Discussió:Úranos

No és cert que "Urà" sigui la transcripció correcta i que "Úranos" sigui una transcripció fonètica sense ús.

Vegeu l'obra de referència sobre la qüestió:

Joan Alberich, Montserrat Ros: La transcripció dels noms propis grecs i llatins, 1993.

Aquesta obra és seguida per la Fundació Bernat Metge i per la majoria de filòlegs clàssics de llengua catalana.

--Raül 15:51, 7 abr 2007 (CEST)

És que "Urà" no és una transcripció, és la versió catalana del nom, que no és el mateix. Per això en els llibres de mitologia en català hi diu "Urà". 88.19.142.3 15:54, 7 abr 2007 (CEST)

En els d'astronomia també, per cert. 88.19.142.3 15:54, 7 abr 2007 (CEST)

T'equivoques. Confons transliteració i transcripció. Sisplau, llegeix-te l'obra esmentada abans de fer afirmacions. I, sisplau, no m'acusis de vandalisme. Comprova les meves col·laboracions a la Viquipèdia abans de fer una cosa així.--Raül 16:10, 7 abr 2007 (CEST)

Evidentment no intentaré llegir una obra que vés a saber on la trobo havent-hi tantes evidències en contra del que dius. Si una paraula té una versió en català es fa servir la paraula catalana, no la transcripció d'una forana. Això es fa sempre i és lògic que sigui així. Es propi de qualsevol llengua fer sevir les paraules pròpies a les estrangeres. Un exemple entre molts és que fem servir la paraula "Jesús" en comptes de la transcripció "Yehoshua". Mira qualsevol llibre que coneguis en català sobre mitologia, astronomia o una enciclopèdia qualsevol i la forma recollida a tot arreu és Urà. La definició de transcripció que faig servir és del tot correcta. 88.19.142.3 16:17, 7 abr 2007 (CEST)

1. "Yehoshua" no és cap transcripció. De fet, és una mala transliteració. A més, els Evangelis són escrits en grec i no hi apareix mai cap mot que s'assembli ni de lluny a "Yehoshua".

2. No és cert que "qualsevol llibre" en català sobre mitologia contingui la forma "Urà". Llegeix qualsevol volum recent (posterior a 1993) de la Fundació Bernat Metge i trobaràs la forma "Úranos". Passa el mateix amb altres llibres.

3. Si no vols aprendre com cal escriure els noms grecs, molt bé, no et llegeixis el llibre que he citat. Ara, si vols saber de què va la cosa, et recomano que ho facis. "Urà" no és més propi o menys forà que "Úranos". Simplement es tracta d'una transcripció incorrecta perquè no té en compte l'accentuació llatina de la paraula, bàsica a l'hora de determinar l'accent català (per això diem "Èdip" i no "Edip", "Ifigenia" i no "Ifigènia", etc.).

4. És evident que no estàs disposat a discutir amb mi argumentant o citant fonts (no n'has citat cap de concreta). Demano, per tant, que s'obvii la teva petició d'eliminació i que es converteixi l'article 'Urà' en un redireccionament.

5. És més fàcil discutir amb un nom que amb una adreça IP.--Raül 16:28, 7 abr 2007 (CEST)

M'ho sembla o per reafirmar-te has citat un altre cop la mateixa fonts de les transcripcions? No és que no m'interessi saber com es transcriuen els noms grecs, és que en català hem de fer servir les paraules catalanes, no les foranes transcrites. Si vols et cito una font en concret. Però ho trobo absurd, per què la totalitat de les fonts que puguis consultar indiquen que la forma catalana és "Urà", siguin llibres d'astronomia, mitologia o de coneixement general. 88.19.142.3 16:39, 7 abr 2007 (CEST)

Tots els noms de la mitologia grega, tots, són "paraules foranes" transcrites. Transcrites d'una manera o d'una altra, transcrites bé o malament, però transcrites. T'he citat l'obra de referència sobre la qüestió i també t'he esmentat els volums de la Bernat Metge, la màxima col·lecció de clàssics en llengua catalana. Ara no tinc a mà altres obres, però així que pugui aportaré més fonts.

