Vés al contingut

Arquitectura naval

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plànol d'un vaixell mostrant la forma del buc

L'arquitectura naval és l'art de projectar i construir vaixells. L'arquitectura naval es divideix en construcció naval i teoria del vaixell. La primera estudia i projecta la construcció d'un vaixell en tot allò que fa referència a formes, estructura, materials, etc. La teoria del vaixell l'estudia com a vas flotant, tenint en compte la seva estabilitat, flotabilitat i les forces a les quals es trobarà sotmès en navegar.

Els primers llibres sobre arquitectura naval foren publicats a mitjan segle xviii i llur àmplia difusió possibilità els primers estudis i fou la base del ràpid desenvolupament de projectes de vaixells al segle xix. Són destacats els tractats Scientia Navalis (1749) de Leonhard Euler i Traité du Navire (1746) de Pierre Bouguer. Fredrik Henrik af Chapman en propugnà i vulgaritzà l'aplicació, tant amb els vaixells que construí com amb les seves obres Architectura Navals Mercatoria (1768) i Tractat om Skeppsbyggeriet (Tractat de Construcció Naval, 1775). Aquest art s'amplià amb l'aparició de les màquines de vapor. Al segle xix hom progressà notablement en les mesures de seguretat i en el que fa referència al confort. Les diferents formes de propulsió incrementen cada vegada més l'extensió i l'amplitud de l'arquitectura naval.

Consideracions prèvies

[modifica]

La professió d'arquitecte naval o enginyer naval està íntimament relacionada amb la construcció naval. La construcció de vaixells pot classificar-se de manera arbitrària en quatre períodes:

  • la construcció artesana tradicional
  • la construcció científica pre-industrial
  • la construcció científica industrial
  • la construcció naval actual

Es tracta d'una classificació convencional que permet analitzar i exposar l'abast de la professió de l'arquitecte naval en cada període considerat.

Vegeu també: Construcció naval i Història dels vaixells

Construcció naval artesana

[modifica]

La construcció naval artesana es basava en la tradició i l'experiència. No hi havia, definida com a tal, cap arquitecte naval. Els vaixells es feien principalment de fusta i els artesans constructors (posteriorment anomenats mestres d'aixa) tenien mètodes de construcció basats en la pràctica i els errors anteriors. Tanmateix, aquells menestrals disposaven d'uns coneixements rudimentaris prou satisfactoris (un vaixell fet de fustes pesants calava més; una proa afinada i tallant suposava una velocitat més gran; calia protegir l'obra viva ... etc.). Encara actualment subsisteixen constructors artesans que basteixen embarcacions de fusta d'un desplaçament considerable.

Construcció científica pre-industrial

[modifica]

L'arquitectura naval pot dir-se que comença amb l'aparició dels tractats teòrics i pràctics sobre construcció naval. Inicialment es tracta d'una disciplina no gaire científica però els seus “inventors” mostren una gran voluntat de que arribi a ser-ho. Sense oblidar la gran aportació científica del savi siracusà Arquimedes (descobridor del Principi d'Arquimedes i del concepte de metacentre),[1][2] els inicis de la ciència aplicada als vaixells comencen en el segle xviii amb les aportacions de Daniel Bernoulli, Pierre Bouguer, Leonhard Euler, Fredrik Henrik af Chapman i Jordi Joan i Santacília.

Construcció científica industrial

[modifica]

A grans trets l'inici coincideix amb l'aparició dels bucs de ferro forjat industrial i l'adopció del vapor. En aquesta llarga època que va des de Robert Fulton amb la propulsió a vapor o des dels primers vaixells amb buc de ferro (als anys 1807 i 1812, respectivament) fins l'inici de la Primera Guerra Mundial la millor manera d'estudiar la construcció i arquitectura naval és a partir dels tractats teòrics i dels vaixells reals construïts. Es tracta d'una història d'èxits i fracasos però sempre cap al progrés.

L'estudi de la realitat fa palesa que la professió dels responsables de dissenyar vaixells esdevingué cada vegada més una especialitat de l'enginyeria (els vaixells eren vehicles amb motors, molt diferents dels edificis estàtics) i així, en alguns països, els arquitectes navals passaren a ser enginyers navals. En altres nacions o estats es mantingué la denominació tradicional d'arquitectes navals.


