Derek Chauvin
| Nom original | (en) Derek Michael Chauvin  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 19 març 1976 (48 anys) Oakdale (Minnesota) |
| Grup ètnic | Blancs americans |
| Formació | Universitat Estatal Metropolitana (valor desconegut–2006) Park High School Inver Hills Community College (en)  |
| Activitat | |
| Ocupació | agent de policia (2001–2020), vigilant de seguretat, cuiner |
| Ocupador | Departament de Policia de Minneapolis (2001–2020) |
| Participà en | |
| judici contra Derek Chauvin |
|
| Altres | |
| Condemnat per | homicidi de segon grau (2021) homicidi de tercer grau (2021) Homicidio involuntario (2021) |
| Cronologia | |
| 25 maig 2020 | mort de George Floyd
|
Derek Chauvin (anglès: Derek Michael Chauvin) (Oakdale, 19 de març de 1976) és un ex-policia nord -americà implicat en el cas de la mort de George Floyd a Minneapolis, Estats Units. Envoltat de tres col·legues més, va posar George Floyd a terra amb el genoll al coll, mantenint-lo allà durant diversos minuts, mentre Floyd estava emmanillat i es va queixar que no podia respirar, cosa que va provocar la seva asfíxia.. L'incident va provocar ira i protestes a tot el país i més enllà de les seves fronteres, i va tornar a posar en primer pla la violència policial contra els afroamericans. Com a resultat, Derek Chauvin va ser arrestat i acusat. S'enfronta a una pena de 40 anys de presó.
El 20 d’abril de 2021, és declarat culpable dels tres càrrecs : assassinat, homicidi i violència intencionada que condueixen a la mort de George Floyd.[1]
Biografia
[modifica]Derek Chauvin va estudiar a Park High School, a la ciutat de Cottage Grove, Minnesota. Tot i que no tenia cap diploma, va obtenir el certificat d’equivalència de batxillerat. Després va fer cursos de preparació culinària en un establiment. Ha encadenat diversos oficis : cuiner, guàrdia de seguretat, policia militar a l'exèrcit dels EUA.
Detenció de George Floyd
[modifica]RECORDATORI: Aquest home és racista
Context de la detenció
[modifica]El 25 de maig de 2020 George Floyd és sospitós d’utilitzar un bitllet fals de vint dòlars en un mercat de queviures. Derek Chauvin és aquell dia, l’oficial d’entrenament de camp de dos dels altres oficials implicats i que estaven en la seva primera setmana de servei actiu.
L'agonia de George Floyd
[modifica]Durant vuit minuts i 46 segons, mentre George Floyd estava emmanillat i estirat boca terrossa sobre l'asfalt sostingut per dos oficials, Derek Chauvin va mantenir el genoll al seu coll.[2] Durant aquests vuit minuts, George Floyd va dir repetidament, entre gemegs d'asfíxia:
| « | no puc respirar | » |
,
| « | mama | » |
,
| « | em volen matar | » |
Derek Chauvin li hauria respost:
| « | Així que deixa de parlar, deixa de cridar, es necessita molt d'oxigen per parlar | » |
.[3] Durant els darrers tres minuts, George Floyd està quiet i no té pols. Els testimonis presents al lloc dels fets exigeixen a la policia que comprovi el pols de l’home. Un sanitari ve a prendre el pols mentre Chauvin continua immobilitzant el coll del sospitós. Aleshores, el sanitari demana al policia que li tregui el genoll, aquest ho fa. Derek Chauvin i el paramèdic col·loquen George Floyd a la llitera de l’ambulància. Floyd va ser declarat mort a l'hospital.
Les imatges de circuit tancat de televisió d’una empresa propera no van mostrar que Floyd es resistís a la seva detenció, com va dir la policia. La denúncia penal deia que a les imatges de la càmera de vianants, Floyd va dir que temia pujar al vehicle policial a causa de la seva claustrofòbia. Per tant, es resisteix per por de ser col·locat al vehicle i cau a terra. Chauvin i els altres dos agents l'immobilitzen a terra.
Diversos transeünts van fer vídeos que es van distribuir àmpliament a les xarxes socials. Chauvin i els altres tres oficials van ser acomiadats l'endemà, tot i que es permeten restriccions de genoll a coll a l'estat de Minnesota. Els experts en aplicació de la llei han criticat àmpliament l’ús de la tècnica per Chauvin i l’han descrit com a excessiu.
El 23 de juny, el cap de la policia de Minneapolis, Medaria Arradondo, va dir que Chauvin havia estat entrenat en els perills de l'asfíxia postural i va qualificar la mort de George Floyd com assassinat.