D'altra banda, et recordo que l'Enciclopèdia Catalana és una obra feta entre el 1969 i el 1980, la qual cosa vol dir que, si els criteris sobre la forma dels noms propis grecs i llatins s'han establert amb posterioritat, és impossible que els reculli. Per això hi surt la forma "Urà" i no "Úranos". Mira altres entrades sobre mitologia de la Gran Enciclopèdia Catalana i veuràs que s'hi apliquen sistemes de transcripció diferents i no sempre coherents (crec, tot i que ara no ho puc comprovar, que hi ha la forma "Edip", sense accent, que també és incorrecta). Les enciclopèdies no són fonts primàries, cal anar a les obres de referència, escrites per especialistes (en aquest cas filòlegs clàssics).

Si et fa mandra llegir-te tot el llibre d'en Joan Alberich i la Montserrat Ros, vés directament a la pàgina 105, on es diu que "Úran" i "Úranos" són "transcripcions més recomanables que la forma Urà" (citació textual).--Raül 16:55, 7 abr 2007 (CEST)

L'Enciclopèdia Catalana s'actualitza crec que és biannualment, però és igual. Pots mirar qualsevol altra enciclopèdia, qualsevol llibre sobre astronomia o mitologia i et trobaràs el mateix. Úranos serà una transcripció magnífica. En cap moment he dubtat de la teva paraula. Però en català en diem Urà. 88.19.142.3 17:06, 7 abr 2007 (CEST)

hola... perdoneu que m'hi torni a ficar, però... no seria aquest exactament el mateix cas que gaia? --ArinArin (parla'm) 17:10, 7 abr 2007 (CEST)

88.19.142.3, fem una cosa. Jo miraré d'aportar més fonts que em donin la raó, tot i que considero que ja he aportat la font bàsica. Si jo aporto més fonts (divulgatives i acadèmiques) que diuen "Úranos" i tu no n'aportes cap que posi en entredit l'autoritat del llibre d'en Joan Alberich i Montserrat Ros, optem per fer d'Úranos l'article principal. Si no, l'article principal serà "Urà". En qualsevol cas, cal que un dels dos sigui un redireccionament.

Guanyarà qui aporti més fonts? Si comencem amb l'astronomia no acabem. No entenc que vulguis posar transcripcions en comptes dels noms que ens ha portat la tradició. Si transcriguéssim tots el nom dels grecs ni tan sols diríem grecs als grecs. 88.19.142.3 17:27, 7 abr 2007 (CEST)

ArinArin, Gea/Gaia és un cas semblant però no exactament igual. La forma correcta o recomanable és Gea, perquè es transcriu a partir de la forma llatina Gea, provinent del grec "Gaia". En aquest cas, doncs, és correcte que l'entrada principal sigui Gea i que Gaia sigui un redireccionament. --Raül 17:19, 7 abr 2007 (CEST)

I una altra cosa. És cert que la Gran Enciclopèdia Catalana s'actualitza regularment, però de moment no s'han actualitzat els noms de la mitologia grega. En qualsevol cas, reitero el que t'he dit: en casos de disputa, cal consultar què diuen els experts directament, no què recullen les enciclopèdies.--Raül 17:21, 7 abr 2007 (CEST)

No és possible que canviïn un nom tan arrelat fins i tot més enllà del camp mitològic. 88.19.142.3 17:29, 7 abr 2007 (CEST)

No es tracta només de fer guanyar qui aporti més fonts. Tu has escrit que això que dic jo d'Úranos és una fantasia meva i que no hi ha cap obra mitològica que empri aquesta grafia. Si això fos cert, jo seria un farsant i les meves aportacions a la Viquipèdia serien totes qüestionables. Per tant, vull demostrar-te que hi ha obres (de fet, les obres més importants) en què s'empra aquesta forma.

D'altra banda, jo només tinc capacitat per parlar de l'àmbit de la mitologia. No sóc astrònom ni expert en terminologia astronòmica i, com tu dius, sempre he sentit "Urà" per parlar del planeta. No proposo que es canviï això.