Enginyeria naval actual

[modifica]
Article principal: Enginyeria naval

A l'estat espanyol, els estudis reglamentats de construcció naval s'impartien a l' Acadèmia de Guàrdies Marines (Cadis). Un decret de 1929, sota la presidència de Manuel Azaña Díaz, va crear l'Escuela Especial de Ingenieros Navales a Madrid. La titulació tècnica superior s'hi denomina Enginyeria naval amb dos graus possibles: Grau en Arquitectura Naval i Grau en Enginyeria Naval.

Obres sobre construcció i arquitectura naval

[modifica]
Les primeres veles de tall aparegueren en la forma de veles al terç en embarcacions grecoromanes clàssiques. El baix relleu mostra una nau mercant romana amb una vela al terç (segle III dC).
Galera mercant veneciana per al comerç amb Flandes. Il·lustració del manuscrit de Michele de Rodes.

Al llarg de diverses èpoques foren escrites diverses obres que tractaven de la construcció dels vaixells, de la seva forma i dels mitjans de propulsió. Alguns tractats generals (de contingut enciclopèdic o especialitzats en navegació) dedicaren alguns articles o capítols a la construcció de diferents tipus de naus o de temes relacionats.

La que segueix és una llista cronològica de les obres indicades i dels seus autors.

Llista cronològica

[modifica]

Temps antics

[modifica]

Els rems de la seva època se solien fabricar de fusta d'avet blanc (Abies alba). Però no pas de qualsevol manera. Teofrast va explicar la manera correcta d'obtenir rems resistents. En traducció lliure: "És millor fabricar-los a partir d'un avet jove. La fusta d'avet s'assembla a una ceba, amb diverses capes ben marcades. Un remolar hàbil sap conformar un rem sense tallar aquestes capes. Polint la fusta sense interrompre la capa exterior. Així el rem serà més resistent. Per contra, un artesà maldestre deixarà el rem amb les capes tallades que seran punts febles per on es podrà trencar amb facilitat". La fusta d'avet blanc s'emprava també per a fer trirrems i els pals corresponents, i era objecte d'un comerç molt important. En èpoques d'alta demanda i escassetat el seu preu era molt elevat.

  • 230 aC? Arquimedes fou l'autor del principi bàsic de la navegació. En el seu tractat Sobre els cossos flotants hi postula el principi d'hidroestàtica conegut com a Principi d'Arquimedes.[4]
    • Només es conserva una versió en llatí amb el títol De insidentibus aquae, en dos llibres.[5] El primer llibre tracta de la flotabilitats dels sòlids parcialment summergits en un fluid. El segon llibre estudia l'equilibri d'alguns casos de sòlids summergits en un fluid. Els estudiosos del tema, atenent a la forma parabòlica de les seccions del sòlids esmentats, dedueixen que l'objectiu del savi era aproximar-se a l'equilibride les naus.
  • 77dC. Plini el Vell, en la seva obra Història Natural, parlava del lli emprat en les veles dels vaixells.[6] De fet, a partir del lli, s'estenia sobre les veles dels vaixells i oferia una munió de dades sobre la navegació. Informació interessant en la construcció naval.
  • Hi ha un tractat interessant de difícil datació atribuït a Aristòtil i titulat Questions mecàniques.[7][8][9]
    • Quatre qüestions del tractat estan relacionades amb estudis de la física de la navegació i, per tant, amb l'Arquitectura naval.[10] Concretament es tracta dels capítols V (relacionat amb l'acció dels rems), VI (que parla de l'acció del timó), VII (sobre l'acció de les veles) i VIII (sobre la possibilitat de cenyida navegant amb vela en els vaixells de l'època).

Segle XIV

[modifica]
  • 1353. El document més antic que esmenta una coca (vaixell) de dos arbres al Mediterrani és un contracte de construcció català de l'any 1353.[11][12]

Segle XV

[modifica]
  • 1409. Pel que fa a les naus, el document més antic que en mostra una de tres pals és un dibuix de 1409 al Libre d'Ordinacions de l'administrador de les places de Barcelona.[13]
  • 1410. A l'inventari de la biblioteca del rei Martí l'Humà, que constava d'uns sis cents volums, hi havia tres llibres de tema nàutic: un Llibre sobre la carta de navegar (en català i escrit sobre paper de Xàtiva), un llibre de les naus i un llibre d'ordenació de la mar. Els dos primers es consideren perduts. La segona obra, el llibre de les naus, podria haver tractat de la construcció d'aquella mena de vaixells o de detalls sobre naus en general.[14]
  • 1434-35. Michele de Rodes. Fabrica di galere,[15][16] n'existeix una traducció parcial al castellà per Fermin Lacaci y Diaz.[17]
  • 1444-1449. Zorzi Trombetta da Modone
  • 1464. Benedetto Cotrugli va escriure el llibre De navigatione.[18] que no es va arribar a publicar, però que es conserva en forma de manuscrit. Es tracta d'una obra que pot consultar-se en una transcripció digitalitzada a cura de Piero Falchetta. També el manuscrit original pot llegir-se de franc (Manuscrit Beinecke MS 557, Yale University Library, Beinecke Rare Book and Manuscript Library).
  • 1465. Contracte per a la construcció d'una calavera per a Gracià Amat. Amb un buc de 24 a 25 gúes de roda a roda, dos pals (mestre i mitjana), bauprès i tres timons.[19]

