De l'estupidesa a la bogeria
(it) Pape Satàn aleppe  | |
|---|---|
| Tipus | obra literària, col·lecció d'assaigs i col·lecció d'articles |
| Autor | Umberto Eco |
| Llengua | italià |
| Publicació | Milà , Itàlia, 2016 |
| Editorial | La nave di Teseo (en)  |
| Gènere | assaig i crònica |
| Nombre de pàgines | 469 |
 | |
De l'estupidesa a la bogeria, subtitulat com a cròniques per al futur que ens espera i també Com viure en un món sense rumb (títol original, en italià, Papi Satàn aleppe: cronache di una società liquida) és el primer llibre pòstum de l'escriptor Umberto Eco (1932-2016), publicat al 2016 per l'editorial italiana La nave di Teseo.
És una recopilació de cròniques breus, escrites per l'autor en la premsa durant el segle xxi, seleccionades per ell mateix abans de morir, en què reflexiona de manera crítica sobre temes contingents com el poder o el consumisme.[1]
Estructura
[modifica]Està precedit per un pròleg, a què succeeixen quinze capítols, cadascú dividit en cròniques, que acaben amb l'any en què es publicaren en premsa. Al final s'inclou una llista amb 33 «obres de consulta».[2]
Contingut
[modifica]| Capítol | Articles | Any | Argument general |
|---|---|---|---|
| «La societat líquida» | — | 2015 | Pròleg sobre el concepte de «societat líquida» de Zygmunt Bauman, que suggereix la fi de la postmodernitat.[3] |
| «A pas de cranc» | Catòlics estil lliure i laics santurrons | 2000 | De com el present i el futur immediat van adquirint reminiscències del passat.[4] |
| Realment hem inventat moltes coses? | 2000 | ||
| Enrere a tot vapor! | 2008 | ||
| Renasc, renasc al 1940 | 2008 | ||
| Abaix «Itaglia» | 2008 | ||
| «Ser vists» | Saludar amb la maneta | 2002 | Sobre l'actual necessitat irracional d'adquirir notorietat en els mitjans, siga per a bé o per a mal.[5] |
| Déu és testimoni que soc ximple... | 2010 | ||
| Per què només la Mare de Déu? | 2012 | ||
| Tuitege, després existisc | 2013 | ||
| La pèrdua de privadesa | 2014 | ||
| «Els vells i els joves» | Esperança de vida | 2003 | Sobre el dramàtic augment en l'esperança de vida i el conseqüent desequilibri entre ancians i la nova classe treballadora, conformada per joves menys mesurats i més confosos i aïllats de la realitat.[6] |
| El bell és lleig i el lleig és bell? | 2006 | ||
| Tretze anys mal emprats | 2007 | ||
| Açò era una vegada Churchill | 2008 | ||
| Com matar als joves i obtenir un benefici mutu | 2011 | ||
| Pobres Bersaglieri | 2011 | ||
| Una generació d'alienígenes | 2011 | ||
| «En línia» | Els meus sòsies en el correu electrònic | 2000 | Sobre la desconfiança que suscita Internet sobre diversos aspectes socials tals com la identitat, la democràcia, la seguretat, la censura, l'educació, la informació, la qualitat literària, la sexualitat i el poder.[7] |
| Com triar president | 2000 | ||
| El hacker és fonamental per al sistema | 2000 | ||
| Massa internet? Però a la Xina... | 2000 | ||
| El llibre de text com a mestre | 2004 | ||
| Com copiar d'internet | 2006 | ||
| On enviem els poetes? | 2006 | ||
| Per a què serveix el professor? | 2007 | ||
| Cinqué poder | 2010 | ||
| Postil·la | 2015 | ||
| Entre dogmatisme i fal·libilisme | 2010 | ||
| Marina, Marina, Marina | 2013 | ||
| Aquests putos raigs còsmics | 2013 | ||
| «Sobre els telèfons mòbils» | El mòbil reconsiderat | 2005 | Reflexions filosòfiques sobre els telèfons mòbils i intel·ligents, i crítiques sobre el seu ús excessiu.[8] |
| Empassar-se el mòbil | 2008 | ||
| Un pastís de maduixes i res | 2012 | ||
| Evolució: tot amb una sola mà | 2013 | ||
| El telèfon mòbil i la reina de Blancaneu | 2015 | ||
| «Sobre els complots» | On és la Gola Profunda? | 2007 | Escepticisme cap a les teories conspiratives com la de l'atemptat de les Torres Bessones o les referents als jesuïtes, així com cap als astròlegs i endevins.[9] |
| Conspiracions i trames | 2007 | ||
| Una bona Companyia | 2008 | ||
| A veure si ho endevines | 2010 | ||
| No creuen en les coincidències | 2011 | ||
