Vés al contingut

Saltícids

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuSaltícids
Salticidae Modifica el valor a Wikidata

Phidippus audax Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseArachnida
OrdreAraneae
FamíliaSalticidae Modifica el valor a Wikidata
Blackwall, 1841
Tipus taxonòmicSalticus Modifica el valor a Wikidata
Diversitat
636 gèneres i 6.108 espècies.[1]
Gèneres
Vegeu:
Distribució
lang= Modifica el valor a Wikidata
Exemplar on es veuen els ulls frontals
Saltícid amb forma de formiga
Plexippus setipes mascle damunt vidre

Els saltícids (Salticidae) són una família d'aranyes araneomorfes descrita per J. Blackwall l'any 1841.[2] Es caracteritzen per la seva capacitat de fer grans salts (aranyes saltadores) i la seva bona vista, una de les millors entre els artròpodes, capacitats que usen per caçar o per desplaçar-se amb molta precisió. Amb 636 gèneres i més de 6.100 espècies descrites,[1] aproximadament un 13% del total d'espècies d'aranyes, els saltícids són la família més nombrosa.[3]

Distribució

[modifica]

Viuen en una gran varietat d'hàbitats. Tot i que és en els boscos tropicals on trobem la major part de les espècies, també se'n troben en boscos temperats, terres amb matolls, deserts, etc., des d'arran de mar fins a l'alta muntanya. L'aranya trobada a més altitud és un saltícid, i l'observació es va fer en una expedició a l'Everest.[4]

Morfologia i visió

[modifica]

Són unes aranyes generalment de mida petita o mitjana, amb molt de pèl i presentant una gran varietat de dibuixos i colors. Les podem distingir pel seu patró d'ulls molt característic; són 8 ulls força desiguals i disposats en 3 fileres. En la fila del davant destaquen els dos ulls centrals amb una grandària excepcional. Mirant un dels seus grans ulls podem observar com canvia de color; això succeeix perquè la retina, que és la part més fosca de l'ull, es mou.

Tenen molt bona visió, especialment en aquests dos ulls centrals anteriors que poden crear una imatge centrada a la retina. S'ha observat que poden tenir fins a quatre classes diferents de receptors cel·lulars, amb espectres d'absorció diferents, que els dona la possibilitat de visió de color tetracromàtica, amb discriminació de color i una sensibilitat que arriba fins a la gamma de l'ultravioleta.[5]

Cal destacar l'evolució morfològica que han realitzat algunes espècies aconseguint formes que els fan semblar formigues, escarabats, o pseudoescorpins, i algunes es confonen amb una arrel, un branquilló o un fragment de roca.

Comportament

[modifica]

Són generalment diürns i uns caçadors molt actius. A les potes tenen un sistema hidràulic ben desenvolupat que actua mitjançant un canvi en la pressió de la sang. Això els permet saltar sense la necessitat de tenir unes potes llargues com una llagosta.

Quan han de saltar lliguen un filament de seda a qualsevol superfície i, si cauen per qualsevol raó, poden pujar una altra vegada pel fil de seguretat. També utilitzen el fil de seda per teixir una mena de tenda on les femelles amaguen els ous per protegir-los o com un refugi en el moment de la muda, moment molt delicat per qualsevol animal.

Un dels comportaments que caracteritzen els saltícids és la seva curiositat, que és una prova més de la seva "intel·ligència", entenent aquest grau d'intel·ligència en el nivell corresponent –parlem d'artròpodes–. Si hom es dirigeix a un saltícid i li acosta lentament la mà podrà observar com dirigeix el cap i els seus gran ulls cap a l'objecte. Aquest comportament que podem titllar de "curiós" ens mostra que l'animal s'interessa per allò que es mou a prop seu.

Són de les poques aranyes que poden fàcilment pujar per un vidre. Això és gràcies a un pèls minúsculs i a uns ganxos que tenen en els seus peus, que els permeten recolzar-se en les imperfeccions existents en els vidres.

Capacitat de salt i alimentació

[modifica]

Els saltícids capturen la seva presa saltant-hi al damunt des de força lluny, i poden fer un bot des d'un lloc a l'altre amb gran precisió. En un bon salt poden recórrer trenta vegades la seva llargada de cos. I són capaços de realitzar elaborades maniobres al voltant d'obstacles per tal d'arribar a la seva presa i caçar-la.

Tot i ser carnívores, hi ha algunes espècies que inclouen nèctar en la seva dieta.[6] És el cas de la relació d'un tipus de pèsol (Cassia fasciculata) que ofereix el nèctar a l'aranya i aquesta a més d'aprofitar l'aliment de la planta, es menja els possibles insectes que la poden atacar.

Reproducció

[modifica]

També la visió té un paper molt important en la seva complexa parada nupcial. En l'aparença els mascles són habitualment força diferents a les femelles. Poden tenir pèls amb colors molt vistosos, pèls en forma de ploma, també una mena de serrells a les potes del davant i altres estructures i modificacions que criden molt l'atenció.

Tota aquesta ornamentació és fonamental en el festeig visual en el qual mostren ostentosament les parts pintades o metàl·liques del cos, fent uns curiosos moviments que podem descriure com una mena de dansa ritual. Observant aquest comportament és fàcil fer comparacions amb les parades nupcials de moltes aus.

