Diego Muñoz-Cobo y Serrano
Aparença
Retrat del tinent general Diego Muñoz-Cobo per Julio Romero de Torres | |||||||||||||||||||||
Biografia | |||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Naixement | (es) Diego Muñoz Cobo 19 gener 1854 Arjona (Província de Jaén) | ||||||||||||||||||||
Mort | 1937 (82/83 anys) Madrid | ||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||
Activitat | |||||||||||||||||||||
Ocupació | polític, militar | ||||||||||||||||||||
Carrera militar | |||||||||||||||||||||
Rang militar | tinent general | ||||||||||||||||||||
Premis
|
Diego Muñoz-Cobo y Serrano (Arjona, 19 de gener de 1854 - Madrid, 1937)[1] va ser un militar i polític espanyol.
Biografia[modifica]
General de Cavalleria, va combatre en la Guerra del Rif com a Capità general de València i Madrid i, en 1915, Governador militar de Cartagena. Fou nomenat el 27 de gener de 1919 ministre de la Guerra en el quart govern del comte de Romanones, i va ocupar la cartera fins a abril d'aquest any.[2] Posteriorment va ser Senador per Zamora de 1919 a 1920[3] i va formar part interinament del cuadrilátero que va facilitar l'adveniment del Directori militar de Miguel Primo de Rivera. Va ser detingut en 1932, ja en la Segona República, per participar en La Sanjurjada. Va morir a Madrid en 28 de gener de 1937.
Referències[modifica]
Bibliografia[modifica]
- Diccionario biográfico español. Real Academia de la Historia
Càrrecs públics | ||
---|---|---|
Precedit per: Dámaso Berenguer y Fusté |
Ministre de Marina (gener-abril) 1919 |
Succeït per: Luis de Santiago y Aguirrebengoa |