Vés al contingut

Diccionari nàutic

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
La Viquipèdia no és un manual, un compendi, un receptari o una guia. El projecte apropiat per a això és Viquillibres
Aquesta pàgina és candidata per ser moguda a Viquillibres usant el procés d'importació. Verifiqueu les polítiques de Viquillibres. Si la pàgina es pot escriure de nou com un article enciclopèdic, traieu aquest avís.
Gravat de l'obra The seaman's vade-mecum and defensive war by sea.
Bitàcola del vaixell HMS Trincomalee, una fragata de vela de 1817. La xemeneia de llautó correspon a la llàntia que va a l'interior.

Un diccionari nàutic és un diccionari especialitzat en temes marítims i navals. Considerant que la terminologia dels vaixells i la navegació és molt diferent del llenguatge habitual, els diccionaris nàutics són eines molt útils i necessàries, especialment dins l'entorn de l'arquitectura naval.

Entre els diccionaris nàutics monolingües, els més adequats són aquells que no es limiten a una simple definició sinó que proporcionen explicacions d'una certa extensió que permetin la fàcil comprensió de cada terme. En moltes ocasions algunes imatges auxiliars (gravats, fotografies, plànols…) són imprescindibles. Els diccionaris que donen l'equivalència entre dues o més llengües són importants per a poder traduir bé un concepte determinat. La possibilitat de traduir de forma incorrecta algun dels anomenats “falsos amics” fa aconsellable la consulta en dos o tres diccionaris contrastats.

Cronologia

[modifica]

Un diccionari és, entre altres coses, una eina de consulta. És important considerar la data de publicació de cada diccionari de cara a avaluar si, en cada cas, és adequat a la mena de consultes previstes. Cal tenir sempre en compte la data del document que conté el terme consultat. Els significats d'algunes paraules han variat molt al llarg del temps.

Tipus d'obres

[modifica]

Diccionaris pròpiament dits

[modifica]

Els diccionaris nàutics pròpiament dits són els que tracten específicament del tema i segueixen un ordre alfabètic.

Diccionaris afegits com a suplement d'altres obres

[modifica]

Hi ha algunes obres relacionades amb la navegació que inclouen un diccionari nàutic.

Obres especialitzades amb una terminologia important

[modifica]

Hi ha algunes obres sobre temes específics (sobre aparells de vaixells, veles, navegació…) que inclouen una terminologia especialitzada barrejada dins del text general. La consulta acostuma a ser fàcil pel fet de l'ordre dels temes (per exemple: construcció del buc, folre, arbres, eixàrcia…). Un terme concret acostuma a estar definit dins de l'apartat corresponent.

Diccionaris generals

[modifica]

En molts casos, l'únic recurs de consulta és un diccionari general. Un bon diccionari inclou la majoria de termes nàutics.

Obres literàries de temes no nàutics

[modifica]

Algunes obres literàries de temàtica general (completament allunyada dels temes nàutics) documenten alguns termes nàutics en forma de metàfora (indicant el coneixement popular, més o menys general, dels termes nàutics emprats en cada cas).

Un exemple significatiu d’aquesta mena d’obres és el de l'expressió “bomba d’esgotar” o “trompa d’esgotar”. Uns versos del poema de Luigi Pulci, "Il morgante maggiore" (1487), parlen de com: "la tromba aggottava".[1]

Casos especials

[modifica]

Les llengües oficials i majoritàries poden ser consultades en tota mena de diccionaris i obres similars. Contràriament, les llengües minoritàries no disposen de tantes eines de consulta. En temes nàutics hi ha parlars i llengües amb pocs documents malgrat la gran importància històrica d'aquestes llengües en el tema. Alguns casos s'exposen a continuació.

Lingua franca

[modifica]

La lingua franca fou durant segles l'eina de comunicació en els ambients marítims del Mediterrani. Hi ha algun diccionari i diversos estudis sobre l'origen i l'evolució d'aquesta parla. En general són molt difícils de consultar.[2]

  • La influència catalana sobre la lingua franca no ha estat estudiada en profunditat.[3]
    • L'obra De navigatione, de Benedetto Cotrugli, parla de les tres grans nacions marineres de l'època: venecians, genovesos i catalans. I considera els catalans els més avançats en galeres. Les galeres tenien una xurma de captius forçats que, forçosament s'havien de comunicar en lingua franca.

Vènet

[modifica]

La República de Venècia fou una potència naval durant segles. Pel que fa a la construcció naval i la navegació, els venecians aportaren solucions particulars amb un lèxic especialitzat.

  • Una aproximació a la terminologia veneciana es pot consultar en una de les obres d'Augustin Jal (Archéologie navale. Volum 2. Mémoire n.5)[4]

Napolità

[modifica]

Durant segles la construcció naval a les drassanes de Nàpols fou molt important.[5][6] La terminologia local sobre el tema caldria suposar-la molt rica i ben arrelada. Dissortadament la documentació específica catalogada i consultable és molt escassa.

