Diomedes de Tràcia

Aquest article tracta sobre Diomedes de Tràcia. Vegeu-ne altres significats a «Diomedes».

Diomedes de Tràcia

Tipus	personatge mitològic grec
Context
Mitologia	mitologia grega
Dades
Gènere	masculí
Família
Mare	Cirene (nimfa)
Pare	Ares
Germans	Abdera
Altres
Càrrec	rei mitològic de Tràcia
Propietari de	Eugues de Diomedes

Hèracles i les eugues de Diomedes

Diomedes (en grec antic Διομήδης), segons la mitologia grega va ser un rei traci dels bístons, fill d'Ares i de Pirene.

Tenia quatre cavalls (o eugues, les eugues de Diomedes) que vomitaven foc i es nodrien de carn humana, i per alimentar-los capturava els estrangers que passaven per aquelles terres. Euristeu va encarregar a Hèracles en un dels dotze treballs que acabés amb aquesta situació i portés les eugues cap a Micenes. Hèracles les buscà, amb una colla de voluntaris, i una vegada eliminats els nois encarregats de pasturar els animals, se les va endur. Però a la platja el van atacar els habitants del lloc, que defensaven les eugues. Davant d'això, Hèracles confià els animals al seu amic Abderos, fill d'Hermes i nascut a Opus, a la Lòcrida. Mentre Hèracles lluitava i vencia els indígenes, Abderos va ser devorat per les eugues. Hèracles va matar Diomedes i va fundar a la costa una ciutat anomenada Abdera, en memòria del seu amic. Tot seguit va portar les eugues a Euristeu, però aquest les va deixar en llibertat i van acabar devorades pels animals salvatges de les muntanyes de l'Olimp. Una altra tradició diu que Hèracles va matar Diomedes posant-lo davant de les seves eugues perquè se'l mengessin. Després l'heroi va portar els animals a Euristeu que els va consagrar a Hera.

Els descendents de Diomedes encara existien en temps d'Alexandre el Gran.

La tradició ha conservat el nom de les eugues: Podarg, Lampó, Xantos i Dinos. Es deia que estaven lligades amb una cadena de ferro a les seves menjadores, que eren de bronze.

Bibliografia

• Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 66. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 84-297-4146-1