Vés al contingut

Dióscoro Puebla y Tolín

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Dióscoro Puebla)
Plantilla:Infotaula personaDióscoro Puebla y Tolín

Retrat de Dióscoro Puebla per Jean Laurent Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement25 febrer 1831 Modifica el valor a Wikidata
Melgar de Fernamental (província de Burgos) Modifica el valor a Wikidata
Mort24 octubre 1901 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
FormacióReial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópintor Modifica el valor a Wikidata
Membre de
MovimentOrientalisme Modifica el valor a Wikidata
AlumnesNicanor Piñole Modifica el valor a Wikidata
Premis

Dióscoro Puebla y Tolín (Melgar de Fernamental, 25 de febrer de 1831 - Madrid, 24 d'octubre de 1901) va ser un pintor de l'època de l'eclecticisme. La seva obra tracta de composicions de pintura històrica, de gènere, literaris, retrats i temes fantàstics. La pintura històrica dins l'estil del classicisme, és la que li va donar més fama.[1]

Orígens

[modifica]
Primer desembarcament de Cristòfor Colom a Amèrica. (1862)

Va néixer el 25 de febrer de 1831 a la vila de Melgar de Fernamental, a la província de Burgos. Era fill de Manuel Puebla González, nascut a Lantadilla, a la província de Palència, i d'Hermógenes Tolín Estébanez, natural també de Melgar.[2][3]

Els seus primers estudis els va realitzar a l'escola pública de Carrión de los Condes, després passà per la Càtedra de Llatinitat i Humanitats i per l'Escola Municipal de Dibuix de Palència, creada el 1838, de la mateixa manera que ho van fer Casado del Alisal, Serafín Martínez del Rincón y Trives, Eugenio Oliva Rodrigo, Asterio Mañanós Martínez i Justo María de Velasco, entre d'altres. S'inicià i va pertànyer a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid des de 1845, on va ser alumne de José de Madrazo i Carlos Luis de Ribera y Fieve.

Les filles del Cid, del romanç XLIV del Tesoro de Romanceros (1871), per Dióscoro Puebla. Museu del Prado. Sala 61.

Viatges a Itàlia i França

[modifica]

El 1858 va obtenir una beca de 12.000 reals anuals durant tres anys, pels seus quadres Degollación del Bautista, Muerte de Nerón i com quadre d'història, Despedida de Cayo Gracco de su familia,[4] es conserva junt amb Lot y su Familia huyendo de Sodoma [5] a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid; visità també Florència i Venècia, i junt amb el seu amic Pedro Antonio de Alarcón,[6] que el 1882 li dedicà el llibre " Narraciones Inverosimiles ",[7] viatjaren a Nàpols i Pompeia, també va estar a París.

En aquests anys a Roma acudeix a l'Acadèmia Chigi i formà part del grup d'espanyols que es reunia a l'antic Caffè Greco de Via Condotti 86, fundat el 1760 front a la Piazza di Spagna, (Casado del Alisal, Rosales, Palmaroli, Mercadé, Fortuny, Alejo Vera, Luis Álvarez Catalá).

El 1862 presenta l'obra Primer desembarcament de Cristòfor Colom a Amèrica a l'Exposició Nacional de Belles Arts, amb la qual va obtenir la medalla d'or. Ràpidament es va convertir en un de les pintures d'història sobre Colom per excel·lència, convertint-se en una icona sobre el descobriment d'Amèrica a Espanya.[8]

Maduresa

[modifica]

Tornà a Espanya el 1863, va ser nomenat professor de la Real Academia Provincial de Bellas Artes de Cadis. També va ser professor de dibuix a la Superior de San Fernando de Madrid.

El 1865, ingressà a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid, i en va ser president de la secció de pintura, així com director de l'Escola Especial de Dibuix, Pintura i Gravat. Va ser soci fundador de l'Asociación de Escritores y Artistas Españoles.

Va ser premiat a l'Exposició Internacional Franco-Espanyola de Bayona de 1864,[9] i a l'Exposició Universal de Filadèlfia (1876), l'Exposició Universal de París de 1867, Va obtenir les Encomiendas de l'Orden de Carlos III i d'Isabel la Católica el 1869.