| El complot sobre els complots | 2014 | ||
| «Sobre els mitjans de comunicació» | La hipnosi radiofònica | 2000 | Sobre com els mitjans tendeixen a simplificar la realitat i homogeneïtzar-ho tot. Crítiques a la televisió i al capitalisme dels mitjans, especialment quant a la qualitat dels programes, la premsa i la propaganda. Defensa de certs mitjans de comunicació de la seua joventut, com la radiofonia, la novel·la negra o els còmics en la seua edat d'or.[10] |
| Comprarem paquets de silenci? | 2000 | ||
| Hi ha dos Grans Germans | 2000 | ||
| Roberta | 2000 | ||
| La missió de la novel·la policíaca | 2001 | ||
| Els aliats de Bin Laden | 2001 | ||
| Anar al mateix lloc | 2001 | ||
| Mandrache, heroi italià? | 2002 | ||
| Minculpop i melic | 2003 | ||
| «El públic li fa mal a la televisió?» | 2004 | ||
| Ser testimoni de si mateix | 2005 | ||
| El crim nostre de cada dia | 2005 | ||
| Potser Agamèmnon era pitjor que Bush | 2007 | ||
| Fora els carrers! | 2008 | ||
| Vaixells i mamelles | 2009 | ||
| Alt mitjà baix | 2010 | ||
| «Intel·lectualment parlant» | 2011 | ||
| Investigats i grollers | 2012 | ||
| Agitat o barrejat? | 2013 | ||
| Massa dates per a Nero Wolfe | 2014 | ||
| El temps i la història | 2015 | ||
| «Diferents formes de racisme» | Filosofar en femení | 2003 | Sobre el masclisme històric i contemporani, especialment present en la religió; de l'antisemitisme a Europa i el món àrab; discriminacions a jueus, maçons, cristians, musulmans, laics i romanesos, i entre italians, europeus, immigrants, israelians i palestins.[11] |
| On és l'antisemitisme? | 2003 | ||
| Qui ha dit que cal cobrir-se amb un vel? | 2006 | ||
| Jueus, maçons i radical chic | 2007 | ||
| Les contradiccions de l'antisemita | 2009 | ||
| Maleïts romanesos | 2009 | ||
| Quina vergonya, no tenim enemics! | 2009 | ||
| Boicotegem els llatinistes israelians? | 2010 | ||
| Subjuntius i actes de violència | 2010 | ||
| Marits d'esposes ignorades | 2010 | ||
| El retorn de l'oncle Tom | 2012 | ||
| Proust i «els boches» | 2013 | ||
| De «Maus» a «Charlie» | 2015 | ||
| «De l'odi i la mort» | De l'odi i l'amor | 2011 | De l'amor com a acte individual i l'odi com a acte col·lectiu. Del distanciament de la mort en l'actualitat. Sobre la felicitat personal en perjudici de l'alienació.[12] |
| On ha anat la mort? | 2012 | ||
| El dret a la felicitat | 2014 | ||
| El nostre París | 2015 | ||
| «Entre religió i filosofia» | Cada vident veu el que sap | 2000 | Sobre les arrels judeocristianes en la cultura europea i com la seua força governa el discurs d'autoritats religioses i creients fonamentalistes, polítics, mitjans de comunicació, educadors i filòsofs.[13] |
| Les arrels d'Europa | 2003 | ||
| El lotus i la creu | 2005 | ||
| Relativisme? | 2005 | ||
| L'atzar i el disseny intel·ligent | 2005 | ||
| El ren i el camell | 2006 | ||
| Aquesta boca no és meua... | 2006 | ||
| Idolatria i iconoclàsia lleugera | 2007 | ||
| La cocaïna del poble | 2007 | ||
| Déus d'Amèrica | 2008 | ||
| Relíquies per a l'Any Nou | 2009 | ||
| El crucifix, símbol gairebé laic | 2009 | ||
| Els Reis Mags, aquests desconeguts | 2009 | ||
| Hipatitis! | 2010 | ||
| Halloween, el relativisme i els celtes | 2011 | ||
| Maleïda filosofia | 2011 | ||
| Evasió fiscal i compensació oculta | 2012 | ||
| El sagrat experiment | 2013 | ||
| Monoteismes i politeismes | 2014 | ||
| «La bona educació» | A qui se cita més? | 2003 | Sobre l'educació actual enfront de la de la seua joventut, que per diversos factors tals com proves més fàcils o el foment de la lectura veloç, ha generat imprecisions en la parla dels periodistes i una involució en la cal·ligrafia. No obstant l'anterior, reconeix la complexitat de mesurar la qualitat acadèmica, i que en la Itàlia actual existeix una elit intel·lectual major a l'esperada.[14] |
| Quan dir és fer | 2004 | ||
| Pensaments en net | 2009 | ||
| Com pensava Gattamelata? | 2013 | ||
| Mirar-se a la cara en el festival | 2013 | ||
| El plaer de la dilació | 2014 | ||
