Most-Híd
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | partit polític  | ||||
| Ideologia | liberalisme conservador europeisme Hongaresos d'Eslovàquia | ||||
| Alineació política | centredreta | ||||
| Història | |||||
| Creació | 30 juny 2009 | ||||
| Data de dissolució o abolició | 2 octubre 2021 | ||||
| Reemplaçat per | Most-Híd 2023 (en)  | ||||
| Activitat | |||||
| Membre de | Partit Popular Europeu | ||||
| Membres | 5.350 (2015) | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Altres | |||||
| Color | | ||||
| Lloc web | mosthid.sk | ||||
Most–Híd 2023, de les paraules eslovaques i hongareses per a "pont", és un partit polític inter-ètnic d'Eslovàquia. El seu programa defensa una major cooperació entre les comunitats de la minoria hongaresa i al majoria eslovaca. Va formar part dels gabinets d'Iveta Radičová i de Robert Fico, però va perdre tota la seva representació del parlament al 2020.
Història
[modifica]El partit es va formar el 30 de juny de 2009 per dissidents del llavors Partit de la Coalició Hongaresa (SMK-MKP), al qual van acusar de ser massa nacionalista. Béla Bugár, que havia estat president del SMK-MKP durant una dècada, va ser escollit com a nou líder del partit, i Rudolf Chmel, un eslovac ètnic, com a vicepresident. Segons dades internes, entre el 60 i 65% eren membres de la minoria hongaresa i el 35-40% restant eslovacs.[1]
A les eleccions legislatives eslovaques de 2010 van aconseguir entorn del 8% dels vots, amb 14 diputats, entrant al gabinet d'Iveta Radičová, un govern de coalició de centredreta formada pels liberals Llibertat i Solidaritat (SaS), el Moviment Democràtic Cristià (KDH), Most-Híd i Unió Democràtica i Cristiana Eslovaca – Partit Democràtic (SKDÚ-DS) amb una majoria al parlament, amb 79 escons de 150.[2] mentre que el SMK-MKP va passar a ser força extraparlamentària, esdevenint Most–Híd l'únic partit representant de la minoria hongaresa.
El govern d'Iveta Radičová perdé la confiança del parlament l'11 d'octubre de 2011 a causa de desavinences entre els partits de la coalició governamental per l'ampliació del Fons Europeu d'Estabilitat Financera,[3] fet que portà a la celebració d'eleccions anticipades el 10 de març de 2012, les quals foren guanyades per l'oposició socialdemòcrata amb majoria absoluta.[4] Les eleccions es celebraren enmig d'un important escàndol de corrupció que va implicar polítics locals de centredreta.[5] El partit va mantenir el suport amb gairebé el 7% i 13 diputats, passant a l'oposició durant la legislatura. Al 2014 també van aconseguir representació a les eleccions europees, amb un eurodiputat que va formar part del GPPE.[6]
A les eleccions de 2016 va reduir-se una mica més el suport electoral, amb el 6.50% i 11 diputats, que van formar part del govern de coalició de Robert Fico. Al 2019 van perdre la seva representació al Parlament Europeu, quedant per darrere dels seus rivals del SMK-MKP, els quals tampoc arribarien al llindar per pocs vots. Un any després la derrota a les europees anticiparia el desastre a les eleccions de 2020, en les quals van perdre tots els seus diputats amb només un 2% dels vots.
Posteriorment, al 2021 va aliar-se amb el SMK-MKP per formar l'Aliança Hongaresa, però dos anys més tard la va abandonar per disputes internes.[7] Al mateix any anunciarien la cooperació amb el partit Els Blaus, modificant el nom d'aquests per a les eleccions de 2023, presentant-se sota el seu paraigües amb resultats molt pobres.
Resultats electorals
[modifica]Consell Nacional
[modifica]| Any | Vots | % | Escons | +/– | Govern |
|---|---|---|---|---|---|
| 2010 | 205,538 | 8.12 (#5) | 14 / 150 |
Nou | Coalició |
| 2012 | 176,088 | 6.89 (#4) | 13 / 150 |
 1
|
Oposició |
| 2016 | 169,593 | 6.50 (#7) | 11 / 150 |
2
|
Coalició |
| 2020 | 59,174 | 2.05 (#13) | 0 / 150 |
11
|
Extraparlamentari |
| 2023 | Dins de la candidatura Modrí, Most–Híd | 0 / 150 |
= | Extraparlamentari | |
Parlament Europeu
[modifica]| Any | Vots | % | Escons | +/– | Grup PE |
|---|---|---|---|---|---|
| 2014 | 32,708 | 5.83 (#8) | 1 / 13 |
Nou | GPPE |
| 2019 | 25,562 | 2.59 (#11) | 0 / 13 |
1
|
Referències
[modifica]- ↑ «Slovakia Votes Amid Scandals, Nationalist Tensions» (en anglès), 11-06-2010. [Consulta: 16 agost 2024].
- ↑ Slovenský prezident pověřil vytvořením vlády Radičovou. Fico přiznal prohru [El president eslovac va confiar la formació del govern a Radičová. Fico va reconèixer la derrota] (en txec). Idnes, 23 de juny de 2010 [Consulta: 19 maig 2024].
- ↑ El parlament d'Eslovàquia rebutja el fons de rescat de l'euro
- ↑ Socialdemocràcia eslovaca aconsegueix la majoria absoluta amb el 45% dels vots
- ↑ Nicholson, Tom. «How a Gorilla devoured democracy in Slovakia» (en anglès). Politico, 06-01-2025. [Consulta: 12 gener 2025].
- ↑ «Elections to the European Parliament 2014», 28-05-2014. Arxivat de l'original el 2014-05-28. [Consulta: 16 agost 2024].
- ↑ «PÁRTSZAKADÁS: A Híd kilép a Szövetségből | Új Szó | A szlovákiai magyar napilap és hírportál» (en hongarès), 16-05-2023. [Consulta: 16 agost 2024].