Segle XVI

[modifica]
Croquis del constructor naval Matthew Baker.
  • 1547-1550. Stolonomie.[20][21] Aquest tractat existeix en forma de manuscrit consultable. Explica de forma detallada la forma de bastir i mantenir un estol de galeres a la costa mediterrània francesa.
  • 1570. Fragments of Ancient Shipwrightry. Mathew Baker.[22][23]
  • 1575. Juan Escalante de Mendoza. Itinerario de navegación.[24]
  • c1590. Giovanni Contarini. Arte de far vasselli.[25]
  • 1594. Baldissero Drachio Quintio. Visione del Drachio.

Segle xvii

[modifica]
  • 1607. Bartolomeo Crescentio. Nautica mediterranea.[26]
  • 1611. Tomé Cano. Arte para fabricar, fortificar, y aparejar naos de guerra, y merchantes.[27]
  • 1614. Pantero Pantera. L'armata navale.[28]
  • 1622. Ithier Hobier. De la construction d'une gallaire et de son equipage.[29]
  • 1629. Joseph Furttenbach. Architectura navalis: d.i. von dem Schiff-Gebäw, auff dem Meer und Seekusten zugebrauchen.[30]
    • 1650. Walter Raleigh. Publicació de l'obra Excellent observations and notes concerning the Royal Navy and Sea-Service.[31] Raleigh estava en contra dels vaixells massa grans. Segons Raleigh els espanyols deien: «Gran navío, gran fatiga».
  • 1671. Marcus Meibom. De fabrica triremium liber.[32]
  • 1686. Stefano di Zuanne di Michiel. Architettura navale. Obra manuscrita mai no publicada.[33]
  • 1691.Francisco Antonio Garrote. Recopilación para la nueva fábrica de baxeles españoles... [34]
  • 1697. Paul Hoste. Theorie de la construction des vaisseaux. Lyon.[35]
  • 1697. Cornelis Van Yk. De nederlandsche scheepsbouwkunst open gestelt.[36]

Segle xviii

[modifica]
Fragata Venus, de la classe Bellona, avarada en 1783, segons un dibuix de Chapman de l'any 1789.
  • 1702. Nicolas Aubin. Dictionnaire de Marine[37]
  • 1712. Antonio Gaztañeta.
    • Arte de fabricar reales.
    • Proporción de las medidas arregladas a la construcción de un bajel de guerra de setenta codos de quilla. (1712)
    • Proporciones de las medidas más esenciales para la fábrica de nuevos navíos y fragatas de guerra. (1720)
  • 1734. Joseph Gonzalez Cabrero Bueno. Navegacion especulativa y práctica,[44] un tractat de navegació amb molta informació sobre construcció naval.
  • 1758. Duhamel du Monceau - Élémens de l'architecture navale.[52]
  • 1778. Mâture, Description de l'Art de la (Romme, 1778).[59]
  • 1792. Charles Romme. Dictionnaire de la marine francoise: avec figures[60]