Una altra cosa. És cert que no es transcriuen tots els noms grecs. Per això diem Isop i no Esop, Aristòtil i no Aristòteles, etc. Això està contemplat en el criteri que intento exposar. Però Úranos no entra dins d'aquest grup. Fixa't en una cosa. Lluís Llach diu "Itaca"; en canvi, la forma correcta (suposo que hi estaràs d'acord) és Ítaca. Lluís Llach representa una certa tradició, però no tenim perquè seguir-lo quan accentua una paraula malament. Certament, hi ha llibres on hi posa "Itaca" i no "Ítaca", per error, igual que hi ha llibres que diuen "Urà" en comptes d'"Úranos".

Si no estàs d'acord en la meva proposta per dirimir la qüestió, fes-ne una altra tu.--Raül 17:40, 7 abr 2007 (CEST)

En cap moment he dit que fos una fantasia tot el contrari. Rellegeix-me. Ara bé, les transcripcions acadèmiques mai es fan servir per substituir les paraules arrelades en el vocabulari de la llengua. Tenim paraules tradicionals de totes les llengües que difereixen de la seva transcripció. L'origen del planeta i de l'ésser mitològic és el mateix i no li veig quin és el sentit de què vulguis que sigui l'únic planeta amb un nom diferent al del personatge mitològic. Per cert, el cas d'en Llach és d'adequació a la música. No ho escriu com ho pronuncia. Començaria a ser una qüestió de tradició si comencés a aparèixer a les enciclopèdies, però no és el que passa. La proposta que veig és redirigir la transcripció al nom català. És el que es fa sempre. Redirigir les transcripcions als noms catalans. No fer servir les transcripcions en substitució dels noms catalans. 88.19.142.3 17:49, 7 abr 2007 (CEST)

No veig quin sentit té l'oposició que fas entre "transcripció" i "nom català". "Èdip" és un nom català o una transcripció, al teu entendre? "Èdip", segons l'obra que t'he esmentat, és la transcripció correcta del mot grec Οἰδίπους. I, un cop transcrit, és un mot català. Què és "un nom català", "Gaia" o "Gea"? Tots dos són transcripcions, la segona més recomanable que la primera, etc.

Veig que no estem arribant enlloc. Així que pugui (no serà avui ni demà), aportaré les fonts, encara que diguis que no et convenceran, perquè quedi constància de la posició que considero correcta. Amb tot, com que som un contra un, no tocaré res del teu article i esperaré que un tercer dirimeixi la qüestió.--Raül 18:01, 7 abr 2007 (CEST)

Ho resumeixes tot si dius no entendre la diferència entre un nom català i un nom transcrit. Un ens l'ha donat la tradició i la història i l'altre s'ha obtingut de rellegir les fonts originals. Formes transcrites: Mōšeh, Lòndon, Teruel, Yosef, Yôḥānān. Formes tradicionals: Moisès, Londres, Terol, Josep, Joan. Si mirem els habitants de Grècia, el nom tradicional és "grecs", nom que ens ha aportat la història. Έλληνες el nom original, Ellines la transliteració i per acabar-ho de rematar encara tenim "hel·lens" com la forma catalanitzada de la transcripció. És possible que segons les normes del teu llibre hi hagi encara una altra forma transcrita. No tenen res a veure. En diferents contextos diferents paraules. En literatura especialitzada sobre textos antics es preferirà de fer servir transcripcions. En la literatura divulgativa les formes tradicionals. Fins i tot hi ha normes per fer sevir diferents sistemes de transcripció per a formes no tradicionals segons si el text és divulgatiu o especialitzat. La Viquipèdia en català sol fer servir el Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans per fer servir les paraules establertes com a normativitzades. Sinó estan normativitzades es tria l'elecció lingüística feta per la Gran Enciclopèdia Catalana. 88.19.142.3 18:31, 7 abr 2007 (CEST)

Escolta, sisplau, primer de tot, no em tractis com si fos idiota. Si parles de les maneres d'escriure els noms propis grecs, el normal seria que coneguessis la bibliografia sobre el tema. Jo empro els termes "transcripció" i "transliteració" tal com s'utilitzen en general en el camp de la Filologia Clàssica. El que tu anomenes "transcripció", en el camp de la Filologia Grega s'anomena "transliteració". D'altra banda, no és cert el que dius que "Fins i tot hi ha normes per fer sevir diferents sistemes de transcripció per a formes no tradicionals segons si el text és divulgatiu o especialitzat". Si fos així, a les obres de filosofia acadèmica catalanes hi hauria la forma "Aristòteles" (transcripció) i no pas la forma "Aristòtil".