Diccionaris

[modifica]

L'única manera pràctica d'estudiar el lèxic nàutic napolità és a partir de diccionaris generals.

  • Vocabolario delle parole del dialetto napoletano, che più si discostano dal dialetto toscano,: con alcune ricerche etimologiche sulle medesime degli Accademici Filopatridi. Ferdinando Galiani. Francesco Mazzarella Farao.[7]
  • Dizionario domestico napoletano e toscano. Luigi Manzo.[8]

Documents

[modifica]
  • 1694-1695. Construcció de nou galeres.[9]
  • 1838. Voyage dans l'Italie méridionale par J.-C. Fulchiron: Royaume de Naples.[10]

Sicilià

[modifica]

La construcció naval a Sicília tingué èpoques de puixança amb drassanes que construïen grans vaixells de guerra (Dionís el Vell, Hieró II). Posteriorment no sembla haver-hi documentació sobre la construcció local de bastiments de grans desplaçaments. De qualsevol manera, la construcció de petits vaixells en drassanes artesanals està demostrada. Pel que fa a la terminologia nàutica en sicilià, l'existència de la qual és evident, no és de consulta fàcil. L'únic recurs disponible són els diccionaris generals. La majoria dels diccionaris són de contingut limitat i sota la forma sicilià-italià (es pot consultar la traducció d'una paraula coneguda, però la consulta inversa és molt laboriosa).

Diccionaris

[modifica]
  • 1751. Dizionario siciliano italiano latino. Michele del Bono.[11]
  • 1857. Dizionario Siciliano-Italiano. Giuseppe Biundi.[12]

Occità antic

[modifica]

La relació de l'occità antic amb els vaixells i la navegació presenta dues vessants principals. D'una banda cal considerar les obres literàries que inclouen un lèxic especialitzat sobre el tema. Per l'altre costat, la construcció naval a Marsella i Vilafranca de Mar (amb artesans que parlaven occità) no pot ser ignorada.

Documents

[modifica]
  • La vida de sant Honorat. Raimond Feraut.[13]
  • 1861. Auguste LAFORET. Étude sur la Marine des Galères. Avec plans et dessins.[14]

Diccionaris

[modifica]
  • Lexique roman ou dictionnaire de la langue des troubadours: comparée avec les autres langues de l'Europe latine, précédé de nouvelles recherches historiques et philologiques, d'un résumé de la grammaire romane, d'un nouveau choix des poésies originales des troubadours, et d'extraits de poëmes divers. François-Just-Marie Raynouard.
  • Dictionnaire provençal-français ou dictionnaire de la langue d'Oc, ancienne et moderne, suivi d'un vocabulaire français-provençal. S. J. Honnorat.[20]

Francès antic

[modifica]

La llista d'obres en francès antic és considerable. Hi ha un centenar de cançons de gesta franceses, sense comptar altres documents. Algunes de les cançons contenen descripcions de vaixells, dels seus aparells i d'algunes maniobres de navegació. La terminologia associada seria incomprensible si no fos pels estudis d'alguns experts, que inclogueren notes explicatives del vocabulari nàutic en les seves transcripcions i comentaris dels textos analitzats.

Exemples

[modifica]
  • Vie de saint Gilles de Guillaume de Berneville.[21]
    • Le thème descriptif de l'embarquement dans le Roman de Brut de Wace et la Vie de saint Gilles de Guillaume de Berneville. Françoise Laurent.

Diccionaris

[modifica]
  • Dictionnaire de la langue romane, ou du vieux langage françois.[22]

Mostra de diccionaris nàutics

[modifica]
'De Navigatione Liber' 1464.

La que segueix és una llista de diccionaris (i altres obres que contenen terminologia nàutica) ordenada cronològicament. No es tracta d'una llista exhaustiva, però si que es pot considerar representativa. En molts casos la referència adjunta permet accedir a la consulta gratuita de l'obra original.

Any 1400

[modifica]
  • 1464. Benedetto Cotrugli fou autor d'un llibre de navegació (“De navigatione” ; Nàpols 1464) que no es va arribar a publicar, però que es conserva en forma de manuscrit. Es tracta d'una obra que pot consultar-se en una transcripció digitalitzada a cura de Piero Falchetta[2]. També el manuscrit original pot llegir-se de franc (Manuscrit Beinecke MS 557, Yale University Library, Beinecke Rare Book and Manuscript Library).