Segle xix

[modifica]
Sea Witch. Aquesta fragata, avarada el 1846, fou el segon dels clípers extrems dissenyats per John W. Griffiths.
Dos models de vaixell usats per William Froude. Science Museum (Londres).
Rèplica de l'Ictíneo I darrere del Museu Marítim de Barcelona.
  • 1800. João de Sousa. Caderno de todos os barcos do Tejo, tanto de carga e transporte como d'pesca.[61]
  • 1817. Robert Seppings.[62]
  • 1818. P.G. Gicquel-des-Touches.[63]
  • 1822. William Annesley. A New System of Naval Architecture.[64]
  • 1825. John Fincham. An Introductory Outline of the Practice of Ship-building.[65]
  • 1829. Louis Marie Joseph O'hier de Grandpré. Répertoire polyglotte de la marine.[66]
  • 1840. Auguste Jal.
    • Archéologie navale.[67]
    • Glossaire nautique: Répertoire polyglotte de termes de marine anciens et modernes.[68]
  • 1845. E. Gardiner Fishbourne. Naval construction. A letter to Sir G. Cockburn.[69]
  • 1847. Robert Kipping. The elements of sailmaking[70][71] L'obra de Kipping fou traduïda al castellà per l'aleshores tinent de navili menorquí Pere Riudavets i Tudury, amb complements interessants sobre els aparells de vela llatina.
  • 1853. Rudimentary Treatise on Masting, Mast-making, and Rigging of Ships.[72]
  • 1853. Mazaudier & Lombard. Curso completo y tratado práctico de arquitectura naval.[73]
  • 1854. John Willis Griffiths. Treatise on marine and naval architecture; or, Theory and practice blended in ship building .[74][75][76] Griffiths fou un enginyer naval considerat com un dels primers dissenyadors dels velers ràpids anomenats clípers. En el pròleg de la seva obra demostra la seva coneixença de la història de la construcció naval.
« To the Italians, Catalans, and Portuguese, was ship building mostly indebted in the early ages of its revival. The Spaniards followed up their discovery of the new world with rapid improvements in both the form and size of their ships, some of which have been rated at two thousand tons burthen. »
— En els primers temps de la seva recuperació, la construcció naval fou deguda principalment als italians, catalans i portuguesos. Els espanyols, un cop descobert el nou món, milloraren la forma i la grandària dels seus vaixells, alguns dels quals s'estimaren en dues mil tones de desplaçament., TREATISE ON MARINE AND NAVAL ARCHITECTURE. JOHN W. GRIFFITHS.
  • 1848. Cours complet et guide pratique d'architecture navale.[77]
  • 1856. Joan Monjo i Pons. Curso Metódico de arquitectura naval aplicada a la construcción de buques mercantes.[78]
  • 1859. Barthélemy J. Consolin. Manuel du voilier [79]
  • 1861. William Froude. Va establir la fórmula coneguda amb el seu nom: el nombre de Froude. Aquest nombre permet calcular la resistència a l'avançament d'un vaixell real a partir de proves fetes sobre models a escala.[80][81]
  • 1861. Auguste LAFORET. Étude sur la Marine des Galères. Avec plans et dessins.[82]
  • 1863. Andrew Murray. Ship-building in Iron and Wood.[83]
  • 1865. William Fairbairn. Treatise on Iron Ship Building: Its History and Progress as Comprised in a Series of Experimental Researches on the Laws of Strain ... Including the Experimental Results on the Resisting Powers of Armour Plates and Shot at High Velocities.[84]
  • 1869. E. Boisnel. Architecture navale. Étude sur la variation des formes des navires.[85]
  • 1873. William Cooper. Yachts and Yachting: Being a Treatise on Building, Sparring, Canvassing, Sailing and the General Management of Yachts.[86]
  • 1885. C.C.P. Fitzgerald. Boat sailing and racing. [87]
  • 1891. Narcís Monturiol i Estarriol. Ensayo sobre el arte de navegar por debajo de agua.[88][89]

