Gobi de quatre taques

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)
Viquiespècies	Viquiespècies

Gobi de quatre taques
Deltentosteus quadrimaculatus
	;
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Actinopteri
Ordre	Gobiiformes
Família	Gobiidae
Gènere	Deltentosteus
Espècie	Deltentosteus quadrimaculatus ; (Valenciennes, 1837)
Nomenclatura
Sinònims	Gobius quadrimaculatus (Valenciennes, 1837); Gobius quadrimaculatus trimaculatus (Ninni, 1938); Gobius quinquemaculatus (Ninni, 1938); Gobius scagioctus (Nardo, 1847);

El gobi de quatre taques, burret, cabot, cabot de quatre taques, gòbit de quatre taques o ruc (Deltentosteus quadrimaculatus) és una espècie de peix de la família dels gòbids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia

Els mascles poden assolir 8 cm de longitud total.^[5]^[6]

Depredadors

A l'Estat espanyol és depredat per Ophichthus rufus,^[7] Lepidorhombus boscii, Lepidorhombus whiffiagonis i Chelidonichthys lucernus, i a França per Zeus faber.^[8]^[9]

Hàbitat

És un peix marí, de clima subtropical i demersal que viu fins als 333 m de fondària.^[5]^[10]

Distribució geogràfica

Es troba a Algèria,^[11] Gibraltar, Grècia,^[12] Itàlia, el Líban, Malta,^[13] Eslovènia i Turquia.^[14]^[15]^[16]^[17]^[18]^[19]^[20]^[21]^[22]^[23]^[24]^[25]^[26]^[27]^[28]^[29]^[30]

Observacions

És inofensiu per als humans.^[5]

Referències

↑ Gill T. N., 1863. Descriptions of the gobioid genera of the western coast of temperate North America. Proc. Acad. Nat. Sci. Phila. v. 15. 262-267.
↑ BioLib (anglès)
↑ Cuvier, G. & A. Valenciennes. 1837. Histoire naturelle des poissons. Tome douzième. Suite du livre quatorzième. Gobioïdes. Livre quinzième. Acanthoptérygiens à pectorales pédiculées. Historie naturelle des poissons. Tome Sixième. v. 12: i-xxiv + 1-507 + 1 p., Pls. 344-368.
↑ «Deltentosteus quadrimaculatus». Catalogue of Life. (anglès) (anglès)
↑ ^5,0 ^5,1 ^5,2 FishBase (anglès)
↑ Miller, P.J. 1990. Gobiidae. p. 925-951. A J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.) Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa, SEI, París; i UNESCO, París. Vol. 2.
↑ Casadevall, M., J. Matallanas i T. Bartolí, 1994. Feeding habits of Ophichthus rufus (Anguilliformes, Ophichthidae) in the western Mediterranean. Cybium 18(4): 431-440.
↑ FishBase (anglès)
↑ Morte, M.S., M.J. Redon i A. Sanz-Brau, 1997. Trophic relationships between two gurnards Trigla lucerna and Aspitrigla obscura from the western Mediterranean. J. Mar. Biol. Assoc. U.K. 77:527-537.
↑ Mytilineou, C., C.-Y. Politou, C. Papaconstantinou, S. Kavadas, G. D'Onghia i L. Sion, 2005. Deep-water fish fauna in the Eastern Ionian Sea. Belg. J. Zool., 135(2): 229-233.
↑ Dieuzeide, R., M. Novella i J. Roland, 1955. Catalogue des poissons des côtes algériennes. Bull Sta d'Aqua et de Pêche de Castiglione, III (n,s) 6, 384 p. 202 fig.
↑ Economidis, P.S., 1973. Catalogue of the fishes of Greece. Reprinted from Hellenic Oceanology and Limnology, Praktika of the Inst. of Ocean. and Fishing Research, vol. 11 (1972).
↑ Lanfranco, G.G., 1993. The fish around Malta. Progress Press Co., Ltd., Malta.
↑ Fricke, R., M. Bilecenoglu i H.M. Sari, 2007. Annotated checklist of fish and lamprey species (Gnathostoma and Petromyzontomorphi) of Turkey, including a Red List of threatened and declining species. Stuttgarter Beitr. Naturk. Sea A (706):1-172.
↑ FishBase (anglès)
↑ Bauchot, M.-L., 1987. Poissons osseux. p. 891-1421. A W. Fischer, M.L. Bauchot i M. Schneider (eds.) Fiches FAO d'identification pour les besoins de la pêche. (rev. 1). Méditerranée et mer Noire. Zone de pêche 37. Vol. II. Commission des Communautés Européennes and FAO, Roma, Itàlia.
↑ Bell, J.D. i M.L. Harmelin-Vivien, 1983. Fish fauna of French Mediterranean Posidonia oceanica seagrass meadows. 2. Feeding habits. Tethys 11: 1-14.
↑ Bilecenoglu, M., E. Taskavak S. Mater i M. Kaya, 2002. Checklist of the marine fishes of Turkey. Zootaxa (113):1-194.
↑ Costa, F., 1991. Atlante dei pesci dei mari italiani. Gruppo Ugo Mursia Editore S.p.A. Milà, Itàlia. 438 p.
↑ Demestre, M., P. Sánchez i P. Abelló, 2000. Demersal fish assemblages and habitat characteristics on the continental shelf and upper slope of the north-western Mediterranean. J. Mar. Biol. Assoc. U.K. 80(6):981-988.
↑ Fischer, W., M.-L. Bauchot i M. Schneider, (eds.). 1987. Fiches FAO d'identification des espèces pour les besoins de la pêche. (Révision 1). Méditerranée et mer Noire. Zone de Pêche 37. FAO, Roma. 1529 p.
↑ Hureau, J.-C. i T. Monod (eds.), 1979. Supplement. Check-list of the fishes of the north-eastern Atlantic and of the Mediterranean. p.339-394. A: J.-C. Hureau i Th. Monod (eds.) Check-list of the fishes of the north-eastern Atlantic and of the Mediterranean.United Nations Educational Scientific and Cultural Organization (UNESCO), París, França. Vols 1-2. 683 p.
↑ Labropoulou, M. i C. Papaconstantinou, 2000. Community structure of deep-sea demersal fish in the North Aegean Sea (northeastern Mediterranean). Hydrobiologia 440:281-296.
↑ Labropoulou, M. i G. Markakis, 1998. Morphological-dietary relationships within two assemblages of marine demersal fishes. Environ. Biol. Fish. 51: 309-319.
↑ Merella, P., A. Quetglas, F. Alemany i A. Carbonell, 1997. Length-weight relationship of fishes and cephalopods from the Balearic Islands (western Mediterranean). Naga ICLARM Q. 20(3/4):66-68.
↑ Miller, P.J. 1986. Gobiidae. p. 1019-1085. A P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.) Fishes of the North-eastern Atlantic and the Mediterranean. Vol. 3. UNESCO, París.
↑ Plejic, T., 2007. Fische der Adria. Das romanische Element in der kroatischen Ichthyofauna. Mit Glossar der Adriafische Kroatisch-Englisch-Deutsch-Italienisch. Diploma Thesis. University of Leipzig Institute of Applied Linguistics and Translational Studies.
↑ Quignard, J.-P. i J.A. Tomasini, 2000. Mediterranean fish biodiversity. Biol. Mar. Mediterr. 7(3):1-66.
↑ Tsimenides, N., G. Tserpes, A. Machias i A. Kallianiotis, 1991. Distribution of fishes on the Cretan shelf. J. Fish Biol. 39:661-672.
↑ Zander, C.D. i J. Berg, 1984. Feeding ecology of littoral gobiid and blennoid fishes of the Banyuls area (Mediterranean Sea). II. Prey selection and size preference. Vie Milieu 34, 149-157.