Any 1500

[modifica]
  • 1539. Arte del Marear y de los inventores de ella: con muchos avisos para los que navegan en ellas. (Valladolid 1539). Antonio de Guevara.[23]

Any 1600

[modifica]
  • 1611. Arte para fabricar, fortificar, y apareiar naos. Tomé Cano.[24]
  • 1694. Dictionnaire etymologique ou origine de la langue françoise. Gilles Ménage.[25]

Any 1700

[modifica]
Civadera, envergada sota el bauprés de l'Hermione
  • 1758. Duhamel du Monceau - Élémens de l'architecture navale.[34]
  • 1761. The Seaman's Vade-mecum and Defensive War by Sea. William Mountaine.[35]
  • 1768. Fredrik Henrik af Chapman. Architectura Navals Mercatoria.[36]
    • Tractat om Skeppsbyggeriet ('Tractat de Construcció Naval', 1775).[37]
    • Traducció francesa, Vaisseaux, Traite de la construction des (Chapman, 1779).[38]
  • 1770. Dictionnaire d'architecture, civile, militaire et navale, antique, ancienne et moderne. Charles François Roland le Virloys.[39]
  • 1778. Mâture, Description de l'Art de la (Romme, 1778).[43]
  • 1781. Dictionnaire historique, théorique et pratique de marine. Par M. de Saverien.[44]
  • 1783. Daniel Lescallier. Vocabulaire des termes de marine anglois et françois, en deux parties; orné ...[45]
  • 1792. Charles Romme. Dictionnaire de la marine francoise: avec figures[46]
  • 1795. Conversaciones de Ulloa con sus tres hijos en servicio de la marina instructivas y curiosas. Antonio de Ulloa.[47]

Any 1800

[modifica]
Col·locació d'una ala
Col·locació d'una ala.
  • 1802. The Nautical Nomenclator; Or, Dictionary of the British Navy.[48]
  • 1813. Simone Stratico.
    • Vocabolario di marina in tre lingue. Volum 1.[49]
    • Vocabolario di marina in tre lingue. Volum 2.[50]
  • 1819. Darcy LEVER. The Young Sea Officer's Sheet Anchor; or, a Key to the leading of Rigging ...[51]
  • 1819. An Essay Upon Marine Evidence,... To which is Added a Glossary of Sea Terms, which Frequently Occur in Marine Pleadings. Frederick Miles Van Heythuysen.[52]
  • 1829. Louis Marie Joseph O'hier de Grandpré. Répertoire polyglotte de la marine.[53]
  • 1829. Dizionario del dialetto Veneziano. Giuseppe Boerio.[54]
  • 1830. A New and Universal Dictionary of the Marine. William Falconer.[55]
  • 1831. Diccionario marítimo español. Timoteo O'SCANLAN, Manuel del CASTILLO, Martin FERNANDEZ DE NAVARRETE.[56]
  • 1831. Diccionario marítimo español. Martín Fernández de Navarrete.[57]
  • 1832. Vocabolario nautico italiano. Francesco Corazzini.
    • Volum 1.[58]
    • Volum 2
    • Volum 3
    • Volum 4
    • Volum 5
    • Volum 6
  • 1841. The Seaman's Friend. Richard Henry Dana[59]
  • 1841. Catechismo nautico per uso delle scuole di navigazione. Arcangelo Scotto Lachianca.[60]
  • 1841. Naval Text-Book. Letters to the Midshipmen of the United States Navy on masting, rigging, and managing vessels of war.[61]
  • 1847. Robert Kipping. The elements of sailmaking[62][63]
    • L'obra de Kipping fou traduïda al castellà per l'aleshores tinent de navili menorquí Pere Riudavets i Tudury, amb complements interessants sobre els aparells de vela llatina.
  • 1848. Augustin Jal.
    • Glossaire nàutique. Volum 1.[64]
    • Glossaire nàutique. Volum 2.[65]
  • 1848. An English and Hindostanee Naval Dictionary of technical terms and sea phrases. Thomas Roebuck.[66]
  • 1848. The Sailor's Horn-Book for the Law of Storms. Henry Piddington.[67]
  • 1854. Atlas d'Architecture navale à l'usage de la Marine militaire et de la Marine marchande....[68]
  • 1855. Novo diccionario da marinha de guerra e mercante, contendo todos os termos maritimos, astronomicos, construcção, e artilheria naval, com um appendice instructivo de tudo que deve saber a gente do mar. Antonio Gregorio de Freitas.[69]
  • 1856. Joan Monjo i Pons. Curso Metódico de arquitectura naval aplicada a la construcción de buques mercantes.[70]
  • 1858. F. Santallier, Morel-Fatio Sur la Jetée. Pilote de l'étranger dans le Havre et ses environs .. Texte ...[71]
  • 1859. Le langage des marins, recherches historiques et critiques sur le vocabulaire maritime.[72]
  • 1859. Dictionnaire de marine à voiles et à vapeur. Pierre Marie Joseph de Bonnefoux.[73]
  • 1861. Manovra Navale. Luigi FINCATI.[74]
  • 1863. The seaman's manual. Richard Henry Dana.[75]
  • 1863. Nautical Dictionary. Arthur Young.[76]
  • 1864. Diccionario marítimo español: que además de las voces de navegación y maniobra en los buques de vela, contiene las equivalencias en francés, inglés é italiano, y las mas usadas en los buques de vapor,... Gonzalo de Murga i Martín Ferreiro y Peralto.[77]
  • 1865. Mariner's Friend and Technical Dictionary in Ten Languages. Karel Pieter Ter Reehorst.[79]
  • 1865. Louis Pierre François Adolphe marquis de Chesnel de la Charbouclais . Encyclopédie militaire et maritime: Dictionnaire des armées de terre et de ...[80]
  • 1866. Dizionario di marineria militare italiano-francese e francese-italiano. Giuseppe Baron Parrilli.[81]
  • 1867. The Sailor's Word-book: An Alphabetical Digest of Nautical Terms, Including Some More Especially Military and Scientific ...[82]
  • 1871. Charles Burney. The boy's manual of seamanship and gunnery.[83]
  • 1875. Vittorio F. Arminjon. Elementi di attrezzatura e di manovra delle navi...[84]
  • 1877. Augusto Vittorio Vecchi. Saggi storico-marinareschi di Jack La Bolina.[85]
  • 1879. Dizionario di Marina.[86]
  • 1884. Text-book of Seamanship: The Equipping and Handling of Vessels Under Sail Or Steam. For the Use of the United States Naval Academy.[87]
  • 1886. Alphonse Hauser. Cours de construction navale: professé à l'École d'appliation du génie maritime.[88]

