Diòcesi de Mondoñedo-Ferrol
| Diocesis Mindoniensis-Ferrolensis | |||||
| Tipus | bisbat catòlic i diòcesi sufragània  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
| Espanya | |||||
| Galícia | |||||
| Separat de | arquebisbat d'Oviedo bisbat de Lugo | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 265.415 (2019) (58,67 hab./km²) | ||||
| Llengua utilitzada | castellà gallec | ||||
| Religió | catolicisme | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 4.524 km² | ||||
| Limita amb | |||||
| Dades històriques | |||||
| Anterior | |||||
| Creació | Segle IX | ||||
| Patrocini | Rossend de Celanova | ||||
| Catedral | Catedral de Mondoñedo , Cocatedral de San Xiao de Ferrol (cocatedral) | ||||
| Organització política | |||||
| • Bisbe | Manuel Sánchez Monge | ||||
| Lloc web | www.mondonedoferrol.org | ||||
 
| |||||
La diòcesi de Mondoñedo-Ferrol és una demarcació eclesiàstica de l'Església Catòlica a Espanya, ubicada a Galícia, i amb seu a les poblacions de Mondoñedo, seu històrica del bisbat, i de Ferrol, l'església de la qual va ser elevada cocatedral a mitjan segle xx.
Història
[modifica]Es considera la diòcesi de Mondoñedo-Ferrol hereva de les diòcesis de Bretoña i Dume, ambdues erigides al segle vi a la Gal·lècia en temps dels sueus.[1][2] La invasió musulmana del regne visigot va acabar amb aquestes diòcesis i les seves localitats. No obstant això, s'afirma que alguns prelats van continuar utilitzant les seves titulatures,[3][4] sent la més duradora la de Dume, que va ser present almenys fins al segle xii. Els prelats de les diòcesis van fugir a Astúries i foren els de Dume els que s'establiren a Mendumeto, a l'església de San Martiño de Mondoñedo (Foz). Segons Enrique Flórez, Alfons III d'Astúries va atorgar al bisbe de Dume el mateix títol i honor a Mondoñedo i fins i tot va concedir-li les mateixes terres que havia tingut la diòcesi a tocar de Braga, però per la seva proximitat a la frontera no s'hi instal·laren.[5] Cap a l'any la seu es va traslladar a la vall de Brea per ordre de la reina Urraca I de Lleó, i per això la diòcesi passà a anomenar-se valibriense, ubicada especifíciament a Vilamaior, això és l'actual Mondoñedo.[6] Durant el regnat de Ferran II de Lleó la seu es va tornar a traslladar a Ribadeo, població que es creia que seria més convenient per instal·lar-hi la diòcesi.[7] Al segle xiii la seu va tornar a establir-se a Vilamaior de Brea, on va quedar ubicada definitivament.[8]
La seu es va mantenir sense canvis fins al segle xx. El 1959 el papa Joan XXIII va elevar l'església de San Xiao de Ferrol al rang de cocatedral diocesana, i aquesta localitat va esdevenir capital del bisbat juntament amb Mondoñedo.[9]
Episcopologi
[modifica]La llista de bisbes, separades per les seus que va tenir la diòcesi, és la següent.[10] Cal tenir en compte que fins al segle xiii els bisbes van anomenar-se també amb la nomenclatura de l'antiga Dume.
Referències
[modifica]- ↑ Flórez, 1764, p. 11.
- ↑ Flórez, 1764, p. 28.
- ↑ Flórez, 1764, p. 22.
- ↑ Flórez, 1764, p. 49.
- ↑ Flórez, 1764, p. 48.
- ↑ Flórez, 1764, p. 55.
- ↑ Flórez, 1764, p. 141.
- ↑ Flórez, 1764, p. 150.
- ↑ «La elevación de San Julián al rango de concatedral cumple medio siglo» (en castellà i gallec). La Voz de Galícia, 08-03-2009 [Consulta: 26 setembre 2015].
- ↑ «Episcopologio» (en castellà). Diócesis de Mondoñedo-Ferrol. [Consulta: 26 setembre 2015].
Bibliografia
[modifica]
- Flórez, Enrique. España sagrada: theatro geographico-histórico de la Iglesia de España (en castellà). Tom XVIII. Madrid: Oficina de la Viuda e Hijo de Marín, 1764.
