Vés al contingut

Dinastia Jin (265-420)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Dinastia Jin (265–420))
Per a altres significats, vegeu «Dinastia Jin».
Jìn Cháo
晉朝
← Bandera
← Bandera
 265 – 420 Bandera →
Bandera →

Ubicació de JinLa Dinastia Jin Occidental (groc) en el 280 AD
Informació
CapitalLuoyang (265-311)
Chang'an (312-316)
Jiankang (317-420)
Idioma oficialXinès
ReligióBudisme, daoisme, confucianisme, Religió tradicional xinesa
Monedamonedes antigues xineses Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Població290 (est.): 22,620,000 
Període històric
Establiment265
Reunificació de la Xina sota el govern de Jin- de 280
Jin s'evacua a la regió sud del riu Huai, comença Jin Oriental- de 317
Abdicació a Liu Song420
Política
Forma de governMonarquia
Emperador
 • 266–290 (Primer de Jin Occidental):Emperador Wu de Jin
 • 318–323 (Primer de Jin Oriental):Emperador yuan de Jin
 • 419–420 (darrer emperador Jin):Emperador Gong de Jin
Història de la Xina
Història de la Xina
Història de la Xina
ANTIGA
3 Augustos i 5 Emperadors
Dinastia Xia 2100–1600 aC
Dinastia Shang 1600–1046 aC
Dinastia Zhou 1045–256 aC
 Zhou Occidental
 Zhou Oriental
   Primaveres i Tardors
   Regnes Combatents
IMPERIAL
Dinastia Qin 221 aEC–206 aEC
Dinastia Han 206 aEC–220 EC
  Han Occidental
  Dinastia Xin
  Han Oriental
Tres Regnes 220–280
  Wei, Shu i Wu
Dinastia Jin 265–420
  Jin Occidental 16 Regnes
304–439
  Jin Oriental
D. Meridionals i Septentrionals
420–589
Dinastia Sui 581–618
Dinastia Tang 618–907
  ( Segon Zhou 690–705 )
5 Dinasties &
10 Regnes
907–960 		Dinastia Liao
907–1125
Dinastia Song
960–1279
  Song del Nord Xia Occ.
  Song del Sud Jin
Dinastia Yuan 1271–1368
Dinastia Ming 1368–1644
Dinastia Qing 1644–1911
MODERNA
República de la Xina 1912–1949
República Popular
de la Xina
Des del 1949 		República de
la Xina (Taiwan)
Des del 1945
Aquesta caixa:

    La Dinastia Jìn (xinès tradicional: 晉朝, xinès simplificat: 晋朝, pinyin: Jìn Cháo; Wade-Giles: Chin⁴-ch'ao²; Mandarí: tɕîn tʂʰɑ̌ʊ̯), va ser una dinastia de la història xinesa, que va existir entre els anys 265 i 420 EC. N'hi ha dues divisions principals en la història de la dinastia, la primera sent la Jin Occidental (x: 西晉, 265–316) i la segona Jin Oriental (x: 東晉 317–420). Jin Occidental va ser fundada per Sima Yan, amb la seva capital a Luoyang, mentre que Jin Oriental va ser iniciada per Sima Rui, amb la seva capital a Jiankang. Els dos períodes són també coneguts com a Liang Jin (x: 两晋 lit., dos Jin) i Sima Jin pels estudiosos, per distingir aquesta dinastia d'altres dinasties que utilitzen el mateix caràcter xinès, tal com la Dinastia Jin Tardana (x: 后晋).

    Set Savis de l'Arbreda de Bambú, una pintura d'una tomba de la Dinastia Jin Oriental a Nanjing, ara localitzada en el Museu Provincial de Shaanxi.

    Fundació

    [modifica]

    El clan Sima va ser inicialment un clan subordinat de la dinastia Wei, però la influència i el poder del clan va créixer enormement després de l'incident a les tombes Gaoping del 249. En 265, Sima Yan va forçar a l'emperador Cao Huan de Wei a abdicar el tron en favor seu, acabant amb la dinastia Wei i començant la de Jin com Emperador Wu.[1] Ell va anomenar la seva dinastia en referència a l'estat de Jin del període de Primaveres i Tardors que una vegada va governar en el comtat Wen a Henei (en l'actualitat Comtat Wen (Henan)) on hi havia la residència del clan Sima. Sima Yan es va centrar immediatament a conquerir l'últim dels Tres Regnes, Wu Oriental, que controlava el sud-est de la Xina i en 280 200.000 soldats en sis columnes, viatjant per riu i terra, van envair Wu tant des de Sichuan com del Nord que ràpidament van trencar tota la resistència, inclòs l'intent del canceller de Wu, Zhang Di, d'aturar-los amb 30.000 soldats. Molt aviat, les forces de Jin van assetjar la capital de Wu, Nanjing, que només tenia 20.000 defensors. Adonant-se que estava condemnat, el governant Wu es va rendir a Jin i la Xina es va reunir.[2] Durant el govern de l'emperador Wu, la Xina va entrar en una era de prosperitat. Els Jin van encoratjar la recuperació rebaixant impostos i subvencionant la construcció de dics i altres obres en benefici de l'agricultura. La reunificació de la Xina també va estimular el comerç per ajudar a estimular l'economia.[3]