Any 1900

[modifica]

Any 2000

[modifica]
  • 2002. La maniobra en els velers de creu. Ricard Jaime Pérez.[93]
  • 2006. Diccionari de l'aparell i del velam en els grans velers. Ricard Jaime Pérez.[94]
  • 2007. Vocabulari nàutic. Acadèmia Valenciana de la Llengua.[95]
  • 2007. Escritos recobrados. Paraules de mar. Recull terminològic. Jacinto Herrero Esteban.[96]
  • 2008. TERMCAT.[97]

Exemples de falsos amics

[modifica]
  • Misaine (francès), voile de misaine, mât de misaine.
    • En terminologia actual correspon a trinquet, vela de trinquet, arbre trinquet
    • No té res a veure amb mitjana, vela de mitjana, arbre de mitjana
  • Mouiller (francès).
    • Tirar l'àncora, calar l'àncora, ancorar.
  • Varar (castellà)
    • Treure, sorgir
  • Botar (castellà)
    • Avarar, varar

Referències

[modifica]
  1. ↑ Luigi Pulci. Il Morgante maggiore [ed. by P.I. Pedagucci.], 1806, p. 204– [Consulta: 6 desembre 2012]. 
  2. ↑ «Lingua Franca – a not so simple pidgin. Joanna Nolan». Arxivat de l'original el 2018-07-24. [Consulta: 24 juliol 2018].
  3. ↑ Christian Foltys. La lingua franca, consideracions crítiques: traducció del document "Proves documentals de la lingua franca". Documenta Universitaria, 2006, p. 22–. ISBN 978-84-934959-9-2. 
  4. ↑ Auguste JAL. Archéologie navale ... publiée par ordre des roi. Arthus Bertrand, Éditeur, 1840, p. 31–. 
  5. ↑ Eleni Sakellariou. Southern Italy in the Late Middle Ages: Demographic, Institutional and Economic Change in the Kingdom of Naples, C.1440-c.1530. BRILL, 9 desembre 2011, p. 137–. ISBN 90-04-22406-8. 
  6. ↑ Diana Carrió-Invernizzi. El gobierno de las imágenes: ceremonial y mecenazgo en la Italia española de la segunda mitad del siglo XVII. Iberoamericana Editorial, 2008, p. 327–. ISBN 978-84-8489-404-9. 
  7. ↑ Ferdinando Galiani; Francesco Mazzarella Farao Vocabolario delle parole del dialetto napoletano, che più si discostano dal dialetto toscano,: con alcune ricerche etimologiche sulle medesime degli Accademici Filopatridi. Opera postuma supplita, ed accresciuta notabilmente... presso Giuseppe Maria Porcelli, 1789. 
  8. ↑ Luigi Manzo. Dizionario domestico napoletano e toscano. Tipografia Marchese, 1864, p. 3–. 
  9. ↑ Diego Vincencio de Vidania. Al Rey nuestro Senor. D. Francisco de Benavides ... representa Los Servicios Heredados, y Proprios y los su Hijos ... Y la Antiguedad, y Calidad de su Casa, y de las Incorporadas en ella. Parrino, 1696, p. 432–. 
  10. ↑ Jean Claude Fulchiron. Voyage dans l'Italie méridionale par J.-C. Fulchiron: Royaume de Naples, 1838. Pillet, 1844, p. 164–. 
  11. ↑ Michele del Bono. Dizionario siciliano italiano latino. Giuseppe Gramignani, 1751. 
  12. ↑ Giuseppe Biundi. Dizionario Siciliano-Italiano, 1857. 
  13. ↑ La vida de sant Honorat. Raimond Feraut.
  14. ↑ Auguste LAFORET. Étude sur la Marine des Galères. Avec plans et dessins, 1861, p. 326–. 
  15. ↑ Lexique roman ou Dictionnaire de la langue des troubadours, comparée avec les autres langues de l'Europe latine. Silvestre, 1844. 
  16. ↑ Lexique roman ou Dictionnaire de la langue des troubadours: comparée avec les autres langues de l'Europe latine, précédé de nouvelles recherches historiques et philologiques, d'un résumé de la grammaire romane, d'un nouveau choix des poésies originales des troubadours et d'extraits de poèmes divers. Sylvestre, 1844, p. 332–. 
  17. ↑ François Juste M. Raynouard. Lexique roman; ou, Dictionnaire de la langue des troubadours, comparée avec les autres langues de l'Europe latine, 1840, p. 122–. 
