Inspiration

Inspiration

Fitxa
Direcció	Clarence Brown
Protagonistes	Greta Garbo Robert Montgomery Lewis Stone Marjorie Rambeau Karen Morley Beryl Mercer Oscar Apfel Joan Marsh Paul McAllister Arthur Hoyt Edwin Maxwell George Irving John Miljan Richard Tucker Theodore von Eltz
Director artístic	Cedric Gibons
Producció	Irving G. Thalberg i Clarence Brown
Dissenyador de producció	Cedric Gibbons
Guió	Gene Markey, adaptació de Sapho d'Alphonse Daudet
Música	William Axt (no surt als crèdits)
Fotografia	William H. Daniels
Muntatge	Conrad A. Nervig
Vestuari	Adrian
Productora	Metro-Goldwyn-Mayer
Distribuïdor	Metro-Goldwyn-Mayer
Dades i xifres
País d'origen	Estats Units d'Amèrica
Estrena	1931
Durada	74 min
Idioma original	anglès
Color	en blanc i negre
Descripció
Gènere	Melodrama
Lloc de la narració	París

Inspiration és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Clarence Brown, estrenada el 1931.

Argument

Greta Garbo a Inspiration

Yvonne Valbret és una "cortesana" de la qual els homes s'enamoren, sobretot els artistes que en fan el seu model. Però quan coneix André Montell, un jove de sentiments sincers, se n'enamora i vol renunciar per a ell a aquesta vida. André descobreix llavors el passat...

Repartiment

• Greta Garbo: Yvonne Valbret
• Robert Montgomery: André Montell
• Lewis Stone: Delval Raimond
• Marjorie Rambeau: Lulu
• Joan Marsh: Madeleine Darthy
• Judith Vasselli: Odette
• Beryl Mercer: Marthe
• John Miljan: Coutant
• Gwenn Lee: Gaby
• Zelda Sears: Pauline
• Edwin Maxwell: Julien Montell
• Oscar Apfel: Vignault
• Paul Mac Allister: Jouvet
• Arthur Hoyt: Gavarni
• Richard Tucker: Galand
• Karen Morley: Liane Latour
• George Irving (no surt als crèdits): El pare de Magdalena

Crítica

En una difusió televisada el 1990, Patrick Brion escrivia a Télérama, sota el pseudònim d'André Moreau :

"Greta Garbo encarna de nou una dona seductora i temptadora. Una vegada més, Clarence Brown la dirigeix, signant Adrian el seu vestuari i William Daniels la fotografia. Inspiration se situa, doncs, en la línia de les produccions decidides per la Metro-Goldwyn-Mayer per assegurar la notorietat i l'èxit de Greta Garbo. Presoner d'un assumpte melodramàtic - Sapho, d'Alphonse Daudet -, Clarence Brown aprofita no obstant això per recordar, en el transcurs d'algunes escenes, el seu gust i la seva intel·ligència. Així veurem molt particularment la seqüència del suïcidi de Liana Latour, un moment molt breu, magníficament tallat i d'una tràgica intensitat. Gràcies a Garbo, sublim, que Clarence Brown havia dirigit a Flesh and the Devil i Anna Christie, les convencions de la història s'esborren a poc a poc, amb la seva presència, havent-hi prou en transformar situacions convingudes en trasbalsadors instants. Es tracta d'una de les pel·lícules més rares de « La Divina »."