Segle XX

[modifica]
  • 1920. Gervasio de Artiñano y de Galdácano. La arquitectura naval española: (en madera).[90][91]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Juan García Font. Historia de la ciencia. Ediciones Danae, 1968. 
  2. ↑ Chris Rorres. Archimedes in the 21st Century: Proceedings of a World Conference at the Courant Institute of Mathematical Sciences. Birkhäuser, 26 agost 2017, p. 99–. ISBN 978-3-319-58059-3. 
  3. ↑ Enquiry into plants and minor works on odours and weather signs, translated by Sir Arthur Hort, (1916)Enquiry into plants. Volume 1 Pàg.423(grec antic)(anglès)
  4. ↑ «Archimedes' Principle». Universitat de Weber State.
  5. ↑ Archimedes. Archimedis De insidentibus aquae. Liber primus [secundus]. apud Curtium Troianum, 1565, p. 1–. 
  6. ↑ Pline l'Ancien; Poinsinet de Sivry Histoire naturelle de Pline traduite en françois, avec le texte latin rétabli d'après les meilleures leçons manuscrites ; accompagnée de Notes critiques pour l'éclaircissement du texte, et d'Observations sur les connoissances des anciens comparées avec les découvertes des modernes. Tome Premier-Douzième [par Louis Poinsinet de Sivry. A. G. Meusnier de Querlon, J. E. Guettard et autres]. chez la Veuve Desaint, 1774, p. 5–. 
  7. ↑ Aristòtil; Qüestions mecàniques; Qüestió 7
  8. ↑ Casson, Lionel (1959). The Ancient Mariners : Seafarers and Sea Fighters of the Mediterranean in Ancient Times. Victor Gollancz.
  9. ↑ Casson, Lionel (1991). The Ancient Mariners (Second Edition). Princeton University Press. ISBN 0-6910-1477-9
  10. ↑ Aristotle. Works. translator, 1812, p. 535–. 
  11. ↑ Peregrine Horden; Sharon Kinoshita A Companion to Mediterranean History. Wiley, 21 gener 2014, p. 193–. ISBN 978-1-118-51933-2. 
  12. ↑ Robert Gardiner; Richard W. Unger Cogs, Caravels, and Galleons: The Sailing Ship, 1000-1650. Naval Institute Press, 1994. ISBN 978-1-55750-124-0. 
  13. ↑ Lawrence V. Mott. The Development of the Rudder: A Technological Tale. Texas A&M University Press, gener 1997, p. 144–. ISBN 978-0-89096-723-2. 
  14. ↑ Martin Fernandez de Navarrete. Disertacion sobre la historia de la nautica y de las ciencias matematicas que han contribuido a sus progresos entre los Espanoles. Obra postuma ... La publica la real academia de la historia. Vuida de Calero, 1846, p. 94–. 
  15. ↑ Michael (of Rhodes); Pamela O. Long; David McGee The book of Michael of Rhodes: a fifteenth-century maritime manuscript. MIT Press, 30 setembre 2009. ISBN 978-0-262-12308-2. 
  16. ↑ Creating Shapes in Civil and Naval Architecture: A Cross-Disciplinary Comparison. BRILL, 30 juny 2009, p. 223–. ISBN 978-90-474-2691-2. 
  17. ↑ Lacaci y Diaz, Fermin. Estudio histórico sobre la marina de los pueblos que se establecieron en España hasta el siglo XII de nuestra era. Imp. de M. Tello, 1876, p. 203–. 
  18. ↑ Benedetto Cotrugli. De Navigatione (1464-65).Trascrizione del testo del ms. 557 della Beinecke Rare Book and Manuscript Library (Yale University) a cura di Piero Falchetta.
  19. ↑ Martin Malcolm Elbl. The Portuguese Caravel and European Shipbuilding: Phases of Development and Diversity. UC Biblioteca Geral 1, 1985, p. 571–. GGKEY:PBC3SCAZ2NF. 
  20. ↑ Stolonomie.
  21. ↑ Johannes Georgius Fennis. La Stolonomie et son vocabulaire maritime marseillais: édition critique d'un manuscrit du XVIe siècle et étude historique, philologique et étymologique des termes de marine levantins, avec un glossaire, une bibliographie et un index. Apa-Holland universiteits pers, 1978. 
  22. ↑ Fragments From The Pepysian Library. UC Biblioteca Geral 1, p. 161–. GGKEY:NKXXUURN7X4. 
  23. ↑ Chapter 3. MATHEW BAKER AND THE ART OF THE SHIPWRIGHT.
  24. ↑ María Luisa Martín-Merás. Cartografía marítima hispana: la imagen de América. IGME, 1993, p. 144–. ISBN 978-84-7782-265-3. 
  25. ↑ Max Planck Institute for the History of Science