  18. ↑ François-Just-Marie Raynouard. Lexique roman ou dictionnaire de la langue des troubadours: comparée avec les autres langues de l'Europe latine, précédé de nouvelles recherches historiques et philologiques, d'un résumé de la grammaire romane, d'un nouveau choix des poésies originales des troubadours, et d'extraits de poëmes divers. Q - Z. 5. Silvestre, 1843. 
  19. ↑ François Just Marie Raynouard. Lexique roman ou Dictionnaire de la langue des troubadours: Appendice. Silvestre, 1844. 
  20. ↑ S. J. Honnorat. Dictionnaire provençal-français ou dictionnaire de la langue d'Oc, ancienne et moderne, suivi d'un vocabulaire français--provençal.... Repos, Imprimeur-Libraire-editeur, 1846, p. 484–. 
  21. ↑ Guillaume de Berneville. La vie de Saint-Gilles par Guillaume de Berneville: poème du XIIe siècle. Firmin Didot et Cie, 1881. 
  22. ↑ Dictionnaire de la langue romane, ou du vieux langage francois. Saillant, 1768. 
  23. ↑ Antonio : de Guevara. Libro de los inuentores del arte del marear, y de muchos trabajos que se passan en las galeras copilado por ... Antonio de Gueuara ... Tocanse enel muy excelentes antiguedades, y auisos para los que nauegan en las galeras. impresso ... por Thomas Porrâlis. Vendense en Salamanca en casa de Vincente de Millis de Trino, 1579, p. 22–. 
  24. ↑ Tomé Cano. Arte para fabricar, fortificar, y apareiar naos de guerra, y merchante .... en casa de Luys Estupiñan, 1611, p. 5–. 
  25. ↑ Gilles Ménage. Dictionnaire etymologique ou origine de la langue françoise. Anisson, 1694, p. 520–. 
  26. ↑ Nicolas Aubin. Dictionaire de marine contenant les termes de la navigation et de l'architecture navale .... Brunel, 1702, p. 211–. 
  27. ↑ Giuseppe Lorenzo Maria de Casaregi. Il Consolato del mare. Per Sebastiano Domenico Cappuri e Antonio M. Santini, a spese di Donato Donati, 1720, p. 122–. 
  28. ↑ Antonio de Clariana y Gualbes. Resumen nautico,: de lo que se practica en el teatro naval, o representacion succinta del arte de marina; en la idea de un baxel de guerra, desde los primeros rudimentos de la arquitectura nautica, hasta el conocimiento de la esfera celeste, y terraquea; facilitado con theoremmas, demonstraciones, y estampas, para la theorica, y practica de la navegacion;. En la imprenta de Iuan Piferrer, à la Plaça del Angel, 1731. 
  29. ↑ Catálogo de la Biblioteca Central de Marina. Imp. de Tejado, á cargo de R. Ludeña, 1865, p. 64–. 
  30. ↑ Martín Fernández de Navarrete. Diccionario marítimo español. Imprenta real, 1831, p. 13–. 
  31. ↑ Pierre Bouguer. Traité du navire, de sa construction, et de ses mouvemens. Jombert, 1746. 
  32. ↑ Leonhard Euler. Scientia navalis seu tractatus de construendis ac dirigendis navibus: Complectens Theoriam Vniversam De Sitv Ac Motv Corporvm Aqvae Innatantivm, 1749. 
  33. ↑ «Análisis y estudio del Album del Marques de la Victoria con proposito de su empleo en el modelismo de arsenal naval.». Arxivat de l'original el 2018-04-05. [Consulta: 25 juliol 2018].
  34. ↑ Élémens de l'architecture navale: ou Traité pratique de la construction des vaisseaux. C. A. Jombert, 1758. 
  35. ↑ William Mountaine. The Seaman's Vade-mecum and Defensive War by Sea: Containing the Proportions of Rigging, Masts and Yards ... Also Shewing how to Prepare a Merchant-ship for a Close Fight .... W. and J. Mount, 1761, p. 21–. 
  36. ↑ Fredrik Henrik af Chapman. Architectura Navalis Mercatoria: The Classic of Eighteenth-Century Naval Architecture. Courier Corporation, 19 desembre 2012. ISBN 978-0-486-13651-6. 
  37. ↑ Fred M Walker. Ships and Shipbuilders: Pioneers of Design and Construction. Seaforth Publishing, 5 maig 2010, p. 40–. ISBN 978-1-78383-040-4. 
  38. ↑ Fredrik Henrik af Chapman; Saillant Traité de la construction des vaisseaux, avec une explication où l'on démontre les principes de l'architecture navale marchande et des navires armés en course, par M. Frédéric de Chapman,... Traduit du suédois [par P.-Ch. Lemonnier], sur l'édition publiée et imprimée chez Jean Pfeiffer en 1775. chez Saillant et Nyon, 1779. 