Bibliografia

Alegre, M., J. Lleonart i J. Veny, 1992. Espècies pesqueres d'interès comercial. Nomenclatura oficial catalana. Departament de Cultura, Generalitat Catalunya, Barcelona, Països Catalans.
Divisió de Peixos de la Smithsonian Institution. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu Nacional d'Història Natural (en anglès). Smithsonian Institution, 2001.
Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, Estats Units.
伍汉霖. 拉汉世界鱼类系统名典 (en xinès). 中国海洋大学出版社, 2017. ISBN 978-7-5670-1538-8.

Enllaços externs

AQUATAB
uBio (anglès)

[1] Gill T. N., 1863. Descriptions of the gobioid genera of the western coast of temperate North America. Proc. Acad. Nat. Sci. Phila. v. 15. 262-267.

[2] BioLib (anglès)

[3] Cuvier, G. & A. Valenciennes. 1837. Histoire naturelle des poissons. Tome douzième. Suite du livre quatorzième. Gobioïdes. Livre quinzième. Acanthoptérygiens à pectorales pédiculées. Historie naturelle des poissons. Tome Sixième. v. 12: i-xxiv + 1-507 + 1 p., Pls. 344-368.

[4] «Deltentosteus quadrimaculatus». Catalogue of Life. (anglès) (anglès)

[FishBase-5] 5,0 ^5,1 ^5,2 FishBase (anglès)

[6] Miller, P.J. 1990. Gobiidae. p. 925-951. A J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.) Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa, SEI, París; i UNESCO, París. Vol. 2.

[7] Casadevall, M., J. Matallanas i T. Bartolí, 1994. Feeding habits of Ophichthus rufus (Anguilliformes, Ophichthidae) in the western Mediterranean. Cybium 18(4): 431-440.

[8] FishBase (anglès)

[9] Morte, M.S., M.J. Redon i A. Sanz-Brau, 1997. Trophic relationships between two gurnards Trigla lucerna and Aspitrigla obscura from the western Mediterranean. J. Mar. Biol. Assoc. U.K. 77:527-537.