Sistemàtica

[modifica]
Classificació entre les aranyes (Araneae)[7]


Mygalomorphae


Araneomorphae

Synspermiata



Palpimanoidea


Entelegynae

Araneoidea



Eresidae



Titanoecidae


RTA clade

Zodariidae



Sparassidae



Lycosidae


Dionycha

Clubionidae



Gnaphosidae



Corinnidae



Eutichuridae



Philodromidae



Salticidae







Segons el World Spider Catalog amb data de 6 de gener de 2018, aquesta família té reconeguts 636 gèneres i 6.108 espècies.[1] El creixement dels darrers anys és important, ja que el 21 de desembre de 2006, es reconeixien 553 gèneres i 5.025 espècies. També, pel que fa a les subfamílies, fins fa poc es reconeixien 18 subfamílies però l'any 2015, Maddison proposà una revisió de la taxonomia basant-se en dades de la filogènia molecular i dades morfològiques; es reconeixen 7 subfamílies:[8]

  • Onomastinae Maddison, 2015 – 1 gènere, 12 espècies
  • Asemoneinae Maddison, 2015 – 5 gèneres, 38 espècies
  • Lyssomaninae Blackwall, 1877 – 2 gènere, 92 espècies
  • Spartaeinae Wanless, 1984 – 29 gèneres, 165 espècies
  • Eupoinae Maddison, 2015 – tres gèneres, 34 espècies
  • Hisponinae Simon, 1901 – 9 gèneres, 53 espècies
  • Salticinae Blackwall, 1841 – 538 gèneres, 5379 espècies

Saltícids als Països Catalans

[modifica]

Algunes de les espècies més freqüents en els països de parla catalana i, per extensió, del sud-oest d'Europa són:

Galeria dìmatges

[modifica]
  • Salticus scenicus caçant una mosca
    Salticus scenicus caçant una mosca
  • Marpissa muscosa
    Marpissa muscosa
  • Salticus scenicus
    Salticus scenicus

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 (anglès) Referència World Spider Catalog : Salticidae +base de dades Accés el 6 de gener de 2019.
  2. ↑ [enllaç sense format] https://www.biodiversitylibrary.org/item/13697#page/635/mode/1up
  3. ↑ Xian-Jin Peng, I-Min Tso and Shu-Qiang Li (2002). Five New and Four Newly Recorded Species of Jumping Spiders from Taiwan (Araneae: Salticidae). Zoological Studies 41(1): 1-12 PDF
  4. ↑ Wanless, F. R. (1975). Spiders of the family Salticidae from the upper slopes of Everest and Makalu. Bull. Br. arachnol. Soc. 3:132-136.
  5. ↑ Harland, D.P & Jackson R.R (2000). 'Eight-legged cats' and how they see - a review of recent research on jumping spiders (Araneae: Salticidae). Cimbebasia 16:231-240 PDF
  6. ↑ Jackson, R.R. et. al. (2001). Jumping spiders (Araneae: Salticidae) that feed on nectar. J. Zool. Lond. 255:25-29 PDF
  7. ↑ Wheeler, Ward C.; Coddington, Jonathan A.; Crowley, Louise M.; Dimitrov, Dimitar; Goloboff, Pablo A.; Griswold, Charles E.; Hormiga, Gustavo; Prendini, Lorenzo; Ramírez, Martín J. «The spider tree of life: phylogeny of Araneae based on target-gene analyses from an extensive taxon sampling». Cladistics, 33, 6, 12-2016, pàg. 574–616. DOI: 10.1111/cla.12182.
  8. ↑ Maddison, W. P. (2015). A phylogenetic classification of jumping spiders (Araneae: Salticidae). Journal of Arachnology 43(3): 231-292. doi:10.1636/arac-43-03-231-292

Bibliografia

[modifica]
  • Elias, D. O., Mason, A. C., Maddison, W. P., & Hoy, R. R. (2003): "Seismic signals in a courting male jumping spider (Araneae: Salticidae)". Journal of Experimental Biology, 206, p. 4029-4039.
  • Forster, L. M. 1982. "Vision and prey-catching strategies in jumping spiders. American Scientist 70, p. 165-175.
  • Jackson, R. R. (1982): "The behavior of communicating in jumping spiders (Salticidae)". A P. Witt i J. Rovner (eds): Spider Communication Mechanisms and Ecological Significance, p. 213-247. Princeton, New Jersey.
  • Jackman, John A. (1997): A Field Guide to Spiders & Scorpions of Texas. Gulf Publishing Company. Houston, Texas, p. 127.
  • Nakamura, T., & Yamashita, S. (2000). "Learning and discrimination of colored papers in jumping spiders (Araneae, Salticidae)". Journal of Comparative Physiology, 186, p. 897-201.
  • Richman, D. B., G. B. Edwards and B. Cutler. (2005): "Salticidae", a D. Ubick, P. Paquin, P. E. Cushing i V. Roth (editors): Spiders of North America: an identification manual. American Arachnological Society, p.205-216.

Enllaços externs

[modifica]
En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
 Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies
 Viquiespècies Modifica el valor a Wikidata
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Saltícids&oldid=33184861»