàtica recorda La decapitació de Sant Joan Baptista a La Valletta, però en aquesta ocasió no hi ha colors brillants i, per tractar-se d'una pintura petita, hi ha un grau d'intimitat que no era evident en altres treballs.
El noi (David) sosté amb fàstic el seu trofeu. «En aquesta cap [Caravaggio] desitjava representar-se a si mateix i, en el noi, al seu caravaggino», va escriure Manilli en 1650.[5] Si el cap de Goliat és realment el de Caravaggio, la pintura posseeix un element de repugnància amb si mateixa. Aquest recurs remet a la manera com Miquel Àngel, a El Judici Final de la Capella Sixtina, va col·locar un rostre angoixat amb trets, evidentment seus, en el cos escorxat de Sant Bartomeu; però l'ànim de Caravaggio s'assembla més al d'una persona desesperada. Com a testimoni de la llum de Déu, Bartolomé ascendeix al Paradís; Goliat, enemic de Déu, és condemnat a la nit eterna.
Els colors plata brut, negre i marrons dominen el quadre. La llum fa que David sembli un noi dels carrers, amb una espasa que té només una gota de sang per demostrar que, igual que Caravaggio, sap el que significa haver matat un home. Una altra gota de sang enmig del front del gegant confirma que va ser derrocat per una pedra. En l'espasa apareix una inscripció abreujada: H-AS OS, en llatí: Humilitas occidit superbiam ("La humilitat mata a l'orgull").[2]
Una dècada més tard, el cardenal Scipione va encarregar la realització d'una estàtua amb David en el moment de llançar la pedra a Goliat. Bernini estava molt lluny de patir les mateixes inquietuds del seu exmestre, i va veure a l'acció de David com una cosa alegre i estimulant, com un triomf de l'esperit humà expressant-se a través d'esforç atlètic d'un bell cos humà.[6]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Ebert-Schifferer, Sybille. Caravage. París: Hazan, 2009, p. 295. ISBN 978-2-7541-0399-2.
- ↑ 2,0 2,1 Puglisi, Catherine. Caravaggio. Londres: Phaidon, 1998, p. 360-361. ISBN 0714834165.
- ↑ Friedlaender, Walter. Caravaggio Studies. Princeton, New Jersey: Princeton University Press, 1974, p. 202–203. ISBN 0691003084.
- ↑ Bellori, Giovanni Pietro. Le vite de pittori, scultori et architetti moderni: Parte prima. Roma: Mascardi, 1672, p. 208.
- ↑ 5,0 5,1 Metropolitan Museum of Art (New York, N.Y.). The Age of Caravaggio. Metropolitan Museum of Art, 1985, p. 338–341. ISBN 978-0-87099-380-0.
- ↑ Warwick, Genevieve; Merisi da Caravaggio, Michelangelo. Caravaggio: Realism, Rebellion, Reception. University of Delaware Press, 2006, p. 41–42. ISBN 978-0-87413-936-5.
Enllaços externs
[modifica]- Fitxa de David amb el cap de Goliat a ARTEHISTORIA
- David amb el cap de Goliat Arxivat 2016-02-15 a Wayback Machine. a la web de la Galleria Borghese
