Vés al contingut

The History of the Decline and Fall of the Roman Empire

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llibreThe History of the Decline and Fall of the Roman Empire

Modifica el valor a Wikidata
Tipusobra històrica Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
AutorEdward Gibbon Modifica el valor a Wikidata
Llenguaanglès Modifica el valor a Wikidata
PublicacióLondres Modifica el valor a Wikidata, Regne Unit i Anglaterra, 1776 Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
TemaImperi Romà, Invasions bàrbares, Imperi Romà d'Orient, Mahoma, croades i Imperi Otomà Modifica el valor a Wikidata
Gènereno-ficció i récit historique (fr) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Goodreads work: 3209631 Project Gutenberg: 16575

The History of the Decline and Fall of the Roman Empire (La història del declivi i caiguda de l'Imperi Romà) és l'obra més famosa d'Edward Gibbon i és considerat un dels llibres més influents en el pensament historiogràfic contemporani per l'ús de les fonts originàries, la barreja d'estil narratiu i fets que facilita la seva lectura i la interpretació racional de determinats fenòmens fins aleshores explicats per intervenció sobrenatural o l'atzar. És també una obra fortament controvertida per les opinions que l'autor barreja amb els fets analitzats. Publicada en sis volums a partir del 1776, ha acumulat reedicions i estudis, a més de ser inclosa en cites populars.

Els fets narrats

[modifica]

L'obra cobreix el període que va des de l'any 180 fins al 1590; per tant, inclou el destí de la part occidental i oriental de l'imperi i no solament la Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, i és un dels primers historiadors a adoptar aquest enfocament. Entre el text narratiu, s'intercalen fragments extensos de documents originals o citacions exactes quan són fonts secundàries, metodologia innovadora per a la seva època i influïda per les idees il·lustrades sobre el mètode científic, el progrés de la història i el paper de la raó.

Capítols

[modifica]

L'obra, en la seva versió final, està dividida en 71 capítols i sis volums (va tenir diverses reedicions i modificacions en vida de l'autor). Aquesta llista resumeix els temes principals de cada capítol:

  1. Exèrcit imperial
  2. Prosperitat sota els cinc bons emperadors
  3. Líders
  4. La crueltat de Còmmode
  5. Guerres civils
  6. Relaxació moral i estat financer
  7. Revoltes internes
  8. Pèrsia
  9. Els germànics
  10. Irrupcions bàrbares
  11. Claudi II el Gòtic i Lluci Domici Aurelià
  12. Conducta de l'exèrcit i el senat
  13. La pau i l'ordre
  14. Sis emperadors alhora fins a la victòria de Constantí I el Gran
  15. El cristianisme primitiu
  16. Persecucions cristianes
  17. Fundació de Constantinoble
  18. Divisió de l'imperi
  19. Els gals
  20. Cristianisme com a religió oficial
  21. L'heretgia
  22. Julià l'Apòstata
  23. Actitud de Julià enfront del paganisme i les religions
  24. Triomfs sobre els perses
  25. Jovià i divisió de l'imperi
  26. Huns i gots
  27. Ambròs de Milà i guerres civils
  28. Destrucció del paganisme
  29. Divisió final de l'imperi
  30. Auge dels gots
  31. Invasió d'Itàlia
  32. Arcadi i els perses
  33. Els vàndals conquereixen Àfrica
  34. Àtila
  35. La ruïna interna
  36. Saqueig de Roma i fi de l'imperi occidental
  37. Conversions dels bàrbars, els jueus a Espanya
  38. Els estats bàrbars
  39. Regne gòtic a Itàlia, Anastasi I Dicor
  40. Govern de l'imperi oriental
  41. Belisari
  42. Els bàrbars a Europa i Àfrica
  43. Derrota dels grans regnes, el cometa i les plagues
  44. Les lleis romanes
  45. Gregori I i la seva època
  46. Revoltes perses
  47. La doctrina de l'encarnació, controvèrsies cristianes
  48. Emperadors orientals
  49. La persecució de les imatges
  50. Mahoma
  51. Auge dels àrabs o sarraïns
  52. Conquestes àrabs
  53. El segle X
  54. Les llavors de la reforma protestant: els paulicians
  55. Búlgars i russos
  56. Els normands
  57. Els turcs seljúcides
  58. La Primera croada
  59. Les croades
  60. Cisma
  61. Conseqüències de les croades
  62. Els catalans, els emperadors grecs
  63. La ruïna de l'imperi oriental
  64. Els mongols
  65. Tamerlà
  66. Relacions entre est i oest
  67. Hongria, Constantí XI Paleòleg, el darrer emperador
  68. Caiguda de Constantinoble
  69. Roma al segle xii
  70. Cisma d'Occident
  71. Conclusions

