Destrucció aquemènida d'Atenes
| Tipus | destrucció i saqueig  |
|---|---|
| Data | 480 aC |
| Coordenades | 38° 00′ N, 23° 42′ E / 38°N,23.7°E |
| Lloc | Antiga Atenes |
| Estat | Grècia |
La destrucció aquemènida d'Atenes va ser realitzada per l'exèrcit aquemènida de Xerxes I durant la segona invasió persa de Grècia a la ciutat d'Atenes. Destruït per l'exèrcit persa en dues ocasions, la primera dirigida per Xerxes I en el 480 aC i la segona dirigida per Mardoni el 479 aC. Després de la batalla de Platea els atenesos van reconstruir primer els murs i; després de la Pau de Càl·lies, l'Acròpolis.
Primera fase: Xerxes I
[modifica]El 480 aC, després de la victòria de Xerxes I en la batalla de les Termòpiles, Beòcia es trobava desprotegida davant l'exèrcit aquemènida. Les dues ciutats que van resistir a Xerxes: Tèspies i Platea, van ser capturades i arrasades. La regió de l'Àtica va quedar desprotegida davant la invasió. La població d'Atenes va ser evacuada, amb l'ajuda de la flota aliada, a Salamina.[1] Els Aliats del Peloponès van preparar una línia defensiva a través de l'Istme de Corint, construint un mur i demolint el camí de Mègara, abandonant Atenes als perses.[2]
Atenes va caure al setembre de 480 aC[3] El petit nombre d'atenesos que s'havien atrinxerat a l'Acròpolis va ser derrotat, i Xerxes va ordenar que s'incendiés Atenes.[4] L'Acròpolis va ser arrasada, i l'Antic temple d'Atena i l'Hekatómpedon (antic Partenó) va ser destruït.[5]
Segon fase: Mardoni
[modifica]
Mardoni va passar l'hivern amb la resta de les tropes aquemènides a Beòcia i Tesalia. Va seleccionar algunes de les millors tropes, especialment els immortals, els medes, els escites, els bactrians i els hindús. Heròdot va descriure la composició de les principals tropes de Mardoni:[8][7]
| « | (...) el millor seria hivernar a Tessàlia, i a la primavera següent envair el Peloponès. Arribats a Tessàlia, les primeres tropes que per a si va escollir Mardoni van ser tots aquells perses que deien els Immortals, a excepció del seu general Hidarnes, que es va negar a deixar a rei. D'entre els altres perses va escollir així mateix als cuirassers i aquell regiment dels mil cavalls. Va prendre així mateix per a si els medes, els escites, els bactrians i els indis, tant les tropes terrestres com els de cavall. Havent-se quedat amb totes aquestes nacions, anava escollint d'entre els altres aliats uns pocs, els més ben preparats que veia, i aquells també dels que sabia haver-se portat bé en alguna funció. (...) En fi, la suma de les tropes pujava a 300 000 entre peons i genets. | » |
| — Heròdot VIII, 113.[6][8] | ||
Reconstrucció
[modifica]
Els aquemènides van ser derrotats decisivament a la batalla de Platea i els grecs van poder recuperar Atenes. Van haver de reconstruir tot, inclòs un nou Partenó a l'Acròpolis. Aquests esforços de reconstrucció van ser dirigits per Temístocles en la tardor de 479 aC, que va reutilitzar les restes del Partenó antic i l'Antic temple d'Atena per reforçar els murs de l'Acròpolis, que encara són visibles avui al mur nord de l'Acròpolis.[10][11] Probablement la seva prioritat era reparar els murs i construir les defenses de la ciutat, fins i tot abans d'intentar reconstruir els temples.[12] Temístocles en particular és considerat com el constructor del mur nord de l'Acròpolis que incorpora la runa dels temples destruïts, mentre que Cimon està associat amb la construcció posterior del mur sud.[13]
Referències
[modifica]- ↑ Heròdot VIII, 41
- ↑ Holland, p. 300
- ↑ Lynch, Kathleen M. The Symposium in Context: Pottery from a Late Archaic House Near the Athenian Agora (en anglès). ASCSA, 2011, p. 20–21, and Note 37. ISBN 9780876615461.
- ↑ Holland, pp. 305–306
- ↑ Barringer, Judith M. Periklean Athens and Its Legacy: Problems and Perspectives (en anglès). University of Texas Press, 2010, p. 295. ISBN 9780292782907.
- ↑ 6,0 6,1 LacusCurtius • Herodotus — Book VIII: Chapters 97‑144, p. Herodotus VIII, 113.
- ↑ 7,0 7,1 Shepherd, William. Plataea 479 BCE: The most glorious victory ever seen (en anglès). Bloomsbury Publishing, 2012, p. 25. ISBN 9781849085557.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 Tola, Fernando «India and Greece before Alexander» (en anglès). Annals of the Bhandarkar Oriental Research Institute [Annals of the Bhandarkar Oriental Research Institute Vol. 67, No. 1/4], 67, 1/4, 1986, pàg. 165.
- ↑ LacusCurtius • Herodotus — Book IX: Chapters 1‑89, p. IX–31/32.
- ↑ D'Ooge, Martin Luther. The acropolis of Athens. New York : Macmillan, 1909, p. 60–80.
- ↑ Shepherd, William. Plataea 479 BC: The most glorious victory ever seen (en anglès). Bloomsbury Publishing, 2012, p. 88. ISBN 9781849085557.
- ↑ D'Ooge, Martin Luther. The acropolis of Athens. New York : Macmillan, 1909, p. 64–65.
- ↑ D'Ooge, Martin Luther. The acropolis of Athens. New York : Macmillan, 1909, p. 66.
Bibliografia
[modifica]- Tom Holland (2006). Persian Fire: The First World Empire and the Battle for the West. Abacus, ISBN 0-385-51311-9.
- Shear, Leslie. The Persian destruction of Athens, 1993.