Vés al contingut

El carrer sense alegria

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Die freudlose Gasse)
Infotaula de pel·lículaEl carrer sense alegria
Die freudlose Gasse Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióGeorg Wilhelm Pabst Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Werner Krauss
Jaro Fürth
Greta Garbo
Loni Nest
Asta Nielsen
Sylvia Torf
Karl Etlinger
Ilka Grüning
Agnes Esterhazy
Alexander Murski (en) Tradueix
Henry Stuart
Robert Garrison
Valeska Gert
Hertha von Walther
Otto Reinwald
Gregori Chmara
Lya Mara
Einar Hanson
Marlene Dietrich Modifica el valor a Wikidata
ProduccióMichael Salkind (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GuióWilly Haas Modifica el valor a Wikidata
MúsicaMax Deutsch Modifica el valor a Wikidata
FotografiaGuido Seeber, Curt Oertel, Walter Robert Lach i Robert Lach Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeMarc Sorkin Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorArnoldo Mondadori Editore Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenAlemanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena1925 Modifica el valor a Wikidata
Durada148 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalalemany
cap valor Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí Sí
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Format4:3 Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama i cinema mut Modifica el valor a Wikidata
Temaprostitució Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióViena Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0015842 FilmAffinity: 533769 Allocine: 107539 Rottentomatoes: m/the_joyless_street Letterboxd: joyless-street Allmovie: v26639 TCM: 5887 Archive.org: TheJoylessStreet1926 TMDB.org: 8462 Modifica el valor a Wikidata

El carrer sense alegria (alemany: Die freudlose Gasse)[1] és una pel·lícula muda alemanya del 1925 dirigida per Georg Wilhelm Pabst i amb Greta Garbo en el paper principal.[2] És l'adaptació cinematogràfica més famosa d'un treball de Hugo Bettauer. Va ser una de les primeres pel·lícules del moviment "Nova Objectivitat" (Neue Sachlichkeit), terme encunyat el 1924 per Gustav Hartlaub, director del museu de Manheim, per designar la nova i vigorosa tendència del cinema alemany, de caràcter realista.[3] Els intertítols han estat traduïts al català.[1]

Argument

[modifica]

L'any 1921 en un carreró anomenat Melchiorgasse a la part pobre de Viena, Àustria, només hi ha dues persones benestants: el carnisser Josef Geiringer i la senyora Greifer, que regenta una botiga de moda i un club nocturn, patrocinada per rics vienesos. Annex a la discoteca hi ha l'hotel Merkl, un prostíbul al qual les dones del club nocturn porten els seus clients. La pel·lícula segueix la vida de dues dones del mateix barri pobre, mentre intenten millorar-se durant el període de la hiperinflació de la postguerra austríaca. Són la Maria, un passejant amb un pare cruel i abusador, i la Grete, que a l'últim moment es salva d'aquest destí.

Per als pobres, la crisi central que comença la pel·lícula és la manca de carn. La família de la Greta està formada per un pare funcionari orgullós i una germana petita que es queixa amargament que ja no pot viure de la sopa de col. La Grete promet carn l'endemà, ja que el carnisser ha anunciat carn argentina congelada al matí. Però mentre es troba a la fila nocturna, Grete es desmaia i perd el seu lloc.

Pel que fa a la Maria, després de ser cridada pel seu pare per no haver-se portat a casa la margarina, escriu al seu amant, l'oficinista de la banca Egon Stirner, i li suplica que se l'emporti, però finalment creu que és infidel i l'acusa falsament de l'assassinat, tot coneixent la veritable identitat de l'assassí, d'haver-ho presenciat ell mateix.

Al final, Else, una dona i mare, que prèviament proporcionava favors sexuals al carnisser per a la carn, mata el carnisser perquè li rebutja més carn. Els pobres del barri, escoltant els sons del club nocturn, es revolten contra els clients llançant pedres. El club nocturn es crema i hi moren Else i el seu marit a l'àtic, però no abans de permetre-los portar el seu nadó amb seguretat als pobres que esperaven. Només la Grete sembla tenir alguna esperança d'abandonar Melchiorgasse, i això a causa de la seva relació amb un oficial de la Creu Roja Americana.

Repartiment

[modifica]

Versions de la pel·lícula

[modifica]

Poc després de la seva estrena, van circular diferents versions de la pel·lícula a causa de les retallades de censura. El Filmmuseum de Múnic va restaurar la pel·lícula el 1999 a la seva durada original.[4] Una versió digital d'aquesta nova pel·lícula, de 151 minuts de durada, va ser produïda per Austrian Filmarchiv, a partir de la qual està disponible. Hi ha disponible una versió en DVD de la regió 2 amb extres documentals.

Galeria

[modifica]

Greta Garbo d'Alexander Binder durant el rodatge de Die freudlose Gasse.

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 «Die freudlose Gasse». Filmoteca de Catalunya. [Consulta: 30 setembre 2023].
  2. ↑ Alexander Walker; Metro-Goldwyn-Mayer Garbo: a portrait. Macmillan, octubre 1980, p. 183. ISBN 978-0-02-622950-0 [Consulta: 27 juliol 2010]. 
  3. ↑ GUBERN, R.: Historia del Cine. Ed. Lumen, Barcelona, 1989
  4. ↑ «Progressive Silent Film List: Joyless Street». Silent Era. [Consulta: 11 setembre 2009].

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: El carrer sense alegria
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=El_carrer_sense_alegria&oldid=34003190»