  26. ↑ Bartolomeo Crescenzio. Nautica Mediterranea Di Bartolomeo Crescentio Romano. All'Illvstriss. E Reverendiss. S. Card. Aldobrandino. Nella quale si mostra la fabrica delle Galee Galeazze, e Galeoni con tutti ... Si manifesta l'error delle Charte mediterranee ... S'insegna l'arte del nauigar (etc.). Bartolomeo Bonfadino, 1607. 
  27. ↑ Tomé Cano. Arte para fabricar, fortificar, y apareiar naos de guerra, y merchante .... en casa de Luys Estupiñan, 1611. 
  28. ↑ Pantero Pantera. L'armata nauale, del capitan Pantero Pantera ...: diuisa in doi libri ... ; con vn vocabolario, nel quale si dichiarano i nomi, [et] le voci marinaresche. Et con due tauole, l'vna de i capitoli, [et] l'altra delle materie dell'opera .... appresso Egidio Spada, 1614, p. 179–. 
  29. ↑ Ithier Hobier. De la construction d'une gallaire et de son equipage Par I. Hobier.... Par Denys Langlois, 1622. 
  30. ↑ Joseph Furttenbach. Architectura navalis: d.i. von dem Schiff-Gebäw, auff dem Meer und Seekusten zugebrauchen. Saur, 1629. 
  31. ↑ «EXCELLENT OBSERVATIONS AND NOTES, Concerning the Royall Navy and Sea-Service.WRITTEN By Sir Walter Rawleigh». Arxivat de l'original el 2016-10-11. [Consulta: 28 gener 2018].
  32. ↑ Marcus Meibom. De fabrica triremium liber, 1671, p. 191–. 
  33. ↑ Giovanni Maria MAFFIOLETI. Nello aprirsi degli studj fisico-matematici, relativi alla Navale Architettura noll'Arsenal di Venezia, discorso, etc, 1777, p. 44–. 
  34. ↑ «Recopilación para la nueva fábrica de baxeles españoles, donde se declaran las proporciones y nuevo gálibo correspondientes a seis órdenes de diferentes portes, con la utilidad de servir de guerra... y de merchantes;por D. Francisco Antonio Garrote, capitán de mar y de guerra por S.M., natural de la ciudad de Córdoba y vezino... de Sevilla.». Arxivat de l'original el 2020-12-29. [Consulta: 12 juny 2020].
  35. ↑ Paul Hoste. THÉORIE DE LA CONSTRUCTION DES VAISSEAUX: QUI CONTIENT PLUSIEURS TRAITEZ de Mathématique sur des matiéres nouvelles & curieuses. Chez Anisson, & Posuel, 1697. 
  36. ↑ Cornelis Van Yk. De nederlandsche scheepsbouwkunst open gestelt. A. Voorstad, 1697. 
  37. ↑ Nicolas (rev) Aubin. Dictionnaire de Marine. Pierre Brunel, 1702. 
  38. ↑ The Ship-builder's Assistant: Or, Some Essays Towards Compleating the Art of Marine Architecture: Viz. I. A General Introduction, Wherein is Consider'd the Solid of Least Resistance, So Far as Relates to the Formation of a Ship's Body, &c. II. Observations for Regulating the Price of Timber, Taken from the Proportion of Its Different Dimensions; with Estimates of the Value of Oak Timber, and Several Other Materials Relating to Naval Stores. III. Rules for Building the Hull of Any Sort of Ships. To which is Added, the Scantling Or Measuring of Ship-timbers, and Some Directions about Moulding Them. IV. A New Method for Finding the Tunnage of Any Ship. V. Rules for Proportioning the Rigging. To which is Annexed, an Explication of the Principal Terms Used in this Art. The Whole Illustrated with Many Schemes Proper to Each Part, Most of Them from Copper Plates. By William Sutherland, Shipwright and Mariner. Thomas Page, William and Fisher Mount, at the Postern on Tower-Hill, 1726, p. 12–. 
  39. ↑ L'Art de bâtir les vaisseaux et d'en perfectionner la construction, de les garnir de leurs apparaux, les mettre en Funin, les manoeuvrer... outre les pavillons de divers états.... chez David Mortier, 1719. 
  40. ↑ Resumen náutico de lo que se practica en el teatro naval. Antoni de Clariana i de Gualbes.
  41. ↑ Antonio de Clariana y Gualbes. Resumen nautico,: de lo que se practica en el teatro naval, o representacion succinta del arte de marina; en la idea de un baxel de guerra, desde los primeros rudimentos de la arquitectura nautica, hasta el conocimiento de la esfera celeste, y terraquea; facilitado con theoremmas, demonstraciones, y estampas, para la theorica, y practica de la navegacion;. En la imprenta de Iuan Piferrer, à la Plaça del Angel, 1731. 
  42. ↑ Catálogo de la Biblioteca Central de Marina. Imp. de Tejado, á cargo de R. Ludeña, 1865, p. 64–. 