[10] Mytilineou, C., C.-Y. Politou, C. Papaconstantinou, S. Kavadas, G. D'Onghia i L. Sion, 2005. Deep-water fish fauna in the Eastern Ionian Sea. Belg. J. Zool., 135(2): 229-233.

[11] Dieuzeide, R., M. Novella i J. Roland, 1955. Catalogue des poissons des côtes algériennes. Bull Sta d'Aqua et de Pêche de Castiglione, III (n,s) 6, 384 p. 202 fig.

[12] Economidis, P.S., 1973. Catalogue of the fishes of Greece. Reprinted from Hellenic Oceanology and Limnology, Praktika of the Inst. of Ocean. and Fishing Research, vol. 11 (1972).

[13] Lanfranco, G.G., 1993. The fish around Malta. Progress Press Co., Ltd., Malta.

[14] Fricke, R., M. Bilecenoglu i H.M. Sari, 2007. Annotated checklist of fish and lamprey species (Gnathostoma and Petromyzontomorphi) of Turkey, including a Red List of threatened and declining species. Stuttgarter Beitr. Naturk. Sea A (706):1-172.

[15] FishBase (anglès)

[16] Bauchot, M.-L., 1987. Poissons osseux. p. 891-1421. A W. Fischer, M.L. Bauchot i M. Schneider (eds.) Fiches FAO d'identification pour les besoins de la pêche. (rev. 1). Méditerranée et mer Noire. Zone de pêche 37. Vol. II. Commission des Communautés Européennes and FAO, Roma, Itàlia.

[17] Bell, J.D. i M.L. Harmelin-Vivien, 1983. Fish fauna of French Mediterranean Posidonia oceanica seagrass meadows. 2. Feeding habits. Tethys 11: 1-14.

[18] Bilecenoglu, M., E. Taskavak S. Mater i M. Kaya, 2002. Checklist of the marine fishes of Turkey. Zootaxa (113):1-194.

[19] Costa, F., 1991. Atlante dei pesci dei mari italiani. Gruppo Ugo Mursia Editore S.p.A. Milà, Itàlia. 438 p.

[20] Demestre, M., P. Sánchez i P. Abelló, 2000. Demersal fish assemblages and habitat characteristics on the continental shelf and upper slope of the north-western Mediterranean. J. Mar. Biol. Assoc. U.K. 80(6):981-988.

[21] Fischer, W., M.-L. Bauchot i M. Schneider, (eds.). 1987. Fiches FAO d'identification des espèces pour les besoins de la pêche. (Révision 1). Méditerranée et mer Noire. Zone de Pêche 37. FAO, Roma. 1529 p.

[22] Hureau, J.-C. i T. Monod (eds.), 1979. Supplement. Check-list of the fishes of the north-eastern Atlantic and of the Mediterranean. p.339-394. A: J.-C. Hureau i Th. Monod (eds.) Check-list of the fishes of the north-eastern Atlantic and of the Mediterranean.United Nations Educational Scientific and Cultural Organization (UNESCO), París, França. Vols 1-2. 683 p.

[23] Labropoulou, M. i C. Papaconstantinou, 2000. Community structure of deep-sea demersal fish in the North Aegean Sea (northeastern Mediterranean). Hydrobiologia 440:281-296.

[24] Labropoulou, M. i G. Markakis, 1998. Morphological-dietary relationships within two assemblages of marine demersal fishes. Environ. Biol. Fish. 51: 309-319.

[25] Merella, P., A. Quetglas, F. Alemany i A. Carbonell, 1997. Length-weight relationship of fishes and cephalopods from the Balearic Islands (western Mediterranean). Naga ICLARM Q. 20(3/4):66-68.

[26] Miller, P.J. 1986. Gobiidae. p. 1019-1085. A P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.) Fishes of the North-eastern Atlantic and the Mediterranean. Vol. 3. UNESCO, París.

[27] Plejic, T., 2007. Fische der Adria. Das romanische Element in der kroatischen Ichthyofauna. Mit Glossar der Adriafische Kroatisch-Englisch-Deutsch-Italienisch. Diploma Thesis. University of Leipzig Institute of Applied Linguistics and Translational Studies.

[28] Quignard, J.-P. i J.A. Tomasini, 2000. Mediterranean fish biodiversity. Biol. Mar. Mediterr. 7(3):1-66.

[29] Tsimenides, N., G. Tserpes, A. Machias i A. Kallianiotis, 1991. Distribution of fishes on the Cretan shelf. J. Fish Biol. 39:661-672.

[30] Zander, C.D. i J. Berg, 1984. Feeding ecology of littoral gobiid and blennoid fishes of the Banyuls area (Mediterranean Sea). II. Prey selection and size preference. Vie Milieu 34, 149-157.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

[15]

[16]

[17]

[18]

[19]

[20]

[21]

[22]

[23]

[24]

[25]

[26]

[27]

[28]

[29]

[30]