  39. ↑ Charles François Roland le Virloys. Dictionnaire d'architecture, civile, militaire et navale, antique, ancienne et moderne ... en francois, latin, italien espagnol, anglois et allemand, enrichi de planches de figures en taille-douce (etc.). Libraires associes, 1770, p. 314–. 
  40. ↑ Jorge Juan; José Gómez Navia; Imprenta Real (Madrid) Examen marítimo teórico práctico ó Tratado de Mecánica aplicado á la construccion, conocimiento y manejo de los navíos y demás embarcaciones. en la Imprenta Real, 1793. 
  41. ↑ Jorge Juan. Examen maritime: théorique et pratique, ou Traité de méchanique, appliqué à la construction et à la manoeuvre des vaisseaux & autres bâtiments. L'auteur, 1783. 
  42. ↑ Jorge Juan y Santacilia. Esame marittimo teorico e pratico, ovvero trattato di meccanica applicata alla costruzione e alla manovra dei vascelli e altri bastimenti (etc.). Stamp. Imp., 1819. 
  43. ↑ Nicolas Charles Romme; La Gardette; Penevert Description de l'art de la mâture. De l'imprimerie de L. F. Delatour, 1778. 
  44. ↑ Biblioteca Provinciale. Dictionnaire historique, théorique et pratique de marine. Par M. de Saverien ... Tome premier [-second] (en francès), 1781, p. 35. 
  45. ↑ Lescallier, D. Vocabulaire des termes de marine anglois et françois, en deux parties; orné de planches, avec une explication des figures qui y font contenues, & des définitions de quelques termes de marine, principalement ceux de gréement (en francès). chez P. Elmsly, 1783, p. 1-PA159 [Consulta: 21 octubre 2021]. 
  46. ↑ Charles Romme. Dictionnaire de la marine francoise: avec figures. Imprimé chez P.L. Chauvet; et fe vend a Paris, chez Barrois l'aîné, Libraire, Quais des Augustins, no. 19, 1792, p. 196–. 
  47. ↑ Antonio de Ulloa. Conversaciones de Ulloa con sus tres hijos en servicio de la marina instructivas y curiosas: sobre las navegaciones y modo de hacerlas, el pilotage y la maniobra : noticia de vientos, mares, corrientes, páxaros, pescados y anfibios, y de los fenómenos que se observan en los mares en la redondez del globo. En la Imprenta de Sancha, 1795. 
  48. ↑ William LOSACK. The Nautical Nomenclator; Or, Dictionary of the British Navy. In which is Explained the Meaning of the Name of Every Ship ... Belonging to the Navy of Great Britain. David Steel, 1802. 
  49. ↑ Simone Stratico. Vocabolario di marina in tre lingue. Dalla Stamperia Reale, 1813. 
  50. ↑ Vocabolario di marina in tre lingue. Dalla Stamperia Reale, 1813. 
  51. ↑ Lever, D. The Young Sea Officer's Sheet Anchor; or, a Key to the leading of Rigging and to Practical Seamanship. (Appendix.), 1819, p. 81-IA1 [Consulta: 19 octubre 2021]. 
  52. ↑ Frederick Miles Van Heythuysen. An Essay Upon Marine Evidence, in the Courts of Law and Equity, in which is Considered the Competency of a Marine Witness, the Legal Title to British Ships, the Proof and Construction of a Ship's Policy, and the Evidence Necessary to Establish a Variety of Nautical Subjects: To which is Added a Glossary of Sea Terms, which Frequently Occur in Marine Pleadings. J. Butterworth and Son; (etc., etc.), 1819, p. 208–. 
  53. ↑ Louis Marie Joseph O'hier de Grandpré. Répertoire polyglotte de la marine, à l'usage des navigateurs et des armateurs .... Malher, 1829, p. 498–. 
  54. ↑ Giuseppe Boerio. Dizionario del dialetto Veneziano. Andrea Santini, 1829, p. 10–. 
  55. ↑ William Falconer. A New and Universal Dictionary of the Marine: Being, a Copious Explanation of the Technical Terms and Phrases Usually Employed in the Construction, Equipment, Machinery, Movements, and Military, as Well as Naval Operations of Ships: with Such Parts of Astronomy, and Navigation, as Will be Found Useful to Practical Navigators. T. Cadell, 1830, p. 314–. 