  43. ↑ Martín Fernández de Navarrete. Diccionario marítimo español. Imprenta real, 1831, p. 13–. 
  44. ↑ Joseph GONZALEZ CABRERA BUENO. Navegacion especulativa y práctica, etc. [With plates.], 1734, p. 3–. 
  45. ↑ Daniel Bernoulli. Hydrodynamica sive de viribus et motibus fluidorum commentarii. Johann Reinhold Dulsecker, 1738. 
  46. ↑ John D. Anderson, Jr. A History of Aerodynamics: And Its Impact on Flying Machines. Cambridge University Press, 28 gener 1999, p. 41–. ISBN 978-1-139-93599-9. 
  47. ↑ José Mariano Vallejo. Tratado sobre el movimiento y aplicaciones de las aguas .... M. de Burgos, 1833, p. 92–. 
  48. ↑ Pierre Bouguer. Traité du navire, de sa construction, et de ses mouvemens. Jombert, 1746. 
  49. ↑ Leonhard Euler. Scientia navalis seu tractatus de construendis ac dirigendis navibus: Complectens Theoriam Vniversam De Sitv Ac Motv Corporvm Aqvae Innatantivm, 1749. 
  50. ↑ «Análisis y estudio del Album del Marques de la Victoria con proposito de su empleo en el modelismo de arsenal naval.». Arxivat de l'original el 2018-04-05. [Consulta: 6 juliol 2017].
  51. ↑ Mungo Murray. A Treatise on Ship-building and Navigation: In Three Parts Wherein the Theory, Practice, and Application of the Necessary Instruments are Perspicuously Handled. ... By Mungo Murray. ... To which is Added by Way of Appendix, and English Abridgment of Another Treatise on Naval Architecture, ... by M. Duhamel, .... D. Henry and R. Cave, 1754. 
  52. ↑ Élémens de l'architecture navale: ou Traité pratique de la construction des vaisseaux. C. A. Jombert, 1758. 
  53. ↑ Fredrik Henrik af Chapman. Architectura Navalis Mercatoria: The Classic of Eighteenth-Century Naval Architecture. Courier Corporation, 19 desembre 2012. ISBN 978-0-486-13651-6. 
  54. ↑ Fred M Walker. Ships and Shipbuilders: Pioneers of Design and Construction. Seaforth Publishing, 5 maig 2010, p. 40–. ISBN 978-1-78383-040-4. 
  55. ↑ Fredrik Henrik af Chapman; Saillant Traité de la construction des vaisseaux, avec une explication où l'on démontre les principes de l'architecture navale marchande et des navires armés en course, par M. Frédéric de Chapman,... Traduit du suédois [par P.-Ch. Lemonnier], sur l'édition publiée et imprimée chez Jean Pfeiffer en 1775. chez Saillant et Nyon, 1779. 
  56. ↑ Jorge Juan; José Gómez Navia; Imprenta Real (Madrid) Examen marítimo teórico práctico ó Tratado de Mecánica aplicado á la construccion, conocimiento y manejo de los navíos y demás embarcaciones. en la Imprenta Real, 1793. 
  57. ↑ Jorge Juan. Examen maritime: théorique et pratique, ou Traité de méchanique, appliqué à la construction et à la manoeuvre des vaisseaux & autres bâtiments. L'auteur, 1783. 
  58. ↑ Jorge Juan y Santacilia. Esame marittimo teorico e pratico, ovvero trattato di meccanica applicata alla costruzione e alla manovra dei vascelli e altri bastimenti (etc.). Stamp. Imp., 1819. 
  59. ↑ Nicolas Charles Romme; La Gardette; Penevert Description de l'art de la mâture. De l'imprimerie de L. F. Delatour, 1778. 
  60. ↑ Charles Romme. Dictionnaire de la marine francoise: avec figures. Imprimé chez P.L. Chauvet; et fe vend a Paris, chez Barrois l'aîné, Libraire, Quais des Augustins, no. 19, 1792, p. 196–. 
  61. ↑ João de SOUSA (Lente d'arquitectura naval.). Caderno de todos os barcos do Tejo, tanto de carga e transporte como d'pesca ... Cayer de toutes les barques, etc. [Engravings.], 1800, p. 9–. 
  62. ↑ On the great strength given to Ships of War by the application of Diagonal Braces. By Robert Seppings, Esq. F.R.S.Read November 17, 1817.
  63. ↑ P.-G. Gicquel-des-Touches. Traité des manoeuvres courantes et dormantes: compostant le gréement des bâtimens marchands de différentes espèces, de trente-quatre à quinze pieds de largeur .... Chez Simonet [et] Causette, 1818, p. 1–. 
  64. ↑ William Annesley. A New System of Naval Architecture. W. Nicol, and sold by G. and W. Nicol, 1822. 
