Llibertat i Solidaritat
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | partit polític  | ||||
| Ideologia | liberalisme llibertarisme liberalisme econòmic | ||||
| Alineació política | centredreta | ||||
| Història | |||||
| Creació | 28 febrer 2009 | ||||
| Activitat | |||||
| Membre de | Partit de l'Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa (–2014) Partit dels Conservadors i Reformistes Europeus (2014–) | ||||
| Membres | 166 (2015) | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Presidència | Branislav Gröhling | ||||
| Altres | |||||
| Color | | ||||
| Lloc web | sas.sk | ||||
Llibertat i Solidaritat (en eslovac: Sloboda a Solidarita, SaS) és un partit polític liberal d'Eslovàquia.[1][2][3] Està presidit per l'economista Richard Sulík, dissenyador del sistema fiscal flat tax del país.[4]
Ideologia
[modifica]Llibertat i Solidaritat creu en la liberalització econòmica,[5] i el conservadorisme fiscal,[1] i es prea de la seva experiència econòmica en ser l'impulsor del flat tax d'Eslovàquia[6] En les eleccions parlamentàries de 2010, el partit va emfatitzar que les seves polítiques econòmiques eren totalment oposades a les del Govern de Centreesquerra de Robert Fico, i va descartar cooperar amb ell.[5] Considera necessari eliminar el dèficit pressupostari i advoca per reformar la seguretat social.[5] La proposta de Sulík d'una reforma de l'Estat del benestar i del sistema fiscal, Contribution Bonus, que es basa en una combinació de flat tax, renda bàsica i impost negatiu sobre la renda. Amb això busca simplificar la burocràcia i la despesa innecessària.[7]
El partit és euroescéptic, oposant-se a la «maquinària burocràtica» que, segons diuen, representa la Unió Europea. Està en contra del Tractat de Lisboa, l'harmonització econòmica i l'augment de la despesa,[6] i està particularment preocupat sobre les restriccions europees al lliure comerç.[5] Es va oposar al rescat de Grècia per part del BCE durant la crisi de deute de 2010,[8] i Sulík va proposar crear plans per a la sortida d'Eslovàquia de l'euro.[9] No obstant això, malgrat el seu euroescepticisme, Llibertat i Solidaritat es va unir a l'Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa (ALDE), la majoria dels quals estan a favor de la integració europea.
SaS recolza decididament les llibertats civils, sent l'únic gran partit a fer campanya a favor del matrimoni homosexual o la despenalització del cànnabis.[5] Això ha generat conflictes amb anteriors aliats del govern 2010 - 2012, el Moviment Demòcrata Cristià (KDH), més socialment conservador.[5]
Després de les eleccions europees de 2014, Richard Sulík va qüestionar l'afiliació a ALDE, especulant amb el fet que el partit podria incorporar-se als Conservadors i Reformistes Europeus (GCRE).[10]No obstant això, Sulík es va incorporar a ALDE com a europarlamentari a l'inici de la vuitena legislatura.[11]> Més tard es va unir al GCRE el 2 d'octubre de 2014.[12]
Resultats electorals
[modifica]Parlament d'Eslovàquia
[modifica]| Any | Lider | Vots | % | Pos. | Escons | +/– | Govern |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 2010 | Richard Sulík | 307,287 | 12.2 | 3r | 22 / 150 |
Nou | Coalició |
| 2012 | 150,266 | 5.9 | 6è | 11 / 150 |
 11
|
Oposició | |
| 2016 | 315,558 | 12.1 | 2n | 21 / 150 |
 10
|
Oposició | |
| Inclòs 1 membre del Partit Cívic Conservador electe amb la llista de partit. | |||||||
| 2020 | Richard Sulík | 179,246 | 6.2 | 6è | 13 / 150 |
8
|
Coalició (2020–22) |
| Oposició (2022–23) | |||||||
| Inclosos 2 membres del Partit Cívic Conservador electes amb la llista de partit. | |||||||
| 2023 | Richard Sulík | 187,645 | 6.3 | 6è | 11 / 150 |
2
|
TBD |
Parlament Europeu
[modifica]| Any | Cap de llista | Vots | % | Escons | Posició | +/- | Grup |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 2014 | Ivan Oravec | 37 376 | 6.66 | 1 / 13 |
6è | Nou | ALDE |
| 2019 | Eugen Jurzyca | 94 389 | 9.62 | 2 / 14 |
5è | 1
|
ECR |
| 2024 | Richard Sulík | 72,703 | 4.92 | 0 / 15 |
6è | 2
|
- |
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Stanislav J. Kirschbaum. Historical Dictionary of Slovakia (en anglès). Scarecrow Press, p. 256. ISBN 978-0-8108-8030-6 [Consulta: 1r desembre 2016].
- ↑ Jean-Michel de Waele; Fabien Escalona; Mathieu Vieira. «Slovakia». A: The Palgrave Handbook of Social Democracy in the European Union (en anglès). Palgrave Macmillan, 2013, p. 560. ISBN 978-1-137-29380-0 [Consulta: 1r desembre 2016].
- ↑ Freedom House. Nations in Transit 2013: Democratization from Central Europe to Eurasia (en anglès). Rowman & Littlefield Publishers, p. 522. ISBN 978-1-4422-3119-1 [Consulta: 1r desembre 2016].
- ↑ «Fresh air» (en anglès), 17-06-2010. [Consulta: 1r desembre 2016].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 Henderson, Karen. «Europe and the Slovak Parliamentary Election of June 2010». Election Briefing. Sussex European Institute, 26-09-2010. [Consulta: 1r desembre 2016].
- ↑ 6,0 6,1 Henderson, Karen. «The European Parliament Election in Slovakia, 6 Juny 2009». European Parliament Election Briefing, 11-09-2009. [Consulta: 1r desembre 2016].
- ↑ «Richard Sulik Presents a New Concept for Transfer Bonus» (en inglés). amchak.sk. Arxivat de l'original el 2016-09-24. [Consulta: 1r desembre 2016].
- ↑ «Centre right make gains in Slovakia» (en anglès). The Irish Times, 13-06-2010 [Consulta: 1r desembre 2016].
- ↑ «Bratislava's plan B» (en anglès), 29-12-2010. [Consulta: 1r desembre 2016].
- ↑ «Slovak Liberals unsure of EP group» (en anglès), 27-05-2014. [Consulta: 1r desembre 2016].
- ↑ «List of ALDE MEPs – 8th parliamentary term» (pdf) (en anglès). [Consulta: 1r desembre 2016].
- ↑ «SaS leader Richard Sulík leaves ALDE and applies to join ECR» (en anglès), 02-10-2014. Arxivat de l'original el 2015-11-17. [Consulta: 1r desembre 2016].