Conseqüències
[modifica]
Detenció de Derek Chauvin
[modifica]Després de la publicació de vídeos de la detenció de George Floyd, l'agent Chauvin va ser acomiadat del departament de policia de Minneapolis. El divendres 29 de maig de 2020, quatre dies després de la tragèdia, Derek Chauvin va ser arrestat i acusat d’ homicidi [4]
Després d'això, el 30 de maig de 2020, la seva dona Kellie Chauvin, de 45 anys, originària de Laos, sol·licita un divorci i expressa la seva més forta compassió cap als afins a Floyd.[5]
El 3 de juny de 2020, els fets han estat reclassificats. Derek Chauvin està sent processat per assassinat i s’enfronta a una pena de 40 anys de presó. Es descrit com
| « | l'home més detestat d'Amèrica[6] | » |
L'11 de setembre de 2020, apareix amb els altres tres agents de policia implicats en el cas. Aquests són insultats pels manifestants.[7]
El 7 d’octubre de 2020, és alliberat després del pagament del dipòsit, la suma del qual ascendeix a un milió de dòlars. El seu judici està previst el 8 de març de 2021 i els dels altres tres agents de policia implicats estan fixats per l'agost de 2021.
Emergència de moviments
[modifica]
Després del drama relatiu a George Floyd, diversos temes tornen al cor de les discussions mediàtiques i polítiques, inclosa la de les equivocacions policials. El moviment Black Lives Matter, que data del 2013, també torna a destacar i pren una escala internacional. Aquest moviment té lloc a diverses nacions del món i presenta casos de possibles errades policials del passat, com l’ afer Adama Traoré a França. Al mateix temps, el grup de pirates informàtics Anonymous va ressorgir després de cinc anys de secret i va amenaçar la policia de Minneapolis amb serioses represàlies després de la mort de George Floyd.[8]
Les llargues protestes van continuar a Minneapolis després de la tragèdia i després per tots els Estats Units. L'eslògan sovint visible era “No hi ha justícia, no hi ha pau ". El president Donald Trump ha desplegat la Guàrdia Nacional dels Estats Units a Minneapolis per calmar les protestes, en què s'han produït altres errades i incidents policials.[9]
Denúncies
[modifica]Entrat a la policia el 2001, Derek Chauvin havia estat implicat, durant la seva carrera, en una vintena de denúncies per mala conducta professional, però no havia rebut cap sanció.[10][11][12]
El 23 de juliol de 2020, Derek Chauvin i la seva ex-parella estan acusats d'evasió fiscal, mentre que l'exoficial ja està acusat de l'assassinat de George Floyd. Amb aquest nou presumpte delicte, ara s’enfronta a 45 anys de presó.[13]
Referències
[modifica]- ↑ AFP. «Derek Chauvin reconnu coupable du « meurtre » de George Floyd». Le Point, 20-04-2021. [Consulta: 20 abril 2021].
- ↑ «8 minutes et 46 secondes pour se souvenir de George Floyd et des victimes de violences policières dans le monde» (en francès). Le HuffPost, 04-06-2020. [Consulta: 22 abril 2021].
- ↑ «"Maman je t'aime", "ils vont me tuer", les derniers mots de George Floyd avant de mourir révélés» (en francès). LCI. [Consulta: 22 abril 2021].
- ↑ «Mort de George Floyd : qui est Derek Chauvin, le policier inculpé pour homicide involontaire ?» (en francès). Sud Ouest. [Consulta: 30 juny 2020].
- ↑ «Mort de George Floyd : l'épouse du policier mis en cause demande le divorce». CNews. [Consulta: 11 juliol 2020].
- ↑ ««Un agent vient le voir toutes les 15 minutes»» (en francès). www.20min.ch, 31-05-2020. [Consulta: 30 juny 2020].
- ↑ «Derek Chauvin heckled after pretrial hearing in George Floyd case». Mail Online, 11-09-2020. [Consulta: 12 setembre 2020].
- ↑ «Le groupe Anonymous menace la police de représailles après la mort de George Floyd» (en francès). parismatch.com. [Consulta: 3 gener 2021].
- ↑ «Décès de George Floyd : la Garde nationale mobilisée à Minneapolis après une nuit d’émeutes» (en francès). LA VDN, 30-05-2020. [Consulta: 3 gener 2021].
- ↑ Barker, Kim; Kovaleski, Serge F. «Officer Who Pressed His Knee on George Floyd’s Neck Drew Scrutiny Long Before» (en anglès). The New York Times, 18-07-2020. ISSN: 0362-4331 [Consulta: 4 febrer 2021].
- ↑ «Derek Chauvin, le policier incriminé dans la mort de George Floyd avait déjà fait l'objet de 18 signalements» (en francès). LCI. [Consulta: 23 juliol 2020].
- ↑ Lartey, Jamiles; VanSickle, Abbie «‘Don’t Kill Me’: Others Tell of Abuse by Officer Who Knelt on George Floyd» (en anglès). The New York Times, 02-02-2021. ISSN: 0362-4331 [Consulta: 4 febrer 2021].
- ↑ «Derek Chauvin, le policier impliqué dans la mort de George Floyd, accusé de fraude fiscale avec sa femme» (en francès). CNEWS. [Consulta: 23 juliol 2020].