  65. ↑ John Fincham. An Introductory Outline of the Practice of Ship-building, &c. &c. W. Woodward, 1825. 
  66. ↑ Louis Marie Joseph O'hier de Grandpré. Répertoire polyglotte de la marine, à l'usage des navigateurs et des armateurs .... Malher, 1829, p. 498–. 
  67. ↑ Augustin Jal. Archéologie navale. A. Bertrand, 1840. 
  68. ↑ Augustin Jal. Glossaire nautique: Répertoire polyglotte de termes de marine anciens et modernes. Bottega d'Erasmo, 1848. 
  69. ↑ Naval construction. A letter to Sir G. Cockburn, 1845, p. 3–. 
  70. ↑ Robert Kipping. The elements of sailmaking. Taylor, 1847. 
  71. ↑ Robert KIPPING. Elementos de construcción de velas. Imp. de T.Fortanet, 1860, p. 6–. 
  72. ↑ Rudimentary Treatise on Masting, Mast-making, and Rigging of Ships. John Weale, 1853. 
  73. ↑ Mazaudier & Lombard. Curso completo y tratado practico de arquitectura naval.... Impr. y Libr. de Ricardo Pita, impr. y librero de Marina del Departamento, 1853, p. 19–. 
  74. ↑ John Willis Griffiths. Treatise on marine and naval architecture; or, Theory and practice blended in ship building. D. Appleton and Company, 1854, p. 14–. 
  75. ↑ Glenn A. Knoblock. The American Clipper Ship, 1845-1920: A Comprehensive History, with a Listing of Builders and Their Ships. McFarland, 15 gener 2014, p. 26–. ISBN 978-0-7864-7112-6. 
  76. ↑ A Maritime History of New York. Going Coastal, Inc., 2004, p. 138–. ISBN 978-0-9729803-1-9. 
  77. ↑ Cours complet et guide pratique d'architecture navale (en francès). Robiquet, 1848. 
  78. ↑ Juan Monjo i Pons. Curso metódico de arquitectura naval aplicada á la construccion de los buques mercantes. Imprenta de Jose Tauló, 1856. 
  79. ↑ Barthélemy J. CONSOLIN. Manuel du voilier ... revu et publié par ordre de S. Exc. M. l'amiral Hamelin, ministre de la Marine, etc, 1859, p. 484–. 
  80. ↑ Royal Society (London). Proceedings of the Royal Society, 1870, p. 208–. 
  81. ↑ Volker Bertram; H. Schneekluth Ship Design for Efficiency and Economy. Butterworth-Heinemann, 15 octubre 1998, p. 4–. ISBN 978-0-08-051710-0. 
  82. ↑ Auguste LAFORET. Étude sur la Marine des Galères. Avec plans et dessins, 1861, p. 326–. 
  83. ↑ Murray, A.; Creuze, A.F.B.. Ship-building in Iron and Wood. A. and C. Black, 1863 [Consulta: 28 novembre 2021]. 
  84. ↑ Sir William Fairbairn. Treatise on Iron Ship Building: Its History and Progress as Comprised in a Series of Experimental Researches on the Laws of Strain ... Including the Experimental Results on the Resisting Powers of Armour Plates and Shot at High Velocities. Longmans, Green & Company, 1865. 
  85. ↑ Architecture navale. Étude sur la variation des formes des navires, contenant un devis général au moyen duquel on peut obtenir les formes usuelles relatives à chaque grandeur de navire, depuis 75 jusqu'à 1200 tonneaux de jauge, etc, 1869, p. 12–. 
  86. ↑ William Cooper. Yachts and Yachting: Being a Treatise on Building, Sparring, Canvassing, Sailing and the General Management of Yachts .... Hunt, 1873, p. 84–. 
  87. ↑ Fitzgerald, C.C.P.. Boat sailing and racing. Griffin, 1885, p. 34 [Consulta: 5 setembre 2023]. 
  88. ↑ Narciso Monturiol. Ensayo sobre el arte de navegar por debajo de agua esenito por el inventor del ictineo ó Barco-Pez. "Imprenta de Henrich y C.a., 1891. 
  89. ↑ Josep Batlló Ortiz; Pasqual Bernat López; Roser Puig Aguilar Actes de la VII Trobada d'Història de la Ciència i de la Tècnica: Barcelona, 14, 15, 16 i 17 de novembre de 2002. Institut d'Estudis Catalans, 2003, p. 297–. ISBN 978-84-7283-710-2. 
  90. ↑ La arquitectura naval española: (en madera) bosquejo de sus condiciones y rasgos de su evolución. El autor, 1920. 
  91. ↑ La arquitectura naval española (en madera): Bosquejo de sus condiciones y rasgos de su evolución . Gervasio de Artiñano y de Galdácano.

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arquitectura naval

Vegeu també

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Arquitectura_naval&oldid=33894120»