Vés al contingut

Diplúrids

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Dipluroïdeus)
Infotaula d'ésser viuDiplúrids
Dipluridae Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Període
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseArachnida
OrdreAraneae
FamíliaDipluridae Modifica el valor a Wikidata
Simon, 1889
Tipus taxonòmicDiplura Modifica el valor a Wikidata
Diversitat
26 gèneres, 198 espècies.[1]
Distribució
lang= Modifica el valor a Wikidata
Patró d'ulls de Masteria petrunkevitchi

Els diplúrids (Dipluridae) són una família d'aranyes migalomorfes.[1] Fou descrita per primera vegada per Eugène Simon l'any 1889.[2]

Són taràntules que fabriquen la teranyina en tub o embut (en anglès, funnel-web tarantulas), que sovint té una forma bastant desordenada.[3] Alguns exemplars fan caus recoberts de seda en comptes de teranyina.

Descripció

[modifica]

Són aranyes d'una mida entre mitjana i petita, des d'uns 3 mm fins a uns 15 mm.[4] Com altres migalomorfs, tenen els quelícers ortognats i es caracteritzen per no tenir rastellum –una filera de espines rígides– en cada un dels seus quelícers. La regió cefàlica no és més alta que la toràcica, i presenten un solc toràcic que és un forat circular. Posseeixen dos parells de pulmons en llibre, i les seves fileres, amb els òrgans de secreció de seda al final de l'abdomen, són molt llargues; dels dos parells de fileres, les anteriors són molt més curtes que les posteriors, que tenen tres segments de la mateixa mida.

Distribució i hàbitat

[modifica]

És una família d'aranyes pròpia de l'hemisferi sud del planeta, molt estesa a Amèrica (des del sud dels EUA fins a la part més meridional), Àfrica central i meridional, i diverses zones del sud d'Àsia i d'Oceania.

Els diplúrids poden ser molt comuns en bancs de sora i talls de carreteres als tròpics, com a Trinitat. El gènere més comú als Estats Units, Euagrus, construeix les seves teranyines sota pedres en canyons i congostos humits. És bastant abundant en zones com les Muntanyes Chiricahua d'Arizona.

No se sap el grau de perillositat del seu verí per a l'ésser humà, però és assenyat evitar el contacte directe amb els exemplars més grossos. El gènere Atrax, altament verinós, se solia incloure en aquesta família, però actualment es considera un hexatèlid.

Sistemàtica: gèneres

[modifica]

El gener de 2019, segons el World Spider Catalog, existien els següents gèneres de diplúrids:[1]

Gèneres extints

[modifica]

Els gèneres extints, amb data a 2017, són:[5]

Superfamília Dipluroidea

[modifica]

Els diplúrids (Dipluridae) van ser l'única família de la superfamília dels dipluroïdeus (Dipluroidea). Les aranyes, tradicionalment, foren classificades en famílies que van ser agrupades en superfamílies. Quan es van aplicar anàlisis més rigorosos, com la cladística, es va fer evident que la major part de les principals agrupacions utilitzades durant el segle XX no eren compatibles amb les noves dades. Actualment, els llistats d'aranyes, com ara el World Spider Catalog, ja ignoren la classificació per sobre del nivell familiar.[9][10]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 (anglès) Referència World Spider Catalog : Dipluridae +base de dades . Accés el 30 de gener de 2019
  2. Simon, E. (1889m). Arachnides. A: Voyage de M. E. Simon au Venezuela (décembre 1887-avril 1888). 4e Mémoire. Annales de la Société Entomologique de France 6 9, 169-220.
  3. Raven, R.J. «The spider Infraorder Mygalomorphae (Araneae): cladistics and systematics». Bulletin of the American Museum of Natural History, 182, 1985, pàg. 1–180.
  4. Murphy & Murphy 2000
  5. Dunlop, J.A.; Penney, D.; Jekel, D. «A summary list of fossil spiders and their relatives, version 18.0». World Spider Catalog, 2017. [Consulta: 8 juliol 2017].
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 Robert J. Raven, Peter A. Jell and Robert A. Knezour «Edwa maryae gen. et sp. nov. in the Norian Blackstone Formation of the Ipswich Basin—the first Triassic spider (Mygalomorphae) from Australia». Alcheringa: An Australasian Journal of Palaeontology, 39, 2, 2015, pàg. 259–263. DOI: 10.1080/03115518.2015.993300.
  7. Jörg Wunderlich. «On the evolution and the classification of spiders, the Mesozoic spider faunas, and descriptions of new Cretaceous taxa mainly in amber from Myanmar (Burma) (Arachnida: Araneae)». A: Jörg Wunderlich. Beiträge zur Araneologie, 9: Mesozoic spiders and other fossil arachnids, 2015, p. 21–408. 
  8. Jörg Wunderlich. «New and rare fossil spiders (Araneae) in mid Cretaceous amber from Myanmar (Burma), including the description of new extinct families of the suborders Mesothelae and Opisthothelae as well as notes on the taxonomy, the evolution and the biogeography of the Mesothelae». A: Jörg Wunderlich. Beiträge zur Araneologie, 10, 2017, p. 72–279. 
  9. Coddington, 2005, p. 24.
  10. World Spider Catalog, 2018.

Bibliografia

[modifica]
  • Coddington, Jonathan A. Spiders of North America: an identification manual. American Arachnological Society, 2005, p. 18–24 [Consulta: 24 setembre 2015]. «Phylogeny and classification of spiders» 
  • World Spider Catalog. «World Spider Catalog version 19.0». Natural History Museum Bern, 2018. [Consulta: 11 juliol 2018].
  • Selden, P. A.; da Costa Casado, F.; Vianna Mesquita, M. (2005): "Mygalomorph spiders (Araneae: Dipluridae) from the Lower Cretaceous Crato Lagerstätte, Araripe Basin, North-east Brazil". Palaeontology 49(4): 817-826.

Enllaços externs

[modifica]

Vegeu també

[modifica]