Perquè entenguis la distinció entre transcripció i transliteració: la transcripció regular del mot Αριστοτέλης (ara no tinc l'esperit suau, ho sento) seria "Aristòteles" (amb l'accent llatí), mentre que la transliteració seria "Aristotélēs". En aquest cas, com que es tracta d'una paraula amb una llarga tradició, s'empra la forma "Aristòtil". En el cas de "grecs" passa el mateix. Però "Urà" no és una paraula amb una tradició comparable ni molt menys, però això, des del camp de la Filologia Clàssica catalana, que és la disciplina que té autoritat sobre com s'han de dir els personatges de la mitologia grega, es recomana la forma "Úranos".

Ara, si ets més feliç dient que "Evidentment no intentaré llegir una obra que vés a saber on la trobo", endavant, complau-te en la ignorància i pontifica tant com vulguis. --Raül 18:46, 7 abr 2007 (CEST)

Dius que et falten però tu tractes d'ignorant a qui et diu que la transcripció d'un nom no és el que cal veure aquí. Urà té prou tradició com per què hagi esdevingut omnipresent. Aquesta tradició a la Viquipèdia se sol fixar segons el que aparegui en la Gran Enciclopèdia Catalana, però no acaba aquí. No trobaràs astrònom que digui Úranos. No trobaràs enciclopèdia o llibre de divulgació mitològica que el faci servir. Només ho trobaràs en llibres especialitzats que facin servir transcripcions. Això de la doble transcripció és una recomanació de l'IEC per a l'àrab i m'imagino que no serà només per a aquesta llengua. 88.19.142.3 18:55, 7 abr 2007 (CEST)

Text de divulgació que empra la forma Úranos: http://www.xtec.es/~sgiralt/labyrinthus/deus/di1.htm. Repeteixo que no és cert que "no trobaré enciclopèdia o llibre de divulgació mitològica que el faci servir". No vull citar de memòria i per tant, de moment, no t'esmento cap llibre, però sé del cert que n'hi ha perquè els he tingut a les mans. És el criteri que s'aplica en les publicacions de la Bernat Metge: mira't els últims volums. No és bonic això de dir que no existeixen llibres que sí que existeixen. sigui com sigui, paro per avui, que no m'agrada parlar amb un número.--Raül 19:05, 7 abr 2007 (CEST)

I una altra cosa, "Ellines" seria la transcripció del grec modern i no pas de l'antic. Estem parlant de grec antic.--Raül 18:48, 7 abr 2007 (CEST)

proposta d'esborrat

hola,

he tret la plantilla d'eliminació ràpida i l'he canviada per la d'esborrar. la raó és que si hi ha discussió una eliminació ràpida ha de passar pels tràmits d'un esborrat normal, amb votació etc, si és que algú ho vol propossar a la pàgina de votacions.. jo no ho faig perquè no tinc arguments ni a favor ni en contra. si no ho fa ningú no sé què cal fer, suposo que es desestima...

--ArinArin (parla'm) 16:41, 7 abr 2007 (CEST)

això sí, en cas que no s'esborrés o úranos o urà crec hauria de ser redirecció de l'altra --ArinArin (parla'm) 16:42, 7 abr 2007 (CEST)

Hi ha un problema de llicència ArinArin. L'article Urà va ser creat a una altra pàgina. L'historial indica qui el va fer. En copiar i enganxar la informació en comptes de reanomenar aquest historial s'ha perdut de manera que fins i tot en el cas de conservar-se aquest nom per a l'article el que cal fer és eliminar primerament la pàgina i reanomenar l'altra després. 88.19.142.3 16:46, 7 abr 2007 (CEST)

hola 88.19.142.3

no ho he entés... si hi ha problemes de copyright no cal esborrar les dues? perquè són pastades una a l'altra