  56. ↑ Timoteo O'SCANLAN; Manuel del CASTILLO (Capitán de fregata.); Martin FERNANDEZ DE NAVARRETE Diccionario marítimo español, que ademas de las definiciones de las voces con sus equivalentes en frances, ingles e italiano, contiene tres vocabularios de estos idiomas con las correspondencias castellanas, etc. [Compiled by T. O'Scanlon. Revised, before publication, by Manuel del Castillo. With a preface by Martín Fernández de Navarrete.], 1831, p. 47–. 
  57. ↑ Martín Fernández de Navarrete. Diccionario marítimo español. Imprenta real, 1831. 
  58. ↑ Vocabolario nautico italiano. Francesco Corazzini. 1832. Volum 1.
  59. ↑ Richard Henry Dana. The Seaman's Friend. Scholars' Facsimiles & Reprints, 1841, p. 1–. 
  60. ↑ Arcangelo Scotto Lachianca. Catechismo nautico per uso delle scuole di navigazione di classe inferiore da servire per istruzione pratica de' capitani e piloti in piccol cabotaggio, non che de' nostromi di naviglidi alto bordo compilato da Arcangelo Scotto Lachianca: Pilotaggio. 1. nel Gabinetto Bibliografico e Tipografico, 1841, p. 56–. 
  61. ↑ Naval Text-Book. Letters to the Midshipmen of the United States Navy on masting, rigging, and managing vessels of war. Also, a set of stationing tables, a naval gun exercise, and a marine dictionary, 1841, p. 6–. 
  62. ↑ Robert Kipping. The elements of sailmaking. Taylor, 1847. 
  63. ↑ Robert KIPPING. Elementos de construcción de velas. Imp. de T.Fortanet, 1860, p. 6–. 
  64. ↑ Auguste Jal. Glossaire nautique répertoire polyglotte de termes de marine anciens et modernes par A. Jal. Didot, 1848. 
  65. ↑ Augustin Jal. Glossaire nautique: Répertoire polyglotte de termes de marine anciens et modernes. Bottega d'Erasmo, 1848. 
  66. ↑ Thomas Roebuck. An English and Hindostanee Naval Dictionary of technical terms and sea phrases ... To which is prefixed a short grammar of the Hindostanee language, etc, 1848, p. 3–. 
  67. ↑ Henry Piddington. The Sailor's Horn-Book for the Law of Storms: Being a Practical Exposition of the Theory of the Law of Storms, and Its Uses to Mariners of All Classes in All Parts of the World, Shewn by Transparent Storm Cards and Useful Lessons. [With Two Diagrams on Horn.], 1848, p. 290–. 
  68. ↑ Lelièvre, J.F.M.. Atlas d'Architecture navale à l'usage de la Marine militaire et de la Marine marchande par Mazaudier, ... Lombard, ... Bonifay, Lelièvre, etc (en francès), 1854, p. 3. 
  69. ↑ Antonio Gregorio de Freitas. Novo diccionario da marinha de guerra e mercante, contendo todos os termos maritimos, astronomicos, construcção, e artilheria naval, com um appendice instructivo de tudo que deve saber a gente do mar. Impr. Silviana, 1855, p. 389–. 
  70. ↑ Juan Monjo i Pons. Curso metódico de arquitectura naval aplicada á la construccion de los buques mercantes. Imprenta de Jose Tauló, 1856. 
  71. ↑ Santallier, F.; Fatio, A.L.M.. Sur la Jetée. Pilote de l'étranger dans le Havre et ses environs .. Texte illustré de vignettes par Morel-Fatio, etc (en francès), 1858, p. 144-IA4 [Consulta: 24 octubre 2021]. 
  72. ↑ Le langage des marins, recherches historiques et critiques sur le vocabulaire maritime (etc.). Dentu, 1859, p. 62–. 
  73. ↑ Pierre Marie Joseph de Bonnefoux. Dictionnaire de marine à voiles et à vapeur: Marine à voiles. Bertrand, 1859, p. 169–. 
  74. ↑ Luigi FINCATI. Manovra Navale ... Terza edizione ... aumentata e fornita d'un vocabolario nautico, 1861, p. 3–. 
  75. ↑ Brown. The seaman's manual, 1863. 
