Direcció – Socialdemocràcia
(sk) Smer — sociálna demokracia  | |||||
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | partit polític | ||||
| Ideologia | socialdemocràcia conservadorisme social populisme europeisme | ||||
| Alineació política | centreesquerra esquerra | ||||
| Història | |||||
| Creació | 8 novembre 1999 | ||||
| Activitat | |||||
| Membre de | Partit dels Socialistes Europeus Internacional Socialista Aliança Progressista | ||||
| Membres | 16.167 (2015) | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Presidència | Robert Fico (1999–) | ||||
| Altres | |||||
| Color | | ||||
| Lloc web | strana-smer.sk | ||||
| |||||
Direcció – Socialdemocràcia, en eslovac Smer-Sociálna Demokracia (SMER-SD), és un partit polític socialdemòcrata d'Eslovàquia. Fundat inicialment al 1999 com a Direcció (Smer) amb una orientació de Tercera Vía per Robert Fico, al 2005 va absorbir el Partit de l'Esquerra Democràtica (SDL) i l'Alternativa Socialdemòcrata, modificant tant el nom com l'alineació política cap al centreesquerra. Des de la seva creació, ha estat un dels principals partits polítics del país, liderant diversos governs.
Ideologia
[modifica]És un partit de centreesquerra, que pertany al Partit Socialista Europeu. Entre el 12 d'octubre de 2006 i el 14 de febrer de 2008 es va trobar suspès com a membre d'aquesta formació europea, per haver constituït un govern de coalició amb l'ultranacionalista Partit Nacional Eslovac.
Història
[modifica]El partit fou fundat inicialment al 1999 com a Direcció (Smer) amb una orientació de Tercera Vía per Robert Fico, al 2005 va absorbir el Partit de l'Esquerra Democràtica (SDL) i l'Alternativa Socialdemòcrata, modificant tant el nom com l'alineació política cap al centreesquerra.
Fico va liderar la victòria del seu partit a les eleccions legislatives eslovaques de 2006 després d'una campanya centrada a revertir les reformes d'austeritat profundament impopulars dins dels sectors de la salut i l'educació impulsades pels llavors ministres Rudolf Zajac i Martin Fronc del Moviment Democràtic Cristià.[1] Fico va formar un govern de coalició amb el Partit Popular (HZDS) de Vladimír Mečiar i el Partit Nacional Eslovac (SNS) de Ján Slota.[2]
A les eleccions legislatives eslovaques de 2010, el partit obtingué un 34,79% dels sufragis, tanmateix el SNS va obtenir mals resultats i el HZDS es va convertir en extraparlamentari. Després que Fico demostrés ser incapaç de formar govern, el president Ivan Gašparovič li demanà a Iveta Radičová, com a líder del partit més gran de l'oposició, que formés govern, el 23 de juny del 2010. Radičová va assumir el càrrec de primera ministra, sent la primera dona a Eslovàquia a assolir aquest càrrec, el 8 de juny de 2010, liderant un govern de coalició de centredreta formada pels liberals Llibertat i Solidaritat (SaS), el Moviment Democràtic Cristià (KDH), el partit dels hongaresos Most-Híd i el mateix Unió Democràtica i Cristiana Eslovaca – Partit Democràtic (SKDÚ-DS) amb una majoria al parlament, amb 79 escons de 150.[3] El govern perdé la confiança del parlament l'11 d'octubre de 2011 a causa de desavinences entre els partits de la coalició governamental per l'ampliació del Fons Europeu d'Estabilitat Financera,[4] fet que portà a la celebració d'eleccions anticipades el 10 de març de 2012.[5]
Governs de Robert Fico
[modifica]SMER-SD guanyà les Eleccions legislatives eslovaques de 2012 amb majoria absoluta i Robert Fico va tornar a convertir-se en primer ministre[5] enmig d'un important escàndol de corrupció que va implicar polítics locals de centredreta.[6]
