Sarg imperial
Diplodus cervinus | |
---|---|
Estat de conservació | |
Risc mínim | |
UICN | 154708 |
Taxonomia | |
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Actinopteri |
Ordre | Spariformes |
Família | Sparidae |
Gènere | Diplodus |
Espècie | Diplodus cervinus R. T. Lowe, 1838 |
Nomenclatura | |
Sinònims |
El sarg imperial, el sard imperial, el sard reial o el presoner[2] (Diplodus cervinus cervinus) és un peix teleosti de la família dels espàrids i de l'ordre dels perciformes.[3]
Morfologia
[modifica]- Pot arribar als 55 cm de llargària total (normalment, en fa 35) i els 2.740 g de pes.
- Musell més aviat cònic.
- Llavis gruixuts.
- 10-12 incisius a la mandíbula superior i 8 a la inferior.
- És gris platejat o daurat amb 5 franges amples transversals i fosques. La part anterior del musell és fosca. Té una petita taca fosca a l'aixella de l'aleta pectoral superior. Les aletes pèlviques són fosques i les altres de color grisenc.
- Les escates són grans i en té 56-59 al llarg de la línia lateral.[4][5][6][7]
Reproducció
[modifica]Té lloc entre el gener i l'abril.[7]
Alimentació
[modifica]Menja petits invertebrats i algues.[4][8]
Depredadors
[modifica]A Sud-àfrica és depredat pel tauró de puntes negres (Carcharhinus limbatus).[9][10]
Hàbitat
[modifica]És un peix marí, associat als esculls de corall (tot i que també viu en fons rocallosos, sorrencs i fangosos), oceanòdrom i de clima subtropical (47°N-35°S, 19°W-36°E), el qual viu entre 30-80 m de fondària a l'Atlàntic i entre 25 i 300 a la Mediterrània.[11][12][4][7]
Distribució geogràfica
[modifica]Es troba a les costes de l'Atlàntic oriental (des de la Mar Cantàbrica i la Mediterrània fins a Sud-àfrica, incloent-hi l'Arxipèlag de Madeira i les Illes Canàries però absent del golf del Lleó, la mar Adriàtica, la mar Negra, el Senegal, el golf de Guinea i Cap Verd).[13][7] En els darrers anys s'ha incrementat la seua presència a la mar Cantàbrica i la Mediterrània, possiblement a causa del canvi climàtic.[14]
Costums
[modifica]És gregari i forma grups de 4-5 individus de diferents mides.[15]
Observacions
[modifica]És inofensiu per als humans.[4]
Referències
[modifica]- ↑ MarineSpecies.org (anglès)
- ↑ TERMCAT Arxivat 2010-09-18 a Wayback Machine. (català)
- ↑ The Taxonomicon (anglès)
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 FishBase (anglès)
- ↑ Bauchot, M.-L., J.-C. Hureau i J.C. Miguel, 1981. Sparidae. A: W. Fischer, G. Bianchi i W.B. Scott (editors). FAO species identification sheets for fishery purposes. Eastern Central Atlantic. (Fishing Areas 34, 47 (in part)). Vol. 4. (var. pag.) FAO, Roma.
- ↑ IGFA, 2001. Base de dades de registres de pesca IGFA fins al 2001. IGFA, Fort Lauderdale, Florida, Estats Units.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 Marine Species Identification Portal (anglès)
- ↑ Bauchot, M.-L. i J.-C. Hureau, 1986. Sparidae. p. 883-907. A: P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (editors). Fishes of the north-eastern Atlantic and the Mediterranean. Vol. 2. UNESCO, París.
- ↑ FishBase (anglès)
- ↑ Dudley, S.F.J. i G. Cliff, 1993. Sharks caught in the protective gill nets off Natal, South Africa. 7. The blacktip shark Carcharhinus limbatus (Valenciennes). S. Afr. J. Mar. Sci. 13:237-254.
- ↑ Riede, K., 2004. Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemanya. 329 p.
- ↑ Bauchot, M.-L. i J.-C. Hureau, 1990. Sparidae. p. 790-812. A: J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (editors). Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa; SEI, París; i UNESCO, París. Vol. 2.
- ↑ FishBase (anglès)
- ↑ LaRompiente Arxivat 2010-10-13 a Wayback Machine. (castellà)
- ↑ AsturNatura (castellà)
Enllaços externs
[modifica]- BioLib (anglès)
- Discover Life (anglès)
- AQUATAB
- www.cibsub.com (català)
- Vídeo (castellà)