--ArinArin (parla'm) 16:50, 7 abr 2007 (CEST)

A sobre de les pàgines hi ha un botó en el que hi diu "historial". Si l'apretes veuràs que indica tots els autors d'una pàgina. La llicència obliga a fer referència a tots aquests autors i que el projecte en si no es faci autor de la feina dels usuaris. Quan es reanomena una pàgina l'historial també es reanomena i per tant es conserva, però si copies i enganxes no. Si l'article es quedés amb aquest nom caldria esborrar la pàgina i reanomenar després per complir amb les obligacions de la llicència. 88.19.142.3 16:54, 7 abr 2007 (CEST)

crec que ara ho entenc... vols dir que si conservem úranos no quedarà constància dels que van treballar al text d'urà que és la font de l'article úranos (suposo). llavors no dic res més, suposo que aquí ja entra el criteri de l'administrador que faci el rapàs dels articles a destruir --ArinArin (parla'm) 17:02, 7 abr 2007 (CEST)

Legitimitat i conveniència de la forma 'Úranos'

1) Aclariment: transcripció i transliteració

Reprodueixo un paràgraf de l'obra de Joan Alberich i Montserrat Ros citada més amunt (p. 17):

"La transliteració solament és aconsellable per a aquells noms que, no havent estat mai incorporats al català, els vulguem donar a conèixer, amb tota la precisió fonètica possible, a lectors versats en ortografia llatina, mentre que aquells altres noms que fem servir d'una manera natural en parlar del món clàssic -ja siguin propis o comuns-, com si formessin part del cabal del nostre lèxic, els hem de transcriure i no pas de transliterar, per tal que, adquirint la fesomia pròpia dels mots del nostre idioma, no resultin detonants dins un text normal."

Així doncs, l'afirmació "en literatura especialitzada sobre textos antics es preferirà de fer servir transcripcions" no és certa. La transcripció, en el sentit que recull la citació, és la forma adequada dels noms propis grecs i llatins en textos de divulgació i en la majoria dels acadèmics.

2) El cas d'Úranos

Exemplificaré les nocions de transliteració i transcripció amb el mot grec Οὐρανός.

• La transliteració d'aquest nom és ūranós, amb l'accent grec.
• La transcripció és Úranos, accentuat d'acord amb la prosòdia llatina (Alberich i Ros, p. 55).

La forma Urà no és recomanable perquè no respecta ni la prosòdia llatina ni l'accentuació grega.

3) Exemples d'ús de la forma 'Úranos' en textos de tota mena

En els textos següents (de divulgació, acadèmics, educatius) trobareu la forma "Úranos":

• Introducció a la mitologia a l'XTEC
• Traducció de part de la Teogonia d'Hesíode de Jordi Pàmies (UAB)
• Stoà
• Article de Francesc Cuartero (UAB)
• Article de Pau Gilabert (UB)
• Guia didàctica de Castellnou per a l'assignatura de grec a l'educació secundària

"Úranos" també és la forma emprada a: GRANT, M.; HAZEL, J. Diccionari de mitologia clàssica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1997. 407 p. (Diccionaris d'Enciclopèdia Catalana. Diccionaris Temàtics) ISBN 84-412-2789-6

Per tant, l'afirmació de l'usuari 88.19.142.3 "No trobaràs enciclopèdia o llibre de divulgació mitològica que el faci servir" (el terme "Úranos") és falsa.

Aquest criteri també s'empra en les publicacions de la Fundació Bernat Metge i en altres obres escrites, de les quals ara no tinc les referències exactes.

