Vés al contingut

Diego Muñoz-Cobo y Serrano

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Diego Muñoz Cobos)
Plantilla:Infotaula personaDiego Muñoz-Cobo y Serrano

Retrat del tinent general Diego Muñoz-Cobo per Julio Romero de Torres Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Diego Muñoz Cobo Modifica el valor a Wikidata
19 gener 1854 Modifica el valor a Wikidata
Arjona (Província de Jaén) Modifica el valor a Wikidata
Mort1937 Modifica el valor a Wikidata (82/83 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Senador al Senat espanyol
15 juny 1919 – desembre 1920
Ministre de Guerra
27 gener 1919 – 15 abril 1919
← Dámaso Berenguer y FustéLuis de Santiago y Aguirrebengoa →
Capità general de València
20 setembre 1918 – 27 gener 1919
← Antonio Tovar y MarcoletaCarlos Palanca y Cañas →
Capità general de les Illes Balears
9 maig 1918 – 20 setembre 1918
← Ramón García y MenachoFrancisco San Martín Patiño →
Governador militar de Cartagena
5 març 1914 – 23 juliol 1916 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, militar Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militartinent general Modifica el valor a Wikidata
Premis

Diego Muñoz-Cobo y Serrano (Arjona, 19 de gener de 1854 - Madrid, 1937)[1] va ser un militar i polític espanyol.

Biografia

[modifica]

General de Cavalleria, va combatre en la Guerra del Rif com a Capità general de València i Madrid i, en 1915, Governador militar de Cartagena. Fou nomenat el 27 de gener de 1919 ministre de la Guerra en el quart govern del comte de Romanones, i va ocupar la cartera fins a abril d'aquest any.[2] Posteriorment va ser Senador per Zamora de 1919 a 1920[3] i va formar part interinament del cuadrilátero que va facilitar l'adveniment del Directori militar de Miguel Primo de Rivera. Va ser detingut en 1932, ja en la Segona República, per participar en La Sanjurjada. Va morir a Madrid en 28 de gener de 1937.

Referències

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
  • Diccionario biográfico español. Real Academia de la Historia
Càrrecs públics
Precedit per:
Dámaso Berenguer y Fusté
Ministre de Marina

(gener-abril) 1919
Succeït per:
Luis de Santiago y Aguirrebengoa