Les teories d'Edward Gibbon

[modifica]

Edward Gibbon comenta de manera subjectiva els fets narrats i els compara amb el seu present, especialment en les notes a peu de pàgina. La teoria principal que explica la caiguda de l'Imperi romà per a ell és el relaxament dels costums morals,[1] una tesi que va ser compartida per molts historiadors fins al segle xx i que es troba també en Montesquieu. Aquests costums van afeblir l'exèrcit, fet que van aprofitar els bàrbars per fer-se forts i anar conquerint els romans. A la desídia militar va contribuir també el cristianisme, una religió que predicava en favor dels febles i de la vida després de la mort, que va desembocar en una edat mitjana dominada per la foscor i la superstició.

També va estimar que els màrtirs cristians eren molt menys que el que havia volgut fer creure l'Església (especialment Eusebi de Cesarea), afirmació que li va portar problemes al seu temps perquè el van acusar de pagà. Molts lectors han criticat la imatge que presenta dels cristians com a intolerants, enfront dels antics pagans.[2] A la seva època, s'acostumava a contraposar l'exemple cristià a la decadència moral i, en canvi, ell inclou l'auge de la religió dins el clima de relaxació en els costums. Alguns predicadors coetanis el van titllar d'immoral i antisemita, una reacció que ell esperava però no tan violenta, com va escriure als seus amics (aquesta reacció va fer, fins i tot, que en determinats països es prohibís el llibre, com a Irlanda fins al 1970). Modernament, es tendeix a adoptar un punt de vista intermedi, tot i que alguns historiadors relativitzen el pes del cristianisme en algunes decisions imperials[3] que Gibbon esmenta.

Els historiadors moderns solen sostenir que la visió de l'Imperi Romà d'Orient és menys atenta que la de l'imperi occidental, per un etnocentrisme comú al seu temps,[4] extrem que va ser admès pel mateix autor en els escrits que va fer per defensar-se dels atacs que va rebre. Els líders orientals apareixen retratats d'una manera negativa en més ocasions que els occidentals.[5]

En els paralel·lismes amb la situació britànica (immersa en el procés d'independència dels Estats Units), Gibbon hi veia una pèrdua de les virtuts tradicionals, una disminució de les llibertats i l'augment de la corrupció i el mal govern (com destaca Peter Burke), situació que la Il·lustració volia solucionar amb la introducció dels seus principis. La visió pessimista de la política té arrels en Plutarc i l'estil irònic i elegant amb què s'hi vol distanciar vindria de Samuel Johnson.[6]

Llegat

[modifica]

L'obra de Gibbon apareix en Our Mutual Friend, de Dickens, en la saga de la Fundació d'Isaac Asimov i en diverses obres que juguen amb el seu títol, entre les quals destaca Decline and Fall d'Evelyn Waugh. Hegel o Winston Churchill van elogiar públicament l'obra,[7] i diferents historiadors van adoptar l'enfocament de narrar el declivi de grans civilitzacions, com William Shirer amb el Tercer Reich, John Toland amb els japonesos o Lawrence James amb l'Imperi britànic. Totes aquestes mencions demostren la influència de l'obra en el pensament europeu, especialment en el de parla anglesa.

Referències

[modifica]
  1. ↑ J.G.A. Pocock, "Between Machiavelli and Hume: Gibbon as Civic Humanist and Philosophical Historian," Daedulus 105,3(1976), 153-169;
  2. ↑ Drake, H.A., "Lambs into Lions: explaining early Christian intolerance," Past and Present 153(1996), 3-36.
  3. ↑ Vayne, Quand notre monde est devenu chrétien?, Albin-Michel, 2007
  4. ↑ John Julius Norwich, Byzantium (Nova York: Knopf, 1989); Byzantium: the apogee (Londres and Nova York: Viking Press, 1991).
  5. ↑ Steven Runciman, Byzantine Civilization (1933), o también 1453: La caída de Constantinopla.
  6. ↑ Boswell, James (1986), Hibbert, Christopher, ed., The Life of Samuel Johnson, Nova York: Penguin Classics
  7. ↑ Winston Churchill, My Early Life: A Roving Commission (Nova York: Charles Scribner's Sons, 1958),

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: The History of the Decline and Fall of the Roman Empire
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=The_History_of_the_Decline_and_Fall_of_the_Roman_Empire&oldid=33528303»