De 1883 fins a la seva mort va estar vinculat laboralment amb l'Escola Superior de Pintura, Escultura i Gravat.[10] El 16 de març de 1883 va ser nomenat professor de colorit i composició, i en va prendre possessió el 19 del mateix mes. Va actuar com a jurat de diversos concursos per a pensionar alumnes. El 1897 va ser nomenat director de l'escola en substitució del difunt Luis de Madrazo.[11]

Va ser nomenat acadèmic de número de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran.[10] El 8 de novembre de 1885 va llegir el seu discurs en la recepció pública de l'acadèmica amb un text titulat Sobre la historia de la pintura, amb contestació de Mariano Vázquez.[12]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Episodio de una bacanal (1860)». Arxivat de l'original el 2011-11-21. [Consulta: 29 juny 2015].
  2. ↑ Laguna Enrique, Martha Elisabeth. El Museo Nacional de Bellas Artes de La Habana y la colección de retratos de pintura española del siglo XIX (en castellà). Ediciones de la Universidad de Salamanca: Salamanca, 2013, p. 780. ISBN 978-84-9012-381-2. 
  3. ↑ Castro Martín, Ángel. «Dióscoro Teófilo Puebla Tolín» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Real Academia de la Historia. [Consulta: 17 juliol 2023].
  4. ↑ Despedida de Cayo Gracco de su familia
  5. ↑ Lot y su Familia huyendo de Sodoma
  6. ↑ Reliquia Fotográfica
  7. ↑ Narraciones Inverosimiles
  8. ↑ Díez, José Luis. España y Génova (en castellà). Madrid: Fernando Villaverde Ediciones, 2004, p. 250. 
  9. ↑ Catálogo provisional de historia y razonado del Museo Nacional de Pinturas. Autor: Gregorio Cruzada Villaamil. Madrid. 1865. Imprenta de Manuel Galiano.
  10. ↑ 10,0 10,1 Ossorio y Bernard. Galería biográfica de artistas españoles del siglo XIX (en castellà). Madrid: Imprenta de Moreno y Rojas, 1883-1884, p. 556-558. 
  11. ↑ Portela Sandoval, Francisco José «Nuevas aportaciones a la biografía de varios artistas del siglo XIX». Anales de historia del arte, núm. 15, 2005, pàg. 264-265. ISSN: 0214-6452.
  12. ↑ «Catálogo de discursos de ingreso» (PDF) (en castellà) p. 82. Real Academia de Bellas Artes de San Fernando. [Consulta: 17 juliol 2023].

Bibliografia

[modifica]
  • Nuevas aportaciones a la biografía de varios artistas del siglo XIX.Francisco José Portela Sandoval.Universidad Complutense de Madrid.Departamento de Historia del Arte II (Moderno).
  • Diccionario de Arte, Pintores del siglo XIX, Editorial LIBSA, 2001. ISBN 84-7630-842-6.
  • Melgar Milenario, Behetrias, Biografías, Ayuntamientos, etc.Luis Guerra López.Imprenta Artecolor.fecha.21-07-2007.
  • Artistas burgaleses en las Exposiciones Nacionales, 1856-1968, cat. exp., Burgos, Cámara Oficial de Comercio e Industria, 2002, pp. 88-96.
  • Dióscoro Puebla, 1831-1901, cat. exp., Burgos, Junta de Castilla y León, 1993.
  • Boletín de Ciencias y Artes nº 3, de 15 de marzo de 1874, pp. 93-94.
  • Boletín Oficial de las Cortes Generales - Congreso de los Diputados, VIII Legislatura, Serie D: General, 1 de junio de 2006, B.O.C.G. núm. 398.
  • La Colección <<Romero Ortiz>>: Un museo romántico. José Priego Fernández del Campo y Pilar Cabezón Pérez. Datos biográficos. Antonio Romero Ortiz, pp.468.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dióscoro Puebla y Tolín
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Dióscoro_Puebla_y_Tolín&oldid=33915752»