Diomedes de Tràcia
Aquest article tracta sobre Diomedes de Tràcia. Vegeu-ne altres significats a «Diomedes». |
Tipus | personatge mitològic grec |
---|---|
Context | |
Mitologia | mitologia grega |
Dades | |
Gènere | masculí |
Família | |
Mare | Cirene (nimfa) |
Pare | Ares |
Germans | Abdera |
Altres | |
Càrrec | rei mitològic de Tràcia |
Propietari de | Eugues de Diomedes |
Diomedes (en grec antic Διομήδης), segons la mitologia grega va ser un rei traci dels bístons, fill d'Ares i de Pirene.
Tenia quatre cavalls (o eugues, les eugues de Diomedes) que vomitaven foc i es nodrien de carn humana, i per alimentar-los capturava els estrangers que passaven per aquelles terres. Euristeu va encarregar a Hèracles en un dels dotze treballs que acabés amb aquesta situació i portés les eugues cap a Micenes. Hèracles les buscà, amb una colla de voluntaris, i una vegada eliminats els nois encarregats de pasturar els animals, se les va endur. Però a la platja el van atacar els habitants del lloc, que defensaven les eugues. Davant d'això, Hèracles confià els animals al seu amic Abderos, fill d'Hermes i nascut a Opus, a la Lòcrida. Mentre Hèracles lluitava i vencia els indígenes, Abderos va ser devorat per les eugues. Hèracles va matar Diomedes i va fundar a la costa una ciutat anomenada Abdera, en memòria del seu amic. Tot seguit va portar les eugues a Euristeu, però aquest les va deixar en llibertat i van acabar devorades pels animals salvatges de les muntanyes de l'Olimp. Una altra tradició diu que Hèracles va matar Diomedes posant-lo davant de les seves eugues perquè se'l mengessin. Després l'heroi va portar els animals a Euristeu que els va consagrar a Hera.
Els descendents de Diomedes encara existien en temps d'Alexandre el Gran.
La tradició ha conservat el nom de les eugues: Podarg, Lampó, Xantos i Dinos. Es deia que estaven lligades amb una cadena de ferro a les seves menjadores, que eren de bronze.[1]
Referències
[modifica]- ↑ Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 139. ISBN 9788496061972.
Bibliografia
[modifica]- Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 66. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 84-297-4146-1