    Declivi

    [modifica]

    Els conflictes interns, la corrupció, i l'agitació política ràpidament van debilitar la dinastia, i la unificació va durar només deu anys. Amb la mort de l'emperador Wu el 290 i l'arribada del segon emperador de Jin, l'emperador Hui, diversos prínceps imperials van tractar de prendre el poder en la devastadora Guerra dels Vuit Prínceps.

    Si bé els conflictes inicials eren relativament menors i es limitaven a la capital imperial de Luoyang i als voltants, l'abast de la guerra es va ampliar amb cada nou príncep que entrava en la lluita. Els nombrosos grups tribals del nord i nord-oest que havien estat fortament reclutats a l'exèrcit van explotar en el caos per prendre el poder.[4] El guanyador resultant va ser l'últim príncep supervivent major, Sima Yue.[5] La lluita despoblar el nord de la Xina i va debilitar molt la fortalesa de la dinastia Jin, que aviat es va enfrontar a més trastorns quan va començar l'aixecament Wu Hu, en el què la capital de Jin, Luoyang, va ser saquejada per Liu Cong, governant de Zhao anteriors l'any 311 i l'emperador Huai de Jin va ser capturat i posteriorment executat. El successor de Huai, l'emperador Min de Jin, també va ser capturat i executat per les forces de Han Zhao quan es van apoderar de Chang'an l'any 316. Un gran nombre de refugiats van fugir cap al sud, mentre que el nord va ser ocupat per diverses tribus nòmades. Açò va marcar el final de la dinastia Jin Occidental en el 316, quan la cort Jin fou evacuada a la regió al sud del riu Huai, i el començament de la dinastia Jin Oriental i el període dels Setze Regnes.[6]

    Jin Oriental

    [modifica]

    Sima Rui, que va succeir a l'emperador Min, va restablir la dinastia Jin amb la seva capital a Jiankang, inaugurant el Jin oriental, que va estar en conflicte gairebé constant amb els estats del nord durant la major part de la seva existència, i va llançar diverses invasions del nord amb l'objectiu de recuperar els seus territoris perduts. En particular, l'any 383, els Jin orientals van infligir una derrota devastadora a la batalla del Riu Fei[7] als Jin anteriors, un estat governat per Di que havia unificat breument el nord de la Xina. Arran d'aquesta batalla, els Jin anteriors es van escindir i els exèrcits Jin van recuperar les terres al sud del riu Groc. El Jin oriental va ser finalment usurpat pel general Liu Yu l'any 420 i substituït per la dinastia Liu Song. La dinastia Jin oriental es considera la segona de les Sis Dinasties.

    Referències

    [modifica]
    1. ↑ Guanzhong, Luo. Three Kingdoms (en anglès). University of California Press, 2004, p. 981. 
    2. ↑ San Tan, Koon. Dynastic China (en anglès). Other Press, 2014, p. 145. ISBN 9789839541885. 
    3. ↑ Bo, Li; Yin, Zheng. 中华五千年/: 绘图本 [Cinc mil anys de la Xina] (en xinès). Editorial Popular de Mongòlia Interior, 2001, p. 365. ISBN 7-204-04420-7. 
    4. ↑ Gernet, Jacques. A History of Chinese Civilization (illustrated, reprint, revised ed.) (en anglès). Cambridge University Press, 1996, p. 180. ISBN 0521497817. 
    5. ↑ Declercq, Dominik. Writing Against the State Political Rhetorics in Third and Fourth Century China (en anglès). Brill, 1998, p. 263. ISBN 9789004103764. 
    6. ↑ Schirokauer, Conrad; Brown, Miranda. Breve historia de la civilización china (en castellà). Barcelona: Bellaterra, 2006, p. 121. ISBN 978-84-7290-555-9. 
    7. ↑ Peers, C. J.. Imperial Chinese Armies (1) 200 BC - AD 589 (en anglès). Osprey Publishing, 1995. ISBN 1-85532-514-4. 

    Vegeu també

    [modifica]
    A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dinastia Jin
    Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Dinastia_Jin_(265-420)&oldid=34002300»