Vés al contingut

Eugues de Diomedes

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula personatgeEugues de Diomedes

Modifica el valor a Wikidata
Tipusgrup de personatges de la mitologia grega
cavall mític Modifica el valor a Wikidata
Altres
Propietat deDiomedes de Tràcia Modifica el valor a Wikidata

La captura de les eugues de Diomedes va ser l'octau dels dotze treballs d'Hèracles. El rei dels bístons Diomedes tenia quatre eugues ferotges que s'alimentaven de carn humana i vomitaven foc. Aquest Diomedes era fill d'Ares i de la nimfa Cirene i vivia a la vora de la mar Negra.[1][2]

Sembla que s'alimentaven dels morts a les batalles, i quan no hi havia guerres, Diomedes celebrava cada dia una gran festa al seu palau, i acabava matant els convidats per alimentar les eugues. El rei Euristeu va encarregar a Hèracles la captura d'aquestes eugues i portar-les a Micenes. Hèracles, amb una colla de voluntaris, les va anar a buscar, i una vegada eliminats els nois que feien pasturar els animals, se les va endur cap al mar. Però a la platja el van atacar els bístons. Hèracles va deixar els animals amb el seu amic Abderos, fill d'Hermes i nascut a Opunt, a la Lòcrida per lluitar i vèncer els indígenes, però les eugues van devorar Abderos.[2][1] Hèracles va matar Diomedes i va fundar a la costa una ciutat anomenada Abdera, en memòria del seu amic. Tot seguit va portar les eugues a Euristeu, però aquest les va deixar en llibertat i van acabar devorades pels animals salvatges de les muntanyes de l'Olimp.[2] Una altra tradició diu que Hèracles va matar Diomedes posant-lo davant de les seves eugues perquè se'l mengessin.[3] Després l'heroi va portar els animals a Euristeu que els va consagrar a Hera.[1]

La tradició ha conservat el nom de les eugues: Podarg, Lampó, Xantos i Dinos. Es deia que estaven lligades amb una cadena de ferro a les seves menjadores, que eren de bronze.[1]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 139. ISBN 9788496061972. 
  2. 2,0 2,1 2,2 Pseudo-Apol·lodor. Biblioteca, II, 5, 8
  3. Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, IV, 15, 3