  76. ↑ Arthur Young. Nautical Dictionary: Defining the Technical Language Relative to the Building and Equipment of Sailing Vessels and Steamers, Seamanship, Navigation, Nautical Astronomy, Naval Gunnery, Maritime Law and Commerce, General and Particular Average and Marine Insurance, and Other Terms Relating to Maritime Affairs .... Longman, Green, Longman, Roberts, & Green, 1863. 
  77. ↑ Gonzalo de Murga; Martín Ferreiro y Peralto Diccionario marítimo español: que además de las voces de navegacion y maniobra en los buques de vela, contiene las equivalencias en francés, inglés é italiano, y las mas usadas en los buques de vapor, formado con prescencia de los mejores datos publicados hasta el dia. Establecimiento Tipográfico de T. Fortanet, 1864. 
  78. ↑ de Lorenzo, J. Diccionario marítimo español: que además de las voces de navegación y maniobra en los buques de vela, contiene las equivalencias en francés, inglés e italiano, y las más usadas en los buques de vapor (en castellà). Est. Tip. de T. Fortanet, 1864, p. 197. 
  79. ↑ Karel Pieter Ter Reehorst. Mariner's Friend and Technical Dictionary in Ten Languages. Taylor, 1865, p. 15–. 
  80. ↑ de Chesnel de la Charbouclais, L.P.F.A.. Encyclopédie militaire et maritime: Dictionnaire des armées de terre et de mer ... (en francès). A. le Chevalier, 1865, p. 1289 [Consulta: 24 octubre 2021]. 
  81. ↑ Giuseppe Baron Parrilli. Dizionario di marineria militare italiano-francese e francese-italiano .... P. Androsio, 1866, p. 105–. 
  82. ↑ Smyth, W.H.; Belcher, E. The Sailor's Word-book: An Alphabetical Digest of Nautical Terms, Including Some More Especially Military and Scientific ... as Well as Archaisms of Early Voyagers, Etc. Blackie and Son, 1867. 
  83. ↑ Burney, C. The boy's manual of seamanship and gunnery, 1871, p. 82 [Consulta: 18 octubre 2021]. 
  84. ↑ Arminjon, V.F.. Elementi di attrezzatura e di manovra delle navi ... (en italià). L. Beuf, 1875, p. 226 [Consulta: 24 octubre 2021]. 
  85. ↑ Augusto Vittorio Vecchi. Saggi storico-marinareschi di Jack La Bolina [i.e. Augusto Vittorio Vecchi]. Tip. del R. Istituto sordomuti, 1877, p. 21–. 
  86. ↑ Dizionario di Marina (en italià). Natale Battezzati, 1879, p. 178 [Consulta: 24 octubre 2021]. 
  87. ↑ Luce, S.B.; Ward, A.; Seabury, S.; United States Naval Academy Text-book of Seamanship: The Equipping and Handling of Vessels Under Sail Or Steam. For the Use of the United States Naval Academy. D. Van Nostrand, 1884, p. 529 [Consulta: 24 octubre 2021]. 
  88. ↑ Hauser, A. Cours de construction navale: professé à l'École d'appliation du génie maritime (en francès). E. Bernard et cie, 1886, p. 520 [Consulta: 24 octubre 2021]. 
  89. ↑ Instituto Tecnico Naval (Rio De Janeiro). Dicionario Maritimo Brasileiro. Imprensa Oficial, 1961. 
  90. ↑ José María Martínez-Hidalgo y Terán; José María Martínez-Hidalgo; Laureano Carbonell Relat Vocabulari marítim català-castellà i castellano-catalán. Diputació de Barcelona, 1984. 
  91. ↑ Josep Maria Sigalés. Diccionari nàutic. Joventut, 1984. ISBN 978-84-261-2042-7. 
  92. ↑ Abinael Morais Leal. Dicionário de termos náuticos, marítimos e portuários. J. Olympio Editora, 1991. ISBN 978-85-7129-088-4. 
  93. ↑ Ricard Jaime Pérez. La maniobra en els velers de creu. Univ. Politèc. de Catalunya, 2002. ISBN 978-84-8301-590-2. 
  94. ↑ Pérez, Ricard Jaime. «Diccionari de l'aparell i del velam en els grans velers» (en castellà). [Consulta: 30 desembre 2021].
  95. ↑ «Vocabulari nàutic. Acadèmia Valenciana de la Llengua.». Arxivat de l'original el 2018-03-13. [Consulta: 12 març 2018].
  96. ↑ Jacinto Herrero Esteban. Escritos recobrados. Jordi Salvador Gracia, 2007, p. 37–. ISBN 978-84-612-1079-4. 
  97. ↑ [1]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Diccionari_nàutic&oldid=34252758»