4) Proposta

Tenint en compte tot el que he exposat, proposo canviar el nom de l'article Urà per "Úranos" i després crear un article "Urà" que redireccioni a "Úranos".--Raül 13:18, 8 abr 2007 (CEST)

---

Alguna objecció a la proposta? --VRiullop (parlem-ne) 19:30, 8 abr 2007 (CEST)

L'article "Urà" és una pàgina de desambiguació, potser s'hauria de reanomenar a "Úranos (desambiguació)", si el planeta també s'ha de reanomenar "Úranos (planeta)". Jordi Coll Costa 20:02, 8 abr 2007 (CEST)

De fet, l'article que proposava reanomenar era Urà (mitologia) per Úranos (mitologia). No conec exemples d'Úranos per referir-se al planeta. Potser es pot afegir a Urà (desambigüació) l'observació: "Urà" també és una manera de referir-se al déu grec Úranos o alguna cosa per l'estil.

Em sembla que, quan tingui un moment, faré una article sobre la transcripció dels noms grecs i llatins :-).--Raül 20:30, 8 abr 2007 (CEST)

Si no es canvia el nom del planeta, el que s'hauria de fer segons la proposta és:

1. Reanomenar Urà a Urà (desambiguació)
2. Reanomenar Urà (planeta) a Urà
3. Reanomenar Urà (mitologia) a Úranos

--VRiullop (parlem-ne) 20:45, 8 abr 2007 (CEST)

Quin és l'inconveninent d' "Urà"? Què és la prosòdia llatina i per què s'ha de tenir? No es fa servir "Urà" d'una forma "natural"? Per què? Per què no és el mateix la paraula feta servir en el camp de la mitologia i en el camp de l'astronomia? No seria l'únic cas conegut en què serien diferents? El nom del planeta no es va treure del nom mitològic? Tots els llocs en els que diuen "Urà" s'equivoquen? Artista 11:11, 9 abr 2007 (CEST)

Ah! Les discussions aquestes no s'acabaven consultant la Gran Enciclopèdia Catalana i triant el mateix que ells? Això em varen dir un cop i tothom estava d'acord. Artista 11:14, 9 abr 2007 (CEST)

Tenim dos noms per la mateixa cosa. Tots dos són bons i justificats. No ens correspon decidir quin és més autèntic, sinó quin és el més usat en els fonts solvents. Tota l'explicació sobre el nom Úranos crec que es podria afegir en un apartat a l'article d'Urà, considerant que aquest últim és el nom més habitual. Alguna cosa com: Urà, o Úranos en forma culta (del grec Οὐρανός)... --VRiullop (parlem-ne) 12:10, 9 abr 2007 (CEST)

Acabo de revertir l'ultima contribucio, que era l'afegit del cartell de destruccio per un anonim. No tinc clar que hi hagi un acord per destruir aquest article, i menys si ho demana un anonim. Si tots esteu d'acord en esborrar l'article sense votacions, podeu dir-ho a la discussio i l'esborrare ? Xevi 10:49, 9 abr 2007 (CEST)

És fals el que es diu a "proposta d'esborrat" en aquesta mateixa pàgina de discussió? Artista 11:02, 9 abr 2007 (CEST)

Artista, entre les obres que he esmentat hi ha el Diccionari de mitologia clàssica de l'Enciclopèdia Catalana, editat el 1997, citat pel TermCat com a obra de referència pel que fa a la denominació dels déus grecs. És posterior a la Gran Enciclopèdia Catalana i, per tant, el seu criteri preval. L'obra La transcripció dels noms propis grecs i llatins també està editada per Enciclopèdia Catalana. Totes aquestes obres estableixen que cal respectar la prosòdia llatina (és a dir, l'accentuació que tenen els noms en llatí). Si algú té arguments per rebatre l'autoritat d'aquestes obres, els escoltaré encantat. Si no n'hi ha, no entenc per què s'ha de destruir l'article.--Raül 12:18, 9 abr 2007 (CEST)

Llegeix la secció "proposta d'esborrat". Artista 12:31, 9 abr 2007 (CEST)

Perdona, em referia al fet que no hi hagués cap article "Úranos". Si cal esborrar ara Úranos per reanomenar Urà a Úranos hi estic d'acord, esclar. I si tothom creu que no s'ha d'utilitzar "Úranos", doncs s'esborra i punt. Però crec que he exposat prou arguments per tenir en compte la forma "Úranos".--Raül 12:40, 9 abr 2007 (CEST)

