Vés al contingut

Zodàrids

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuZodàrids
Zodariidae Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata  
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumArthropoda
SubfílumChelicerata
ClasseArachnida
OrdreAraneae
FamíliaZodariidae Modifica el valor a Wikidata
Thorell, 1881
Tipus taxonòmicZodarion Modifica el valor a Wikidata
Diversitat
85 gèneres, 1153 espècies.[1]
Gèneres
Llista de gèneres
Distribució
lang= Modifica el valor a Wikidata

Els zodàrids (Zodariidae) són una família d'aranyes araneomorfes.[1] Fou descrita per Tord Tamerlan Teodor Thorell l'any 1881.[2]

Són aranyes de mida petita o mitjana, amb vuit ulls. Alguns zoràdids imiten les formigues. Encara que hi ha diverses famílies d'aranyes amb espècies que imiten les formigues, la forma que prenen els zodàrids és bastant inusual, ja que tenen una certa semblança morfològica amb l'espècie de formiga de la que s'alimenten, la semblança no és especialment propera. La seva estratègia es recolza en el comportament de l'aranya.

Les aranyes viuen en associació amb un niu de formigues d'una determinada espècie, i utilitzen la seva imitació per entrar en el niu; si les formigues les detectessin com uns intrusos les atacarien i potser les matarien. Les aranyes caminen amb només els tres parells de potes del darrer, i si es troben una formiga es comuniquen amb ella, fent servir les potes del davant com si fossin les antenes per tocar les antenes de la formiga, de la mateixa manera com ho fa una altra formiga. Si ja han capturat una formiga, i una altra formiga l'inspecciona, llavors l'ofereix la presa, un comportament comú entre formigues.

És probable que les aranyes també obtinguin una certa protecció davant depredadors d'aranyes, ja que les formigues són desagradables a moltes espècies que mengen aranyes.

Es troben a escala mundial en els tròpics i les regions temperades. Es troben en una gran part del planeta, amb l'excepció de tota la zona septentrional i també gran part de l'Àsia Oriental.

Sistemàtica

[modifica]

Segons el World Spider Catalog amb data de 23 de gener de 2019, aquesta família té reconeguts 85 gèneres i 1.153 espècies de les quals 209 pertanyen al gènere Mallinella i 163 pertanyen a Zodarion.[1] El creixement dels darrers anys és considerable, ja que el 30 d'agost del 2006 i hi havia reconeguts 72 gèneres i 828 espècies.

La llista de gèneres és la següent:[1]

Fòssils

[modifica]

Segons el World Spider Catalog versió 19.0 (2018), existeixen els següents gèneres fòssils:[3]

Superfamília

[modifica]

La família dels zodàrids és l'única representant de la superfamília dels zodarioïdeus (Zodarioidea). Les aranyes, tradicionalment, havien estat classificades en famílies que van ser agrupades en superfamílies. Quan es van aplicar anàlisis més rigorosos, com la cladística, es va fer evident que la major part de les principals agrupacions utilitzades durant el segle XX no eren compatibles amb les noves dades. Actualment, els llistats d'aranyes, com ara el World Spider Catalog, ja ignoren la classificació de superfamílies.[4][5]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 (anglès) Referència World Spider Catalog : Zodariidae +base de dades . Accés el 24 de gener de 2019
  2. Thorell, T. (1881). Studi sui Ragni Malesi e Papuani. III. Ragni dell'Austro Malesia e del Capo York, conservati nel Museo civico di storia naturale di Genova. Annali del Museo Civico di Storia Naturale di Genova 17: 1-727.
  3. Dunlop, J. A., Penney, D. & Jekel, D. 2018. "A summary list of fossil spiders and their relatives". A World Spider Catalog. Natural History Museum Bern, online a http://wsc.nmbe.ch, versió 19.0. Accés el 13 de desembre de 2018.
  4. Coddington, 2005, p. 24.
  5. World Spider Catalog, 2018.

Bibliografia

[modifica]
  • Coddington, Jonathan A. Spiders of North America: an identification manual. American Arachnological Society, 2005, p. 18–24 [Consulta: 24 setembre 2015]. «Phylogeny and classification of spiders» 
  • World Spider Catalog. «World Spider Catalog version 19.0». Natural History Museum Bern, 2018. [Consulta: 11 juliol 2018].

Enllaços externs

[modifica]

Vegeu també

[modifica]