Diccionari català-castellà-llatí-francès-italià
  | |
| Tipus | versió, edició o traducció |
|---|---|
| Fitxa | |
| Autor | Salvador Estrada i Ribas Joan Cortada i Sala Luis Bordás Munt |
| Llengua | català, castellà, llatí, francès i italià |
| Publicació | 1839 |
| Dades i xifres | |
| Tema | català |
| Gènere | diccionari de la llengua catalana |
El Diccionari català-castellà-llatí-francès-italià, conegut habitualment com a Diccionari quintilingüe, és un diccionari multi-idiomàtic publicat en dos volums el 1839 per una Societat de Catalans formada per Salvador Estrada i Ribas, Antoni Matamala, Joan Cortada i Sala i Lluís Bordas,[1] o alternativament, Miquel Anton Martí i Cortada, Lluís Bordas, i Joan Cortada i Sala.[2]
 |
El contingut d'aquest article, o una part, pot comportar una violació dels drets d'autor. Si sou l'autor d'aquest text i desitgeu publicar-lo a la Viquipèdia sota els termes de la llicència de Creative Commons CC-BY-SA-4.0, seguiu les instruccions de la pàgina Viquipèdia:Autoritzacions. Altrament, si no es pot determinar la legalitat de la llicència d'ús podrà procedir-se a la supressió segons els criteris i terminis establerts. El text o fragment del text apareix a: https://www.enciclopedia.cat/diccionari-de-la-literatura-catalana/diccionari-catala-castella-llati-frances-italia Informeu els editors principals a les seves pàgines de discussió d'usuari afegint-hi
{{subst:Avís copyvio web|pg=Diccionari català-castellà-llatí-francès-italià|url=https://www.enciclopedia.cat/diccionari-de-la-literatura-catalana/diccionari-catala-castella-llati-frances-italia}}--~~~~ |
Fou publicat en facsímil,[3] el primer dels quals fou anunciat al Diario de Barcelona a l'abril del 1839. Cada entrada porta una indicació gramatical, la definició en llengua catalana i la correspondència en les altres quatre llengües. Utilitzà el Diccionario de la lengua castellana de la Reial Acadèmia Espanyola per a les definicions i el de Magí Ferrer, del 1836, per a l'ortografia.
|
|
El contingut d'aquest article, o una part, pot comportar una violació dels drets d'autor. Si sou l'autor d'aquest text i desitgeu publicar-lo a la Viquipèdia sota els termes de la llicència de Creative Commons CC-BY-SA-4.0, seguiu les instruccions de la pàgina Viquipèdia:Autoritzacions. Altrament, si no es pot determinar la legalitat de la llicència d'ús podrà procedir-se a la supressió segons els criteris i terminis establerts. El text o fragment del text apareix a: https://www.enciclopedia.cat/diccionari-de-la-literatura-catalana/diccionari-catala-castella-llati-frances-italia Informeu els editors principals a les seves pàgines de discussió d'usuari afegint-hi
{{subst:Avís copyvio web|pg=Diccionari català-castellà-llatí-francès-italià|url=https://www.enciclopedia.cat/diccionari-de-la-literatura-catalana/diccionari-catala-castella-llati-frances-italia}}--~~~~ |
Al pròleg, s'hi assenyala que s'hi incorpora la llengua francesa per les relacions industrials catalanofranceses i la italiana per la passió existent per l'òpera. Per altra banda, se'n justifica la publicació per omplir el buit provocat per la falta de diccionaris satisfactoris i la necessitat de desmentir que la llengua catalana sigui «una jerga d'una província bàrbara».
Referències
[modifica]- ↑ «Diccionari català-castellà-llatí-francès-italià». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta=2020-04-21].
- ↑ «Martí i Cortada, Miquel Anton», M. Àngels Verdaguer i Pajerols, dins Diccionari de la traducció catalana, a cura de Montserrat Bacardí i Pilar Godayol (Vic: Eumo Editorial - Universitat Autònoma de Barcelona - Universitat de les Illes Balears - Universitat Jaume I - Universitat de Vic, 2011). Reproduït a Visat, revista digital de literatura i traducció, PEN català. [Consulta: 23-01-2022].
- ↑ Cervantes, Biblioteca Virtual Miguel de. «Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá. Tomo Primer : per una societat de catalans» (en castellà), 1839. [Consulta: 21 abril 2020].