| Tanquem el batxillerat clàssic? | 2014 | ||
| «De llibres i altres temes» | Harry Potter perjudica als adults? | 2001 | De la confusió entre realitat i ficció en els mals lectors. De la bibliofília, la narració, els festschrift, el futurisme; el col·leccionisme, conservació i virtuts del llibre. Llegir Paolo di Benedetti, Verne sobre Salgari, Renato Giovannoli, obres de Pierre Bayard i Jim Holt; no així J. D. Salinger.[15] |
| Com defensar-se dels templers | 2001 | ||
| La insostenible lleugeresa del vell de Lambrug | 2002 | ||
| Tocar els llibres | 2004 | ||
| Ací és l'angle recte | 2005 | ||
| Viatge al centre de Jules Verne | 2005 | ||
| L'espai en forma d'escorxador | 2007 | ||
| Sobre un llibre no llegit | 2007 | ||
| Sobre la caducitat dels suports | 2009 | ||
| El futurisme no va ser una catàstrofe | 2009 | ||
| Interromp-me si ja t'ho saps | 2009 | ||
| «Festschrift» | 2010 | ||
| El vell Holden | 2010 | ||
| Diable d'un Aristòtil | 2010 | ||
| Montale i els saücs | 2011 | ||
| Mentir i fingir | 2011 | ||
| Credulitat i identificació | 2011 | ||
| Tres paragrafets virtuosos | 2012 | ||
| Qui tem els tigres de paper? | 2013 | ||
| «La Quarta Roma» | La caiguda de la Quarta Roma | 2000 | Diferències de la primera i quarta Roma prenent el llibre de Gibbon. Sobre Silvio Berlusconi, el seu populisme mediàtic i els seus problemes de diplomàcia, corrupció i escàndols sexuals. Sobre la premsa groga i la casta política.[16] |
| De debò és un Gran Comunicador? | 2002 | ||
| Matar un ocellet | 2004 | ||
| Sobre el règim de populisme mediàtic | 2005 | ||
| «My Heart Belongs to Daddy» | 2007 | ||
| «Racista jo? Però si és ell, que és negre!» | 2008 | ||
| Berlusconi i Pistorius | 2009 | ||
| L'estrany cas del comensal desconegut | 2010 | ||
| Endavant, Critó… | 2011 | ||
| La Norma i els puritans | 2011 | ||
| «Cagü» | 2012 | ||
| La casta dels pàries | 2012 | ||
| Llegim-nos la Constitució | 2012 | ||
| «Keep a low profile» | 2013 | ||
| Recelen dels qui els jutgen | 2013 | ||
| Fill meu, tot això serà teu | 2013 | ||
| Esquerra i poder | 2015 | ||
| «De l'estupidesa a la bogeria» | No, no és la contaminació. Són les impureses de l'aire | 2002 | Sobre els bushismes; crítiques contra els vidents, fonamentalistes, concursos de bellesa, autoritats polítiques i de seguretat nacional, mitjans de premsa i llocs web, artistes assedegats de validació i tancats a la crítica, la indústria farmacèutica i els fetitxistes. Sobre les conseqüències socioeconòmiques del creixement tecnològic, el fals penediment, els anticiència, els oxímoron i contradiccions de l'embogida societat actual.[17] |
| Com enriquir-se amb el dolor alié | 2002 | ||
| Misses, fonamentalistes i leprosos | 2002 | ||
| Trets amb justificant de recepció | 2002 | ||
| Donen-nos algun mort més | 2003 | ||
| Amb llicència de vosté | 2005 | ||
| Els oxímoron conciliadors | 2006 | ||
| La humana de prefacis | 2006 | ||
| Un no company que s'equivoca | 2008 | ||
| Bailarrín rrus | 2008 | ||
| Demanar perdó | 2008 | ||
| A alguns els dona voltes el Sol | 2010 | ||
| El que no s'ha de fer | 2012 | ||
| El prodigiós Mortalc | 2012 | ||
| Joyce i el Maserati | 2014 | ||
| Napoleó mai va existir | 2014 | ||
| Estem tots bojos? | 2015 | ||
| Els necis i la premsa responsable | 2015 |
Recepció
[modifica]La primera edició del llibre, apareguda en l'editorial italiana La nave di Teseo, vengué el primer dia 35.000 exemplars.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Efe. «El libro póstumo de Umberto Eco llegará a España el 13 de octubre». La Vanguardia, 07-10-2016. [Consulta: 14 gener 2018].
- ↑ Eco, 2016.
- ↑ Eco, 2016, p. 9-11.
- ↑ Eco, 2016, p. 13-28.
- ↑ Eco, 2016, p. 29-44.
- ↑ Eco, 2016, p. 45-68.
- ↑ Eco, 2016, p. 69-106.
- ↑ Eco, 2016, p. 107-122.
- ↑ Eco, 2016, p. 123-142.
- ↑ Eco, 2016, p. 143-202.
- ↑ Eco, 2016, p. 203-244.
- ↑ Eco, 2016, p. 245-258.
- ↑ Eco, 2016, p. 259-314.
- ↑ Eco, 2016, p. 315-336.
- ↑ Eco, 2016, p. 337-392.
- ↑ Eco, 2016, p. 393-440.
- ↑ Eco, 2016, p. 441-493.