El 2013, Fico va declarar oficialment la seva candidatura a les eleccions presidencials de 2014, que va perdre contra el seu rival polític Andrej Kiska en la segona ronda de votació el 29 de març.[7]
El 17 de març de 2016, després de les eleccions legislatives eslovaques de 2016, en les què SMER-SD del primer ministre Fico perdé la majoria absoluta, aquest presentà al president Kiska un govern de coalició amb el Partit Nacional Eslovac (SNS), Most-Híd i Sieť, que disposava de 85 dels 150 escons.[8]
Resultats electorals
[modifica]Consell Nacional
[modifica]| Any | Lider | Vots | % | Pos. | Escons | +/– | Govern |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 2002 | Robert Fico | 387,100 | 13.5% | 3r | 25 / 150 |
Nou | Oposició |
| 2006 | 671,185 | 29.1% | 1r | 50 / 150 |
 25
|
Coalició | |
| 2010 | 880,111 | 34.8% | 1r | 62 / 150 |
12
|
Oposició | |
| 2012 | 1,134,280 | 44.4% | 1r | 83 / 150 |
21
|
Majoria | |
| 2016 | 737,481 | 28.3% | 1r | 49 / 150 |
 34
|
Coalició (2016) | |
| Coalició (2016–20) | |||||||
| 2020 | Peter Pellegrini[a] | 527,172 | 18.3% | 2n | 38 / 150 |
11
|
Oposició |
| 2023 | Robert Fico | 681,017 | 23% | 1r | 42 / 150 |
4
|
Coalició[9] |
President
[modifica]| Any | Candidat | 1a volta | 2a volta | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Vots | % | Pos. | Vots | % | Posició | ||
| 2004 | Suport a | 442,564 | 22.3% | 2n | 1,079,592 | 59.9% | Derrota |
| 2009 | Suport a
Ivan Gašparovič |
876,061 | 46.7% | 1r | 1,234,787 | 55.5% | Victòria |
| 2014 | Robert Fico | 531,919 | 28% | 1r | 893,841 | 40.6% | Victòria |
| 2019 | Suport a | 400,379 | 18.7% | 2n | 752,403 | 41.6% | Derrota |
Parlament Europeu
[modifica]| Any | Lider | Vots | % | Pos. | Escons | +/– | Grup |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 2004 | Monika Beňová | 118,535 | 16.9 | 3r | 3 / 14 |
S&D | |
| 2009 | Boris Zala | 264,722 | 32 | 1r | 5 / 13 |
2
| |
| 2014 | Maroš Šefčovič | 135,089 | 24.1 | 1r | 4 / 13 |
1
| |
| 2019 | Monika Beňová | 154,996 | 15.7 | 2n | 3 / 14 |
1
| |
| 2024 | 365,794 | 24.77 | 2n | 5 / 15 |
2
|
Referències
[modifica]- ↑ Jurinová, Martina. «KDH woos opposition». The Slovak Spectator, 28-02-2005. [Consulta: 18 maig 2024].
- ↑ Rybář, Marek «Notes on Recent Elections / Electoral Studies 26» (en anglès). Electoral Studies, 26, 2006, pàg. 702 [Consulta: 18 maig 2024].
- ↑ Slovenský prezident pověřil vytvořením vlády Radičovou. Fico přiznal prohru [El president eslovac va confiar la formació del govern a Radičová. Fico va reconèixer la derrota] (en txec). Idnes, 23 de juny de 2010 [Consulta: 19 maig 2024].
- ↑ El parlament d'Eslovàquia rebutja el fons de rescat de l'euro
- ↑ 5,0 5,1 Socialdemocràcia eslovaca aconsegueix la majoria absoluta amb el 45% dels vots
- ↑ Nicholson, Tom. «How a Gorilla devoured democracy in Slovakia» (en anglès). Politico, 06-01-2025. [Consulta: 12 gener 2025].
- ↑ «Kiska becomes president (UPDATED)». [Consulta: 15 març 2018].
- ↑ Germanova, Miroslava. «Robert Fico Retains Power in Slovakia With New Coalition» (en anglès). The New York Times, 17-03-2016. [Consulta: 13 agost 2024].
- ↑ «Smer, Hlas a SNS sa dohodli, podpísali memorandum. SaS: Novú koalíciu budú spájať kšefty a korupcia» (en eslovac). Pravda.sk, 11-10-2023.
Enllaços externs
[modifica]- (eslovac) Web oficial del Partit
- ↑ Peter Pellegrini served as the electoral leader at the top of the party list, while Robert Fico served as the party chairman.
- ↑ Although Maroš Šefčovič was officially an independent, his campaign was funded by the party.