---

Així doncs, si s'accepta la forma Úranos s'ha de destruir aquest article i reanomenar "Urà (mitologia)" com a Úranos. Si no s'accepta la forma Úranos com a principal, puc convertir jo mateix aquesta pàgina en un redireccionament i afegir una explicació a l'entrada Urà (mitologia) sobre la possibilitat d'emprar la forma Úranos. Algú amb capacitat de destruir articles, doncs, haurà de decidir (prèvia votació?) quina forma és preferible. --Raül 19:39, 9 abr 2007 (CEST)

Jo estic d'acord amb la proposta d'en Vriullop, però guardant l'historial d'"Urà(planeta)" i la discussió d'"Úranos":

1. Reanomenar Urà a Urà (desambiguació)
2. Reanomenar Urà (planeta) a Urà
3. Reanomenar Urà (mitologia) a Úranos

Jordi Coll Costa 20:22, 9 abr 2007 (CEST)

No és una proposta meva, és un aclariment sobre el que s'hauria de fer segons la proposta d'en Raül. Puntualitzo, també, que aquí no decideix ningú en particular ni hi ha votacions. Cal arribar a un màxim consens possible entre els participants. Per exemple, una solució de consens podria ser no fer-ne una qüestió de principi i explicar-ho tot dins l'article d'Urà. Al final el que compta és el contingut de l'article, tingui el títol que sigui, i no el de la discussió. --VRiullop (parlem-ne) 21:10, 9 abr 2007 (CEST)

Per difernciar dos conceptes no cal una pàgina de desambiguació. Almenys si aquesta no és en la pàgina Urà. Llull · (vostè dirà) 02:31, 12 abr 2007 (CEST)

Evidentment, amb l'existència d'Urà per al planeta (forma fixada a bastament) i Úranos per al personatge mitològic (com reflecteixen obres de referència com el Diccionari de mitologia clàssica d'Enciclopèdia Catalana) no cal una pàgina de desambiguació. Només caldria una frase desambiguadora al començament d'Urà que redirigís a Úranos per al personatge mitològic (i potser també viceversa, tot i que no crec que ningú busqui el planeta per Úranos; però ens podríem curar en salut i posar-la-hi també). Enric 10:05, 12 abr 2007 (CEST)

Cert. Deia de reanomenar la desambiguació perquè vaig veure molts interwikis que em van fer pensar que seria ampliable, però tal com està ara no faria falta. --VRiullop (parlem-ne) 13:55, 12 abr 2007 (CEST)

Com que sembla que hi ha més gent partidària d'emprar la forma Úranos per referir-se al déu, voldria fer una proposta d'esborrament per poder reanomenar Urà (mitologia) com a Úranos. Si la proposta no s'accepta, Urà (mitologia) continuarà sent l'article principal i convertiré Úranos en un redireccionament.--Raül 14:14, 12 abr 2007 (CEST)

La proposta ja està feta.--Raül 14:21, 12 abr 2007 (CEST)

He traslladat la proposta de VP:EP/P a VP:PA. --VRiullop (parlem-ne) 15:07, 12 abr 2007 (CEST)

Tornar a «Urà»

Arribo 14 anys tard a la discussió, però l'anònim del 2007 tenia tota la raó del món: a partir del moment que existeix un nom consolidat en català per a un concepte, ens és absolutament igual quina en sigui la transcripció i si respecta o no respecta la prosòdia de tal o tal llengua, perquè el nom català preval sobre la transcripció del nom estranger. Per això els nostres articles es diuen, per exemple, «Moscou», «Jesús» o «Avicenna» i no «Moskvà»*, «Jeixua»* o «Ibn Sina»*.

Proposo tornar l'article a «Urà (mitologia)», nom amb el qual va ser creat originalment i per coherència amb el nom del planeta, que és indiscutiblement «Urà» i no «Úranos»* o «Úran»*. Evidentment, les transcripcions «Úranos» o «Úran» es poden esmentar com a tals en la intro de l'article.—Leptictidium (digui) 14:54, 17 abr 2021 (CEST)