Sarg imperial

Sarg imperial
Diplodus cervinus
	;
Estat de conservació
	Risc mínim
UICN	154708
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Actinopteri
Ordre	Spariformes
Família	Sparidae
Gènere	Diplodus
Espècie	Diplodus cervinus ; R. T. Lowe, 1838
Nomenclatura
Sinònims	Charax cervinus (Lowe, 1838); Diplodus trifasciatus (Rafinesque, 1810); Sargus cervinus (Lowe, 1838); Sargus trifasciatus (Rafinesque, 1810);

El sarg imperial, el sard imperial, el sard reial o el presoner^[2] (Diplodus cervinus cervinus) és un peix teleosti de la família dels espàrids i de l'ordre dels perciformes.^[3]

Morfologia

Pot arribar als 55 cm de llargària total (normalment, en fa 35) i els 2.740 g de pes.
Musell més aviat cònic.
Llavis gruixuts.
10-12 incisius a la mandíbula superior i 8 a la inferior.
És gris platejat o daurat amb 5 franges amples transversals i fosques. La part anterior del musell és fosca. Té una petita taca fosca a l'aixella de l'aleta pectoral superior. Les aletes pèlviques són fosques i les altres de color grisenc.
Les escates són grans i en té 56-59 al llarg de la línia lateral.^[4]^[5]^[6]^[7]

Reproducció

Té lloc entre el gener i l'abril.^[7]

Alimentació

Menja petits invertebrats i algues.^[4]^[8]

Depredadors

A Sud-àfrica és depredat pel tauró de puntes negres (Carcharhinus limbatus).^[9]^[10]

Hàbitat

És un peix marí, associat als esculls de corall (tot i que també viu en fons rocallosos, sorrencs i fangosos), oceanòdrom i de clima subtropical (47°N-35°S, 19°W-36°E), el qual viu entre 30-80 m de fondària a l'Atlàntic i entre 25 i 300 a la Mediterrània.^[11]^[12]^[4]^[7]

Distribució geogràfica

Es troba a les costes de l'Atlàntic oriental (des de la Mar Cantàbrica i la Mediterrània fins a Sud-àfrica, incloent-hi l'Arxipèlag de Madeira i les Illes Canàries però absent del golf del Lleó, la mar Adriàtica, la mar Negra, el Senegal, el golf de Guinea i Cap Verd).^[13]^[7] En els darrers anys s'ha incrementat la seua presència a la mar Cantàbrica i la Mediterrània, possiblement a causa del canvi climàtic.^[14]

Costums

És gregari i forma grups de 4-5 individus de diferents mides.^[15]

Observacions

És inofensiu per als humans.^[4]

Referències

↑ MarineSpecies.org (anglès)
↑ TERMCAT Arxivat 2010-09-18 a Wayback Machine. (català)
↑ The Taxonomicon (anglès)
↑ ^4,0 ^4,1 ^4,2 ^4,3 FishBase (anglès)
↑ Bauchot, M.-L., J.-C. Hureau i J.C. Miguel, 1981. Sparidae. A: W. Fischer, G. Bianchi i W.B. Scott (editors). FAO species identification sheets for fishery purposes. Eastern Central Atlantic. (Fishing Areas 34, 47 (in part)). Vol. 4. (var. pag.) FAO, Roma.
↑ IGFA, 2001. Base de dades de registres de pesca IGFA fins al 2001. IGFA, Fort Lauderdale, Florida, Estats Units.
↑ ^7,0 ^7,1 ^7,2 ^7,3 Marine Species Identification Portal (anglès)
↑ Bauchot, M.-L. i J.-C. Hureau, 1986. Sparidae. p. 883-907. A: P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (editors). Fishes of the north-eastern Atlantic and the Mediterranean. Vol. 2. UNESCO, París.
↑ FishBase (anglès)
↑ Dudley, S.F.J. i G. Cliff, 1993. Sharks caught in the protective gill nets off Natal, South Africa. 7. The blacktip shark Carcharhinus limbatus (Valenciennes). S. Afr. J. Mar. Sci. 13:237-254.
↑ Riede, K., 2004. Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemanya. 329 p.
↑ Bauchot, M.-L. i J.-C. Hureau, 1990. Sparidae. p. 790-812. A: J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (editors). Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa; SEI, París; i UNESCO, París. Vol. 2.
↑ FishBase (anglès)
↑ LaRompiente Arxivat 2010-10-13 a Wayback Machine. (castellà)
↑ AsturNatura (castellà)

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sarg imperial

BioLib (anglès)
Discover Life (anglès)
AQUATAB
www.cibsub.com (català)
Vídeo (castellà)

[1] MarineSpecies.org (anglès)

[2] TERMCAT Arxivat 2010-09-18 a Wayback Machine. (català)

[3] The Taxonomicon (anglès)

[FishBase-4] 4,0 ^4,1 ^4,2 ^4,3 FishBase (anglès)

[5] Bauchot, M.-L., J.-C. Hureau i J.C. Miguel, 1981. Sparidae. A: W. Fischer, G. Bianchi i W.B. Scott (editors). FAO species identification sheets for fishery purposes. Eastern Central Atlantic. (Fishing Areas 34, 47 (in part)). Vol. 4. (var. pag.) FAO, Roma.

[6] IGFA, 2001. Base de dades de registres de pesca IGFA fins al 2001. IGFA, Fort Lauderdale, Florida, Estats Units.

[Marine_Species_Identification_Portal-7] 7,0 ^7,1 ^7,2 ^7,3 Marine Species Identification Portal (anglès)

[8] Bauchot, M.-L. i J.-C. Hureau, 1986. Sparidae. p. 883-907. A: P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (editors). Fishes of the north-eastern Atlantic and the Mediterranean. Vol. 2. UNESCO, París.

[9] FishBase (anglès)

[10] Dudley, S.F.J. i G. Cliff, 1993. Sharks caught in the protective gill nets off Natal, South Africa. 7. The blacktip shark Carcharhinus limbatus (Valenciennes). S. Afr. J. Mar. Sci. 13:237-254.

[11] Riede, K., 2004. Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemanya. 329 p.

[12] Bauchot, M.-L. i J.-C. Hureau, 1990. Sparidae. p. 790-812. A: J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (editors). Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa; SEI, París; i UNESCO, París. Vol. 2.

[13] FishBase (anglès)

[14] LaRompiente Arxivat 2010-10-13 a Wayback Machine. (castellà)

[AsturNatura-15] AsturNatura (castellà)

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

[15]